Més bèsties

Avui la Crhisty ha tingut la màgnifica idea de adoptar un altre gos, com que en tenien pocs, doncs un més (ironia). El dissabte, al mercadillo aquell que vam anar, la Misty li va demanar que li comprés un que va veure. La Christy li va dir que no, no perquè ja en tinguessin 4, sinó perquè costava $150. Suposo que el que ha adoptat li ha sortit més barat o gratis. No se si és la millor decisió tenint en compte que van justos de diners. La veritat és que sempre he pensat que la gent que va justa de diners no sap retallar gastos "innecesaris" o deixar de augmentar les despeses. No vull dir que es desfacin del gossos, sinó que no era necessari que n'adoptessin un altre. A mi els gossos m'agraden, però lluny, no m'agrada que em llepin ni tot això. La veritat és que el gos, gossa més ben dit, és força maca: tota negra brillant i no gaire gran. El problema que jo veig és que no encaixa entre els altres gossos enanos perquè ella és d'un tamany mitjà. Al costat dels altres se la veu gegant. És massa gran per poguer estar dins de casa tot el rato com els altres, per això li han posat una caseta, que ja tenien desde abans que jo arribes, a fora al jardí de darrere. Pel que he pogut observar no ténen inconvenient en que entri i surti quan vulgui, lo que provocarà que la moqueta quedi bruta de fang. Em sembla que la gosseta, que té l'original nom de Puppy (ironia) que vol dir gooset en angles, portarà més problemes que alegries. Ja s'ha barallat amb un parell dels petits i cada cop que passa per algun lloc s'ho emporta tot per davant. A atavalat la relativa calma que hi havia entre els altres gossos. La arrivada del nou gos m'ha fet posar de mala llet, i he estat tota la tarda enfadat amb mi mateix.
Aquest mati el Cody s'ha disfressat. No és que realment s'hagi disfressat, sinó que la roba que s'ha posat dóna per comentar. La samarreta que portava era la cutre samarreta que s'utilitza per PE. Els pantalons eren uns que havia vist jo en un calaix però que vaig pensar que era d'aquella roba que mai es posa. Doncs sí que es posa, i em sembla que no li feia cap angunia portar-la. Eren uns pantalons de xandall més dignes de la equipació dels Green Bay Packers (busqueu al Google i veureu a que em refereixo) que no pas d'un nen de 14 que teoricament va de guay. Si no n'hi havia prou, veure'l caminar ha sigut d'allò més divertit. Té un problema als peus, pel que he deduit sense diagnosticar o massa car de curar perquè els pares li dongin importància, que camina amb l'interior dels peus. Jo no sóc un bon exemple per criticar això, ja que jo tampoc camino ni corro gaire bé, però ell realment sembla un ànec. Té les bambes destrossades i torcades de com camina, no trepitja del tot amb la sola, sinó que també trapitja amb la part de l'interior. Tot plegat era digne del Tortell Poltrona (un pallasso famós, pels ignorants).
La meva tàctica d'amagar els sabons perquè no els agafi s'esta tornant en contra meva. Em sembla que el fet que no pugui utilitzar el meu sabó ha fet que no utilitzi CAP sabó, ni CAP desodorant. Aquests últims dos dies desprenia una flaire a "eau du sobac" que no vegis. Per la nit ha pujat una peste de la llitera de baix que estava per anar-me a la habitació de la Christy que almenys la maria olora bé. Em sembla que està començant a desenvolupar-se ara i encara no es posa desodorant. Tenir-ne en té, pero o no se'l posa per falta de costum ja que abans no li feia falta o com que és del barato no funciona gaire bé i només dura mig dia.
El divendres la Christy em va demanar que netegés una part de la cuina. Jo, veient la merda que hi havia, vaig decidir fer una neteja a fons. Vaig treure totes les coses, vaig posar líquid netejador i ho vaig deixar tot net com una patena. Avui la Christy, després de sopar, ens ha demanat que netegessim la cuina. No volia dir que la ordenessim ni tot això, simplement que rentessim les paelles, fiquessim les coses al rentaplats i netegessim una mica el sobre del moble de la cuina. Tot i que l'havia deixat brillant el divendres, avui tornava ha estar enganxifós i brut. Aquesta familia li té por a la neteja o algo per l'estil. Té uns habits que favoreixen a l'emmerdament general. A la taula, en comptes de posar mantel perquè no s'embruti, mengen directament allà sobre o amb un individual que no serveix per res ja que no van gens en compte. Això provoca que la taula, què és nova, s'embruti molt de coses enganxifoses. Tenint en compte que és la taula que s'utilitza per fer els deures, més ben dit que la Jun i jo utilitzem per fer els deures ja que em sembla que cap dels ninyatos, incloent a la Misty que ja es pot considerar dintre d'aquest grup, els fa amb gaire regularitat ni per voluntat pròpia.