Ahir a la nit, quan vaig arribar del partit de soccer, cap alla a les 9 o 10 de la nit, em va sorpendre una cosa. Estava al lavabo preparant-me per dutxar-me i vaig veure que la meva espuma d'afeitar que havia guardat al armari estava a sobre la pica destapada. Això volia dir que algú estava utilitzant la meva espuma, cosa que no em va fer gaire gràcia. Ja feia dies que sospitava de que utilitzessin el meu xampú i el meu gel de dutxa perquè molts cops estaven en llocs diferents on els havia deixat i amb sabó gotejant del tap, cosa que jo rarament faig. No havia dit res perquè vaig pensar que potser era algo ocasional perquè se'ls hi havia acabat el seu sabó o algo per l'estil. Lo d'ahir ja va fer mosquejar-me una mica, tenint en compte que al armari hi havia el seu pot d'espuma. Així que vaig agafar el pot i en comptes de deixar-lo simplement dins l'armari, el vaig ficar dintre del meu necesser. D'aquesta manera si l'utilitzaven ja seria una mica massa passat de tò, no és el més apropiat regirar en el meu necesser, em sembla a mi. Aquest matí s'han acabat de confirmar les meves sospites, ha sigut una escena digna de recordar. Jo acabava de sortir del lavabo i havia entrat a la habitació per acabr-me de preparar per anar al cole. Llavors el Cody m'ha dit "Mira m'he afeitat, tu també ho pots fer si vols", m'he quedat una mica parat, porto un més en aquesta casa i es pensa que encara no m'he afeitat? Llavors se m'ha encés la bombeta, potser havia sigut ell el de la espuma. Ell ha continuat "Mira" i m'ha conduit al lavabo. Allà m'ha ensenyat una maquineta d'afeitar d'aquelles d'usar i tirar que havia utilitzat ell i m'ha dit que la podia utilitzar, li he dit que jo ja tenia la meva. Llavors s'ha posat a buscar la espuma, que evidentment no ha trobat perquè jo havia amagat, per oferir-me-la també. Com que he vist clar que era això el que buscava, li he preguntat "Busques el pot tronja que hi havia aquí?" i m'ha contestat que sí. He decidit explicar-li que aquell era el meu pot d'espuma, però no ha donat resultat. Li he dit "És meu, està aquí" i li he ensenyat el meu necesser. Llavors, per la meva sorpresa, m'ha contestat "Ah, ok, pots utilitzar-lo". M'he quedat paradíssim, li acabava de dir que era meu i m'estava dient que me'l deixava utilitzar. He insistit "Ho sé, és MEU", pero m'ha contestat "Pots utilitzar-lo". Com que veia que el nen no ho pillava he seguit insistint "Sí, sí, ja ho sé, és meu. Jo el vaig comprar", pero el tio és una mica curtet i m'ha contesta "Pots utilitzar-lo". Aleshores ja he desistit, m'he enrocordat que ahir un dels meus companys d'equip em va dir que era tonto. Volia dir que era com una mica deficient mentalment o algo per l'estil, en el sentit més científic de la paraula. La veritat és que no m'ho havia parat a pensar, però una mica tonto si que sembla, té cara de Goofy "Yijah!" (és el soroll que fa el Goofy).
M'he marxat cap al cole una mica mosquejat, pero sense saber que haig de fer al respecte en aquest tema. Allà he hagut de soportar la classe d'historia on he descobert que demà tinc un exàmen d'un tema (realment no és un sino 3) que no tinc ni idea i acabar una fulla de 50 preguntes en la que havia dedicat 2 hores i encara anava per la pregunta 12. Després d'això he anat al gimnàs, no a la clase de PE, sinó ha que ens féssin la foto per l'anuari. Jo encara porto el cabell llarg, pero sortosament era una foto en grup ón la meva cara gairebé no es veu entre la multitud de gent. Això ens ha fet a tots el seniors arribar tard a la classe de PE, i com ha consequència no haver de fer clase (sort, perquè els dimarts fem series d'abdominals i flexions que són una tortura). La resta del dia ha sigut més o menys normal. Simplement que a l'hora del Lunch he trobat un estant de la U.S.Army que donaven coses. Més que donar, venien, més ben dit, cambiaven: 25 flexions per cada cosa. Jo m'he emportat una funda de llibres i una alfombreta pel mouse, que en necessitava una perquè no en tenia, a cambi de 50 flexions.
