Acció de gràcies

Ahir va ser el dia d'acció de gràcies, conegut aquó com "thanksgiving day". És un dia molt celebrat als EE.UU. i que jo sempre m'havia imaginat com seria per a mi aquest dia. Com sempre, el dia no va ser ni molt menys com me l'esperava. La Christy sempre parlava meravelles d'aquest dia i deia "Farem allò, allò altre...". Quan em vaig llevar al matí, el pla del dia era netejar la casa per tenir-la ven neta per acció de gràcies. A mi no em va tocar gaire part de neteja, només l'aspiradora, que ja és lo habitual ja que aspiren cada dia. Després em vaig posar a veure el football. Sí, en el dia d'acció de gràcies hi ha football. De tant en tant juguen algun partit els dijous per la nit, però ahir, degut a la festivitat, van jugar al mati, al migdia i a la nit. La resta del dia, fins a la nit, va ser de lo més normal.
Per la nit, nit vol dir 5 o 6 de la tarda, no més, era l'hora de menjar. Com es típic, es menja gall d'indi, patates, pastís de carbassa... La veritat és que el gall d'indi és més o menys com el pollastre, amb la diferència que li fiquen coses pel cul. També hi havia pernil, a lo america, res de jabugo, un pernil fumat i cuit al forn. Mentre me'l menjava, acompanyat de molt de puré i pa per no notar el gust, pensava en l'autèntic pernil de casa i la violació que els americans feien a aquest menjar. Jo m'havia imaginat aquest sopar. Imaginava tots a la taula sopant en familia, i amb alguns convidats, com ara familiars. El tema dels convidats vaig imaginar que vindrien, ja que havien estat netejan tot el dia la casa. Doncs no, no va vindre ningú, ni tan sols la Jessica i la seva família. El sopar tots a la taula com una família tampoc va ser possible, ja que no tenim taula. Fa un parell de setmanes la Chrity va trucar al senyor que li havia vengut per que se l'emportés perque estava trencada. A mi no m'ho semblava, el que jjo sospito és que no tenia diners i va retornar la taula argumenant que estava trencada. Desde llavors, menjem al sofà, cosà que tampoc és gaire greu. El que més em preocupa és fer els deures. Els haig de fer o sentat al meu llit, molt incòmode, o sentat al terra devant de la tauleta de davant del sofà. Ahir, però, van entra a dins de casa la taula del jardí. El problema és que només tenia quatre cadires, així que 4 vam sopar sentats a la taula i altres 4 al sofà. Per sort, hi havia football a la tele, això va ajudar.
Després de sopar va trucar la Jessica. Ens va convidar al Cory i a mi a anar a casa seva a jugar al Call of Duty: Black Ops. Ella i la Christy marxaven a comprar. Era "Black Friday", les botigues obrien per la nit amb molts descomptes per fer les compres de nadal. A mi m'ha demanat una "wish list", es a dir, el que vull per nadal. La veritat és que no sé que posar, no sé sobre quin preu han d'estar els regals. Sincerament, aquest tema em preocupa bastant. Per mi li demanaria que em comprés el Black Ops, però no sé si es massa demanar. Vam estar tota la nit jugant a casa de la Jessica a la PS3. Alla les 12 de la nit van tornar de compres i vam tornar a casa.