Nadal

Avui és el dia de Nadal. Un dia molt especial a tot arreu. Un dia per passar-lo amb la familia. Malauradament (per mala sort, per als incults), jo no l'he pogut passar amb la meva familia. Tot i així avui he pogut parlar amb ells i ahir també. Sabia que seria difícil passar les festes lluny de les persones que estimo, però tot i així trobo que ho he portat força bé. Només he tingut dos moments de recaiguda: ahir quan la meva mare em va dir que potser haviem de penjar la trucada i ara.

Ahir, encara que estava ben luny de casa, vaig poder passar el sopar de "Nochebuena" (no sé com es diu en català) amb la meva família. Jo no era més que una cara en un portàtil a sobre d'una tauleta amb rodes, però va ser molt especial per a mi. Em vaig sentir una mica com si estigués allà. Jo no podia ni menjar ni veure res del que hi havia a la taula, però vaig poguer participar una mica en la conver-sa , que és el que crec que és més important. Vaig passar-me gairebé tot el sopar, o més, amb la família. Crec que vam estar parlant tres hores. La Christy va tenir el detall de donar-me un dels regals que m'havia fet abans d'hora perquè el pogués obrir davant de la meva família. Era una gorra i una samarreta dels Lakers. La samarreta portava el número 24 de Kobe Bryant. Em va fer molta il·lusió aquest regal perquè era el que volia.

El sopar de Nochebuena americà no va ser el mateix que el típic que fem a casa. Aquí em sembla que no es celebra igual. De fet no tinc clar del tot si és que no es celebra o és que la Chrisy & company no ho celebren. Més haviat em sembla que és lo segon, ja que quan li vaig preguntar si no celebraven "Christmas eve" em va dir que ja tindriem molt menjar demà per sopar. Així que el meu sopar de Nochebuena va ser un esmorzar: ous fregits, bacó, una barreta de patates i uns mini panets amb "gravy"; el què és el típic esmorzar americà.

Avui en canvi si que hi ha hagut un sopar "gran". A casa és tradició el dinar de Nadal, però com que aquí el dinar es més aviat petit o directament es suprimeix, ho fan per sopar.Tot i així, em sembla que he sopat més d'hora del que normalment dino per Nadal. A les 4 el sopar ja estava a punt, i a les 4.30 ja havia acabat de dinar. L'apat consistia de dos pernils... encara que se'm fagi la boca aigua mentres escric, els pernils no eren del tipus que m'imagino ...al forn... veieu ...puré de pataes i altres coses típiques de festivitats americanes. El que faltava era UNA TAULA! Com que no hi ha una taula gran on hi poguem menjar tots i només 4 cadires, el sopar a sigut una mica atípic. Jo he sopat al sofà, la Jessica i la seva family a una taula, i així tots repartits per tots els seiets de la casa. M'ha recordat molt a una actitut per defecte que ténen els Sims, quan tots els puestos de la taula estan ocupats (per persones o plats bruts), van a menjar a quasevol altre seient que hi hagi a la casa. Tant pot ser el sofà, com una butacà, la taula de la cuina, o la cadira de l'ordinador. També hi havia coca de carbaza i de platan. He pecat de gula (encara que no m'importa ni em penso confesar ja que no crec que hagi d'anar al infern per això, i si hi vaig no penso treballar gens, que es foti satanàs JAJAJA) i he agafat un troç massa gran de coca de platan quan ja estava casi ple. La veritat que això s'ha produit per culpa d'un malenteniment dialègtig amb el Ray: jo li he preguntat si per mejar-me'l el tallava i n'hagafava un troç o me l'havia de menjar sencer i ell m'ho contestat que sencer, el que passa es que volia dir que m'el podia menjar sencer si volia, no que tenia que fer-ho. Això ha esdevingut maldepanxa, després diarrea i tot plegat a desenvocat al vàter.

Avui també he trucat als meus pares. Li he demana al Ray si podia fer-ho per ensenyar-li els regals i m'ha donat permís. No he parlat tant rato com ahir, ja que avui no hi havia sopar en familia, si no dinar, i aquest ja feia rato que s'havia acabat. Malgrat tot, m'ha agradat molt poder tornar a parlar amb ells. Demà és Sant Esteve i tornen a dinar en família, però em sembla que no els trucaré. Crec que fora de Catalunya no es celebra, i menys a EE.UU. No sé com li puc explicar a la Christy la festivitat d'aquest dia sense que es pensi que li estic prenent el pèl i em deixi trucar per compassió. Segurament em diria que sí, pero rient pensant-se que l'estic intentant enganyar per poder parlar amb ells. No tornaré a trucar-los fins cap d'any per poder cambiar d'any amb ells.

Aquest dia de Nadal ha sigut millor de que m'esperava. M'han fet una pila de regals. A la samarreta i la gorra si sumen una pilota de futbol (soccer), unes sabatilles, un bionicle i uns pantalons i una samarreta de xandall. La pilota de soccer és fruit d'una confusió per part de la Christy al entendre la meva llista. Jo li vaig ficar "Football", que vol dir pilota de futbol americà en anglès. Suposo que ella es devia pensar que jo volia una pilota de "soccer" i per això me l'ha ha comprat. Evidentment jo no li he comentat aquest petit fallo, no volia que tingués un disgust per una tonteria així. També m'agrada la pilota de futbol que m'ha comprat, tot plegat és bastant més útil que la de football ja que per jugar al parque és més fàcil. La de football em feia il·lusió una mica com a recard d'aquí i per poder integrar-me a la vida esportiva americana. Ara hauré de buscar una altre manera de conseguir-ne una abans de tornar cap a casa sense que la Christy se n'adoni de que es va equivocar. Amb temps tot es pot fer.

BON NADAL A TOTS!

PD: Si us plau feu el favor de comentar, se que a vegades és difícil o no sabeu que posar, pero us demano que feu un esforç i intenteu escriure algo. Encara que sigui curt, almenys sabre que ho heu llegit i que esteu bé. Epero trobar molts comentaris el pròxim cop que obri el blog.

Examens finals

Aquests tres últims díes he tingut exàmens finals. Han sigut tres dies en que només hem fet exàmens. Dos exàmens de dos hores cada dia per fer un total de sis en tres dies. Seria lògic pensar que he estat molt ocupat estudiant i preparant-me per als exàmens, però no és així. El dimarts vaig estudiar una mica per l'exàmen d'historia de dimecres, que era el que més hem preocupava. Tampoc no vaig empollar un barbaritat, ja que ens havien donat unes preguntes que feien de guia de lo que entrava al exàmen. Així que només que em sonéssin una mica les coses, el tipu test el podria fer. També hi havia una part de redactar. Aquesta part podia semblar més complicada, però realment no tenia res de dificil. Eren 5 temes que el professor ens havia donat previament dels cuals n'entrarien 4 al exàmen, que al final van ser 5, i n'hauriem de triar 1. Res complicat si li tenim en compte que ens permetia tenir una targeteta normalitzada que ens havia donat ell on podiem escriure el que volguéssim, o en el seu defecte enganxar-hi un resum de tipus "xuleta". Després d'això vaig posar el xip "vacances". Em vaig mentalitazar de que estava de vacances i no vaig obrir ni un sol llibre en les dos últimes tardes. No per falta de temps no per estar jugant a l'ordinador, ja que ha sorgit un altre problema que en parlaré després, sinó perquè em va fer mandra. La veritat és que no m'ha fet falta. Dijous vaig tenir dia de mates, els dos exàmens que tenia eren de mates. Res complicat per a mi ja que se'm donen força bé, així que vaig decidir no preocupar-me. Al final del dia tenia un mal de cap de numeros significant. Això va fer que decidís no estudiar pels exàmens de divendres. Arriscada decisió, de la qual me'n he mig penedit aquest matí quan he vist que no sabia la resposta de la segona pregunta del exàmen de química. Al final, el "boleo", la lògica, la memoria, la sort, i el prestar atenció a classe han comensat el no estudiar. El professor ens ha donat la nota abans de que s'acabés la classe i m'he emportat una sorpresa "agradable". He tret un 100 sobre 80 al exàmen, cosa que se suposa que esta molt bé, encara que si tinc en compte que hi havia 110 preguntes vol dir que n'he fallat 10. El professor quan ha vist la meva nota (dic vist perquè els exàmens no els corretgeix ell sinó una màquina) ho ha volgut fer public. Ha fet callar educadament a la classe hi ha començat amb un "Ladies & gentlemen..." un elegant discurs per anunciar la meva meravellosa nota. El discurs, no gaire extens, deia que he tret un 100 en el exàmen i que la meva nota final a la assignatura és de un 108.2%. La veritat és que m'hauria d'haver agradat, però no és així. Em fan molta vergonya aquest tipus de situacions. No n'estic orgullós d'aquesta nota perquè no és una cosa que hagi tret amb esforç. Vaig estar orgullós quan l'any passat vaig treure un 10 en l'últim exàmen de física després d'estar tres dies pràcticant problemes que sabia fer per poder fer-los el més ràpid possible i no cometre errors tontos. Lo de avui només ha sigut una situació una mica incòmode per a mi. Alguns m'han felicitat i fins i tot he rebut un aplaudiment espontani (es a dir que ningú l'ha ordenat) per part de tota la classe. Alguns m'han preguntat si havia estat ahir tota la nit estudiant. Evidentment no els hi puc dir que no vaig obrir el llibre en tota la tarda perquè no crec que s'ho creguin o potser fins i tot s'ho prenen malament. Ho dic perquè ja m'ha passat abans, quan l'institut encara em resultava fàcil. Per compensar la meva bona nota de química he tingut l'exàmen d'anglès. Era un exàmen per al qual no podia estudiar ja que era de comprensio lectora, redacció i gramàtica. La meva nota no ha sigut gaire bona ja que els textos no els he entés gaire bé. Tot i així crec que les meves notes no seran dolentes.
A casa la situació cada cop està pitjor. Jo sincerament no sé que fer. Els problemes que ja hi havia desde el principi són més aguts i ja no em semblen tan evitables. Els crits i la brutícia que abans havia donat per "normal", ara veig que són massa. Els problemes recents, lo del Cyle i lo dels diners, han creat una situació insostenible en un àmbient no gaire hospitalari. A tots aquests problemes se li suma la falta de liquidez (paraula que vol dir, segons el Diego, elmeu professor d'historia, "dinero contante i sonante") que té la família i que fa que cualsevol problema sigui 10 o 100 vegades més gran. L'últim problema és la factura de la llum. Ahir li va arribar una factura de la llum de $300. Això ha fet que ara no pugui estar més d'una hora al dia a l'ordinador perquè gasta massa llum. També m'ha dit que desconecti tots els endolls que tingui enxufats perquè gasten. Encara que jo li hagi dit que no és així ella m'ha volgut convèncer de que sí. De totes manreres jo segueixo estant totalment convençut de que si la corrent no té algun lloc on consumir-se no circula, i si no és aixi que alguí em corretgeixi (i de pas esbronqueu al Josep Maria Torres, el meu professor de tecnologia).
Ara mateix m'acaba de tornar a fotre un altre dels seus sermons. M'ha dit lo de la hora diaria de l'ordinador i m'ha explicat el perquè. Aquest cop el motiu ha sigut un altre diferent al del consum de electricitat. M'ha intentat explicar, i amb força èxit, com em sentiria jo si algun estudiant anés a casa meva i es passes tot el dia al ordinador. La veritat és que té raó, el que passa és que realment quan no estic a l'ordinador o veient esports a la tele, o series, no sé que fer. El que passa és que m'ha tornat a insistir en el tema de que es va jugar el coll perquè jo em pogués quedar aquí i no m'enviés a casa. Aquest tema cada cop em posa de més mal humor. No sé quines intencions té al dir-me això. No sé si vol que em quedi realment, si en treu algun profit amb mi aquí, vol que em senti en deute amb ella, vol que li perdonia algo...no ho sé. Estic desesperat sobre aquest tema. M'estic tornant completament boig. No tinc ni idea del que haig de fer i la situació és molt complicada. Realment no estic disfrutant com ho hauria d'estar fent. Estic... no sé com descriure-ho. És una situació en la que no sé que he de fer, però haig de fer algo, no puc quedar-me sense fer res. El que pasa és que si faig un pas en la direcció errònea, la situació sera irreversible. Si decideixo, com ja n'estic convençut, marxar-me, a la que li digui a la Christy que no vull estar més aquí jo no hi podré estar.
Totes aqestes coses em deprimeixen, però...ja estic oficialment de VACANCES!!!

