Un paquet molt especial

Ahir em va arribar el paquet que la meva mare m'havia enviat amb els regals del meu sant, una mica de menjar de casa i algo de roba per acabar-lo d'omplir. Em va fer molta il·lusió rebre'l perquè ja feia dies que l'esperava. Els regals no van ser cap sorpresa, ja que els havia decidit jo: la sisena temporada de "Perdidos" i la nova samarreta del Barça amb el nom de Messi i el numero 10. El menjar ha sigut el millor: panellets i catanies, ametetlles confitades rebossades de cacao. Els panellets el ha fet la meva mare, la meva tieta i la meva avia, les dos sortosament per part de mare. La meva iaia Chicona, per part de mare, fa uns panellets perfectes, rodons, amb els pinyos perfectament escampats i cuits per tot arreu igual. Per altra banda, la meva iaia Figueras, per part de pare, té també una habilitat extraordinària per fer-los: aconsegueix que la meitat dels pinyons es cremin i l'altre meitat quedin crus. Sortosament la meva iaia Figueras m'ha enviat la samarreta del Barça en comptes dels panellets, encara que quan llegeixi això potser em demana que li retorni la samarreta. La roba també l'esperava amb certa il·lusió, encara que he decidit que les samarretes no me les posaré. La meva mare me les havia enviat perquè només en tenia dues i les havia hagut de deixar a casa perquè no hi cavien a la maleta, però com que encara fan olor al suavitzant que utilitza la mama és una pena posar-me-les  i que s'en vagi l'olor. Aqui la Christy em sembla que no n'utilitza o si ho fa l'estafen, perquè no fa gaire efecte. També m'ha arribat un equip contra el fred: gorro, bufanda i braga.
Avui he tingut son tot el dia. M'he llevat a les 5 del mati per veure els entrenaments de formula 1 i me tornat a posar a dormir després, no obstant, he tingut mal de cap i son tot el dia. Tot i així ha valgut la pena, l'Alonso surt 3r i demà es pot convertir en campió del món per tercera vegada. Ara mateix estic debatint si empalmar per veure la carrera o despertar-me a les 6 per veure-la. Em sembla que lo més sensat és anar-me'n a dormir i després llevar-me. Tal com sóc jo, empalmaria, perquè és el menys sensat, però em sembla que no ho faré perquè sinó m'adormiré veient la carrera, i això pot ser fatal.
La resta de caramels que quedaven ha acabat de desaparèixer. L'altre dia van enxampar a la Misty, però sembla que potser no ha sigut ella, o que segueix robant. Ja no pot robar més perquè ja no en queden. Espero que no robi el panelles i les catanies, encara que estan amagats. Ara la Misty encapcela la llista de germans odiats, seguida pel Cody i el Cory empatats en segona posició. No és per lo dels caramels, sinó perquè ja me'n començo a cansar d'ella. No para de dir-me el que puc o no puc fer. M'ho diu com si ella manés i no se n'adona que aquestes regles no són per a mi perquè ja sóc gran. Fa uns dies vaig dir "Shit!" (Merda!) i em va dir que no es podien dir paraulotes. La vaig corretgir dient-li que no era una paraulota, sinó el que treiem pel cul, i li vaig dir que jo sí que podia dir-les. Avui, m'anava a fer un bocata de mantega de cacauet i m'ha intentat dir que sopariem dintre de poc. Jo he passat d'ella perquè abans de que pogués acabar la frase el Cody, que sap perfectament que ella no mana, la fet callar amb un contundent "Shut up, Misty!" (Callat, Misty!). Jo m'he fet el bocata perquè com que sempre em m'ho menjo tot ja que el menjar sempre esta molt bó. Evidentment avui ha sigut un dels dies "verdura", hi havia broquil, patates i pollastre per sopar. M'ho he menjat tot, encara que no he escurat el pollastre. Per treure'm el mal gust de la boca he seguit el metode del trafic de galetes però amb el menjar de la mama. He pujat a la habitació i m'he menjat dues catanies i un panellet. M'ha costat casi 10 minuts obrir els panellets, perquè estaven precintats amb celo. No he tirat el celo, perquè fa olor a casa, l'he utilitzat per tancar la bossa de catanies.