Entre l'espasa i la paret

Ara mateix estic en una situació més complicada del que m'agradaria. Afortunadament, estic més bé que fa un parell de dies. Bé en el sentit de còmode i agust. Això, que en teoria hauria de ser bò, no ho és tant. Dijous vaig decidir parlar amb la Marti per comentar-li que m'agradaria un cambi de familia. Ella al principi va tenir una actitud una mica de "ni en broma". Però vam estar parlant un rato i li vaig explicar la situació i tot. Llavors em va explicar que passat Nadal és dificil trobar una família, però que miraria. De totes maneres em va dir que parlés amb la Christy i li expliques els meus problemes, i que li digués el que no m'agradaba i això. Encara no ho he fet, no se'm dóna gaire bé fer aquestes coses, i no m'agrada gaire haver-ho de fer, em fa com por. Fins aquí tot està dintre de lo normal.
Divendres vaig anar al cine amb el meu amic Luís i un amic seu que jo no coneixia. Va estar bastant bé, necesitava sortir. Vam anar a veure "Harry Potter and the deathly hallows Part 1". És la setena pel·licula de la saga, la primera part de l'últim llibre. De moment és la millor de les que han fet, ja que només cobreix mig llibre i no es salten tantes coses importants, encara que en algun moment vaig sentir una violació a certes pàgines del llibre. Al tornar del cine va passar el que m'ha posat en aquesta situació tan compromesa. No sé com va sortir el tema, pero el que va passar és el següent:
La Christy va entrar a la meva habitació i no sé a que va venir, però em va a tornar a parlar del que va passar la setmana passada amb el Cyle. Em va dir que ella no li havia dit a la Marti, però que ella s'havia enterat perquè jo ho havia posat al facebook. Això no és veritat, jo no vaig posar res al facebook del tema, però no bé al cas. Es veu que la Marti li va dir que m'envies a casa. Però ella va dir que no que em volia tenir aquí. Em va explicar que ella entenia com era el seu fill, i que s'havia que els altres nens també haurien fet el mateix. També em va dir que havia vist que estava totalment arrepentit del que havia fet i que això havia fet que em perdonés. En aquest tema, encara que estic molt arrepentit, ha ajudat el haver fet tants anys de teatre, puc posar una expresió de totalment arrepentit sense estar-ho realment sentint del tot. Aquest tema també ajuda amb els regals que no m'agraden, encara que no m'agrada tant fingir en aquest aspecte ja que em fa molta vergonya. Va estar insistint una estona en que ella se l'havia jugat per mi perquè li agrada molt que estigui aquí, que ella m'estima, que veu que m'he adaptat totalment a la familia, que s'ho passa molt bé amb mi i que no volia que marxés.Això em va trencar literalment el cor. Com li haig de dir jo ara que m'en vull anar. Potser realment estic bé aquí. No se, ella diu que m'he adaptat totalment a la familia, a mi no m'ho sembla, suposo que he sapigut aparentar estar bé, el teatre ajuda. O potser és que realment estic adaptat i no me n'he adonat? Realment ara estic ENTRE L'ESPASA I LA PARET. Que haig de fer? No li puc dir a aquesta pobre dona que me'n vull anar, se la ha jugat perquè vol que estigui aquí. Potser el millor serà que parli amb ella, li comenti una serie de coses que no m'agraden i intenti arreglar la situació.
A sobre de tot aquest lio, em vaig enterar d'una cosa: el Cyle és retrassat. No m'estic ficant amb ell, és retrassat de veritat, de malaltia vull dir. Es veu que té un problema del que desconec el nom i l'explicació científica, però ve a ser un retràs en el desenvolupament del cos. Al principi quan m'ho va explicar no ho entenia. Em va dir "Té 12 anys i encara no té pèls a l'aixella i els seus germans i el seu pare si que en tenien a la seva edat". Jo vaig supasar que el problema era que se sentia com insegur o alguna cosa així per no tenir pels encara. M'ho va explicar millor i es veu que el cos no se li ha desenvolupat encara. Té 12 anys, però té el cos i el cervell d'un nen de 6 o 7 anys. En aquest tema tinc mala sort. Li havia d'anar a pegar al retrassat de la familia. Jo no en tenia ni idea, però clar, sembla que m'estigui ficant amb un retrassat, com si estigués abusant d'ell per ser-ho. No és el primer cop que em passa.
Aquesta tarda he anat a un partit de Hokey amb al Cody. Ha sigut... ja no sé com dir-ho en català, l'únic que se m'acut és AWESOME!!! M'ho he molt bé, m'he comprat una samarreta dels Stockton Thunders, l'equip local. Em volia comprar la de jugar, però valia $115 i he pensat que millor no, la que m'he comprat m'ha sortit per $22. Veure els partits al camp és una passada. Hi ha una pila de baralles, forma part de l'espectacle. Tot és com a les pell·licules: hi ha la kiss cam, les hot girls que tiren samarretes, les baralles entre jugadors... Realment m'ho he passat molt bé, potser no estic tant malament aqui...