El pitjor malson de la meva vida

Aquesta nit he tingut un malson horrible. Era algo raríssim, jo estava passejant per Ventormenta (és una ciutat del WoW) y de cop notava que la meva àvia estava a punt de fer un atak màgic. Ella no estava amb mi, simplement era com si notés la força o algo similar. Era un atac suposo que per defendre a uns altres que requeria que gastés molta energia i ella no podia fer-lo perquè ja era massa gran. Si decidia fer-lo moriría. Jo notava això i li deia a la meva mare, que tampoc estava amb mi sino que li deia per una mena de telequinesia, el que anava a fer. Llavors ella em deia "Tu ja ho sabies que això passaria", com volguen dir que jo ja sabia que si feia aquest atac es moriria. Llavors m'he despertat de cop, per això recordo el somni, perquè m'he despertat; vaig sentir que només recordem els somnis si ens despertem en mitg dells. Estava molt preocupat, sabia perfectament que havia sigut només un somni, pero tenia la sensació que era com una mena de senyal que m'havia enviat la meva àvia per dir-me que s'anava morir. LLavors m'he posat a plorar molt, estava completament segur de que havia passat i no podia parar de plorar. Llavors he fet una cosa que faig poquíssimes vegades, perquè va totalment en contra del meus principis, encara que haig de confesar que ho he fet algun cop. M'he posat a resar. Com que no sé ni que s'ha de dir ni com s'ha de fer, perquè mai ho he après ni m'ha interesat apendre-ho, simplement he fet el típic moviment amb les mans en forma de creu, que he aprés de veure als futbolístes fer-ho, he posat les mans juntes fent el gest que es fa quan es resa i he demanat ha Déu que la deixes viure. Haig de dir que estava extremament preocupat y extremament convençut de que havia passat de veritat. Volia assegurar-me'n d'alguna forma, així que he agafat l'ipod i he mirat haviam si la meva mare m'havia enviat algun missatge al facebook. No n'hi havia cap, però això no ha calmat la meva por. Coneixent a la meva mare, he pensat que ella mai m'enviaria un missatge al fecebook per dir-me això. El que he suposat que era més probable que passes és que em truqués al mòvil,. Pero no crec que ho fés mentre dormo, segurament s'esperaria a que estigués despert per trucar-me. Llavors m'he adonat que tenia tots els ulls plorosos i estava ple de mocs. No volia que em veiessin així, doncs m'he afanyat a baixar de la llitera abans de que s'acabés de llevar tothom (eren les 5.30 i la Christy i el Ray s'acabaven de despertar i dintre d'uns minuts despertarien a la resta). He anat al lavabo, m'he rentat la cara i les mans i he tornat rapidament al meu llit. Quan m'he llevat de veritat, he agafat el movil i me l'he endut a la dutxa. He enviat un missatge a la meva mare per demanar-li que s'assegurés que la iaia estava bé. Després de dutxar-me he rebut el missatge tranquilitzador que em deia que estava perfecta. Sé que tot en general sóna una mica paranoic, però ho havia de fer, estava totalment convençut que era una mena de senyal.
Durant tot el dia he tingut mal de cap per culpa d'això, però m'he agut d'aguantar, no hi podia fer res. El dia al cole ha sigut més o menys com tots el altres. Només que no estava gaire fi a la hora descriure i he hagut d'utilitzar la goma moltíssimes vegades, molts fallos en escriure lletres o números.
Després del cole teniem partit de soccer. Jo volia anar-me a tallar el cabell després del partit, no he pogut durant aquest cap de setmana i demà ens fan una foto al cole per no se què i volia sortir amb els cabells tallats i no amb aquestes grenyes que ja són més preocupants del que havien sigut les meves ungles. El problema és que jugavem a les 6.30, però haviem de ser allà molt abans perquè primer jugaven els del equip més petit. És una cosa que no entenc, perquè ells ha marxat quan ha acabat el seu partit i no s'han esperat a que nosaltres acabessim. El partit ha tingut moments per tot, i és força llarg d'explicar.