Per la tarda he tingut l'últim entrenament de soccer, que ha sigut tant aburrit com de normal. M'he adonat de lo dolent que és aquest entrenador. El seu plan per aquest entreno era fer físic, perquè necessitem estar en forma pel partit de dema, que jo no puc jugar. Clar que sí, decideix fer un entreno per agafar forma el dia abans de l'últim partit. No ha pensat que això s'ha de fer bastant abans i que fer físic avui no fara que demà estem en millor forma, en tot cas pitjor perquè estarem més cansats. Ha sobre l'Abdul m'ha fotut un cop de cap "sense volguer" i m'ha sortit un "xixon" a la front.
He arribat a casa i depsrés de fer lo protocolari, dutxar-me i sopar, m'he posat a fer lo de historia. No trobava les respostes al llibre, perquè les preguntes no estaven ordenades, al contrari del que havia dit el professor, i a sobre eren d'unes 50 o 60 pàgines del llibre, per trobar on estava la resposta. La majoria les he acabat contestant, però n'he deixat moltes en blanc. Després he decidit que necessitava relaxar-me i he obert el WoW. Mala sort de dia avui, el servidor havia de tancar per revisions, que són a la nit i teoricament no afecten gaire però per a mi és per la tarda. Només he pogut jugar 30 minuts. Ha sobre després la Christy ens ha dit a mi i a la Jun que demà haurem d'estar amb els altres nens veient la tele. Es veu que la Marti (la nostra representat) li ha dit que no podem estar tanta estona a internet. Ja m'extranyava a mi que ens deixés sense dir res, encara que d'altra banda és algo d'allò més normal. Sincerament no m'agrada gaire aquesta idea, que c... (collons , per als que no pilleu que vol dir c...) vol que fem alla mirant la tele amb els altres nens. Perquè no ens poden deixar fer el que ens surti dels c..., no se suposa que em d'estar fent vida normal, jo en la meva vida normal passo molt de rato a internet, és el que m'agrada i el que vull fer. Tinc com a consol que almenys a partir d'avui podré veure bàsquet a la tele. Avui ha començat la NBA. No ha sigut l'inici que m'esperava perquè no he pogut veure el partit inagural ja que els ninyatos estaven veient la tele. Em feia força il·lusió veure'l perquè era un partidas: els Boston Celtic de Shaquille O'Neal (sí, ara juga als Celtics, una mica "jaquetero" no?), Ray Allen, Paul Pierce, Rajan Rondo i Kevin Garnett contra els renovats Miami Heat de Chris Bosh, Dwayne Wade y LeBron James. Després jugaven els Lakers del Gasol, però tampoc l'he pogut veure perquè seguien veient la tele. Ara que m'havia comprat la targeta per-pagament del WoW i va i em restingeixen l'accés a internet, estic molt enfadat. Espero que almenys em deixin ficar-mi una mica per escriure al blog i controlar com va el món.
EI QE LA TARGETA TE LA VAIG COMPRAR JO!!!!!!!!!!
ResponEliminaAqest Shaquille si qe és "CHaqetero" diria qe tambe va jugar al lakers, no?
Lo de qe et restringeixin internet el qe auries de fer es ana de tan en tan a veure la tele am els nens per qedar be jo cres qe l'unic qe vol la Christy es qe paseu mes estona am els nens
Els Miami, ni amb el Lebron guanyen………..
ResponEliminaEl tema d’Internet suposo que es tracte de trobat el punt just i es cert que no es pot estar tot el dia varies hores a Internet. De fet ni a casa, encara que sigui vida normal
Pot ser si que aquest nano, el Cody, l’hi falta un bull, tingues compassió d’ell.
Veus, si ja t'ho dic jo, que totes les adiccions són dolentes, fins i tot el WOW. Fixa't que te efectes secundaris: malsons, mal de cap, bronques a casa, alienació social, etc...
ResponEliminaHas anat a viure un any als EEUU no a passar-te el temps tancat a l'habitació jugant amb l'ordinador. Tornarà mes burro del que vas marxar.