Pals a les rodes

DEMANO PERDÓ PER AQUESTA ENTRADA TANT EXTREMADAMENT LLARGA. ESPERO QUE POGUEU FER UN ESFORÇ I LLEGIR-LA (EHH! DANI) I DE PAS COMENTEU. ÉS UNA ENTRADA QUE OCUPA GAIREBÉ 5 FULLES DEL WORD I QUE HE TRIGAT GAIREBÉ 2 HORES EN ESCRIURE-LA. AIXÍ QUE DEMANO QUE VALOREU EL MEU ESFORÇ I ALMENYS LA LLEGIU. SI POT SER FEU ALGUN COMENTARI. ESTIC MOLT CONTENT AMB EL RITME DE COMENTARIS ULTIMAMENT. EM FA ESPECIAL IL·LUSIÓ QUAN VEIG COMENTARIS DE GENT NOVA, I NO NOMÉS DELS MEUS PARES I LES MEVES GORDES.

El meu pla per estudiar per la selectivitat ha començat avui. Amb força de voluntad penso posar-me les piles per, no només aprovar la selectivitat, sinó treure nota. De moment avui he completat d'estudiar el primer tema d'historia que portaba arrossegant desde feia 3 o 4 mesos i he fet l'exàmen que el Diego (el meu professor d'historia), molt amablement, em va enviar. També he estat mirant el llibre que el profesor de Química del Weston Ranch (WRHS), el meu institut d'aqui els EE.UU, em va prestar. Per ara he fullejat els 3 primers capitols sense dificultat alguna par entendre-ho.
Per altra banda m'he ficat a la web de la UNED (Universidad Nacional de Estudios a Disctancia) per mirar l'informació relativa a les PAU (Proves d'Accés a la Universitat), més conegut com selectivitat, que faré. Com que estic estudiant a l'extranger puc fer les proves allà en comptes de les normals. Principalment ho feia perquè així no havia d'estudiar el català, que no es que tingui res en contra, però és una materia que em trec de sobre. Afortunadament, m'he emportat la sorpresa de que té més ventatges això de la UNED. La primera de totes me la ha comunicat la Virginia (la noia/senyora/iaia que porta el tema dels estudis a l'agencia) en el e-mail que m'ha enviat. Gràcies a aquest e-mail m'he posat a mirar la selectivitat de la UNED, tal i com ella m'ha recomenat. Aquesta primera ventatge és que no entren les lectures obligatories. Per tant, no m'haig de llegir cap dels dos llibres que entraven. En aquest aspecte havia estat desafortunat, ja que els dos que entraven a la selectiviat eren els de 2n de batxillerat i cap dels de 1r que ja m'havia llegit. Sortosament m'hen lliuro. A part d'això, el més important és que la dificultat de la prova és notablement inferior. Castellà, que ja no li donen ni aquest nom sinó que és "Comprension Lectora", consta, tal i com indica el nom, d'una comprensió lectora. Haig de llegir un text i contestar unes preguntes sobre el text, i això em dona 4 punts. Després 4 punts més per analitzar una frase i unes paraules. I els últims dos punts són de literatura, que és el que vaig fer l'any passat, per tant no tinc que estudiar-ho de zero sinó només repassar-ho. Historia, notablement més fàcil que la prova que havia vist, la qual m'havia deixat bastant atemorit. Són 4 preguntes de tipus redacció sobre un tema de la historia d'Espanya desde els segle XIX en endevant. I després un analisi d'un text historic, un discurs o un retall de prensa o algo així, que haig de situar en el temps i explicar el marc en el que es troba i la seva importància. Res massa dificil, tenint en compte que parlem de la TEMUDA selectivitat. Angles és el xollo més gran. Com que tinc la sort de tenir un gran nivell d'anglès gràcies a la meva experiència als EE.UU, no havia de suposar un gran repte. L'únic que em feia dubtar una mica era el "listening" (la part en que s'escolta un audio) ja que era amb accent Britànic i em costava una mica d'entendre, em sona a Alemany. Doncs bé, no hi ha listening en aquesta prova. Com a castellà és bàsicament una comprensió lectora però sense el "bàsicament", o sigui una comprensio lectora. Llegir un text i respondre 4 preguntes amb una extensió de 10-15 linies. I a més a més, una redacció d'unes 15 lines sobre un tema que et donen. No sembla que hagi de ser cap repte, ni tan sols crec que hagi d'estudiar. Matemàtiques és bastant regalat. Són 4 exercicis, d'un tema molt marcat, per tant ja sé especificament amb que em trobaré. La 1a és sobre matrius, la 2a sobre vectors, la 3a sobre analisi de funcions i la 4a sobre primitives. També m'he mirat física i química i això si que em suposa una mica més de problema, perquè no tinc nivell. Tot i així sembla que el nivell d'aquestes dos proves segueix la linea de les altres.
