Ens mudem a la nova casa

Diumenge 30 de Gener

Aquest cap de setmana em fet el trasllat a la nova casa. En principi l'hauriem d'haver fet ahir, però no va poder ser. Primer de tot perquè la Christy, encara que ens va dir que ens mudavem dissabte, no va apareixer a casa fins pasades les 5 de la tarda. Això em va empipar una mica ja que vaig estar casi tot el dia sense fer res en concret a la espera de que ens haguessim de mudar. Pel matí vaig ficar totes les meves coses a la maleta. Com ja m'esperava no hi caben totes, així que vaig deixar tot el que no fós roba fora. Vaig volguèr aprofitar per fer-ho mentre jugava el Barça, així podia fer les dues coses a la vegada. Com que l'internet anava molt lent, vaig decidir escoltar-lo per la radio a RAC1. De mentres vaig estar parlant amb la meva amiga Laura Lacoma. Em va pillar pel facebook, i li vaig posar la cam mentre recollia la roba. Vaig parlar un rato amb ella i la vaig veure. Sembla que no, però fa molt de temps que no veig als meus amics. Hi ha alguns que els he vist per l'skype, però d'altres que fa 5 mesos que no veig. He parlat amb la majoria d'ells, però no els he vist a tots com m'agradaria. Mentre feia la maleta la Christy m'ha cridat per dir-me que hauria d'estar a baix ajudant a recollir-ho tot. Li he explicat el meu pla i ella m'ha dit "OK" però amb cara de no estar gaire d'acord. Fa una mica de gràcia ja que ella tenia als nois a baix recollint mentre ella estava tant panxa a la seva habitació.

Més tard ella i el Ray han marxat a la nova casa per arreglar-la. Pel que m'han explicat, he deduit que el Ray ha estat pintant la casa, i ella ha estat mirant i dient "Hem de fer això aquí, això allà!". Basicament el que fa sempre, repetir el que ha de fer i pensar en lo ocupada que està no fent res. Dient tot el que farà i tots els seus plans per al futur, però que al final no fa res. Quan han aparegut hem anat a la nova casa i la hem endreçat. He pogut veure el que sería la meva habitaciö, i el espai on hauré de viure els pròxims 4 mesos. Quan he arribat a la casa m'ha donat la sensació de que no habien fet gaire feina, però tampoc no tinc gaires fonaments ja que no sé com estava abans. Bàsicament em endreçat tota les coses que els antics propietaris habien deixat al garatge. Entre merda i altres coses no tan valuoses, hem trobat una pila de roba. Algunes coses amb la etiqueta encara. Roba cara ademés. de marca i per estrenar. Bolsos que potser valen $100 cada un. Algunes de les peces de roba portaven etiqueta i he pogut veure que valien $60, $15, etc. No exagero si dic que potser tota aquesta roba costa $1000. La Christy ha dit que farem una d'aquelles paradetes típiques americanes amb les coses del garatge. Em refereixo allà que surt a la tele, que treuen totes les coses velles que tenen al garatge i les posen davant del garatge perquè els veïns les comprin. Realment em fa il·lusió fer-ho. Espero que no sigui d'aquelles moltes coses que diu que farem però que encara no sembla que estiguem a la vora de fer-les. Quan ja era tard me n'he adonat de que no dormiriem en aquella casa encara. Bàsicament perquè els llits encara estaven a l'altra. Aleshores hem comprat una pizza per nosaltres, i per a ells menjar del Subway i em anat a la casa vella a menjar-ho i a dormir. Evidentment seguint amb la dinàmica elitista de comprar per ells algo "millor" que per nosaltres. Realment no sé si és millor o no, però 'ha semblat una mica lleig que ells es compressin algo diferent.

Avui sí que ha sigut la veritable mudança. Al matí la Christy i el Ray han anat a llogar un camió per posar totes les coses. Quan han tornat hem carregat tot el que em pogut al camió. Mentre ho feiem la "parejita" ha marxat a la altra casa a continuar arreglant-la. No dubto de que el Ray hagi estat treballant allà, però tinc els meus dubtes de que ella hagi fet algo. M'he sentit molt malament amb ella pel que ha fet. No em sembla bé que m'hagi deixat a mi la responsabilitat de carregar tot el camió amb totes les coses mentre ella se n'anava a l'altra casa a tocar-se la patata (o a que se la toqués el Ray). De totes maneres quan ha estat a la casa no ha mogut ni un dit. El que s'ha dedicat a fer ha sigut donar ordres i anar repetint totes les coses que HAVIEM de fer. No li he volgut preguntar per què s'incloia ella en aquestes accions si no pensava fer res. De totes maneres n'estic segur que no li hagués agradat gaire i s'hagués escusat amb lo de que té el canell trencat. Es veu que fa 2 anys va caure al "Food4Less" i es va fer mal al canell. A mi em sembla que fa "cuento" o és que el problema el té al cap i és un mal psicològic. Tot el dia ha estat rebre ordres i anar remugant per on se les podia ficar les seves ordres. Durant una de les carregues del camió he près mal. Estàvem movent un momble força pesat i el Tim, com que és una mica curtet, ha fluixejat i s'ha inclinat el moble cap a mi. La cantonada se m'ha clavat a la costella més propera al coll. No ha sigut res de l'altre món, però m'he fet enrere davant la possibilitat de descarregar el moble del camió. M'ha semblat que la Christy insinuava que no hi havia per tant amb el que m'havia fet i que podia seguir treballant mentre ella mirava. Hagués sigut una bona ocasió per recordar-li que ella no ha fet res. Durant bona part del dia he tingut una sensació que ja havia tingut fa un temps, quan vivia a casa de la Nedra. És la sensació de no tenir llar, de no tenir llit. És una sensació molt desagradable, m'he sentit com si visqués al carrer i no tingués on anar a dormir. No m'he quedat tranquil fins que no he muntat el meu llit. Llavors aquesta sensació s'ha esfumat. A la nit quan m'he estirat estava exhaustat. Em feien mal tots els ossos del cos després d'haver estat tot el dia movent coses.

A part de la mudança també era l'aniversari del Cody. El pobre m'ha fet una mica de pena ja que alguns dels seus germans havien tingut grans festes i ells s'ha passat tot el dia movent coses. A la nit la Christy li ha comprat un trist pastís d'aniversari. Ella també se sentia una mica trista pel seu fill i el trist pastís. El seu regal d'aniversari ha sigut roba i un MP3. L'hi han donat dos MP3, un és un iPod Shuffle de 2GB i l'altres és un sense marca però de 4GB. Li ha dit el Ray que probi els dos i que trii el que més li agradi i que l'altre li donaran a la Misty pel seu aniversari. També han inclòs una targeta de $15 per iTunes amb la que no es podrà descarregar gaire més de 15 cançons. Em sembla que amb lo poc sobrats de diners que van potser no estaria malament recòrrer a la pirateria. M'ha fet força gràcia la roba que li han comprat ja que li han donat en una bossa que semblava descombreries. Ell no ha semblat estar gaire content amb la roba, però de fet no ha somrigut ni amb el iPod. Així no m'extraña que repeteixi durant dos mesos lo molt que m'agrada la meva samarreta del Lakers. Si els seu fill ni somriu amb un iPod, que era exactament el que ell volia i havia demanat. Jo sempre faig cara d'estar molt content i dic moltes gràcies molts cops, més dels que seria normal, i accelero la meva respiració. Tot un ritual que ja em tinc après per tots els regals, així puc evitar amb solvència els que no m'agraden.