All-Star

Aquest cap de setmana era un altre d'aquells que tenia marcats en el meu calendari. El "All-Star Weekend" tenia lloc a Los Angeles. Durant aquest cap de setmana els millors jugadors de la NBA s'agrupen per jugar un partit. El divendres van jugar el Rookies, jugadors de primer any, contra els Sophomores, jugadors de segon any. La visctoria va ser pels Rookies. La veritat és que el partit era digne de pati d'escola ja que ningú defensava ni corria. Ahir, era el torn del concursos. Apart del concurs d'habilitat, de triples i altres, hi havia el concurs d'esmaixades. Va ser el millor concurs d'esmaixades que mai he vist. Un va fer una esmaixada amb dos pilotes a dues cistelles alhora, tirant-ne una contra el taulell d'una cistella i ficant-le a l'altre mentre que la pilota que tenia a la mà la ficava a la primera cistella. A més, després va fer-ne una amb tres pilotes a la mateixa cistella. No obstant, el concurs se'l va emportar Blake Griffin, un rookie de Los Angeles Clippers que ha sigut la sensació del cap de setmana en convertir-se en el primer jugador de la historia que participa en els tres dies del All-Star. L'Angelí va bocavadar a tothom amb una esmaixada per sobre d'un cotxe, agafant la pilota a l'aire (alley-oop) que el seu company li havia passat desde dintre del cotxe per la finestreta del sostre. Avui diumenge a sigut el partit de les estrelles. Els millors del oest contra els millors del est. El partit a tingut representació catalana, en Pau Gasol ha participat per quart cop en el partit de les estrelles. Com a anfitrió, ja que juga a Los Angeles Lakers, i juntament amb Griffin i Kobe Bryant, a donat la benvinguda als aficionats i a dedicat unes paraules en castellà. El partit a sigut digne dels millors. L'oest s'ha emportat la victoria amb un extraordinari Kobe Bryant que ha fet 37 punts i s'ha emportat l'MVP. Kevin Durant amb +30 punts i Lebron James amb un triple.doble (dobles digits en punts, rebots i assistències) han sigut també protagonistes.
Sobre el que va passar diumenge passat, vull dir que la cosa es va solucionar ràpidament. Una o dues hores després de l'incident, vaig tornar a trobar-me amb la Christy i vaig decidir demanar-li disculpes. Vaig parlar amb ella a la meva habitació i vaig dir que sí a totes les tonteries que va dir. Tot i que està totalment en contra de la meva filisofia, vaig considerar que als tontos no se'ls pot convèncer. La veritat és que el tema del rentaplats era una tonteria, simplement va ser el detonant de la rabia que tenia acumulada. Ara ja estic lliure de rabia i tot va bé. He iniciat un pla per evitar l'abús en fer feines de casa. La tàctica és no fer res a no ser que sigui estrictament necessari. Amb això vull dir que si no és que m'ho demana ella o vull assegurar-me fer algo sense interrupcions no ho faig. La tàctica sembla funcionar, de moment m'he limitat a passar l'aspirador un cop aquesta setmana i ajudar amb la cuina un parell de cops. Això és el que considero ajud normal, lo altre em semblava abús. També he desenvolupat una tècnica per allargar els meus deures. Per norma general, si no tinc deures és pitjor perquè llavors la Christy em mana fer alguna feina de casa. Així que encara que no en tingui, o que en tingui pocs, allargo el rato que passo fent-los. Normalment em poso a parlar amb la Jun, que és el mateix que faria si no estigués fent deures, però així sembla que estigui fent deures. A part d'això estic aprenent coreà. Les meves habilitats són reduides, però tampoc pretenc parlar coreà. El meu objectiu és saber suficient per si algun dia em trobo un coreà li pugui dir "Hola, que tal? com estàs?" i es quedi sorprès. De moment ser contar fins a 99, ja que no m'en recordo de com es diu 100. Quan sapiga dir 100 sabre contrar fins a l'infinit, i més enllà. També conec bastant bé el seu alfabet. Puc escriure quasi calsevol nom amb lletres coreanes. Això mola ja que quan torni podre xulejar davant de tots i escriure els seus noms en coreà. Per últim sé alguns dies de la setmana i tots els mesos.