Entre l'espasa i la paret

Ara mateix estic en una situació més complicada del que m'agradaria. Afortunadament, estic més bé que fa un parell de dies. Bé en el sentit de còmode i agust. Això, que en teoria hauria de ser bò, no ho és tant. Dijous vaig decidir parlar amb la Marti per comentar-li que m'agradaria un cambi de familia. Ella al principi va tenir una actitud una mica de "ni en broma". Però vam estar parlant un rato i li vaig explicar la situació i tot. Llavors em va explicar que passat Nadal és dificil trobar una família, però que miraria. De totes maneres em va dir que parlés amb la Christy i li expliques els meus problemes, i que li digués el que no m'agradaba i això. Encara no ho he fet, no se'm dóna gaire bé fer aquestes coses, i no m'agrada gaire haver-ho de fer, em fa com por. Fins aquí tot està dintre de lo normal.
Divendres vaig anar al cine amb el meu amic Luís i un amic seu que jo no coneixia. Va estar bastant bé, necesitava sortir. Vam anar a veure "Harry Potter and the deathly hallows Part 1". És la setena pel·licula de la saga, la primera part de l'últim llibre. De moment és la millor de les que han fet, ja que només cobreix mig llibre i no es salten tantes coses importants, encara que en algun moment vaig sentir una violació a certes pàgines del llibre. Al tornar del cine va passar el que m'ha posat en aquesta situació tan compromesa. No sé com va sortir el tema, pero el que va passar és el següent:
La Christy va entrar a la meva habitació i no sé a que va venir, però em va a tornar a parlar del que va passar la setmana passada amb el Cyle. Em va dir que ella no li havia dit a la Marti, però que ella s'havia enterat perquè jo ho havia posat al facebook. Això no és veritat, jo no vaig posar res al facebook del tema, però no bé al cas. Es veu que la Marti li va dir que m'envies a casa. Però ella va dir que no que em volia tenir aquí. Em va explicar que ella entenia com era el seu fill, i que s'havia que els altres nens també haurien fet el mateix. També em va dir que havia vist que estava totalment arrepentit del que havia fet i que això havia fet que em perdonés. En aquest tema, encara que estic molt arrepentit, ha ajudat el haver fet tants anys de teatre, puc posar una expresió de totalment arrepentit sense estar-ho realment sentint del tot. Aquest tema també ajuda amb els regals que no m'agraden, encara que no m'agrada tant fingir en aquest aspecte ja que em fa molta vergonya. Va estar insistint una estona en que ella se l'havia jugat per mi perquè li agrada molt que estigui aquí, que ella m'estima, que veu que m'he adaptat totalment a la familia, que s'ho passa molt bé amb mi i que no volia que marxés.Això em va trencar literalment el cor. Com li haig de dir jo ara que m'en vull anar. Potser realment estic bé aquí. No se, ella diu que m'he adaptat totalment a la familia, a mi no m'ho sembla, suposo que he sapigut aparentar estar bé, el teatre ajuda. O potser és que realment estic adaptat i no me n'he adonat? Realment ara estic ENTRE L'ESPASA I LA PARET. Que haig de fer? No li puc dir a aquesta pobre dona que me'n vull anar, se la ha jugat perquè vol que estigui aquí. Potser el millor serà que parli amb ella, li comenti una serie de coses que no m'agraden i intenti arreglar la situació.
A sobre de tot aquest lio, em vaig enterar d'una cosa: el Cyle és retrassat. No m'estic ficant amb ell, és retrassat de veritat, de malaltia vull dir. Es veu que té un problema del que desconec el nom i l'explicació científica, però ve a ser un retràs en el desenvolupament del cos. Al principi quan m'ho va explicar no ho entenia. Em va dir "Té 12 anys i encara no té pèls a l'aixella i els seus germans i el seu pare si que en tenien a la seva edat". Jo vaig supasar que el problema era que se sentia com insegur o alguna cosa així per no tenir pels encara. M'ho va explicar millor i es veu que el cos no se li ha desenvolupat encara. Té 12 anys, però té el cos i el cervell d'un nen de 6 o 7 anys. En aquest tema tinc mala sort. Li havia d'anar a pegar al retrassat de la familia. Jo no en tenia ni idea, però clar, sembla que m'estigui ficant amb un retrassat, com si estigués abusant d'ell per ser-ho. No és el primer cop que em passa.
Aquesta tarda he anat a un partit de Hokey amb al Cody. Ha sigut... ja no sé com dir-ho en català, l'únic que se m'acut és AWESOME!!! M'ho he molt bé, m'he comprat una samarreta dels Stockton Thunders, l'equip local. Em volia comprar la de jugar, però valia $115 i he pensat que millor no, la que m'he comprat m'ha sortit per $22. Veure els partits al camp és una passada. Hi ha una pila de baralles, forma part de l'espectacle. Tot és com a les pell·licules: hi ha la kiss cam, les hot girls que tiren samarretes, les baralles entre jugadors... Realment m'ho he passat molt bé, potser no estic tant malament aqui...

Ser o no ser, aquesta és la qüestió

Primer de tot vull deixar clar que no em vull suicidar. No entrar en els meus plans de futur. El titol es deu a que avui he llegit la part de Hamlet en que diu lo de "To be or not to be, that is the question", i he cregut que era un bon titol que encaixa bé amb la meva situació. El meu dilema és si cambiar-me de familia d'acollida o no. Tinc una mica de por al cambi, l'últim no va ser com hauria d'haver sigut, i això em fa tirar-me una mica enrere. També els hi he agafat una mica de "carinyo" a aquest monstres vivents i els seus progenitors. Per altra banda, haig de reconeixer que no estic com m'agradaria. Crec que això és el més important, cal que estigui a gust. De moment el que he decidit és que parlaré amb la Marti del tema haviam que em diu. Em fa una mica de por entrar en aquest tema, ja que si la Christy s'asaventa de que no estic agust es produira una situació una mica tensa. Cada cop em molesten més les mentires que em diuen, i això és el que menys m'agrada. Són el tipus de gent pobre que es mereix ser-ho. No vull ser cruel, però són pobres perquè volen. Un exemple clar, és que avui ha comprat pizza per sopar. No pizza tipus "Casa Tarradelles", que es posa al forn, sinó tipus "Telepizza", de la que  compres ja feta. Aquest tipus de menjar no és precisament barat, les dues pizzes que ha comprat deuen haver costat uns $20. Amb aquests diners pot comprar menjar per cuinar durant dos dies. Tampoc no vull discutir el tema dels estudiants d'intercanvi, perquè m'afecta a mi, però acollir estudiants no és precisament barat. Entre altres exemples, hi trobo el tema dels gossos. En tenen 5, petits 4, però 5. Els gossos, fins ara, no mengen aire, i mantenir tans gossos deu costar el doble del preu de l'ADSL, la tele per cable i la subscripció del WoW del Cory. Això em porta a una conversa que he sentit avui: la Christy n'adoptarà un altre. El Cody m'ho ha confirmat després de que la Jun i jo sentíssim a la matriarca parlar per telefon amb algú. Parlava com si estigués encarregant un sofà: el vull d'aquest tò, una mica més clar, amb la cua així, sí, sí. El desgraciat, vull dir el gos que ha tingut la mala sort d'haver de venir, és un pitbull americà. Si ja no m'agraden gaire els pitbulls, a sobre és americà, que són els grans. Aquest, a sobre de ser gran, és babós i agresiu. Això em sembla que és un detonant que fa que la situació hagi arribat a un punt límit, em sembla que ja he pres un decisió.

Aquests ultims dies estic desenvolupant un odi molt intens cap al ciutadà americà. Tots els americans em desperten una insimpatia (lo que ve a ser el contrari de simpatia) molt gran. Tots van molt de llestos, és creuen que són els millors i que ho saben tot. Durant el dia em mosquejo milions de vegades davant d'actituts típiques americanes. No només és la prepotencia, sinó en general l'estil de vida, la forma en que diuen les coses, la seva inclinació política i ètica... Ara mateix no s'emcudeixen tots els exemples que em pasen durant el dia, però n'intentaré explicar uns quants per tal de generar aquest odi en tots:

Al llibre d'historia d'america, apareixia la definició de comunisme. La traducció era una cosa així "Comunisme: sistema polític en que un dictador mana". És a dir, del comunisme es queden amb que un senyor que es deia, de fet li deien, Stalin, que manava i era dolent i passen totalment del sistema econòmic i de més. Com que els americans es tan en contre del comunisme, ni tan sols ensenyen el que és.

La setmana passada estava al menjador amb la family i el Cory va dir, no sé a que venia, que Amèrica era un país. Jo ràpidament el vaig corretgir, Amèrica és un continent! Ell em va dir que no, que el continent era, una part Nort-Amèrica i l'altre part Sur-Amèrica, però que Amèrica eren els Estats Units d'AMERICA. Odio aquest pensament americà de sentir-se el centre del món. Ells s'anomenen a ells mateixos americans, en substitució del terme més concret "estatdunidenc". Això comporta a crear una ignorància tan gran com la d'aquest petit salvatge.

Hi han molts més exemples que ara mateix no recordo, però intentaré transmetre'ls més en davant per tal de poder compartir el meu odi cap als ciutadans "average" d'aquest país.

Ordenant el garatge

Avui ha sigut realment un diumenge atípic. Per començar no he vist gens de football. L'altre dia a la tele li va pasar algo extranyíssim i tots els canals van desaparèixer. La Christy va trucar als del Dish (la comanyia que subministra la tele, com el Digital+) però li van dir que eren uns problemes de la recepció de senyal o algo així. Pel que van dir, el fallo era seu, però encara no funciona i ja fa gairebé una setmana. Tenim canals, però no n'hi ha cap de bò. És com si només tinguessim el pack bàsic. A més de no tenir football, m'he passat casi tot el dia ordenant el garatge. El tenien ple de merda i fastigós. Hem estat desde la 1 fins a les 5 netejant. He acabat amb l'esquena rebentada, i això que m'ajupia bé per no fer-me mal. La veritat és que calia que el netejessin. L'altre dia vam estar mitja hora buscant unes tisores per podar l'arbre de nadal que havien comprat. Jo en vaig trobar unes, però eren massa grans i no els hi anaven bé. Al final no les vam trobar, però avui tampoc no han sortit. No m'agrada gaire haver de buscar les coses en aquest desordre de garatge. No vull haver de pagar per una cosa que no és culpa meva. Si ténen una garatge fet una merda és el seu problema no el meu. Lo únic que ha salvat el meu diumenge és que he pogut parlar amb els meus amics. La veritat és que m'agradaria parlar-hi més sovint. El problema és que haig de triar entre parlar amb els meus pares i la meva germana & company o amb els meus amics. I, encara que a vegades preferiria parlar amb els meus amics, trobo que és més important parlar amb la familia. Els trobo a faltar a tots molt. Cada cop que hi penso no puc evitar que se m'escapi alguna llàgrima. Ara que s'acosta nadal se'm fa encara més dificil. Hauré de fer el cor fort i aguantar.
Ahir vaig estar castigat per primer cop. No està mal haver aguantat tres mesos sense un càtig. Vaig tenir sort de que el càstig va ser lleu. El que va passar va ser el següent:
Jo estava intentant veure Harry Potter and the half-blood prince y la Misty i el Cyle no paraven de fer soroll. Els hi vaig dir que callessin, però encara feien més soroll aposta. Al final em vaig posar serio i els hi vaig dir que callessin. Però el Cyle no va entendre el que era serio i em va seguir vasilant. Evidentment jo estava molt enfadat perquè portava 1 hora sentint als nens fent soroll aposta. Li vaig dir "Cyle no estic fent broma". Llavors ell va seguir fent el tonto i fent caretes i haviam si el pillava. No em va costar gaire cazar-lo. Es va ficar amb la taula entre ell i jo, i quan va sortir cap un costat el vaig agafar del coll i el vaqig estampar contra la paret. Llavors li vaig dir "No estic fent broma, para!". Aquí es va acabar tot. Ell se'n va anar a la seva habitació espantat de mi i la Misty, va tardat menys d'un segon en anar corrent a la habitació de la seva mare a xivatar-se de tot. Llavors la Christy em va cridar. Jo estava arrepentit del que havia passat, no volia fer això, però m'havia posat colèric (Wrathful, en anglès, de algo serveix jugar al WoW). Vaig parlar amb la Christy i el Cyle, vaig demanar disculpes i la situació va quedar aclarida. El meu castig va ser estar sense ordinador aquella nit. Un càstig molt acceptable tenint en compte que per això, segons quina mare m'hagués pogut deportar del país. Ella va entendre com és el seu fill. Evidentment em va dit que aquella no era la manera, que li havia d'haver dit a ella que m'estava molestant. Jo ja ho sabia que era el que havia d'haver fet, però no ho vaig fer.
La veritat és que raonant la situació, en puc treure algunes coses positives. Primer de tot, el Cyle ja sap que quan no bromejo, no bromejo. Una mica de por al cos del nen, per el petit preu del càtig no està malament. Això és un raonament molt fred, sé perfectament que el que vaig fer està malament. He tingut sort de que només em va castigar aquella nit. Demà surt el Cataclysm i tenia por de no poder jugar-hi. Tampoc no crec que la situació s'hagi d'agreujar, no li vaig pegar ni res. L'únic que vaig fer va ser agafar-lo.

