Comunicant-me amb els meus

AQUESTA ENTRADA ES VELLA, SENTO NO HABER ESCRIT RES DURANT AQUESTA SETMANA NO TENIA INTERNET. PROMETO TRES ENTRADES ATRAÇADES PER TOT AQUEST TEMPS I DESPRES SEGUIR AMB EL DIA A DIA.

DIVENDRES 28 DE GENER

Avui quan he tornat del cole, com ja havia planejat, he trucat als meus pares. Abans, però, m’he posat a escoltar el programa de radio Palau “frikinomikon”, en el que surt el meu antic professor de física Juank. Un cop acabat he trucat als meus pares. Com ja havia quedat estaven a casa de la meva avia. Així que he pogut parlar amb tots ells. Mentre parlava ha irromput la Christy a la meva habitació per dir-me que marxaven a comprar al centre comercial. Jo li havia demanat que m’hi portés, però ella no tenia temps que perdre i volia marxar. Jo li he dit que estava parlant amb els meus pares i que evidentment no podia. Així doncs ha marxat sense mi. Volia comprar un regal pel Cody, que els seu aniversari es diumenge, i algo més de roba. Això m’ha fet enfadar molt i posar-me colèric, ja que li haviem demanat la Jun i jo especialment que ens hi portés i m’ha semblat una mica egoïsta per la seva part fer això. Més tard he descobert que ni tan sols han anat als centre comercial de sempre, sino a un altre per comprar coses per a ells. Un cop he acabat de parlar amb els meus pares he vist que el meu millor amic, l’Isaac, estava conectat al Skype. Com que la Christy no estava a casa encara i jo estava enfadat amb ella he decidit que podria parlar amb ell. Hem estat parlant durant dues hores ben bones. Al final m’ha dit que m’havia de penjar perquè s’estava sobant ja que eren les 2 del matí per a ell. Realment ha estat molt recomfortant poder parlar amb ell ja que feia dies que no ho feia. M’ha posat al dia de com anava tot per allà i jo li he explicat més detalls de la meva vida.

Cap allà les 5 de la tarda, després d’haver estat contactant amb la meva antiga vida des de les 12, he baixat a baix (obvi, no baixaré a dalt). Al cap de poc ha arribat la “family”. M’han dit que haviem de marxar per què anavem al @#€¬€@. Més tard he descobert que això volia dir “John’s incredible pizza”. Pel que m’han explicat i després he pogut comprovar, és un lloc on hi ha un bufet lliure i després una sala recreativa. Està pensat per passar en familia i arruïnar-la monetariament de pas. Després de posar-me les botes sopant, ja que no havia dinat res perquè estava parlant per l’Skype, hem anat a la part de jocs. Hi havia maquines d’aquelles que donen punts per canviar per coses, tipus bàsquet o bolos, i més coses per que et deixis els diners. A més a més, com que és un recinte tancat, no funciona amb diners, sinó que has de comprar una targeta que té credits i aquests credits es van gastant. D’aquesta manera no t’en adones de quan gastes realment. A més a més, no hi ha res que valgui un sol credit amb lo qual si et quedes amb un al final no el pots usar. No és gaire un credit, però a la llarga són molts diners.  Jo he hagut de posar $10 per comprar més credits per jugar. La veritat és que m’ha semblat bastant just ja que m’han pagat tot el menjar i tot el que he jugat. Al final amb els crèdit que teniem hem comprat bastantes coses, una mica per cada un. Jo he agafat una cosa que costava ridiculament poc, he sigut bò. És una mitja pilota que li dones la volta la deixes en un lloc i salta. La he agafat de color rosa.