Gèlids dies

Aqui a California, encara que sembla que sigui un lloc calent, fot un fred que pela. Pel matí m'hag d'abriga d'allò més. Em poso un jersey, l'anorac, la "braga" (allò que es posa al coll) y un gorro per no passar fred. Lo més raro de tot és que aquest fred perdeura tot el día. A les 14.30 quan sortim del cole, encara fa el mateix fred. En comptes d'haver de portar tots els anoracs a la mà degut al sol del migdia, haig d'anar amb les mans a la butxaca i la boca per dintre l'anorca per no passar fred. Lo pìtjor de tot és a la hora de PE. Les estupides normes americanes del cole obliguen a anar vestits amb la roba de PE que ven el cole per a aquella classe. Es clar, amb les temperatures que hi ha a les 8.30 del mati, uns pantalons curts i una samarreta curta no són suficients. El profe ens ha dit que si ens volem posar una jaqueta, ha de ser de color gris. No pot ser d'un altre color, ja que el gris és el color de la samarreta de PE. Si ens volem posar uns pantalons llargs, ha de ser grisos o posar-te'ls per sota del pantalons de PE. Jo el primer dies vaig resistir el fred, pero abans d'ahir vaig decidir portar la jaqueta grisa dels Colts que m'havia comprat a Sacramento. Avui haviem d'anar a correr, així que he decidit posarme pantalons llargs. Com que no en tinc caps de color gris me'ls he hagut de posar per sota dels granate de l'equipament. També m'he portat una altra samarreta per posar-me-la a sota. Tot plegat aquestes normes dels americans són molt estupides, diu molt d'ells. Es pensen que si no portem els color de l'escola perdrem l'esperit del "High School". Això sí, si ens congelem no passa res. Afortunadament el profe no ha vingut al final, i hem anat a la sala de peses com cada dia.
Aquests dies he estat parlant amb la Lili. M'ha dit que si no estic del tot agust aquí pot ser serà millor que cambii de familia. A mi no em feia gaire gracia cambiar de familia. No tinc gaire bon record de l'últim canvi. No obstant, té raó, haig d'estar totalment agust. Per això m'estic plantejant un possible canvi. No n'estic del tot segur, haig de parlar amb la Marti i debatir-ho. He fet un analisi de com estic aquí, i la veritat és que no estic com m'esperava. Són molt bruts i desordenats. Ara ja no ho noto tant, m'he acostumat una mica, però al principi era horrorós. A vegades no me n'adono de quan brut està alguna cosa. Però en quan m'hi paro a mirar-ho, veig que no és normal tota aquesta brutícia. No és normal trobar una caña dins d'una tapa de refesc del McDonald's al terra del lavabo, juntament amb 3 tovalloles desparramades per allà, dos o tres mitjons bruts, un parell de pennis i no se quantes coses més. Ademés criden molt. A vegades em torno boig, crits per aqui i per allà. Que si "Misty fés allo!!!" o "Cyle shut up!" o "Fes the fucking no se que!". Per si no hi hagués prou, ja fa 2 o 3 setmanes que no tenim taula. La taula que havien comprat la van retornat perquè la Christy va dir que estava trencada una pota d'una cadira. I clar, no hi havia motiu per quedar-se-la. Jo vaig pensar que en un parell de dies en durien una que no estigués trencada. Doncs no, suposo que deu ser una de les moltes mentires que diuen per guardar les aparences. La realitat que jo intueixo és que no tenen diners i han retornat la taula amb aquesta excusa. Al igual que el cop que la Christy es va emportar la Wii a la botiga per que els nens estaven casitgats. No n'estic segur, però em sembla que no va ser a la botiga sinó a una "casa de empeños" (no se com es diu en català) perque no tenia diners, ja que el dia que tornavem de Sacramento vam anar-hi a buscar-la. Una altra mentira la que em van dir el dia que haviam d'anar a veure el partit de Hockey Gel. La Christy havia comprat unes entrades molt barates per anar-lo a veure a Stockton. Quan eren unes dos hores abans de l'hora que m'havien dit vaig preguntar per l'hora a la que marxariem. Llavors hem van dir que al final no hi anavem i una excusa que no vaig acabar d'entendre. La realitat era que no debien tenir diners per gasolina, això que es baratíssima aquí (uns 0.6€/litre aproximadament segons he calculat). Tampoc no m'agraden les formes en que s'informen les coses. Lo del partit de hockey ni m'ho van dir, i la majoria de coses m'entero pels nens que ho diuen. Em fan molta rabia aquestes coses.
Avui no ha sigut un dia sense descobriment ni aconteixements "sorprenents". Just ahir li vaig comentar a la Lili que em preguntaven molt sovint que feia i que no m'agradava gaire. Sóc del tipus de persona que la resposta que més m'agrada contestar a la pregunta "Què fas?" és "A tu que t'importa". La Christy ja m'ho pregunta molt sovint, però intento no donar-li importància ja que entenc que potser ha de saber-ho. Lo que més em molesta és que els nens m'ho preguntin tot el rato. A ELLS QUE ELS IMPORTA EL QUE FAGI, FAIG EL QUE EM SURT DELS COLLONS!!! És així de clar. doncs avui ja m'he començat a cansar una mica. Quan el Cory m'ha preguntat el que feia , li he preguntat "Per que sempre preguntes? Que més et dóna el que fagi?". Doncs, pel que m'ha dit, es veu que la Christy li va dir que m'ho preguntés de tant en tant. O sigui, que m'espia. Em sembla molt fort! (O sea, fuertísimo!). No em sembla gens bé que mani als nens a espiar-me, això m'ha fet enfadar.
A sobre avui no he sopat encara, i són les 10 de la nit.