Conspiracions per fer-me fora

Dissabte 12 de febrer

Avui ha sigut un dia molt llarg. Principalment puc definir aquest dia com la festa d’aniversari de la Misty. No obstant, una simple festa de nens petits no dona significat al que ha passat més endanvant.

A part dels amics de la Misty hi ha hagut un altra convidada: la Maggie. Per que sapigueu qui és, la Maggie és una noia Honk-Konesa, vaja de Honk Kong, que és estudiant d’intercanvi com jo i la Jun. Els dos ja la coneixiem de quan vam fer el viatge a Sacramento. La Jun havia entablat una particular bona amistat ja que compartien habitació. Ella té forces problemes amb la seva familia, i la Christy, bondadosament i sense esperar res a canvi (ironia), la ha convidat a passar el cap de setmana amb nosaltres. En teoria semblava que la Christy es comportaria i faria el paper per donar bona imatge davant d’ella. Però no ha pogut resistir a ser tan bruixa com sempre, i més aquests últims dies. Porta unes setmanes que desperta un odi meu i de la Jun força gran. Des de que ens hem mudat a aquesta casa la Jun i jo em estat parlant força. De què? Doncs és ben simple, bàsicament “rajant” d’ella i la familia. Evidentment avui no només no ha sigut una excepció sinó que ademés hi hem parlat més. Ja en el viatge vam parlar molt amb la Maggie del que ens passava aquí, doncs avui ella no ha hagut de tenir fer de les nostres paraules, ho ha pogut comprovar.

A la Christy no li fa gaire gràcia que la Jun i jo parlem. Es deu pensar que la estem criticant, i certament no va desencaminada. De totes formes tinc la sensació que el fet de que no li agradi que parlem fa que més la critiquem per aquest motiu, i, per tant, més parlem. Sembla com si no volgués que fossim feliços o algo. Em sembla que es creu que som els seus criats. Sempre ens està dient que hem de fer “housework” (feines de casa, tipus netejar els plats, la aspiradora...) i tot això. Un dia fins i tot em va dir que no anés al cole per ajudar-la a netejar. Més faltaria, que jo he vingut aqui a estudiar no a servir a una senyora amb sobrepès. Es clar, amb la poca paciencia que tinc,  i lo molt que m’està tocant el ous ella, doncs imagineu com pot acabar la cosa. De se li està pujant la mosca al nas amb mi perquè no la venero com ella espera que fagi. I clar, quan em diu una cosa doncs pregunto el motiu o intento explicar el perquè ho estic fent. No només això sinó que molts cops està ella equivocada, i com que es tossuda com una mula (encara que més aviat sembla una vaca suiza), doncs no em dona la raó. Un exemple es el tema del rentaplants. Li he dit dos cops que es gasta més rentant-los a mà, doncs ella que no, que si són pocs doncs es renten a mà i ja estan. No només està gastant més aigua sinó que ademés fa ella més feina i ens en dona a nosaltres de més. Perquè clar ella els renta, però després nosaltres els hem de assecar i guardar-los. En canvi, el rentaplats els renta i els asseca sols. Una altra toçuderia és amb els gots, que diu que al microones es trenquen, que s’han d’usar tasses. A lo millor ella té un microondes de rajos infrarojos o algo que els peta, però a casa meva els he ficar des de fa 17 anys i mai se m’ha trencat cap. Totes aquestes coses no només hem posen de mal humor a mi sinó que fan que ella no desperti gaire simpatia cap a la meva persona. Ademés, cada cop que ens vol cridar o dir alguna cosa, tant a mi com a la Jun, no ho far directament a la cara. Suposo que sap que si fot els crits que li fot als seus fills a nosaltres li direm a la Marti. El que fa és parla cirdant a un altre, el Ray o la Jessica per exemple, fent al·lusió a nosaltres. Crida ben fort per assegurar-se de que ho sentim. Algo molt lleig, ja que considero que si vol algo de nosaltres ens ho hauria de dir a la cara. Això sí, ella ni pensa en el que nosaltres li demanem. El internet porta des de que ens vam mudar funcionant a mitges. Ella va dient que ha trucat i això però la cosa no sembla funcionar. Ademés no ha pagat, per lo tant em sembla que ara ja l’han tallat definitivament. A ella no li importa, perquè té el seu internet en USB i el fa servir quan li dona la gana. I clar si li diem que el necessitem ens diu que anem a utilitzar el seu ordinador. Es clar, si és una urgencia o algo important doncs és pot fer. El que no puc fer és anar al seu ordinador a mirar el meu blog o l’SPORT o el facebook. També se suposa que ens havia de portar a la oficina de correus. Jo haig de recollir el paquet que em va enviar la meva mare i enviar-ne un altre a la meva cosina amb la gorra que em va demanar. La Jun també vol enviar una carta als seus amics. Això ens va dir que ens portaria divendres. Divendres va dir que no tenia temps, que ja ens hi portaria demà. Això va ser una bola com una casa, perquè ella sabia perfectament que no ens hi portaria ja que estaria “enfeinada” amb la festa de la Misty. Evidentment ha tingut temps de portar-nos, pero no ho ha fet. I això és algo que ja li vaig introduir jo dilluns. Però es clar, no li podem dir res perquè sinó ens dirà que som uns impacients. El que em sembla és que vol anar ella sola a recollir el meu paquet per mentir-me com ha fet amb el paquet de la meva tieta. Com que el paquet estava enviat a la direcció de l’altra casa, van deixar els de correus una nota. Llavors l’hem d’anar a buscar a la oficina de correus. Van arribar dues notes, una pel paquet de la meva tieta i un pel de la meva mare. Jo no hi vaig caure, ni ella tampoc, i vaig pensar que eren les dues pel mateix. Quan vaig veure que el paquet era el de la meva tieta i no el de la meva mare com m’esperava me’n vaig adonar. La mentira va ser que em va dir que li havien cobrat $45 de comisió per haber-lo de guardar allà. Això no s’ho creu ningú. Per això ara vull anar amb ella per que no m’estafi. De totes maneres li he demanat dicretament el rebut, dient-li que els meus pares el volen per portar les contes de tot. El que ella m’ha dit és que aquests diners els desconti dels que hem deu del que em van robar. Així va rebaixant la xifra de diners que m’ha de tornar sense deixar anar ni un duro. A més a més, té tot el morro d’anar dient que ha hagut de pagar ELLA els diners. Si hombre, si paga algo amb els meus diners no ho paga ella, o pago JO. Si no en té prou amb la mentira, encara la vol engordar més. Va dient que com que aquest paquet està més dies doncs li cobraràn més. Com pot dir aquestes mentires, no pot ser que cobrin més per guardar-te el paquet dos dies a la oficina de correus que per enviar-lo.

