Nadal

Avui és el dia de Nadal. Un dia molt especial a tot arreu. Un dia per passar-lo amb la familia. Malauradament (per mala sort, per als incults), jo no l'he pogut passar amb la meva familia. Tot i així avui he pogut parlar amb ells i ahir també. Sabia que seria difícil passar les festes lluny de les persones que estimo, però tot i així trobo que ho he portat força bé. Només he tingut dos moments de recaiguda: ahir quan la meva mare em va dir que potser haviem de penjar la trucada i ara.

Ahir, encara que estava ben luny de casa, vaig poder passar el sopar de "Nochebuena" (no sé com es diu en català) amb la meva família. Jo no era més que una cara en un portàtil a sobre d'una tauleta amb rodes, però va ser molt especial per a mi. Em vaig sentir una mica com si estigués allà. Jo no podia ni menjar ni veure res del que hi havia a la taula, però vaig poguer participar una mica en la conver-sa , que és el que crec que és més important. Vaig passar-me gairebé tot el sopar, o més, amb la família. Crec que vam estar parlant tres hores. La Christy va tenir el detall de donar-me un dels regals que m'havia fet abans d'hora perquè el pogués obrir davant de la meva família. Era una gorra i una samarreta dels Lakers. La samarreta portava el número 24 de Kobe Bryant. Em va fer molta il·lusió aquest regal perquè era el que volia.

El sopar de Nochebuena americà no va ser el mateix que el típic que fem a casa. Aquí em sembla que no es celebra igual. De fet no tinc clar del tot si és que no es celebra o és que la Chrisy & company no ho celebren. Més haviat em sembla que és lo segon, ja que quan li vaig preguntar si no celebraven "Christmas eve" em va dir que ja tindriem molt menjar demà per sopar. Així que el meu sopar de Nochebuena va ser un esmorzar: ous fregits, bacó, una barreta de patates i uns mini panets amb "gravy"; el què és el típic esmorzar americà.

Avui en canvi si que hi ha hagut un sopar "gran". A casa és tradició el dinar de Nadal, però com que aquí el dinar es més aviat petit o directament es suprimeix, ho fan per sopar.Tot i així, em sembla que he sopat més d'hora del que normalment dino per Nadal. A les 4 el sopar ja estava a punt, i a les 4.30 ja havia acabat de dinar. L'apat consistia de dos pernils... encara que se'm fagi la boca aigua mentres escric, els pernils no eren del tipus que m'imagino ...al forn... veieu ...puré de pataes i altres coses típiques de festivitats americanes. El que faltava era UNA TAULA! Com que no hi ha una taula gran on hi poguem menjar tots i només 4 cadires, el sopar a sigut una mica atípic. Jo he sopat al sofà, la Jessica i la seva family a una taula, i així tots repartits per tots els seiets de la casa. M'ha recordat molt a una actitut per defecte que ténen els Sims, quan tots els puestos de la taula estan ocupats (per persones o plats bruts), van a menjar a quasevol altre seient que hi hagi a la casa. Tant pot ser el sofà, com una butacà, la taula de la cuina, o la cadira de l'ordinador. També hi havia coca de carbaza i de platan. He pecat de gula (encara que no m'importa ni em penso confesar ja que no crec que hagi d'anar al infern per això, i si hi vaig no penso treballar gens, que es foti satanàs JAJAJA) i he agafat un troç massa gran de coca de platan quan ja estava casi ple. La veritat que això s'ha produit per culpa d'un malenteniment dialègtig amb el Ray: jo li he preguntat si per mejar-me'l el tallava i n'hagafava un troç o me l'havia de menjar sencer i ell m'ho contestat que sencer, el que passa es que volia dir que m'el podia menjar sencer si volia, no que tenia que fer-ho. Això ha esdevingut maldepanxa, després diarrea i tot plegat a desenvocat al vàter.

Avui també he trucat als meus pares. Li he demana al Ray si podia fer-ho per ensenyar-li els regals i m'ha donat permís. No he parlat tant rato com ahir, ja que avui no hi havia sopar en familia, si no dinar, i aquest ja feia rato que s'havia acabat. Malgrat tot, m'ha agradat molt poder tornar a parlar amb ells. Demà és Sant Esteve i tornen a dinar en família, però em sembla que no els trucaré. Crec que fora de Catalunya no es celebra, i menys a EE.UU. No sé com li puc explicar a la Christy la festivitat d'aquest dia sense que es pensi que li estic prenent el pèl i em deixi trucar per compassió. Segurament em diria que sí, pero rient pensant-se que l'estic intentant enganyar per poder parlar amb ells. No tornaré a trucar-los fins cap d'any per poder cambiar d'any amb ells.

Aquest dia de Nadal ha sigut millor de que m'esperava. M'han fet una pila de regals. A la samarreta i la gorra si sumen una pilota de futbol (soccer), unes sabatilles, un bionicle i uns pantalons i una samarreta de xandall. La pilota de soccer és fruit d'una confusió per part de la Christy al entendre la meva llista. Jo li vaig ficar "Football", que vol dir pilota de futbol americà en anglès. Suposo que ella es devia pensar que jo volia una pilota de "soccer" i per això me l'ha ha comprat. Evidentment jo no li he comentat aquest petit fallo, no volia que tingués un disgust per una tonteria així. També m'agrada la pilota de futbol que m'ha comprat, tot plegat és bastant més útil que la de football ja que per jugar al parque és més fàcil. La de football em feia il·lusió una mica com a recard d'aquí i per poder integrar-me a la vida esportiva americana. Ara hauré de buscar una altre manera de conseguir-ne una abans de tornar cap a casa sense que la Christy se n'adoni de que es va equivocar. Amb temps tot es pot fer.

BON NADAL A TOTS!

PD: Si us plau feu el favor de comentar, se que a vegades és difícil o no sabeu que posar, pero us demano que feu un esforç i intenteu escriure algo. Encara que sigui curt, almenys sabre que ho heu llegit i que esteu bé. Epero trobar molts comentaris el pròxim cop que obri el blog.