Gèlids dies

Aqui a California, encara que sembla que sigui un lloc calent, fot un fred que pela. Pel matí m'hag d'abriga d'allò més. Em poso un jersey, l'anorac, la "braga" (allò que es posa al coll) y un gorro per no passar fred. Lo més raro de tot és que aquest fred perdeura tot el día. A les 14.30 quan sortim del cole, encara fa el mateix fred. En comptes d'haver de portar tots els anoracs a la mà degut al sol del migdia, haig d'anar amb les mans a la butxaca i la boca per dintre l'anorca per no passar fred. Lo pìtjor de tot és a la hora de PE. Les estupides normes americanes del cole obliguen a anar vestits amb la roba de PE que ven el cole per a aquella classe. Es clar, amb les temperatures que hi ha a les 8.30 del mati, uns pantalons curts i una samarreta curta no són suficients. El profe ens ha dit que si ens volem posar una jaqueta, ha de ser de color gris. No pot ser d'un altre color, ja que el gris és el color de la samarreta de PE. Si ens volem posar uns pantalons llargs, ha de ser grisos o posar-te'ls per sota del pantalons de PE. Jo el primer dies vaig resistir el fred, pero abans d'ahir vaig decidir portar la jaqueta grisa dels Colts que m'havia comprat a Sacramento. Avui haviem d'anar a correr, així que he decidit posarme pantalons llargs. Com que no en tinc caps de color gris me'ls he hagut de posar per sota dels granate de l'equipament. També m'he portat una altra samarreta per posar-me-la a sota. Tot plegat aquestes normes dels americans són molt estupides, diu molt d'ells. Es pensen que si no portem els color de l'escola perdrem l'esperit del "High School". Això sí, si ens congelem no passa res. Afortunadament el profe no ha vingut al final, i hem anat a la sala de peses com cada dia.
Aquests dies he estat parlant amb la Lili. M'ha dit que si no estic del tot agust aquí pot ser serà millor que cambii de familia. A mi no em feia gaire gracia cambiar de familia. No tinc gaire bon record de l'últim canvi. No obstant, té raó, haig d'estar totalment agust. Per això m'estic plantejant un possible canvi. No n'estic del tot segur, haig de parlar amb la Marti i debatir-ho. He fet un analisi de com estic aquí, i la veritat és que no estic com m'esperava. Són molt bruts i desordenats. Ara ja no ho noto tant, m'he acostumat una mica, però al principi era horrorós. A vegades no me n'adono de quan brut està alguna cosa. Però en quan m'hi paro a mirar-ho, veig que no és normal tota aquesta brutícia. No és normal trobar una caña dins d'una tapa de refesc del McDonald's al terra del lavabo, juntament amb 3 tovalloles desparramades per allà, dos o tres mitjons bruts, un parell de pennis i no se quantes coses més. Ademés criden molt. A vegades em torno boig, crits per aqui i per allà. Que si "Misty fés allo!!!" o "Cyle shut up!" o "Fes the fucking no se que!". Per si no hi hagués prou, ja fa 2 o 3 setmanes que no tenim taula. La taula que havien comprat la van retornat perquè la Christy va dir que estava trencada una pota d'una cadira. I clar, no hi havia motiu per quedar-se-la. Jo vaig pensar que en un parell de dies en durien una que no estigués trencada. Doncs no, suposo que deu ser una de les moltes mentires que diuen per guardar les aparences. La realitat que jo intueixo és que no tenen diners i han retornat la taula amb aquesta excusa. Al igual que el cop que la Christy es va emportar la Wii a la botiga per que els nens estaven casitgats. No n'estic segur, però em sembla que no va ser a la botiga sinó a una "casa de empeños" (no se com es diu en català) perque no tenia diners, ja que el dia que tornavem de Sacramento vam anar-hi a buscar-la. Una altra mentira la que em van dir el dia que haviam d'anar a veure el partit de Hockey Gel. La Christy havia comprat unes entrades molt barates per anar-lo a veure a Stockton. Quan eren unes dos hores abans de l'hora que m'havien dit vaig preguntar per l'hora a la que marxariem. Llavors hem van dir que al final no hi anavem i una excusa que no vaig acabar d'entendre. La realitat era que no debien tenir diners per gasolina, això que es baratíssima aquí (uns 0.6€/litre aproximadament segons he calculat). Tampoc no m'agraden les formes en que s'informen les coses. Lo del partit de hockey ni m'ho van dir, i la majoria de coses m'entero pels nens que ho diuen. Em fan molta rabia aquestes coses.
Avui no ha sigut un dia sense descobriment ni aconteixements "sorprenents". Just ahir li vaig comentar a la Lili que em preguntaven molt sovint que feia i que no m'agradava gaire. Sóc del tipus de persona que la resposta que més m'agrada contestar a la pregunta "Què fas?" és "A tu que t'importa". La Christy ja m'ho pregunta molt sovint, però intento no donar-li importància ja que entenc que potser ha de saber-ho. Lo que més em molesta és que els nens m'ho preguntin tot el rato. A ELLS QUE ELS IMPORTA EL QUE FAGI, FAIG EL QUE EM SURT DELS COLLONS!!! És així de clar. doncs avui ja m'he començat a cansar una mica. Quan el Cory m'ha preguntat el que feia , li he preguntat "Per que sempre preguntes? Que més et dóna el que fagi?". Doncs, pel que m'ha dit, es veu que la Christy li va dir que m'ho preguntés de tant en tant. O sigui, que m'espia. Em sembla molt fort! (O sea, fuertísimo!). No em sembla gens bé que mani als nens a espiar-me, això m'ha fet enfadar.
A sobre avui no he sopat encara, i són les 10 de la nit.

Barça 5 - 0 Madrid

Avui, apart de ser el primer dia de cole després de les mini-vacances d'acció de gràcies, s'ha jugat el clàssic de la lliga. El Barça i el Madrid s'enfrontaven en un duel molt esperat. Desgraciadament per a mi, ja havia d'estar al cole mentre es jugava el partit. Tenia pensat fingir estar malalt per poder veure'l, però finalment he decidit acceptar la invitació del meu amic Luís per anar a veure'l a casa seva després del cole. El Luis ha grabat el partit i l'hem vist després del cole a casa seva. Al final ha sigut millor que fingir estar malalt ja que em lliuro de problemes, no em perdo les classes (que encara que sembli bò, es un marron haver de demanar tots els deures després) i veig el partit sense talls i amb bona qualtitat.
A casa el Luís hi erem ell; el Dani que és del Mardid; un altre noi que no m'en recordo com es diu, però anava a favor del Madrid; i jo. Als altres dos nois també els coneixia de l'equip de soccer. El Dani jugava al meu equip i l'altre al de més petits. El partit ha estat espectacular, no cal dir lo bé que ha jugat el Barça, ja es veu en el resultat. L'he viscut com si fós en directe. He celebrat amb molta euforia tots els gols, però el que més el cinquè. Estava una mica mosca amb el 4-0 perquè no estaven aprofitan la seva superioritat per marcar gols, però quan ha marca Jeffren m'he posat de genolls al terra i he començat a cridar GOOOOL!!! Sabia que era algo històric ficar-ne 5. Els cinc gols donen molts jocs de paraules relacionats amb "una maneta". La pena es que no hagi pogut marcar Messi, ja que jo duia la seva samarreta, però estic content amb els gols de Xavi, Pedro, Villa (2) i Jeffren.
Durant el transcurs del partit la Christy m'ha enviat un missatge. Es veu que volia coneixer al Luís abans de que jo anés a casa seva. M'ha dit que ja m'ho havia dit (que no era veritat), però de totes formes jo no li he fet gaire cas perquè ja estava a casa del Luis. M'ha dit que havia de tornar a les 4.30 a casa. No he tingut cap problema ja que era la hora en que el partit s'havia d'acabar. M'hagués agradat quedar-me un rato a casa del Luis per poder jugar a la PS3, però que hi farem. El partit ha acabat a les 4.40. La Christy m'ha tornat a enviar un altre missatge dient-me que arribava tard. Li he dit que ja venia, que m'havia de portar el pare del Dani. Tot plegat ha acabat amb un sermò de la Christy quan he arribat a casa. No era del tot bronca, si no més haviat de preocupació. Evidentment jo he passat una mica del que em deia i m'he centrat en recordar el que havia de fer el pròxim cop i anar-li dient que sí. Em cabreja una mica les normes aquestes. Són normes que fa anys que no segueixo. Ja gràcies que li vaig dir que anava a casa del Luis dos dies abans. A casa li hagués dit a la meva mare el mateix dia pel matí, un missatge per la tarda o en tot cas cap al vespre perquè em vingués ja a recollir. Però aquí les coses no funcionen així. Els americans són així, abans li haig de presentar a meu amic perquè ella dongui la seva aprovació. Digui el que digui no penso fer-li cas. Si no li agrada doncs li presentaré un altre i el faré servir d'excusa cada cop. El que em faltava a mi era que la meva "hostmom" hagués d'aprovar als meus amics, per aquí no passo.
Una cosa que m'ha frustrat molt és la indiferència amb que ha viscut el meu entorn. Es desesperant veure com als altres els importa una m... el partit. Quan li he intentat explicar a la Christy la importància del partit m'ha mirat amb una cara d'incredulitat que m'ha fet molta ràbia. És la actitut americana: ¿Com pot ser important si no és americà? El terme "americà" vol dir dels Estats Units, ja que ells s'anomenen americans, com si ells fossin tot el continent. En aquests moments si que m'agradaria estar a casa per poder disfrutar de la victoria. No és que vulgui tornar, perquè ara no estic malament aquí, sinó que m'agradaria poder estar a Catalunya durant el dia de demà. M'agradaria anar al cole amb la meva samarreta del Barça, poder debatir sobre el partit, començar totes les classes amb un petit debat sobre el match, tornar del cole amb el cotxe de la Tina (la meva veina) mentre menjo el vermut que ha comprat per celebrar la victoria i llegeixo l'SPORT, arribar a casa i veure els "Manolos" (la amplia seccio esports de Cuatro), comentar amb el meu pare com hem disfrutat d'un dia de superioritat sobre els merengues...

Privilegis

Avui m'he adonat de que tinc certs privilegis que els ninyatos no tenen. Estavem jugant a la Wii, i els pares els hi fotien bronca als nens si no feien el que jo volia. Ademés, si em guanyaven els hi ficaven bronca per que deien que havien fet trampes. La veritat es que m'ha fet una mica de gràcia, peró no m'agrada jugar així. El Ray li ha fotut unes escridassades al Cyle, que el pobre no s'havia on posar-se. La veu del Ray es atemoridora, fins i tot quan em diu alguna cosa de bones sembla que m'estigui esbroncant. A mi em deixen fer el que vulgui practicament, però en canvi els ninyatos o tenen gairebé tot prohibit perque estan castigats o per algun altre motiu. Aquests nens semblen tontos, estan sempre castigats per tonteries. Jo em pensava que em castigaven molt els meus pares, però aquests em superen. Quan no és per un motiu és per un altre. Si fos jo el qui està castigat hi haurien unes baralles a casa que els veins s'espantarien. Els pares els hi criden sempre, però ells no contesten i només assenteixen amb el cap. Jo, en canvi, començaria a fotre crits igual que ells i faria el que em dongués la gana. Tinc la sensació de que tinc aquests privilegis per el tema dels diners. Suposo que no volen que estigui "enfadat" perquè pensen que potser es poden ficar en problemes. Els últims dies la Christy em pregunta molt per com està la meva mare i si esta enfadada i tot això.
El Cory es passa de la ralla amb això d'anar de llest. Ja no només em discuteix a mi sobre coses que jo sé bastant millor que ell, sinó que també discuteix amb la tele. Avui han posat un anunci que deia algo com "El millor nosequé del món". Evidentment era una campanya publicitaria i no volia dir que ho fos realment. Llavors diu el nen "Not even", que vol dir algo com "Realment no". Jo ja fa temps que he passat de discutir amb ell sobre això perque les converses es fan interminables. Jo li dic "No" i ell em contesta "Yes, it does" i jo "No, it doesn't" i així fins que li dic "OK, it will be what you want" (D'acord, serà el que tu vulguis). Sobre el tema del WoW té un comportament una mica bipolar. Ara li han deixat fer-se un compte, el dimecres que vé se'l farà. I l'altre dia em va demanar si l'ajudaria a triar el personatge i tot quan comencés. Evidentment com que no en té ni idea necessitarà ajuda. En canvi altres cops em comenta coses que són totalment mentira sobre el WoW com si en sapigués.
La Christy també té un comportament una mica bipolar. Em sembla que està una mica boja. Un cop em va dir que el Lorenza (el noi que vivia aqui abans que jo arribés i que vivia a casa de la Nedra abans que jo també) li havia dit que estava boja. Jo li vaig dir en plan coña que només una miqueta. Ara em sembla que tenia raó. No és preocupant, simplement que a vegades se li envà la castanya. Avui, per exemple, a entrat a la meva habitació mentre parlava amb els meus pares i m'ha dit que tenia 20 minuts més. Algo d'allò més extrany ja que sempre em deixa parlar molta estona més. Al cap de mitja hora (jo ja s'havia que havien passat els 20 minuts però havia volgut allargar-ho més fins que em digués algo) ha tornat a entrar. Jo li he preguntat si volia que pengés ja, però sorprenentment m'ha dit qu podia parlar tant rato com volgués, que a ella no li importava.