Un cop hagi acabat d'estudiar tota la matèria d'historia i m'hagi après lo pertinent de mates, química i física, tinc un ampli sortit d'examens de l'any passat per practicar. Això em permetrar poder veure si he fet un bon treball i en què haig d'insistir més. Una altra ventatge és que de cada assignatura marca punt per punt tots els temes que entren. Així m'asseguro que no em trobo amb res que no sabia que entrava. Normalment aquesta és la feina que ha de fer el profesor, però com que jo no entinc, així soluciono el problema.
Tornant al tema, m'he posat a estudiar història. Doncs bé, avui la Christy montava una altre festa d'aquestes del Tupperware (potser us sona més tuperbare). Deixant a part que ha sigut tant exitosa (ironia) com l'altra i no ha vingut ningú, he tingut un petit conflicte. La Christy, bé, el noi dels tuppers necessitava una taula per posar-los. Doncs m'ha fet fora de la taula on estava estudiant per utilitzar-la. El pitjor de tot no m'ha semblat això, que tampoc m'ha semblat bé. Sinó que ella tampoc no m'ho ha vingut a dir. Simplement ha vingut el Cody i m'ha dit que la "mom" necessitava la taula, i ma fet cara de "tio ho sento pero t'has de moure". Lo més normal m'hagués semblat que ella vingués i em digués "Albert ho sento, però necessitem la taula per la festa, pots anar a estudiar a un altre lloc?". I jo no li hagués contestat i m'hagués mogut una mica molest però no enfadat ni indignat. Dic que no li hagués contestat perquè la resposta seria "No, no puc anar a estudiar a un altre lloc". No puc perquè no hi ha cap altre lloc per fer-ho. La cosa és que jo m'he anat indignat a la meva habitació i he decidit posar-me al ordinador. Però tampoc, no hi havia internet. Aquest cop no era cap fallo, sinó que ella l'havia conectat directament al seu ordinador perquè necessitava baixar-se un programa. S'estava baixant una versió de prova del "Microsoft Office" de 10 dies i que ocupava més de 600MB perquè el Cory pogués fer els seus deures. La descàrrega tardaria 24h en completar-se. Jo m'he ofert a prestar el meu ordinador peruqè fés els deures. No perquè volgués l'internet, que no el volia ja que volia estudiar, sinó perquè era una tonteria baixar-se allò. Sortosament quan el Ray ho ha vist, a posat criteri i ha dit que no es podien baixar allò. Llavors han trobat un altre mètode de fer-ho i no m'han demanat el meu PC. Mentre que es solucionava aquest problema he sortit indignat i li he dit a la Christy "Que faig?". Com volguen dir, que puc fer si no puc estudiar perquè no tinc taula, no puc utilitzar l'ordinador perquè no hi ha internet i no puc mirar la tele perquè estan allà amb la festa. El seu comentari ha sigut: tens més dies per fer els teus deures. Amb un to que posava la SEVA festa a sobre de totes les coses. Per a la Christy el que poguem estudiar no és una qüestió prioritaria o fonamental. Vol que estudiem perquè és el correcte i és el que li diu la Marti, però no li importa realment. De fet, un dia ja em va demanar que no anés al cole per ajudar-la a netejar; bueno no m'ho va demanar sinó que va dir que ho faria i jo li vaig dir que ni somiant. Als seus fills sí que els ha fet saltar-se el cole per ajudar-la a ella o a la Jessica. Al Cory l'estan a punt d'expulsar del cole per acumulacions de faltes d'assistència. Ella s'ha posat una mica angoixada, però ha trobat finalment la solució. Ha manat al Cody buscar una tauleta petita plegable que tenia i me l'ha ha donat. Algo és algo, però sens dubte estudiar en una tauleta en la que amb prou feines hi cap el llibre i sense les condicions d'il·luminació correctes no és el clima adecuat per al estudi. Malgrat tot, he complert el meu objectiu i he completat l'exàmen. La mala sort és que encara que a mi em sembli que està prou bé, no tinc cap referència certa del tot sobre si està prou bé.
