Examens finals

Aquests tres últims díes he tingut exàmens finals. Han sigut tres dies en que només hem fet exàmens. Dos exàmens de dos hores cada dia per fer un total de sis en tres dies. Seria lògic pensar que he estat molt ocupat estudiant i preparant-me per als exàmens, però no és així. El dimarts vaig estudiar una mica per l'exàmen d'historia de dimecres, que era el que més hem preocupava. Tampoc no vaig empollar un barbaritat, ja que ens havien donat unes preguntes que feien de guia de lo que entrava al exàmen. Així que només que em sonéssin una mica les coses, el tipu test el podria fer. També hi havia una part de redactar. Aquesta part podia semblar més complicada, però realment no tenia res de dificil. Eren 5 temes que el professor ens havia donat previament dels cuals n'entrarien 4 al exàmen, que al final van ser 5, i n'hauriem de triar 1. Res complicat si li tenim en compte que ens permetia tenir una targeteta normalitzada que ens havia donat ell on podiem escriure el que volguéssim, o en el seu defecte enganxar-hi un resum de tipus "xuleta". Després d'això vaig posar el xip "vacances". Em vaig mentalitazar de que estava de vacances i no vaig obrir ni un sol llibre en les dos últimes tardes. No per falta de temps no per estar jugant a l'ordinador, ja que ha sorgit un altre problema que en parlaré després, sinó perquè em va fer mandra. La veritat és que no m'ha fet falta. Dijous vaig tenir dia de mates, els dos exàmens que tenia eren de mates. Res complicat per a mi ja que se'm donen força bé, així que vaig decidir no preocupar-me. Al final del dia tenia un mal de cap de numeros significant. Això va fer que decidís no estudiar pels exàmens de divendres. Arriscada decisió, de la qual me'n he mig penedit aquest matí quan he vist que no sabia la resposta de la segona pregunta del exàmen de química. Al final, el "boleo", la lògica, la memoria, la sort, i el prestar atenció a classe han comensat el no estudiar. El professor ens ha donat la nota abans de que s'acabés la classe i m'he emportat una sorpresa "agradable". He tret un 100 sobre 80 al exàmen, cosa que se suposa que esta molt bé, encara que si tinc en compte que hi havia 110 preguntes vol dir que n'he fallat 10. El professor quan ha vist la meva nota (dic vist perquè els exàmens no els corretgeix ell sinó una màquina) ho ha volgut fer public. Ha fet callar educadament a la classe hi ha començat amb un "Ladies & gentlemen..." un elegant discurs per anunciar la meva meravellosa nota. El discurs, no gaire extens, deia que he tret un 100 en el exàmen i que la meva nota final a la assignatura és de un 108.2%. La veritat és que m'hauria d'haver agradat, però no és així. Em fan molta vergonya aquest tipus de situacions. No n'estic orgullós d'aquesta nota perquè no és una cosa que hagi tret amb esforç. Vaig estar orgullós quan l'any passat vaig treure un 10 en l'últim exàmen de física després d'estar tres dies pràcticant problemes que sabia fer per poder fer-los el més ràpid possible i no cometre errors tontos. Lo de avui només ha sigut una situació una mica incòmode per a mi. Alguns m'han felicitat i fins i tot he rebut un aplaudiment espontani (es a dir que ningú l'ha ordenat) per part de tota la classe. Alguns m'han preguntat si havia estat ahir tota la nit estudiant. Evidentment no els hi puc dir que no vaig obrir el llibre en tota la tarda perquè no crec que s'ho creguin o potser fins i tot s'ho prenen malament. Ho dic perquè ja m'ha passat abans, quan l'institut encara em resultava fàcil. Per compensar la meva bona nota de química he tingut l'exàmen d'anglès. Era un exàmen per al qual no podia estudiar ja que era de comprensio lectora, redacció i gramàtica. La meva nota no ha sigut gaire bona ja que els textos no els he entés gaire bé. Tot i així crec que les meves notes no seran dolentes.
A casa la situació cada cop està pitjor. Jo sincerament no sé que fer. Els problemes que ja hi havia desde el principi són més aguts i ja no em semblen tan evitables. Els crits i la brutícia que abans havia donat per "normal", ara veig que són massa. Els problemes recents, lo del Cyle i lo dels diners, han creat una situació insostenible en un àmbient no gaire hospitalari. A tots aquests problemes se li suma la falta de liquidez (paraula que vol dir, segons el Diego, elmeu professor d'historia, "dinero contante i sonante") que té la família i que fa que cualsevol problema sigui 10 o 100 vegades més gran. L'últim problema és la factura de la llum. Ahir li va arribar una factura de la llum de $300. Això ha fet que ara no pugui estar més d'una hora al dia a l'ordinador perquè gasta massa llum. També m'ha dit que desconecti tots els endolls que tingui enxufats perquè gasten. Encara que jo li hagi dit que no és així ella m'ha volgut convèncer de que sí. De totes manreres jo segueixo estant totalment convençut de que si la corrent no té algun lloc on consumir-se no circula, i si no és aixi que alguí em corretgeixi (i de pas esbronqueu al Josep Maria Torres, el meu professor de tecnologia).
Ara mateix m'acaba de tornar a fotre un altre dels seus sermons. M'ha dit lo de la hora diaria de l'ordinador i m'ha explicat el perquè. Aquest cop el motiu ha sigut un altre diferent al del consum de electricitat. M'ha intentat explicar, i amb força èxit, com em sentiria jo si algun estudiant anés a casa meva i es passes tot el dia al ordinador. La veritat és que té raó, el que passa és que realment quan no estic a l'ordinador o veient esports a la tele, o series, no sé que fer. El que passa és que m'ha tornat a insistir en el tema de que es va jugar el coll perquè jo em pogués quedar aquí i no m'enviés a casa. Aquest tema cada cop em posa de més mal humor. No sé quines intencions té al dir-me això. No sé si vol que em quedi realment, si en treu algun profit amb mi aquí, vol que em senti en deute amb ella, vol que li perdonia algo...no ho sé. Estic desesperat sobre aquest tema. M'estic tornant completament boig. No tinc ni idea del que haig de fer i la situació és molt complicada. Realment no estic disfrutant com ho hauria d'estar fent. Estic... no sé com descriure-ho. És una situació en la que no sé que he de fer, però haig de fer algo, no puc quedar-me sense fer res. El que pasa és que si faig un pas en la direcció errònea, la situació sera irreversible. Si decideixo, com ja n'estic convençut, marxar-me, a la que li digui a la Christy que no vull estar més aquí jo no hi podré estar.
Totes aqestes coses em deprimeixen, però...ja estic oficialment de VACANCES!!!