Acció de gràcies

Ahir va ser el dia d'acció de gràcies, conegut aquó com "thanksgiving day". És un dia molt celebrat als EE.UU. i que jo sempre m'havia imaginat com seria per a mi aquest dia. Com sempre, el dia no va ser ni molt menys com me l'esperava. La Christy sempre parlava meravelles d'aquest dia i deia "Farem allò, allò altre...". Quan em vaig llevar al matí, el pla del dia era netejar la casa per tenir-la ven neta per acció de gràcies. A mi no em va tocar gaire part de neteja, només l'aspiradora, que ja és lo habitual ja que aspiren cada dia. Després em vaig posar a veure el football. Sí, en el dia d'acció de gràcies hi ha football. De tant en tant juguen algun partit els dijous per la nit, però ahir, degut a la festivitat, van jugar al mati, al migdia i a la nit. La resta del dia, fins a la nit, va ser de lo més normal.
Per la nit, nit vol dir 5 o 6 de la tarda, no més, era l'hora de menjar. Com es típic, es menja gall d'indi, patates, pastís de carbassa... La veritat és que el gall d'indi és més o menys com el pollastre, amb la diferència que li fiquen coses pel cul. També hi havia pernil, a lo america, res de jabugo, un pernil fumat i cuit al forn. Mentre me'l menjava, acompanyat de molt de puré i pa per no notar el gust, pensava en l'autèntic pernil de casa i la violació que els americans feien a aquest menjar. Jo m'havia imaginat aquest sopar. Imaginava tots a la taula sopant en familia, i amb alguns convidats, com ara familiars. El tema dels convidats vaig imaginar que vindrien, ja que havien estat netejan tot el dia la casa. Doncs no, no va vindre ningú, ni tan sols la Jessica i la seva família. El sopar tots a la taula com una família tampoc va ser possible, ja que no tenim taula. Fa un parell de setmanes la Chrity va trucar al senyor que li havia vengut per que se l'emportés perque estava trencada. A mi no m'ho semblava, el que jjo sospito és que no tenia diners i va retornar la taula argumenant que estava trencada. Desde llavors, menjem al sofà, cosà que tampoc és gaire greu. El que més em preocupa és fer els deures. Els haig de fer o sentat al meu llit, molt incòmode, o sentat al terra devant de la tauleta de davant del sofà. Ahir, però, van entra a dins de casa la taula del jardí. El problema és que només tenia quatre cadires, així que 4 vam sopar sentats a la taula i altres 4 al sofà. Per sort, hi havia football a la tele, això va ajudar.
Després de sopar va trucar la Jessica. Ens va convidar al Cory i a mi a anar a casa seva a jugar al Call of Duty: Black Ops. Ella i la Christy marxaven a comprar. Era "Black Friday", les botigues obrien per la nit amb molts descomptes per fer les compres de nadal. A mi m'ha demanat una "wish list", es a dir, el que vull per nadal. La veritat és que no sé que posar, no sé sobre quin preu han d'estar els regals. Sincerament, aquest tema em preocupa bastant. Per mi li demanaria que em comprés el Black Ops, però no sé si es massa demanar. Vam estar tota la nit jugant a casa de la Jessica a la PS3. Alla les 12 de la nit van tornar de compres i vam tornar a casa.

Viatge a Sacramento

Divendres passat vaig anar de viatge a Sacramento. El viatge el muntava AYUSA, la agencia que porta el tema dels estudiants d'intercanvi. Al viatge hi anavem tots els estudiants d'intercanvi de la zona on estic jo, entre San Francisco i Sacramento mes o menys. Amb nosaltres hi anaven la Marti Martino, que és la representant estatal o no se que d'AYUSA, i la Christy i una altra mare d'una noia.
Vam marxar a les 7 i algo del matí cap a Sacramento. Al cotxe de la Christy i anavem la Jun, la Chisty i jo, i també dos noies més que vam recollir: la Jossie (Joséphine) i la Sam (Samanta). La Jossie es d'Alemanya, encara que va neixer a França o el seu pare es d'allà o algo per l'estil i tambe parla francès, i la Sam es de Brasil. A Sacramento ens vam trobar amb els altres nois, la Marti i companyia. El primer que vam fer va ser anar al museu de California. No era massa gran, pero no estava malament, sinó fos perquè la Marti ens va dir que haviem de llegir tots els cartellets petits perquè ens posaria un examen. Després de pasejarnos un rato pel museu ja estavem cansats i ens vam posar a xerrar fins que es feia l'hora en que la Marti ens deixava anar a la botiga. La botiga era com totes, però vaig veure un esquirol de peluix molt mono i me'l vaig comprar.
Tot seguit, vam anar al "capitol", que jo no sabia lo que era. Aquest edifici ve a ser com el palau de la generalitat pero al estil "Terminator" en comptes de "Nocilla". Va estar força bé, llastima que no vam poder veure al Terminator. Vam estar davant del seu despatx, se suposava que estava dintre, pero no va sortir. Davant de la porta i havia un ós a tamny gairebé natural de ferro o algun material metalic, i a sobre de la porta posava: Arnold Schwarzenegger Governor. La "r" del seu cognom estava a Los Angeles, i la "S" a Seattle.
Un cop finalitzada i fallida la recerca de Terminator, tocaba anar de compres. El lloc on ens van portar per anar de compres no era ni molt menys el que m'esperva. Semblava un barri del "Far West" (llogic tenint en compte on estic) però un mica modernitzat. Les botigues eren gairebé totes de souvenirs i no pas pero poguer comprar coses maques. Això juntament amb la pluja que queia va fer que després de fer una ullada rapida a les botigues, tos els grups de nois acabessim casualment al Subway. Evidentment tots teniem gana ja que eren les 5 de la tarda i no haviem dinat. Abans de marxar, però, em vaig comprar una jaqueta de xandall amb un estampat dels Indianapolis Colts a l'esquena.
Fracassat l'intent d'anar de compres vam anar a l'hotel. Lo de l'hotel em va resultar una mica raro ja que quedava més a prop tornar a casa que anar a l'hotel. La explicació raonable que em van donar va ser que era per poguer anar dema a primera hora al parc d'atraccions. Un cop a l'hotel vam anar a sopar a una pizzeria de davant on teniem reservat. Alla ens van fer l'examen sobre el museu i el que acertavem preguntes ens donaven premis. Jo en vaig acertar tres, dos i la final de premi gordo. La veritat és que no tenia gaire merit ja que la pregunta final me l'havia dit la Christy al museu. Em vaig guanyar un clauer, una postal i el gordo: una bola de caramel que encara no se com es menja. Ven sopat la Marti ens va advertir de que tots haviem d'estar a les nostres habitacions a les 11.00. A mi em va dir a les 10.00 per protestar ademés de que tot el dia havia estat fent brometes, no sabia que tenia tant mal sentit de l'humor i era tant estirada, aquests americans... Tot plegat no va cambiar gaire les coses, un cop van ser les 10 i jo havia de tornar a la meva habitació, tots els que estavem parlant vam anar a la meva habitació. Es creia la Marti que podria amb mi, jaja.
Al dia següent, o sigui dissabte, vam anar a "Six Flags" que és un parc d'atraccions que hi ha per aquesta zona. Jo no en tenia ni idea de que hi anavem ja que quan va arribar el paper del viatge a Sacramento ni me'l vaig mirar. Simplement vaig dir "Sacramento, mola! Hi vaig!". El parc estava buit, suposo que degut a la amenaça de pluja. Això va fer que al cap de dos hores d'haver entrat ja m'hagués muntat en totes les atraccions dos cops. Aquest cúmul d'atraccions em va marejar tant que vaig decidir no pujar a res més en tot el dia. Un parc d'atraccions no és el mateix sense cues, les atraccions no s'assaboreixen tant quan t'hi pots muntar dues vegades seguides sense ni tan sols baixar-te. La resta del dia la vaig passar mirant animals, ja que el parc era també tipus zoo. A l'hora de dinar vaig haver d'afluixar una pasta gansa. Em van cobrar $10 i pico per una hamburguesa no gaire fen feta i amb massa guacamole. No m'hagués sapigut tan greu pagar-los si no fos perque la tia que servia era tan tonta que no sabia ni fer l'hamburguessa i li va quedar com el cul i incomestible. Per la tarda veig seguir mirant animalons, fins que vam marxar. En teoria haviem de sortir a les 6.00, però com que havia començat a ploure i feia fred, a les 4 ja erem fora.

Mal dia

Avui, ha sigut el pitjor dia desde que estic als EE.UU. Començaré explicant-ho cronologicament:
El dia ha començat malament desde bon matí. M'he llevat tard i he arribat tard al cole, ha sigut culpa meva. Recordo que el Cody m'ha cridat per que em despertés i jo li he dit que vale hi he seguit dormint. El Cody no és com el meu pare, que si al cap de 5 minuts veu que no m'he llevat encara em torna a cridar. Així que jo he seguit dormint fins que allà a les 6.50 ha tornat a entrar a la habitació i m'ha despertat. Ja era massa tard per poder arribar a temps, cal dir que tampoc m'he donat especial pressa per dutxarme, encara que he anat una mica més lleuger que de costum.
La següent mala notícia m'ha arribat a la hora de PE. Ens han donat les notes, cosa que normalment a tothom aterra però a mi m'alegra. Aquest cop m'he emportat una decepció, més haviat m'he enfadat. Les notes eren força bones, havia baixat en algunes i pujat en altres, però... tenia un D en U.S. History. Tinc entès que les notes que demana la àgencia per convalidar són de C cap a dalt. Sortosament aquestes notes no són les definitives, sinó que només són unes notes de progrés per poder veure com vas en el quarter. M'he enfadat moltíssim, perquè s'havia que no era la nota que havia de treure. La veritat és que després he mirat fredament la nota i m'he n'he adonat de que no és del tot una mala nota. Desde que estic a la nova classe només hem fet un exàmen, el que vaig fer el tercer dia en aquella clase, i en l'altre no en vaig fer cap. La mala sort va ser que l'examen era dels temes 4, 5 i 6, justament els temes que encara no haviem fet en l'altre classe en la que anavem pel tema 4 i no m'enterava de res. Evidentment no devia treure gaire bona nota en aquell examen. Durant el temps que he estat a la classe d'historia hem fet 3 temes més, però no ha posat encara cap exàmen, així que la meva nota deu sortir del examen que vaig fer, la referència que li devia passar el meu antic profe i les poques coses que ha recollit de deures, encara que jo els faig cada dia. Evidentment, no podia esperar treure millor nota, i una D és entre un 60% i un 69% de la nota, el que correspon a un "Bé" a Catalunya. Desgraciadament, crec que no és suficient nota, hauré d'esforçar-me en el següent exàmen. Pel que fa a les altres notes, n'estic força satisfet: PE una A-, abans tenia una A però està bé de totes formes; Pre-Calculus una A, supstitueix la B que tenia a física, encara que crec que potser m'hauria pogut posar una A+; Algebra 2 una A+, hi ha hagut una fallo i no han sortit en el butlletí però després la professora ens les ha donat a tots; CAJE Chemistry una A+; English IV una B-, abans tenia una A però em sembla que hi ha un error en les notes i haig de parlar amb la professora.
Després d'això he estat tot el dia enfadat, s'he m'havia ajuntat lo de les notes amb lo dels diners que m'han robat. Per si no n'hi havia prou estava cansadíssim perquè ahir no podia dormir. Ahir em vaig estirar al llit i no podia dormir, no sé perquè, i m'en vaig acabar anant a dormir tardíssim.
Quan he arribat a casa, lo primer que he fet ha sigut engegar l'ordinador per veure els missatges que tenia sobre el tema dels diners i poder actuar en conseqüència. Volia assegurar-me de que no els hagués cambiat de lloc o algo per l'estil. No hi havia cap missatge que em digués que els havia mogut. Després de llegir un missaatge tremendament amenaçador per part de la meva mare, un d'aquells missatges que ella diu que no són una esbroncada però que en realitat m'està ficant les culpes d'una cosa que a sobre en sóc jo el perjudicat, m'he decidit a dir-li a la Christy. Li he demanat de parlar en privat, hem anat a la seva habitació i li he dit de forma calmada i intentant no acusar a ningú, encara que li he dit que em semblava que havia pogut ser el Cody perquè era l'únic que sabia que els tenia allà. La seva reacció i els aconteixements que han passat a continuació han sigut d'allò més inesperats, però tan fatals com em temia. La Christy ha posat una cara de pena que estava a punt de plorar, ha sigut llavors quan se m'ha començat a partir el cor. Llavors jo he marxat a la meva habitació ha començar a fer els deures mentre esperava que els aconteixements passessin tal i com havien de passar, però la cosa, com ja he dit, no ha sigut tal i com m'esperava. Desde la meva habitació he pogut sentir com la Christy cridava al Cody, que era el principal sospitós, i no sé si al Cory o a algun més. a diferència de com m'esperava, no els hi ha fotut cap escridassada ni cap tipus de crit o frase amenaçador/a. No he pogut sentir el que els hi deia, la meva habitació està relativament lluny de la habitació de la Chrisy, però suposo que els hi haurà preguntat de bones maneres i amb tò seriós. Com era d'esperar, cap dels ninyatos ha cantat.

HE TINGUT PROBLEMES TÈCNICS I SE M'HA BORRAT CASI TOT EL QUÈ HAVIA ESCRIT, AIXÒ M'HA DEPRIMIT I ARA NO ESTIC EN CONDICIONS DE TORNAR A ESCRIURE LA GRAN PARRAFADA DE EMOTIU TEXT QUE HAVIA ESCRIT. DEMANO DISCULPES ALS MEUS LECTORS I ELS INFORMO DE QUE DEMÀ COMPLETARÉ LA ENTRADA.