Ahir vaig tenir un altre conflicte amb la Christy. Va ser que em va tocar la moral la seva actitud, i quan dic la moral vull dir la moral i no els ous. Després vaig parlar amb ella i vam aclarir la situació, però la cosa té tela.
Només arribar a casa em vaig posar a fer deures. La Jessica havia deixat als nens perquè ella i l'Eddy sortien, cosa que trobo d'allò més normal. Doncs la Christy sense dir res va desaparèixer i va deixar sense avisar a dos bebés i dos nens petits a càrreg de la Jun i de mi (o meu, no sé com s'ha de posar). Són els seus nets, és ella que els ha de cuidar, i si ha de marxar ens ho hauria de dir perquè tinguéssim cura d'ells i ho sapiguéssim. Clar la Jun i jo estavem fent deures i els dos bebés per allà molestant. Jo no puc fer els deures mentre se m'en va la vista per si toquen alguna cosa que no han de tocar o fan algo. Que haig de fer? Doncs mano a algun dels nens fotre-li un cop d'ull, però cap d'ells sembla disposat a ajudar, sinó que més aviat a causar més problemes. Al final, aconsegueixo parlar amb la Misty com a adults i li demano que els controli. Un cop arriba la Christy a casa tampoc no para atenció als nets. Tampoc no entra cap bossa de la compra a dins de casa, ella s'asseu al sofà i mana a tots que les anem a buscar. I ademés qüestiona el que jo estigui fent deures. Ho deia com si no els hagués de fer i hagués d'ajudar a netejar, cosa que ella no fa. Tot plegat perquè quan vaig obrir l'ordinador per fer una part dels meus deures vaig obrir algunes pàgines d'oci per pendrem un respir després d'una hora i mitja fent estudiant. Quan ja estava acabant ella va deixar caure que "La casa necessitava ser aspirada" (no és que fós tonta dient aquesta frase. sinó que aquesta estroctura passiva és molt comuna en angles). Llavors vaig decidir ser bò i aspirar. Un cop aspirat i els deures fets no vaig veure cap impediment per poguer mirar a la tele el partit de bàsquet que volia veure, Miami Heat contra Chicago Bulls. Com que no hi havia ningú mirant-la vaig agafar el comandament a distància per cambiar de canal. Quan la Christy em va veure va deixar anar una frase que més o menys volia dir: pobre de tu que canviis el meu canal. Com si l'estés mirant. M'hen vaig anar tot furiós a la meva habitació. Malauradament i havia una pilota de bèisbol al terra. Per entendre la següent situació cal saber que les pilotes de bèisbol tenen un bola de ferro/metall a dins per que tinguin suficient per i no es volin massa amb el vent. Això ja ho sabia jo abans, però a la meva ira no li va importar i li vaig donar una patada amb la punta del peu. La bola va anar a espetegar a sota del llit colpejant sorollosament la paret. El Cory era a la habitació, però estava jugant a la Nintendo DS i no va veure el que pasava. El que si que va sentir va ser el soroll; va suposar que li havia donat una patada a la paret i es va afanyar a chivatar-se. A part d'això, el meu dit gros del peu va quedar força mal parat. Posteriorment vaig sentir uns crits de la Christy relatius al que havia fet i vaig veure una pantalla en blanc que deia que la pagina d'ineternet no s'havia pogut carregar. Vaig suposar que la Christy havia desconectat el cable. Vaog sortir de la habitació tot cabrejat i em vaig sentar al sofà amb cara de morros esperant a que la Christy em preguntés que em passava. El meu malhumor era degut a que no em semblava just. Jo havia estat tota la tarda fent, deures, cuidant dels nens, havia passat la aspiradora i havia estat tot el dia al cole, i tot el que volia era veure un partit de bàsquet. Ella en canvi només havia anat a comprar quatre coses al food4less, amb l'ajut del Cody i estava fent el sopar. No entenia perquè era jo el que ho havia de fer tot i fins i tot després d'això no podia mirar la tele el que jo volgués. Al cap d'un rato el meu desig es va complir, la Christy em