Aquest cap de setmana m'he proposat tornar-me a posar les piles per estudiar per la selectivitat. De moment vaig estudiar ahir i avui un altre cop. Espero seguir amb regularitat i arribar més o menys preparat a la prova. Estic una mica espantat, però si em poso les piles em sembla que ho podré aconseguir. Ara ja tinc una motivació, ja quasi he escollit la carrera que cursaré. La cosa està entre dos: [Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials i Grau en Enginyeria Informàtica] o [Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials i Grau en Matemàtiques] (poso els [] per marcar quines són les dues carreres, ja que pot ser una mica confús). Ambdues són dobles titulacions i són força semblants. Em sembla una molt bona proposta ja que en 4 anys i mig em puc treure dues carreres. Ara espero que la nota de tall no sigui massa alta i poguer-hi entrar. Sincerament seria un pal molt dur per a mi no poder-hi entrar, ja que ja m'he començat a fer il·lusions. Porto molts anys esperant per saber que volia fer en el futur, i ara que ja he prés una decisió, veure-la frustrada seria molt dur.
La Christy segueix fent de les seves. El meu objectiu no és criticar-la compulsivament, però és que la dona dóna de parlar. La seva nefasta habilitat per la economia és evident. No obstant, està desenvolupant un pla per reduir les factures i poder estalviar suficient per poder fer un viatge. Vol anar a Disneyland per les vacances de primavera que són al Març. Sincerament, em sembla una mica agosarat aquesta proposta tenint en compte la quantitat de persones que són. Dintre del seu "maravellós pla" està inclòs rentar la vaixella a mà per reduir el consum elèctric que té el rentavaixelles. Potser no ha pensat que tota l'aigua que gasta de més té un cost més elevat que el mínim estalvi que pot suposar en electricitat. Pel que he pogut comprovar el pla no va per bon camí ja que aquesta setmana m'ha demanat diners dues vegades. Dimarts, a les 5 del matí, em va llevr per demanar-me $10 per que el Ray fiqués gasolina per poder anar a treballar. No semblava que tingués la opció de dir que no, però tampoc m'anava a posar a discutir a les 5.00am. Li vaig donar $20 perquè no tenia res més petit i em vaig tornar a posar al llit. Això sí, a pesar dels meus dubtes, m'ho va tornar a l'endemà tal i com m'havia dit. Ahir em va tornar a demanar diners. Aquest cop $25 per poder fer tacos per sopar. Suposo que no es devia gastar els $25 en els tacos. Devia fer tacos perquè sap que m'agraden molt i així incrementava les possibilitats de que el préstec es produís. No m'ho va dir directament, em va enviar un SMS perquè no volia que els nens sentíssin com em demanava diners. Va dir que me'ls tornarà dimecres, jo li vaig deixar $24 perquè no en tenia més. Em molesta una mica que em demani aquests diners per una banda, i per una altra estigui organitzant unes prescindibles i cares festes d'aniversari. La setmana passada la de la Misty, demà la de la Jasmine, la setmana que ve la de la Jun, i la pròxima la meva. Jo ja he insisitit en que no vull cap festa d'aniversari. Ja és suficientment dur haver de passar el meu 18 aniversari lluny de la meva familia com per a sobre a ver de tenir una estúpida festa. Lo més fotut de tot és que la festa sembla que se a organitza per a ella. És el meu aniversari, i si el meu desig és no tenir una festa no té perquè obligar-me. Si és que cada cop que li dic que no la vull m'esbronca, "Estàs a casa meva i faràs el que jo et digui". Deu meu, o sigui Leo, això és molt fort. Que fins i tot per a una cosa que suposadament és com un regal m'hagi d'obligar. Jo es que no m'imagino com pot ser la festa. Que haig de fer jo amb els meus amics a casa meva amb la Christy i tots el germans al voltant. Realment no ho vull, és el meu aniversari i no vull que la Christy em monti una festa. És un dia que fa massa temps que m'imagino i no vull que sigui pitjor del que ja espero que serà.
Seguint amb les crítiques, o com se li vulgui dir, ahir la Christy es va torçar el turmell. Ja té una excusa més per fer "cuento". Avui s'ha desplaçant com si fós un bebé, gatejant. De vegades la he vist intentant caminar i fent crits del mal. Normal, amb les 300 lliures que deu pesar no m'extranya (10 lliures són 4.5kg).