Això ja és massa

Avui he descobert algo que m'ha fet posar de molt mala llet: he descobert que m'ha tornat a robar. Ara estic ple de ira i tot enrabiat. Aquest cop li penso dir a la Chrity, no tolero això. L'altra vegada no li vaig dir res perquè no estava segur i no volia liar-la sense motius, però aquest cop les proves són massa evidents. Avui he obert la meva maleta per agafar diners per poguer-me pagar el viatge a Sacramento i he descobert que la cartera on tenia guardats els bitllets de $100 estava buida. És evidant que aquest cop no m'he descontat, perquè l'última vegada en vaig deixar dos. Qui ha sigut? Ho tinc claríssim, el Cody. és l'unic que sabia que jo tenia bitllets de $100 i que els tenia allà. Em va enxampar un dia: mentre els estava agafant, va entrar de cop a la habitació i hem va veure. Evidentment ara no puc, ni penso, donar-lis els llibres que tenia amagats a la maleta i pensava fingir que la meva mare me'ls havia enviat amb els regals de nadal, ja que quan vaig arribar a aquesta casa no m'agradava gens i volia marxar. Ara el Cody sap que tinc aquests llibres, i no quedaria ver dir aquesta mentira si ell ja sap que els tenia desde abans.Ha sigut un error meu no tancar la maleta amb el candau que portava, però mai vaig pensar que em poguéssin robar a la meva famíla d'acollida. No obstant, la Nedra ja em va advertir, que els tingués amagats perquè hi havia molts nens a la casa. Jo no m'ho vaig pendre com a que m'ho poguessin robar, sinó com que no els deixés sueltos perquè els més petits els podrien agafar. Fa un moment el tenia sentat al terra davant de la butca on estic sentat, m'han vingut unes ganes de donar-li una patada a la boca i trencar-li totes les dents de Goofy que té. Ara la Christy m'ha de portar a enviar una carta per al viatge a Sacramento, si anem sols intentaré dir-li. Li penso dir que em falten molts diners, perquè l'últim cop ja em va semblar que em faltaven, però aquest cop són $200 segurs.
El Cody ara va de guai. Avui mentre tornavem del cole, he realentitzat el meu pas per poder observar desde darrere el que feia. Primer de tot, portava una jaqueta de pana marro clar forrada de llana per dins horrorosa, que ja feia gràcia només de veure-li posada. A sobre, anava fent moviments amb la jaqueta fense el "guai" com si portés una chupa de cuero. De mentres, s'ha tret una pinta de la butxaca i s'ha començat a pentinar. Només faltava la música perquè sembles Grease el músical, només que el pentinat que es feia no tenia res a veure amb els de Grease ni la jaqueta era digne del musical. Durant el camí m'ho he passat "pipa". S'anava fent el dur: un cop ha escupit al terra, però sense gaire "glamour"; després ha agafat un arbust i li ha intentat arrancar una fulla, però no ha tingut gaire èxit; i lo què m'ha fet riure més ha sigut quan hem passat pel costat d'unes bústies i li ha donat un cop de puny, encara que no ha sigut ni molt menys intimidant ja que no li ha donat més aviat fluix per no fer-se mal.
Acabo de tornar de la botiga on hem anat per conseguir una mena de "vale" que serveix per enviar diners per correu. M'han cobrat més d'un dollar de comisió, a més, no acceptaven targeta, així que he hagut de treure diners i m'han cobrat $2 més de comisió. També he aprofitat per anar al súper i he comprat algunes coses que necessitava. Quan he vist el que m'ha costat casi em desmaio: $20 per un parell de desodorants, un pot de gomina i unes cutxilles de usar i tirar. No li he comentat res a la Christy sobre el furt (robo para los incultos) perquè venia la Jun també i no he cregut que fos el més apropiat. Al súper m'he quedat un moment a soles am la Jun i ella m'ha comentat que li havien robat diners. Jo no li havia dit res sobre el meu descobriment encara i per això m'ha sorprés. Li he dit que a mi també. Llavors també m'ha dit que utilitzaven els seus sabons i tot això. Em consola no ser l'únic a qui roben, encara que ella es defensa menys que jo. A ella li han robat $1200 i no ha dit res a la Christy. Jo li diré pel facebook, em sembla que serà més fàcil.
Avui la Misty s'ha trencat el peu i la Christy l'ha hagut de portar a l'hospital. Al cotxe, mentre anavem a la botiga, m'ha semblat que estava a punt de plorar. Els nens l'ha fan tornar boja. Si jo fós ella ja els hauria matat fa temps, no ho sóc i ja ho estic a punt de fer.

Mentires

Tinc la sensació de que m'amaguen algo. Avui han dit una cosa sobre mi, que no he entés, i quan he preguntat m'han que no era res. Això em fa enfadar una mica perquè no m'agrada que em menteixin. L'altre dia ja em va enganyar la Chrity: la Jun portava un paper que li havia de firmar el "school counselior" per poder anar al viatge a Sacramento del cap de setmana que ve i li vaig preguntar si jo també el necessitva i em va dir que no. Ahir m'hen vaig enterar de que si que ho necessitava. Sortosament, la Marti, la meva representant, m'ha deixat entregar-li demà. Així que divendres i dissabte que ve estaré a Sacramento.
Avui li he tornat a deixar jugar al WoW a la Misty, amb el seu personatge. M'ha fet pena i he decidit perdonar-la. Li deixeria jugar més si no fós perquè em posa nervió veure-la jugar. No sap ni moure el personatge ni agafar el ratolí. De moment la tinc contenta deixant-la jugar de tant en tant. Em sembla que això de ser "bò" no és gaire bona idea, perquè després agafarán confiança i ja la hauré liat. Avui mateix, el Cody ha fet la cosa més prohibidissima del món: tocar al meu estimat Kimahri (el meu personatge del WoW). La Jessica m'ha cridat per que agafés el sopar, i he deixat el meu personatge amagat perquè no me'l matessin de mentres. Quan he tornat el niñato havia agafat el nino i l'havia montat a la montura. Li he cridat "Què fas?" amb mala llet, i quan la Christy ho ha vist li ha futut una bronca impresionant. La veritat és que casi ha valgut la pena que l'hagafés perquè el que he disfrutat mentre l'esbroncaba no té preu. De totes maneres tampoc no li ha donat temps de fer res, i així ja li queda més clar que no pot tocar les meves coses. Avui m'ha confirmat la Christy qui em robava els caramels: ell, el Cody. Ara encapcela la meva llista de germans odiats; seguit pel Cory, que va més de llest que mai; i el Cyle ara és l'últim. Sembla que ha cambiat una mica el Cyle desde la bronca que li van fotre l'altre dia. Es sentien el crits i els cops desde el pis d'abaix. Li va fotre una pallisa que era per veure-la, tinc la sensació que li va baixar els pantalons i li va picar al cul.
Ara estic planejant una jugada de venjança contra el Cody. Encara no tinc decidit com ho faré, només sé que tindra algo que veure amb la seva playboy. Tinc temps per planejar la meva obra mestra: accepto propostes de qualsevol que vulgui ajudar.
Avui he posat a rentar els llensols per primer cop desde que estic aquí, ja tocava. Ja haurien d'estar nets i secs, però no ho estan. La raó és que la Jessica els ha tret de la rentadora/secadora per posar la seva roba. M'ha dit que no sabia que era meu. No és que m'importi, però no crec que hagi de fer això ni que la roba sigui la de la seva mare. A sobre es reia mentre o deia.
Avui ja no tenia gens de mocs ni esternuts ni res per l'estil, encara que no m'he llevat per veure la F1. Després de fer l'esforç per llevar-me i poder veure l'Alonso, m'he emportat una decepció ja que l'Alonso, que ho tenia tot de cara per guanyar el campeonat del món, no se l'ha emportat per culpa d'un error d'estrategia del seu equip, Ferrari, i una jugada una mica bruta de Red Bull, sacrificant al Webber que es jugava el titol també per que el Vettel pogués guanyar el campeonat. La veritat és que el Webber deu estar enfadadissim amb el seu equip ja que ell anava per davant a la Classificació del mundial, però al equip li ha sortit rodó ja que el Vettel s'ha endut el campeonat del món, el més jove que ho aconsegueix. Jo segueixo confiant el l'Alonso i segur que l'any qye ve se l'emporta cap a casa.

Un paquet molt especial

Ahir em va arribar el paquet que la meva mare m'havia enviat amb els regals del meu sant, una mica de menjar de casa i algo de roba per acabar-lo d'omplir. Em va fer molta il·lusió rebre'l perquè ja feia dies que l'esperava. Els regals no van ser cap sorpresa, ja que els havia decidit jo: la sisena temporada de "Perdidos" i la nova samarreta del Barça amb el nom de Messi i el numero 10. El menjar ha sigut el millor: panellets i catanies, ametetlles confitades rebossades de cacao. Els panellets el ha fet la meva mare, la meva tieta i la meva avia, les dos sortosament per part de mare. La meva iaia Chicona, per part de mare, fa uns panellets perfectes, rodons, amb els pinyos perfectament escampats i cuits per tot arreu igual. Per altra banda, la meva iaia Figueras, per part de pare, té també una habilitat extraordinària per fer-los: aconsegueix que la meitat dels pinyons es cremin i l'altre meitat quedin crus. Sortosament la meva iaia Figueras m'ha enviat la samarreta del Barça en comptes dels panellets, encara que quan llegeixi això potser em demana que li retorni la samarreta. La roba també l'esperava amb certa il·lusió, encara que he decidit que les samarretes no me les posaré. La meva mare me les havia enviat perquè només en tenia dues i les havia hagut de deixar a casa perquè no hi cavien a la maleta, però com que encara fan olor al suavitzant que utilitza la mama és una pena posar-me-les  i que s'en vagi l'olor. Aqui la Christy em sembla que no n'utilitza o si ho fa l'estafen, perquè no fa gaire efecte. També m'ha arribat un equip contra el fred: gorro, bufanda i braga.
Avui he tingut son tot el dia. M'he llevat a les 5 del mati per veure els entrenaments de formula 1 i me tornat a posar a dormir després, no obstant, he tingut mal de cap i son tot el dia. Tot i així ha valgut la pena, l'Alonso surt 3r i demà es pot convertir en campió del món per tercera vegada. Ara mateix estic debatint si empalmar per veure la carrera o despertar-me a les 6 per veure-la. Em sembla que lo més sensat és anar-me'n a dormir i després llevar-me. Tal com sóc jo, empalmaria, perquè és el menys sensat, però em sembla que no ho faré perquè sinó m'adormiré veient la carrera, i això pot ser fatal.
La resta de caramels que quedaven ha acabat de desaparèixer. L'altre dia van enxampar a la Misty, però sembla que potser no ha sigut ella, o que segueix robant. Ja no pot robar més perquè ja no en queden. Espero que no robi el panelles i les catanies, encara que estan amagats. Ara la Misty encapcela la llista de germans odiats, seguida pel Cody i el Cory empatats en segona posició. No és per lo dels caramels, sinó perquè ja me'n començo a cansar d'ella. No para de dir-me el que puc o no puc fer. M'ho diu com si ella manés i no se n'adona que aquestes regles no són per a mi perquè ja sóc gran. Fa uns dies vaig dir "Shit!" (Merda!) i em va dir que no es podien dir paraulotes. La vaig corretgir dient-li que no era una paraulota, sinó el que treiem pel cul, i li vaig dir que jo sí que podia dir-les. Avui, m'anava a fer un bocata de mantega de cacauet i m'ha intentat dir que sopariem dintre de poc. Jo he passat d'ella perquè abans de que pogués acabar la frase el Cody, que sap perfectament que ella no mana, la fet callar amb un contundent "Shut up, Misty!" (Callat, Misty!). Jo m'he fet el bocata perquè com que sempre em m'ho menjo tot ja que el menjar sempre esta molt bó. Evidentment avui ha sigut un dels dies "verdura", hi havia broquil, patates i pollastre per sopar. M'ho he menjat tot, encara que no he escurat el pollastre. Per treure'm el mal gust de la boca he seguit el metode del trafic de galetes però amb el menjar de la mama. He pujat a la habitació i m'he menjat dues catanies i un panellet. M'ha costat casi 10 minuts obrir els panellets, perquè estaven precintats amb celo. No he tirat el celo, perquè fa olor a casa, l'he utilitzat per tancar la bossa de catanies.

El dia del veterà

Avui no he anat al cole perquè era festa, no perquè hagi fet campana, això ho deixo per al dia 29 de Novembre (dia en que em posaré malalt a causa d'una extranya malaltia congeguda com a Barça-Madrid). Com que no tinc res més que fer a casa doncs he jugat al WoW gairebé tot el dia. Jugo tanta estona perquè no tinc res més a fer. Abans de tot he fet els deures i he penjat les tant demanades fotos al facebook. Quan ja eren gairebé les cinc de la tarda he parat i m'he preparat per la meva nit de bàsquet. A les 5 ha començat el partit Boston Celtics contra Miami Heat, el mateix que van jugar la primera jornada. Le començat a veure, però després de la mitja part he hagut de parar perquè volien jugar a la consola del porcs, la Wiiiiiii (és un chist). He preferit deixar-los, encara que hagués pogut dir que no i quedar-me vaient el bàsquet, i així m'he assegurat poder veure el partit dels Lakers, que comença en mitja hora més o menys. A sigut un bon tracte, em sembla: els tinc contents, m'asseguro veure el partit dels Lakers sencer i sense protestes, i puc veure el partit dels Celtics contra els Heat per internet.
Ja he descobert qui em robava el caramels: la Misty! El Cyle l'ha enxampat a la meva habitació robant-me'ls i l'ha delatat, que "chivato"! Estic enfadat amb ella perquè els hi vaig dir que s'hi me'n demanaven els hi donaria. El que no entenc és perquè me'ls roba si ella també en tenia. Ja se li ha acabat qualsevol tracte de favor que pogués tenir cap a ella. Mira que m'intentava portar bé amb ella, fins i tot li vaig deixar jugar al WoW amb un personatge que vaig crear per a ella a la meva conta.