va preguntar que em passava, encara que em semba que ja ho intuïa. Vaig repetir la pregunta un parell de cops per assegurar-me que volia saber la resposta, i de pas calmar-me una mica per no dir la veritat del que pensava, bé no tota la veritat. Vaig explicar-li que no entenia perquè després de tot el que havia fet no podia mirar la tele. Ella em va dir que li havia molestat que no li hagués preguntat, perquè era ella qui pagava la factura i era la seva tele. Em va semblar un bon moment per recordar-li que m'havia de tornar $24, però vaig pensar que potser vali més la pena esperar a que ho fés per iniciativa pròpia i que aquell no era el moment idoni. No vaig trobar del tot descabellat el seu raonament però sí un pel massa en la seva linia elitista. Al cap d'un rato va tornar a parlar-me intentant explicar el seu punt de vista. La cosa va començar normal, dient que volia intentar que controlés el meu mal geni i tot això. Una cosa que no trobo malament però sí inviable ja que si la meva mare, que la considero bastant millor mare, i el meu pare no ho han aconseguit en 17 anys no crec que ho aconsegueixi ella en 9 mesos.  La cosa va derivar a maltractes, cosa que ja és una mica portar-ho un pel massa enllà però pot entrar dintre d'una certa llogica. De pas va aprofitar per fer al·lusió a una cosa que no sabia. Es veu que el seu ex-marit, el pare de la Misty i els tres nois, la pegava a ella i als seus fills, durant 15 anys. Més tard va anar a parar a noies. Va fer referència a que era un noi guapo, amb això tampoc no entraré en una discusió amb ella, i em va posar en un rànking després dels seus fills. Aquí si que podem entrar a discutir, no es que jo sigui especialement guapo, però es que els seus fills si per algo es caracteritzen és per lo lletjos que són, per no passar a faltar al respecte. Aqui va introduir una cosa que sona bastant a mentira, i no se si esperar que ho sigui. Va dir que hi havia hagut algunes noies del institut que li havien preguntat si era la meva mare. Això ja no m'ho crec! El que m'empipa és la resposta que va donar. Que no li agradaven les noies en aquesta casa i que ella les havia "espantat". Amb quin permís decideix ella amb quines noies puc o no puc anar. I ja d'aquí la cosa va derivar a l'embaràs i tot això. Potser aquesta dona no sap que a part de que passi el que ha de passar per l'embaraç, existeixen els condons. Potser ella no els utilitza per que deuen ser massa cars i és una manera d'estalviar. Doncs no sé quin tipus d'estalvi portarà el nou bebé. Sí, està embaraçada. La meva qüestió és: donara més de si la pell?
Tot plegat va acabar sense que li contestés i al cap d'un rato vaig poguer veure el bàsquet. Que per cert els Bulls van guanyar amb un impresionant "D" Rose i amb la sensació de que als Heat els hi falta un base en condicions. Després de sopar la Christy va tornar a fer de les seves. Jo vaig anar a netejar el meu plat, però ella es va oferir molt amablement a fer-ho. Em va semblar massa oferir en ella, però no li anava a dir que no. Al cap d'un rato ho vaig poguer comprovar. Ella va sortir de la cuina i va dir "Nois podeu netejar la cuina per mi?". Una pregunta evidentment retòrica que jo vaig ignorar. Com que per ella? Si no la neteja mai ella. Així que s'havia ofert, però després ens havia manat fer-ho a nosaltres. Jo vaig decidir no fer res. Al cap d'un rato va apareixer a la meva habitació i em va preguntar si la cuina estava "feta". Jo li vaig contestar "I don't think so" (Em sembla que no). I li vaig fer entendre que no seria jo qui ho faria perquè ja havia passat l'aspiradora i havia recollit els plats del rentaplats. Ningú va decidir fer-ho i aquest matí tot estava allà encara. Ella evidentment no la va recollir. La seva tàctica és anar dient "Oh jo no soporto la brutícia" i anar manant a tothom que netegi, però ella mai fa res.