Ser o no ser, aquesta és la qüestió

Primer de tot vull deixar clar que no em vull suicidar. No entrar en els meus plans de futur. El titol es deu a que avui he llegit la part de Hamlet en que diu lo de "To be or not to be, that is the question", i he cregut que era un bon titol que encaixa bé amb la meva situació. El meu dilema és si cambiar-me de familia d'acollida o no. Tinc una mica de por al cambi, l'últim no va ser com hauria d'haver sigut, i això em fa tirar-me una mica enrere. També els hi he agafat una mica de "carinyo" a aquest monstres vivents i els seus progenitors. Per altra banda, haig de reconeixer que no estic com m'agradaria. Crec que això és el més important, cal que estigui a gust. De moment el que he decidit és que parlaré amb la Marti del tema haviam que em diu. Em fa una mica de por entrar en aquest tema, ja que si la Christy s'asaventa de que no estic agust es produira una situació una mica tensa. Cada cop em molesten més les mentires que em diuen, i això és el que menys m'agrada. Són el tipus de gent pobre que es mereix ser-ho. No vull ser cruel, però són pobres perquè volen. Un exemple clar, és que avui ha comprat pizza per sopar. No pizza tipus "Casa Tarradelles", que es posa al forn, sinó tipus "Telepizza", de la que  compres ja feta. Aquest tipus de menjar no és precisament barat, les dues pizzes que ha comprat deuen haver costat uns $20. Amb aquests diners pot comprar menjar per cuinar durant dos dies. Tampoc no vull discutir el tema dels estudiants d'intercanvi, perquè m'afecta a mi, però acollir estudiants no és precisament barat. Entre altres exemples, hi trobo el tema dels gossos. En tenen 5, petits 4, però 5. Els gossos, fins ara, no mengen aire, i mantenir tans gossos deu costar el doble del preu de l'ADSL, la tele per cable i la subscripció del WoW del Cory. Això em porta a una conversa que he sentit avui: la Christy n'adoptarà un altre. El Cody m'ho ha confirmat després de que la Jun i jo sentíssim a la matriarca parlar per telefon amb algú. Parlava com si estigués encarregant un sofà: el vull d'aquest tò, una mica més clar, amb la cua així, sí, sí. El desgraciat, vull dir el gos que ha tingut la mala sort d'haver de venir, és un pitbull americà. Si ja no m'agraden gaire els pitbulls, a sobre és americà, que són els grans. Aquest, a sobre de ser gran, és babós i agresiu. Això em sembla que és un detonant que fa que la situació hagi arribat a un punt límit, em sembla que ja he pres un decisió.

Aquests ultims dies estic desenvolupant un odi molt intens cap al ciutadà americà. Tots els americans em desperten una insimpatia (lo que ve a ser el contrari de simpatia) molt gran. Tots van molt de llestos, és creuen que són els millors i que ho saben tot. Durant el dia em mosquejo milions de vegades davant d'actituts típiques americanes. No només és la prepotencia, sinó en general l'estil de vida, la forma en que diuen les coses, la seva inclinació política i ètica... Ara mateix no s'emcudeixen tots els exemples que em pasen durant el dia, però n'intentaré explicar uns quants per tal de generar aquest odi en tots:

Al llibre d'historia d'america, apareixia la definició de comunisme. La traducció era una cosa així "Comunisme: sistema polític en que un dictador mana". És a dir, del comunisme es queden amb que un senyor que es deia, de fet li deien, Stalin, que manava i era dolent i passen totalment del sistema econòmic i de més. Com que els americans es tan en contre del comunisme, ni tan sols ensenyen el que és.

La setmana passada estava al menjador amb la family i el Cory va dir, no sé a que venia, que Amèrica era un país. Jo ràpidament el vaig corretgir, Amèrica és un continent! Ell em va dir que no, que el continent era, una part Nort-Amèrica i l'altre part Sur-Amèrica, però que Amèrica eren els Estats Units d'AMERICA. Odio aquest pensament americà de sentir-se el centre del món. Ells s'anomenen a ells mateixos americans, en substitució del terme més concret "estatdunidenc". Això comporta a crear una ignorància tan gran com la d'aquest petit salvatge.

Hi han molts més exemples que ara mateix no recordo, però intentaré transmetre'ls més en davant per tal de poder compartir el meu odi cap als ciutadans "average" d'aquest país.