Integrant-me

Ja porto força temps als EE.UU. i per primera vegada sento que m'estic integrant. M'ha costat, i em segueix costant, però noto que poc a poc vaig fent més i millors amics. Començo a entendre força fluidament l'anglés i em relaciono força amb la gent. Al cole parlo amb molta gent, pels passadissos saludo i em saluda molta gent, encara que pocs són realment amics, la majoria només coneguts. Coneixo a molta més gent de la que hauria imaginat poder coneixer. Com que a cada classe tinc companys diferents, a cada classe conec a algú. Ara ja no em sento tant sol com abans. L'únic moment en que em sento sol és a l'hora del brunch. Com que vaig cambiar la meva 3a classe, el meu brunch va canviar i ara el faig abans. Abans em seia amb uns del equip de soccer, però ara no tinc a on anar. El que faig és menjar-me el burrito a l'area delimitada i després sortir amb les galetes i la llet amb xocolata amagats. Llavors agafo els llibres a la taquilla i vaig cap a la porta de classe. Allà m'espero un parell de minuts mentre m'acabo de menjar les galetes i llavors ja comença la següent classe. Sortosament només són 10 minuts i no és gaire preocupant. Cada dia intento buscar algú amb qui anar, però de moment no he tingut èxit.
Demà tinc festa al cole. No sé perquè però no tenim cole, així que podré tenir un dia més de festa. Ja només queda una setmana i mitja per les vacances. La setmana que ve no, l'altre és festa perquè és acció de gràcies. Són nou dies de festa, com per setmana santa. Lo bo és que no és un substitut de la setmana santa perque cap alla al abril tenim festa un altres cop, encara que no se si és precisament setmana santa ja que no en tinc ni idea si aquesta celebració entra dintre de les creencies religioses dels yankees.

Tocats dels bolet

Durant els dies que porto en aquest pais de "yankees", he pogut descobrir que el amercians estan una mica bojos. La última tonteria que han fet, que ha sigut la que m'ha fet posar de mala llet, ha sigut vallar el recinte per menjar del cole. Normalment a les hores de menjar del cole cadascú agafava el seu menjar i se'l anava a menjar allà on volia. Ara han decidit que només es  pot menjar en una àrea perquè la gent tira els papers al terra. Han posat tot de reds de plàstic al voltant del recinte i només hi han deixat una entrada que està vigilada per dos o tres professors. Sembla ben bé un aeroport i la gent passant per l'escaner. Aquesta maravellosa idea (ironia) provoca uns embussos infernals per moure'per tota l'area de menjar.
Avui ha sortit a la venta el "Call of Duty: Black Ops", un dels jocs més esperats del any, encara que per a mi aquest ranking l'encapcela sense cap mena de dubte el "World of Warcraft: Cataclysm". Encara que jo no me l'he comprat, encara, ja hi he jugat. L'Eddy va anar a comprar-se'l ahir a la nit. Les botigues van obrir a les 12 de la nit per vendre el joc i l'Eddy estava entre les persones que feien cua per conseguir-lo els primers. La meva primera impresió del joc és clara: NO M'AGRADA. Em sembla que ja arribat el punt en el COD en que ja no es pot millorar i tot el que fan nou és simplement el mateix pero amb alguna cosa nova. L'anterior va ser una bomba, el millor joc de PS3 al que mai he jugat, pero aquest no és el mateix, no m'agrada tant. Ara tinc els meus dubtes de si comprar-me'l, més tenint en compte que tinc el WoW per jugar y que el Cataclysm surt en 1 mes.
El dies segueixen passant i tot va més o menys igual, els canvis brillen per la seva absència. Estic començant a fer amics, em porto molt bé ara amb el Luís. La veritat és que em cau força bé i és el millor amic que tinc aquí als EE.UU. Amb ells és amb el que tinc més classes durant el dia, tres: PE, PreCalculus i English IV.

Més bèsties

Avui la Crhisty ha tingut la màgnifica idea de adoptar un altre gos, com que en tenien pocs, doncs un més (ironia). El dissabte, al mercadillo aquell que vam anar, la Misty li va demanar que li comprés un que va veure. La Christy li va dir que no, no perquè ja en tinguessin 4, sinó perquè costava $150. Suposo que el que ha adoptat li ha sortit més barat o gratis. No se si és la millor decisió tenint en compte que van justos de diners. La veritat és que sempre he pensat que la gent que va justa de diners no sap retallar gastos "innecesaris" o deixar de augmentar les despeses. No vull dir que es desfacin del gossos, sinó que no era necessari que n'adoptessin un altre. A mi els gossos m'agraden, però lluny, no m'agrada que em llepin ni tot això. La veritat és que el gos, gossa més ben dit, és força maca: tota negra brillant i no gaire gran. El problema que jo veig és que no encaixa entre els altres gossos enanos perquè ella és d'un tamany mitjà. Al costat dels altres se la veu gegant. És massa gran per poguer estar dins de casa tot el rato com els altres, per això li han posat una caseta, que ja tenien desde abans que jo arribes, a fora al jardí de darrere. Pel que he pogut observar no ténen inconvenient en que entri i surti quan vulgui, lo que provocarà que la moqueta quedi bruta de fang. Em sembla que la gosseta, que té l'original nom de Puppy (ironia) que vol dir gooset en angles, portarà més problemes que alegries. Ja s'ha barallat amb un parell dels petits i cada cop que passa per algun lloc s'ho emporta tot per davant. A atavalat la relativa calma que hi havia entre els altres gossos. La arrivada del nou gos m'ha fet posar de mala llet, i he estat tota la tarda enfadat amb mi mateix.
Aquest mati el Cody s'ha disfressat. No és que realment s'hagi disfressat, sinó que la roba que s'ha posat dóna per comentar. La samarreta que portava era la cutre samarreta que s'utilitza per PE. Els pantalons eren uns que havia vist jo en un calaix però que vaig pensar que era d'aquella roba que mai es posa. Doncs sí que es posa, i em sembla que no li feia cap angunia portar-la. Eren uns pantalons de xandall més dignes de la equipació dels Green Bay Packers (busqueu al Google i veureu a que em refereixo) que no pas d'un nen de 14 que teoricament va de guay. Si no n'hi havia prou, veure'l caminar ha sigut d'allò més divertit. Té un problema als peus, pel que he deduit sense diagnosticar o massa car de curar perquè els pares li dongin importància, que camina amb l'interior dels peus. Jo no sóc un bon exemple per criticar això, ja que jo tampoc camino ni corro gaire bé, però ell realment sembla un ànec. Té les bambes destrossades i torcades de com camina, no trepitja del tot amb la sola, sinó que també trapitja amb la part de l'interior. Tot plegat era digne del Tortell Poltrona (un pallasso famós, pels ignorants).
La meva tàctica d'amagar els sabons perquè no els agafi s'esta tornant en contra meva. Em sembla que el fet que no pugui utilitzar el meu sabó ha fet que no utilitzi CAP sabó, ni CAP desodorant. Aquests últims dos dies desprenia una flaire a "eau du sobac" que no vegis. Per la nit ha pujat una peste de la llitera de baix que estava per anar-me a la habitació de la Christy que almenys la maria olora bé. Em sembla que està començant a desenvolupar-se ara i encara no es posa desodorant. Tenir-ne en té, pero o no se'l posa per falta de costum ja que abans no li feia falta o com que és del barato no funciona gaire bé i només dura mig dia.
El divendres la Christy em va demanar que netegés una part de la cuina. Jo, veient la merda que hi havia, vaig decidir fer una neteja a fons. Vaig treure totes les coses, vaig posar líquid netejador i ho vaig deixar tot net com una patena. Avui la Christy, després de sopar, ens ha demanat que netegessim la cuina. No volia dir que la ordenessim ni tot això, simplement que rentessim les paelles, fiquessim les coses al rentaplats i netegessim una mica el sobre del moble de la cuina. Tot i que l'havia deixat brillant el divendres, avui tornava ha estar enganxifós i brut. Aquesta familia li té por a la neteja o algo per l'estil. Té uns habits que favoreixen a l'emmerdament general. A la taula, en comptes de posar mantel perquè no s'embruti, mengen directament allà sobre o amb un individual que no serveix per res ja que no van gens en compte. Això provoca que la taula, què és nova, s'embruti molt de coses enganxifoses. Tenint en compte que és la taula que s'utilitza per fer els deures, més ben dit que la Jun i jo utilitzem per fer els deures ja que em sembla que cap dels ninyatos, incloent a la Misty que ja es pot considerar dintre d'aquest grup, els fa amb gaire regularitat ni per voluntat pròpia.

World Series

Avui s'ha jugat el 5è. partit de les world series entre el San Francisco Giants i els Texas Rangers. Els Giants lideraven les series per 3 a 1, al millor de 7, i han guanyat. Això vol dir que s'han proclamat campions de les series mundials. No ho aconseguien desde 1957, quan encara eren els New York Giants. Jo no he vist el partit perquè estava veient el partit de football dels Colts contra el Texans, que han guanyat els Colts. La Christy i el Ray si que l'estaven veient. El més extrany de tot és que cap al final, quan estaven a punt de guanyar, la Christy ha marxat a comprar. Una fanàtica del bèisbol que quan el seu equip està apunt de proclamar-se campió del món marxa a comprar, començo a dubtar de la cordura de tots els membres d'aquesta familia. La veritat que el béisbol és un esport més aviat aburrit, i sentir-lo per la radio és si fa o no fa el mateix casi, però amb lo important que era el partit, podria haver anat a comprar 30 minuts més tard.
Avui he descobert una cosa que ja fa dies que sospitava, més ben dit més de una. Primer de tot he descobert que el Ray i/o la Christy fumen, MARIHUANA. Ja feia dies que sentia una lleugera olor a herbeta per la habitació, però deixant el benefici del dubte, vaig pensar que era encens. Avui la cosa ja era massa obvia per creure que la olor era aromatica. He trucat a la porta per veure com anava el partit dels Giants. Llavors la Christy ha entreobert la porta i ha tret el cap. Anava una mica contenta, amb la cara vermella i sonrient. M'ha preguntat què volia mentre sortia una flaire a cannabis de la habitció que casi em coloco jo. He reconegut l'olor de la maria perquè era tal i com un amic, que els meus pares no coneixen, m'havia dit que era, no pas perquè jo l'hagués olorat mai, ehhh! Aquí haig d'enganyar? La olor era la que fa la maria que he olorat uns quants cops, de diferents fonts, que ja tinc 17 anys! Al sentir la olor m'he quedat una mica sobtat, però m'he afanyat a preguntar-li com anava el partit perquè no sospités que l'havia descobert. No m'ha deixat ni entrar a veure el partit, cosa que sempre fa, i m'ha tancat la porta als morros. És ja una evidència, amb raó no tenen diners, la maria, pel que he sentit (i aquest cop si que és veritat, ja que jo mai n'he comprat), no és precisament barata.
El que també he pogut confirmar avui és una sospita que tenia desde que vaig arribar practicament. Ja no era ni una sospita, sinó una evidencia, però no me l'havia cregut encara perquè no em refiava del meu instit per aquestes coses. Desde la primera setmana que vaig anar al cole amb la Jun i el Cody, vaig veure que al Cody li agradava la Jun. Avui ja s'ha posat ell mateix en evidència. Mentre veiem els tres el partit de football, jo en la butaca i els dos al sofà, li ha tirat la canya un parell o tres de vegades, tirant pel cap vaig i pel que pogut veure. La Jun, que no li interesa el football, estava sentada al sofà ocupada amb el seu ordinador. El Cody estava a la "parcela" del costat, encara que ha anat fent maniobres fins tenir una nalga a la "parcela" de la Jun. La Jun la fet fora de manera evident i destapant la evidència. Em sembla que el Cody se n'ha adonat que l'havia descobert, i per això s'ha aixecat i s'ha esta una rato de peu darrere el sofà. Jo de mentres m'anava descollonant per dintre del que veia. Em sembla que m'ho passaré molt bé a costa del Cody i dels altres ninyatos.
Abans de que tot això passes, m'ha passat una d'aquelles situacions incòmodes que val més que tothom oblidi. Jo havia acabat el treball d'Anglès sobre Caterina d'Aragó. Era un traball sobre una de les esposes del Rei Enric VIII d'Anglaterra, i per sorteig havia tingut la sort de que em toqués la única espanyola (tooooma chorra!). L'havia d'imprimir i la Christy m'havia dit que li enviés per e-mail. Llavors he pujat per comprovar si li havia arribat. La porta de la habitació estava tancada, però jo he entrat sense trucar ja que 30 segons abans hi havia entrat i la Jun estava a dins. He trobat bastant evident que la Jun seguiria allà i que podia passar sense trucar. Doncs no, la Jun havia marxat i el Ray s'estava canviant. Sortosament, per a mi, encara no s'havia tret res i només tenia els pantalons descordats. Els hi he demanat disculpes, els hi he explicat el que m'havia pensat i he marxat avergonyit. Després la Christy m0'ha donat el treball imprès que, per cert, m'ha quedat molt maco.
La bossa de caramels de Halloween va disminuint poc a poc, però no sé si me'ls acabaré tots. Vaig penjar al facebook que me'ls havia menjat tots i ara estava gordo, però només era una anticipació del que pasará. He comprovat que menjar tabletes de xocolata, no ajuda a aconseguir tenir una tableta de xocolata marcada als abdominals. Encara que no me l'acabi tota és molt divertit disfrutar del poder que otorga tenir-la. Els nens hem tenen un respecte que com si fos un deu. Com que hi han algunes que no m'agraden, els hi vaig donant als nens com aquell qui dona caritat, m'ho passo tant bé. La veritat és que he disfrutat molt fent tornar tonto al Cyle. El Cody li ha dit que una de les xocolatines no m'agradava. Llavors ell s'ha apropat a mi i m'ho a preguntat, com intentant que li oferís una. Jo simplement li he contestat que no m'agradaven i he seguit al meu rollo. Llavors, ha intentat insinuar més que volia que li donés una i m'ha dit "A mi sí que m'agraden", però he decidit que seria més divertit jugar amb ell i li he contestat "Ahhh! OK". Com que no me l'ha demanat directament no li he donat. Els hi estic intentant deixar clar que les meves coses no és toquen. De moment he lligat la bossa de caramels amb un nuç especial, que sembla normal, però si la obren i la tornen a tancar amb un nus normal me n'adonaré. Al final els hi hauré de donar la majoria, avui ja em començava a fer mal la panxa i tampoc n'he menjat moltes, ni un 20a. part.

