dijous, 24 de febrer del 2011

Malson: la selectivitat

Aquests dos últims dies he tingut un malson ben gros. M'he obsesionat amb la selectivitat. Tot va començar quan vaig decidir mirar els exàmens d'anys passats. Resulta que el examen de matemàtiques començava amb una pregunta que no sabia ni plantejar, el de química amb una que no sabia que realment es podia respondre allò, i el d'historia que ja ni entenia la pregunta. He somiat amb el ph d'una solució aquosa d'amoniac d'una concentració de 0.30M; el pla paral·lel que te tal recta pertanyent i el discurs del Companys del qual em demanaven que descivís el tipus de font.
Estava al llit i em va entrar ansietat, em vaig posar nerviós. Imaginava que no podia fer realitat el meu somni d'anar a la universitat, que suspenia la selectivitat. Vaig haber de parlar amb mi mateix i intentar calmar-me. Les paraules que em vaig dir van ser molt semblants a les que hauria dit la meva mare. Realment en aquell mtoment necessitva que estigués ella alla per calmar-me. Desitjava poder tancar els ulls i al obrir-los tornar a ser al llit de casa meva. Allà on tinc una taula per estudiar, l'ambient adecuat per estudiar. Allà on poguer sentrar-me per estudiar per la selectivitat, on al cole aprenc les coses que faré a la selectivitat. Tenia la sensació de que no tinc temps per poguer estudiar tota la matèria que entra, i que encara que ho fagi no tinc suficient pràctica. La cosa no està només en aprovar, necessito bona nota. Per començar per matricular-e a "Enginyeria en Tecnologies Industrial" necessito un 9,7. I després tenir suficient bona nota per que m'acceptin al programa de dobles titulacions. I per si no fós poc haig de passar una altre prova especial per aquest programa a finals de juny que consta d'una prova de mates i una de física. Física! Una de les assignatures més dificils que hi ha i que no la he tocat en tot el any. Lo pitjor de tot és que en aquest programa, pel que m'ha dit el noi/home/iaio del contacte informatiu, de les 125 solicituts que van rebre l'any passat només van acceptar 25. I no em sembla que la gent que vol entrar en aquest programa tingui notes baixes, principalment perquè suposa cursar dues carreres a la vegada.
Finalment vaig conseguir calmar-me del tot. No obstant sóc consient de que m'haig de posar les piles i espavilar. Sé que sóc capaç de fer-ho i que no és fàcil. Tot el que haig de tenir és força de voluntat i constància. Tot i així, hi han certs problemes afegits que dificulten la meva tasca. Per començar l'ambient no és gaire propici per estudiar; haig de combinar la tasca d'estudi amb els deures del High School i la vida americana; els recursos que tinc no són els idonis, apunts fotocopiats a la pantalla de l'ordinador i resums sense la explicació del professor. Això sí, vull agrair a tots aquells que m'han proporcionat apunts, informació o qualsevol tipus d'ajud. Avui he fet un pas endevant per aconseguir el meu prpòsit. Primer de tot la meva actitud és "Puc aconseguir tot el que em proposi, sóc capaç!". A part d'això, he decidid actuar. A la professora de matemàtiques li he preguntat pels vectors de tres dimensons del maleït problema. M'ha dit que això no ho donariem a classe, però m'ha donat la pagina del llibre on ho explica. A química li he preguntat al professor sí donariem lo de com calcular el ph d'una solució. M'ha dit que això tant avançat no ho fairem. però m'ha donat un llibre de classe més avançada per que me'l mirés i s'ha ofert a ajudar-me. Desgraciadament a la tarda no he tingut gaire temps per estudiar com m'havia proposat. Hi havia bàsquet a la tele i m'havia passat tota la tarda fent deures i estudiant per l'exàmen de química de demà. Normalment no estudio per química, però ahir no vaig anar al cole perquè estava malalt i era el dia en que el profe explicava el tema. Potser no hauria d'haver mirat el bàsquet, de fet només he mirat la segona part. Tampoc no vull capficar-me en estudiar, el cap necessita descansar. Definitivament crec que el que necessito és un "schedule", ja no ho sé dir ni en català. Suposo que lo més correcte seria dir un horari. Em refereixo a una taula amb tots els dies i marcar que és el que haig d'estudiar cada dia. Així "m'obligo" a fer l'esforç i portar-ho tot amb una bona planificació.

2 comentaris:

  1. Això és el que necessites: organitzar-te.

    Fer-te una planificació de treball que no t'agobii i que et permeti tenir temps lliure.

    Pero sobre tot, el que necessites és no penjar-te de la tele per qualsevol esport que facin, encara que no t'interesi gaire i que et fa perdre una gran quantitat de temps.

    ResponElimina
  2. Abert, una ajuda molt gran per la selectivitat, es mirarte els examens des anys passats i fer-los, despres mires les soluçions ,ja veuras si estas molt preprat o no, a les nostras fillas els va anar mlt be. Aixo lo recomanan molts profes

    ResponElimina