El plaer de fer deures

Fer deures sempre és algo que més o menys a tots ens desagrada. En el meu cas, mai m'ha agradat fer deures. Sóc més partidari de saber-ho fer i ja esta, anar al exàmen treure una bona nota i no haber-me de preocupar per fer els deures. No obstant, sempre he fet/copiat tots els meus deures perquè en els meus estudis considero que sóc responsable i sé que això és lo correcte. Doncs avui al matí he decidit fer els deures del cole. Encara que vaig estar el divendres per la tarda estudiant, allò era per a la selectivitat. M'he passat un bon rato fent deures d'historia. El fet de fer deures no semblava que li agradés gaire a la Christy. Més aviat semblava que no estigués fent res, en comptes de fer feines de casa. Em sembla que això m'ha incentivat a l'hora de fer deures. És com si fer algo que no li agrada a ella sigui divertit. Aquesta diversió supera lo dolent d'haver de fer deures. Un cop he acabat els deures d'historia he seguit amb el meu estudi per a la selectivitat. He continuat per evitar ajudar a ordenar el gartge. Semblava un pla inminent que el garatge havia de ser ordenat avui, però al final no ho han fet. Al pricnipi tinc la sensació que ho han deixat per més endevant perquè la Jun i jo estavem fent deures. Suposo que volien que els ajudessim i no trovaben que la Marti no veuria amb bons ulls que ens féssin parar de fer deures per ajudar-los a netejar. La veritat és que no sé si he estudiat poc, he estudiat lent, ho no se què, però tinc la sensació de no haver fet deures.