Halloween

Avui ha sigut Halloween, el meu primer Halloween americà. El dia en general ha sigut d'allò més normal, com cada diumenge. Per la "nit", cap allà a les 6 o 6.30, hem anat a fer el que se'n diu "trick or treat?" (truc o tracte?). Jo m'he posat la meva disfressa d'Scream i els altres les seves. He inventat una enginyosa disfressa de "Scream LeBron", posant-me la samarreta del LeBron James a sobre. Quedava força bé, però he decidit que millor anar normal. La Jun anava disfressada de vampiresa, em sembla; la Misty de bruixa; el Cody de vampir, encara que com que no tenien diners per comprar el disfràs només portava la cara maquillada i roba negra; el Cyle d'esquelet; la Jasmine d'abella, que terrorific (ironia); el Junior de dimoni; i el Cory de res, s'havia pintat la cara al principi però després s'ha despintat, la veritat que amb la roba que portava només li faltava una careta d'home llop per semblar-ho. La meva disfressa ha estat idònea perque hem cobria la cara i així ningu podia veure la meva edat real, molt per sobre de la mitja. M'ho he passat força bé demanant caramels, feia veus rares tipus molt agut o molt greu. Com que no es veia qui era podia anar fent el tonto tot el rato. He agafat una pila de caramels, que ara m'estic menjant. Al final estava ja fart. Algunes cases estaven força decorades, altres gens, fins i tot alguns es passaven una mica. Algunes cases havien fet un túnel del terro per el que havies de passar per que et donguessin els caramels, molt currat. Alguns eren una mica garrepes i només donaven un caramel o una piruleta, pero altres en donaven un grapat. La veritat es que s'ha perdut l'esperit d'aquesta tradició, la gent diu "Truc o tracte?" però en realitat és més aviat "caramels?". No es tiren ous a les cases si no te'n donen, això era el més divertit. Algunes persones tenien cartells a les portes de les cases dient que no donaven caramels. Per acabar amb aquest tipus de gent el que s'ha de fer és llançar ous o pintar-li's la porta, amb lletres grans "Aqui viuen uns que no tenien caramels!". Malgrat que faltes la millor part, he disfrutat molt.
La Jessica ha vingut amb nosaltres, la Christy també. He pogut comprovar que és una de les pitjors mares i filles del món. Havui ha fet de tot, m'agafen unes ganes de donar-li un hòstia avegades. Primer de tot li ha donat un cop al portatil del Ray que s'ha carregat la part per on s'enxufa a la corrent. A sobre s'anava rient mentre deia "sorry". Li fotia jo una patada que ja no deia més "sorry". Espero que no fagi això amb el meu portatil, que és sagrat, perquè sinó tindrà un gran problema. Si ella em trenca el meu "fillet" jo li trencaré la seva "filleta", el nen és massa mono per fer-li res, així solucionaré dos problemes: la mare i la filla. Després ha tirat com 3 cops els caramels dels nens per terra. M´ha trepitjat una vegada, encara que això és el de menys ja que una mica més i mata a la seva filla més tard. La nena estava sentada a la part del cotxet per on s'emputja. La Jessica la deixat alla i ha anat a treure el nen del cotxet. Com que suposo que és un mica tonta, no ha pogut intuir que si treia el nen del cotxet deixaria de fer contrapés i es volcaria. Doncs clar, quan a tret al dimoniet, el cotxet s'ha inclinat i la Jessica ha caigut. Sort que estava el noi de la zambomba (Cody) al costat i la mig agafat abans de que caigués.

Pobres

Avui no hi havia sopar, es veu que la Christy no tenia diners per anar a comprar menjar. No es que m'hagi dit que no es sopava. El que ha passat es que eren ja les 7 o les 8 i he preguntat pel sopar. Llavors m'han dit, no la Christy si no els nens, que avui s'agafava el que cadascu volia, que la Christy "no tenia ganes de cuinar". Despres la Jun m'ha dit en secret lo dels diners. La veritat es que ultimament em porto bastant be amb la Jun, es de gran ajut tenir algu que no sigui de la familia per parlar sobre certes coses. Avui m'ha demanat el portatil per poguer parlar amb els seus pares ja que el seu no te cam. Evidentment li he deixat, no es com amb els ninyatos que nomes el volen per jugar al WoW o entrar a Internet. Ella m'ha deixat el seu de mentres. Era la primera vegada que parlava amb els seus pares per la cam.
Ahir va tornar a venir la nena diabolica. Vaig poguer observar com ficava les mans baboses i brutes dins del pot de mantega mentre la Christy l'usava per untar el meu tros de la. Despres del que he vist avui, les babes de la nena tenen gust a xocolata. He obert el rentaplats i he vist que estava ple de cucaraxes. Li he dit al Cody i m'ha dit que es morien quan s'enjegava. Clar que moren, pero despres menjem en plats rentats amb suc d'escarbat. Aquest nen cada cop em posa de mes mala llet, avui estava molt borde. A sobre ahir vaig tenir una experiencia realment desagradable amb ell. Mentre jo jugava al WoW a la llitera d'adalt, ell va decidir fer una cosa no gaire apropiada per fer mentre hi ha mes gent a la habitacio. Ademes el noi no es gaire disimulat i la llitera es movia forsa, ell va fer algun sorollet significatiu de que s'ho estava passant be. Vaig pasar una mica de por, no savia que fer i em feia una mica d'angunia. Avui he sentit com treia una revista de sota el coixi, la fullejava, la tornava a guardar i aixi un parell de cops. Em sembla que ara es un bon moment per aprifitar-me d'ell, li costara car haver-me robar el MEU sabo. Li amagare la revista haviam que fa jajaja. Ara ha pasat a ser el número 1 a la llista de germans odiats, l'ultima posicio la ocupa ara en Cory, que l'havia encapcelat forsa temps.
Aquest mati em anat a comprar a una especie de mercadillo. Ha sigut divertit, lo pitjor a sigut quan m'he adonat que m'havia perdut el Barsa vs Sevilla, ha sobre han guanyat 5 a 0. M'he comprat uns mitjons perque no en tinc gaires, 4 parells per $3. Tambe he comprat una samarreta del LeBron James, la nova amb els Miami Heat, per nomes $50. No es per mi, es per a l'Isaac, encara que si jo fos ell patiria perque m'agrada molt. M'he estat a punt de comprar la samarreta de Payton Manning, pero era massa gran, aixi que al final he agafat la del LeBron. He estat buscant una gorra dels Red Sox, pero cap era com la que buscava. Despres hem anat a una botiga a comprar la disfressa de Halloween, dema sere l'Scream. Es forsa simple el disfras, pero divertit i relativament barat, $10. Tambe m'he comprat sabons, despres de que els utilitzes el Cody o algun dels ninyatos ja no me'n quedaven casi. Ara els guardare despres de dutxar-me, aixi no els usaran.
Quan he arribat a casa li he demanat a la Christy que em deixes trucar als meus amics que avui feien una festa de Halloween a casa de l'Isaac, com cada any. La veritat es que tenia moltes ganes de parlar amb ells. Els hi he ensenyat tota la casa i el jardi.
Fa un rato he revisat les factures, i no em quadren gaire. No pot ser que m'hagi gastat tants diners. No vull acusar a ningu si no n'estic completament segur, pero realment tinc la sensacio que algo m'han tret. A mes, aquest mati, quan he obert el calaix de la roba interior on guardo els diners, semblava que algu hi hagues remenat. Quan he anat a agafar diners m'he adonat que ja no hi era la pila de 16 billets d'un dollar que tenia. No recordo haver tocat aquella pila, la tenia per sempre tenir diners en bitllets petits. Em sembla que haure de posar una trampa per descobrir qui em roba.

Què passa?

Porto uns quants dies una mica raros. Al principi estava enfadat amb tot i desanimat. Ara ja no estic tant enfadat però noto que he patit algun canvi. Els nens de la casa hem comencen ha cansar una mica. No sempre, i no tots, pero a vegades em donen una rabia. Intentaré animar-me d'alguna manera, però ara em sembla que ha arrivat un punt d'inflexió. Tinc la sensació que ha arrivat el moment en que me d'acabar d'adaptar, si no ho faig vol dir que no tinc lloc aquí. Ja ha passat el temps suficient en el qual tot és nou i tot te excuses, ara ja haig de ser un més.
La restricció del internet la estic portant força bé. No és una restricció estricta, sinó només una reducció ja que realment passava massa temps a internet. Pel que he deduit lo únic que haig de fer és no estar tot el rato a internet. Simplement arribar a casa fer els deures i, en comptes de conectar-me a internet, doncs mirar la tele o alguna cosa que es pugui fer en grup. La solució són tres paraules: Giants, NFL i NBA. És la manera de poguer fer una cosa que m'agrada i passar rato amb la familia. Avui he vist el partit del Giants. Jugaven el segon partit de les series mundials; ahir van jugar el primer. Han guanyat els dos, així que ara lideren la serie per 2 a 0. La tele d'abaix està sempre ocupada pel Cory, i no he pogut veure la NBA. Hauré de trobar alguna manera de robar-li el comandament.
Aquest cap de setmana és Halloween i em sembla que em disfressaré. No ho pensava fer perquè pensava que això de "trick or treat" era només per nens petits. Avui la Jun m'ha preguntat si em disfressaria, com que ella m'ha dit que ho faria jo li he dit que també. Dissabte anirem a comprar les disfresses. Se m'acaba d'ocorre que em puc disfressar d'home llop, tal i com tinc la nuca no em farà falta gaire disfressa. Els meus cabell segueixen evolucionant cap a "afro".