Seguint en el tema que toca, la Maggie, la Jun i jo hem estat parlant tot el dia. Ella ha anat fent males cares, i se la ha vist força molesta. Havíem planificat reunir-nos a la nit per poder parlar amb tranquilitat. Malauradament, no em pogut parlar tant com haguéssim volgut i em hagut d’abortar la reunió abans casi de començar-la. No obstant, elles han tingut temps d’explicar-me algo molt important.

Es veu que la Christy els hi ha dit a elles que vol acollir a la Maggie, ja que ella necessita una nova familia d’acollida. Per normes d’AYUSA només es poden acollir un màxim de 2 estudiants. Això vol dir que m’ha de fer fora a mi. Suposo que no em vol perquè no sóc un nen de “Sí, senyora”. Per sort, la Maggie és molt bona i m’ha dit que ella si li proposa li dirà que no. Ja que ella ja ha trobat per la seva conta una altra familia a Alaska. Amb lo qual no sembla que la Christy m’hagi de fer fora sense cap motiu si la Maggie no ve.

Tinc la sensació que amb aquesta dona la cosa no acabarà bé. Em sembla que quan quedin menys dies per estar aquí el meu auto control anirà disminuint, i potser algun dia tenim algun problema. De moment creuo els dits per que no se me’n vagi la olla algun dia i li digui algo una mica pujat de tò, que això per ella pot ser algo tan simple com “fuck”, i em foti fora com va fer amb el Lorenzo.

Lo del Lorenzo si que té chiste, però això ja ho explicaré un altre dia.