He començat el partit com a titular al lateral esquerre, com l'ultim pàrtit. Estava força content perquè jugàvem en gespa artificial, que és més facil de jugar ja que normalment els de gespa normal estan força botoruds i amb molts forats. L'equip rival era teòricament fàcil, però els seus davanters eren molt ràpids. A sobre el seu millor jugador m'ha tocat cobrir-lo una bona estona, encara que no sempre estava al mateix lloc. Se m'han anat força cops per velocitat, sobretot en la arrancada o agafant-me a contrapeu. No és que em falti velocitat o arrancada, simplement em sembla que tenia les cames fatigades i no tenia prou força per arrancar al 100%, avui a PE em fet molts exercicis de cames. He rebut força cops: una forta trepitjada en tot el peu, he cridat tant fort perquè l'arbitre parés el joc o treiés alguna targeta que l'entrenador s'ha pensat que m'havia lesionat, encar que només era el dolor de la trepitjada, i m'ha canviat 5 minuts per aquest motiu; una altra trepitjada al dit petit del peu que aquest cop sí que m'ha fet molt de mal, però no he cridat perquè no volia que em tornés a cambiar; un cop de colze a la mandivula d'aquells que fan que et fagi mal la boca al menjar durant un parell de dies: una entrada força forta, encara que l'arbitre no ha pitat falta, a la linea de banda que m'ha fet caure fora de la gespa artificial i fer-me mal amb el terra de la pista d'atletisme, això m'ha fet encarar-me amb l'agresor i dir-li que anés amb compte, ell m'ha contestat que no jugués a soccer, això li ha costat una patadeta dissimulada mentre estava al terra; una altre entrada deu segons més tard per  part del seu company després de que el maregés un mica amb la pilota, tipus me'n vaig cap endevant i torno enrere per tornar-lo a driblar. A pesar dels cops rebuts i els petits problemes de cobertura que he tingut, l'entrenador m'ha dit que he fet un bon partit, no m'ho a semblat a mi. També he tingut un parell de jugades de qualitat, sobretot una en que un jugador corria en sentit oposat al meu per agafar una pilota dividida, i jo he arribat abans, li he passat la pilota entre les cames, he seguit corrent i li he fet un pase boníssim al Stefanos, que no ha sabut aprofitar. La primera part em jugat força bé, i ens hem anat al descans guanyat 3 a 0. Però ha passat un cosa fatidica durant els primers 45 minuts (en realitat em sembla que només són 40, però queda millor dir 45 que és lo típic). Una pilota treta per la defensa rival cap al davanter que cobria jo, ell estava parat esperant que li arrivés, jo ho he vist i he corregut per agafar la pilota abans que ell i montar la jugada d'atac. Desgraciadament per mi he arrivat 1 segon tard. El davanter, que m'havia vist venir, ha protegit la pilota i no m'ha doat temps de tallar-la. Corretgeixo, no m'ha donat temps de tallar-la AMB EL PEU. Instintivament he tret la mà per tallar la pilota. No sé exactament si ha sigut un simple acte reflex per evitar que el jugador se n'anés lliure de marca, o ha sigut la costum ja que normalment a Catalunya jugo ha Handbol. L'arbitre ho ha vist i m'ha tret targeta groga. És la tercera aquesta temporada, això vol dir que em perdo el pròxim partit. No és només que em perdi el pròxim partit, sinó que el pròxim ja és l'ultim, lo que significa que aquest ha sigut el meu últim partit. Una sensació extranya m'he invaït, sabia perfectament el que aquella targeta significava i que el que havia fet era realment una menera tonta de guanyar-se una targeta. M'ha recordat a una jugada que vaig veure fa molt de temps en un partit de soccer, contretament en el partit de tornada d'unes semi-finals de la Champions del 2003 entre la Juventus i un altre equip que no recordo. La Juve guanyava la eliminatoria ampliament i ja era gairebé el minut 90 del partit, llavors Nedved (un jugador que m'agradava molt, que en aquells moments era un dels millors del món, i , al meu gust, el millor jugador que tenia la Juve en aquell moment) va fer una entrada per darrera al mitg del camp. Era una entrada sense sentit, no tallava cap jugada d'atac i el partit ja el tenien guanyat. L'arbitre li va ensenyar, correctament, la targeta groga que volia dir que no podria jugar la final de la Champions. Recordo perfectament els gestos de desesperació que feia i la cara que se li va quedar, sabent perfectament que habia comés un error i que es perdria el partit més important de la seva vida. Finalment la Juve no va guanyar aquella final, el Milan es va imposar a la tanda de penals en la que Shevshenko va marcar el gol de la victoria. Evidentment, no és comparable la magnitud d'una jugada amb la de l'altre, pero simplement m'ha recordat. La segona part ha sigut un desastre, no sé que ha passat, però l'equip no ha funcionat, Suposo que al descans ja ens veiem amb el partit guanyat. Al final em acabat perdent 4 a 3, quin desastre!