Sospites confirmades

Ahir a la nit, quan vaig arribar del partit de soccer, cap alla a les 9 o 10 de la nit, em va sorpendre una cosa. Estava al lavabo preparant-me per dutxar-me i vaig veure que la meva espuma d'afeitar que havia guardat al armari estava a sobre la pica destapada. Això volia dir que algú estava utilitzant la meva espuma, cosa que no em va fer gaire gràcia. Ja feia dies que sospitava de que utilitzessin el meu xampú i el meu gel de dutxa perquè molts cops estaven en llocs diferents on els havia deixat i amb sabó gotejant del tap, cosa que jo rarament faig. No havia dit res perquè vaig pensar que potser era algo ocasional perquè se'ls hi havia acabat el seu sabó o algo per l'estil. Lo d'ahir ja va fer mosquejar-me una mica, tenint en compte que al armari hi havia el seu pot d'espuma. Així que vaig agafar el pot i en comptes de deixar-lo simplement dins l'armari, el vaig ficar dintre del meu necesser. D'aquesta manera si l'utilitzaven ja seria una mica massa passat de tò, no és el més apropiat regirar en el meu necesser, em sembla a mi. Aquest matí s'han acabat de confirmar les meves sospites, ha sigut una escena digna de recordar. Jo acabava de sortir del lavabo i havia entrat a la habitació per acabr-me de preparar per anar al cole. Llavors el Cody m'ha dit "Mira m'he afeitat, tu també ho pots fer si vols", m'he quedat una mica parat, porto un més en aquesta casa i es pensa que encara no m'he afeitat? Llavors se m'ha encés la bombeta, potser havia sigut ell el de la espuma. Ell ha continuat "Mira" i m'ha conduit al lavabo. Allà m'ha ensenyat una maquineta d'afeitar d'aquelles d'usar i tirar que havia utilitzat ell i m'ha dit que la podia utilitzar, li he dit que jo ja tenia la meva. Llavors s'ha posat a buscar la espuma, que evidentment no ha trobat perquè jo havia amagat, per oferir-me-la també. Com que he vist clar que era això el que buscava, li he preguntat "Busques el pot tronja que hi havia aquí?" i m'ha contestat que sí. He decidit explicar-li que aquell era el meu pot d'espuma, però no ha donat resultat. Li he dit "És meu, està aquí" i li he ensenyat el meu necesser. Llavors, per la meva sorpresa, m'ha contestat "Ah, ok, pots utilitzar-lo". M'he quedat paradíssim, li acabava de dir que era meu i m'estava dient que me'l deixava utilitzar. He insistit "Ho sé, és MEU", pero m'ha contestat "Pots utilitzar-lo". Com que veia que el nen no ho pillava he seguit insistint "Sí, sí, ja ho sé, és meu. Jo el vaig comprar", pero el tio és una mica curtet i m'ha contesta "Pots utilitzar-lo". Aleshores ja he desistit, m'he enrocordat que ahir un dels meus companys d'equip em va dir que era tonto. Volia dir que era com una mica deficient mentalment o algo per l'estil, en el sentit més científic de la paraula. La veritat és que no m'ho havia parat a pensar, però una mica tonto si que sembla, té cara de Goofy "Yijah!" (és el soroll que fa el Goofy).
M'he marxat cap al cole una mica mosquejat, pero sense saber que haig de fer al respecte en aquest tema. Allà he hagut de soportar la classe d'historia on he descobert que demà tinc un exàmen d'un tema (realment no és un sino 3) que no tinc ni idea i acabar una fulla de 50 preguntes en la que havia dedicat 2 hores i encara anava per la pregunta 12. Després d'això he anat al gimnàs, no a la clase de PE, sinó ha que ens féssin la foto per l'anuari. Jo encara porto el cabell llarg, pero sortosament era una foto en grup ón la meva cara gairebé no es veu entre la multitud de gent. Això ens ha fet a tots el seniors arribar tard a la classe de PE, i com ha consequència no haver de fer clase (sort, perquè els dimarts fem series d'abdominals i flexions que són una tortura). La resta del dia ha sigut més o menys normal. Simplement que a l'hora del Lunch he trobat un estant de la U.S.Army que donaven coses. Més que donar, venien, més ben dit, cambiaven: 25 flexions per cada cosa. Jo m'he emportat una funda de llibres i una alfombreta pel mouse, que en necessitava una perquè no en tenia, a cambi de 50 flexions.
Per la tarda he tingut l'últim entrenament de soccer, que ha sigut tant aburrit com de normal. M'he adonat de lo dolent que és aquest entrenador. El seu plan per aquest entreno era fer físic, perquè necessitem estar en forma pel partit de dema, que jo no puc jugar. Clar que sí, decideix fer un entreno per agafar forma el dia abans de l'últim partit. No ha pensat que això s'ha de fer bastant abans i que fer físic avui no fara que demà estem en millor forma, en tot cas pitjor perquè estarem més cansats. Ha sobre l'Abdul m'ha fotut un cop de cap "sense volguer" i m'ha sortit un "xixon" a la front.
He arribat a casa i depsrés de fer lo protocolari, dutxar-me i sopar, m'he posat a fer lo de historia. No trobava les respostes al llibre, perquè les preguntes no estaven ordenades, al contrari del que havia dit el professor, i a sobre eren d'unes 50 o 60 pàgines del llibre, per trobar on estava la resposta. La majoria les he acabat contestant, però n'he deixat moltes en blanc. Després he decidit que necessitava relaxar-me i he obert el WoW. Mala sort de dia avui, el servidor havia de tancar per revisions, que són a la nit i teoricament no afecten gaire però per a mi és per la tarda. Només he pogut jugar 30 minuts. Ha sobre després la Christy ens ha dit a mi i a la Jun que demà haurem d'estar amb els altres nens veient la tele. Es veu que la Marti (la nostra representat) li ha dit que no podem estar tanta estona a internet. Ja m'extranyava a mi que ens deixés sense dir res, encara que d'altra banda és algo d'allò més normal. Sincerament no m'agrada gaire aquesta idea, que c... (collons , per als que no pilleu que vol dir c...) vol que fem alla mirant la tele amb els altres nens. Perquè no ens poden deixar fer el que ens surti dels c..., no se suposa que em d'estar fent vida normal, jo en la meva vida normal passo molt de rato a internet, és el que m'agrada i el que vull fer. Tinc com a consol que almenys a partir d'avui podré veure bàsquet a la tele. Avui ha començat la NBA. No ha sigut l'inici que m'esperava perquè no he pogut veure el partit inagural ja que els ninyatos estaven veient la tele. Em feia força il·lusió veure'l perquè era un partidas: els Boston Celtic de Shaquille O'Neal (sí, ara juga als Celtics, una mica "jaquetero" no?), Ray Allen, Paul Pierce, Rajan Rondo i Kevin Garnett contra els renovats Miami Heat de Chris Bosh, Dwayne Wade y LeBron James. Després jugaven els Lakers del Gasol, però tampoc l'he pogut veure perquè seguien veient la tele. Ara que m'havia comprat la targeta per-pagament del WoW i va i em restingeixen l'accés a internet, estic molt enfadat. Espero que almenys em deixin ficar-mi una mica per escriure al blog i controlar com va el món.

El pitjor malson de la meva vida

Aquesta nit he tingut un malson horrible. Era algo raríssim, jo estava passejant per Ventormenta (és una ciutat del WoW) y de cop notava que la meva àvia estava a punt de fer un atak màgic. Ella no estava amb mi, simplement era com si notés la força o algo similar. Era un atac suposo que per defendre a uns altres que requeria que gastés molta energia i ella no podia fer-lo perquè ja era massa gran. Si decidia fer-lo moriría. Jo notava això i li deia a la meva mare, que tampoc estava amb mi sino que li deia per una mena de telequinesia, el que anava a fer. Llavors ella em deia "Tu ja ho sabies que això passaria", com volguen dir que jo ja sabia que si feia aquest atac es moriria. Llavors m'he despertat de cop, per això recordo el somni, perquè m'he despertat; vaig sentir que només recordem els somnis si ens despertem en mitg dells. Estava molt preocupat, sabia perfectament que havia sigut només un somni, pero tenia la sensació que era com una mena de senyal que m'havia enviat la meva àvia per dir-me que s'anava morir. LLavors m'he posat a plorar molt, estava completament segur de que havia passat i no podia parar de plorar. Llavors he fet una cosa que faig poquíssimes vegades, perquè va totalment en contra del meus principis, encara que haig de confesar que ho he fet algun cop. M'he posat a resar. Com que no sé ni que s'ha de dir ni com s'ha de fer, perquè mai ho he après ni m'ha interesat apendre-ho, simplement he fet el típic moviment amb les mans en forma de creu, que he aprés de veure als futbolístes fer-ho, he posat les mans juntes fent el gest que es fa quan es resa i he demanat ha Déu que la deixes viure. Haig de dir que estava extremament preocupat y extremament convençut de que havia passat de veritat. Volia assegurar-me'n d'alguna forma, així que he agafat l'ipod i he mirat haviam si la meva mare m'havia enviat algun missatge al facebook. No n'hi havia cap, però això no ha calmat la meva por. Coneixent a la meva mare, he pensat que ella mai m'enviaria un missatge al fecebook per dir-me això. El que he suposat que era més probable que passes és que em truqués al mòvil,. Pero no crec que ho fés mentre dormo, segurament s'esperaria a que estigués despert per trucar-me. Llavors m'he adonat que tenia tots els ulls plorosos i estava ple de mocs. No volia que em veiessin així, doncs m'he afanyat a baixar de la llitera abans de que s'acabés de llevar tothom (eren les 5.30 i la Christy i el Ray s'acabaven de despertar i dintre d'uns minuts despertarien a la resta). He anat al lavabo, m'he rentat la cara i les mans i he tornat rapidament al meu llit. Quan m'he llevat de veritat, he agafat el movil i me l'he endut a la dutxa. He enviat un missatge a la meva mare per demanar-li que s'assegurés que la iaia estava bé. Després de dutxar-me he rebut el missatge tranquilitzador que em deia que estava perfecta. Sé que tot en general sóna una mica paranoic, però ho havia de fer, estava totalment convençut que era una mena de senyal.
Durant tot el dia he tingut mal de cap per culpa d'això, però m'he agut d'aguantar, no hi podia fer res. El dia al cole ha sigut més o menys com tots el altres. Només que no estava gaire fi a la hora descriure i he hagut d'utilitzar la goma moltíssimes vegades, molts fallos en escriure lletres o números.
Després del cole teniem partit de soccer. Jo volia anar-me a tallar el cabell després del partit, no he pogut durant aquest cap de setmana i demà ens fan una foto al cole per no se què i volia sortir amb els cabells tallats i no amb aquestes grenyes que ja són més preocupants del que havien sigut les meves ungles. El problema és que jugavem a les 6.30, però haviem de ser allà molt abans perquè primer jugaven els del equip més petit. És una cosa que no entenc, perquè ells ha marxat quan ha acabat el seu partit i no s'han esperat a que nosaltres acabessim. El partit ha tingut moments per tot, i és força llarg d'explicar.
He començat el partit com a titular al lateral esquerre, com l'ultim pàrtit. Estava força content perquè jugàvem en gespa artificial, que és més facil de jugar ja que normalment els de gespa normal estan força botoruds i amb molts forats. L'equip rival era teòricament fàcil, però els seus davanters eren molt ràpids. A sobre el seu millor jugador m'ha tocat cobrir-lo una bona estona, encara que no sempre estava al mateix lloc. Se m'han anat força cops per velocitat, sobretot en la arrancada o agafant-me a contrapeu. No és que em falti velocitat o arrancada, simplement em sembla que tenia les cames fatigades i no tenia prou força per arrancar al 100%, avui a PE em fet molts exercicis de cames. He rebut força cops: una forta trepitjada en tot el peu, he cridat tant fort perquè l'arbitre parés el joc o treiés alguna targeta que l'entrenador s'ha pensat que m'havia lesionat, encar que només era el dolor de la trepitjada, i m'ha canviat 5 minuts per aquest motiu; una altra trepitjada al dit petit del peu que aquest cop sí que m'ha fet molt de mal, però no he cridat perquè no volia que em tornés a cambiar; un cop de colze a la mandivula d'aquells que fan que et fagi mal la boca al menjar durant un parell de dies: una entrada força forta, encara que l'arbitre no ha pitat falta, a la linea de banda que m'ha fet caure fora de la gespa artificial i fer-me mal amb el terra de la pista d'atletisme, això m'ha fet encarar-me amb l'agresor i dir-li que anés amb compte, ell m'ha contestat que no jugués a soccer, això li ha costat una patadeta dissimulada mentre estava al terra; una altre entrada deu segons més tard per  part del seu company després de que el maregés un mica amb la pilota, tipus me'n vaig cap endevant i torno enrere per tornar-lo a driblar. A pesar dels cops rebuts i els petits problemes de cobertura que he tingut, l'entrenador m'ha dit que he fet un bon partit, no m'ho a semblat a mi. També he tingut un parell de jugades de qualitat, sobretot una en que un jugador corria en sentit oposat al meu per agafar una pilota dividida, i jo he arribat abans, li he passat la pilota entre les cames, he seguit corrent i li he fet un pase boníssim al Stefanos, que no ha sabut aprofitar. La primera part em jugat força bé, i ens hem anat al descans guanyat 3 a 0. Però ha passat un cosa fatidica durant els primers 45 minuts (en realitat em sembla que només són 40, però queda millor dir 45 que és lo típic). Una pilota treta per la defensa rival cap al davanter que cobria jo, ell estava parat esperant que li arrivés, jo ho he vist i he corregut per agafar la pilota abans que ell i montar la jugada d'atac. Desgraciadament per mi he arrivat 1 segon tard. El davanter, que m'havia vist venir, ha protegit la pilota i no m'ha doat temps de tallar-la. Corretgeixo, no m'ha donat temps de tallar-la AMB EL PEU. Instintivament he tret la mà per tallar la pilota. No sé exactament si ha sigut un simple acte reflex per evitar que el jugador se n'anés lliure de marca, o ha sigut la costum ja que normalment a Catalunya jugo ha Handbol. L'arbitre ho ha vist i m'ha tret targeta groga. És la tercera aquesta temporada, això vol dir que em perdo el pròxim partit. No és només que em perdi el pròxim partit, sinó que el pròxim ja és l'ultim, lo que significa que aquest ha sigut el meu últim partit. Una sensació extranya m'he invaït, sabia perfectament el que aquella targeta significava i que el que havia fet era realment una menera tonta de guanyar-se una targeta. M'ha recordat a una jugada que vaig veure fa molt de temps en un partit de soccer, contretament en el partit de tornada d'unes semi-finals de la Champions del 2003 entre la Juventus i un altre equip que no recordo. La Juve guanyava la eliminatoria ampliament i ja era gairebé el minut 90 del partit, llavors Nedved (un jugador que m'agradava molt, que en aquells moments era un dels millors del món, i , al meu gust, el millor jugador que tenia la Juve en aquell moment) va fer una entrada per darrera al mitg del camp. Era una entrada sense sentit, no tallava cap jugada d'atac i el partit ja el tenien guanyat. L'arbitre li va ensenyar, correctament, la targeta groga que volia dir que no podria jugar la final de la Champions. Recordo perfectament els gestos de desesperació que feia i la cara que se li va quedar, sabent perfectament que habia comés un error i que es perdria el partit més important de la seva vida. Finalment la Juve no va guanyar aquella final, el Milan es va imposar a la tanda de penals en la que Shevshenko va marcar el gol de la victoria. Evidentment, no és comparable la magnitud d'una jugada amb la de l'altre, pero simplement m'ha recordat. La segona part ha sigut un desastre, no sé que ha passat, però l'equip no ha funcionat, Suposo que al descans ja ens veiem amb el partit guanyat. Al final em acabat perdent 4 a 3, quin desastre!