Aguantar: 1 dia

HE PUBLICAT UNA ENTRADA RECENTMENT ABANS D'AQUESTA, ÉS POSSIBLE QUE NO LA HAGUEU LLEGIT, AIXÍ QUE ASSEGUREU-VOS DE LLEGIR LA ENTRADA D'ABANS QUE ES DIU "CONSPIRANT PER FER-ME FORA" PERQUÈ SINO POSSIBLEMENT NO ENTENDREU RES D'AQUESTA.

Com ja havia previst algun dia m’havia de cansar d’aguantar-la. Des de la meva predicció he aguantat un sol dia. Me n’he afartat de les seves estupides normes sexistes i racistes. De que es cregui amb la raó absoluta i de que fagi tot el possible perquè la Jun i jo no poguem parlar o ens enfadem.

El motiu de la meva explosió ha sigut el rentaplats, però hagués pogut ser qualsevol altra cosa. Jo he acabat de sopar i he anat a posar el meu plat al rentaplats. Quan ella m’ha vist m’ha dit que no que el rentés a mà. Que si jo veia a algú que els hagués posat allà. Jo li he contestat en tot moment sincerament, encara que normalment la meva sinceritat en aquests casos es coneix més com impertinencia. Li he dit que no havia vist a ningú posar-los però que no sabia perquè. Ella m’ha dit que no volia que els poséssim al rentaplats perquè volia que aprenguéesim a rentar els plats. Amb sinceritat un altre cop, li he contesta que jo ja en sabia de rentar-los. Ella, però, no ha canviat d’opinió i m’ha dit que era estúpid ficar-los allà dins perquè hi havia pocs. Que era millor rentar-los a mà i no hi havia cap motiu per usar el rentavaixelles. Evidentment que hi havia motiu, i jo li he fet saber. Li he explicat el motiu: s’estalvia aigua. Ella toçuda m’ha dit que no, i a mi no m’ha donat la gana de donar-li la raó a una gorda ignorant i li he constestat que no. Hem estat un parell de segons que sí que no i al final ella m’ha dit que volia que el rentés a mà. Llavors jo li he dit que d’acord, que si volia malgastar aigua d’acord. En tot moment sense cridar i amb sinceritat. En aquest moment ella ja s’ha exaltat i a començat a cridar-me i després ha marxat cridant. Llavors el Cory m’ha fotut un crit dient-me algo que no recordo, però que tenia a veure amb que no discutís amb ella i fes el que em digués. Seguidament la Misty, que es creu que ella és la que mana a la casa, també m’ha començat a cridar i a discutir en que es gasta més aigua en el rentaplats. Entre moltes coses ha dit una que esta totalment en contra de la meva filosofia de vida: “Ella és la teva mare, ella sempre té raó” (“She’s your mother, she’s always right”, en anglès). Sincerament per ser la meva mare, que no ho és perquè jo de mares només en tinc 2 i ella no és una de elles,  li haig de tenir respecte i fer el que em diu. Però això no implica que sempre tingui raó, a vegades, i en el seu cas moltes vegades, també s’equivoca. Ho sento però no tolero seguir una norma basada en algo que és mentira. Es que sincerament no ho entenc. No hi ha cap motiu per rentar-los a ma, a no ser que el que vulgui es tocar els collons.

Mentre rentava els plats a mà, que a pesar d’haver discutit he fet el que m’ha dit, la he sentit cridar. Per un moment m’ha semblat que estava parlant per telèfon amb la Marti per fer-me fora. Potser li he posat massa fàcil el fotre’m fora d’aquí i no li a calgut fer gaire esforç. M’ha semblat sentir el meu nom i algunes coses més, però no estic segur. Possiblement estava parlant amb el Ray, explicant-li el que ha passat. La veritat és que no sé quina postura pendra el Ray. Molts cops tinc la sensació que ell també sap com de boja està la seva dona i li fa veure que és ella la que s’equivoca, qui sap. Pel que sembla potser no ha trucat a la Marti, ja que encara estic aquí. Ho potser la ha trucat però només per queixar-se del meu comportament. Suposo que després d’això em caurà un càstig i possiblement estigui sense ordinador un parell de dies o una setmana, amb els que ténen problemes mentals mai se sap.

Aquesta dòna és el colmo. Ahir va fer una cosa que diu molt del seu egoïsme, que fins i tot supera el meu, i de sobres. Va comprar un pinyata per la festa de la Misty. La vam omplir de caramels i el Cory la va aguantar perquè la poguéssin trencar amb el pal i els caramels caiguéssin. Cal destacar que és una pinyata americana, no té cordes per estirar, sinó que se li dona cops amb un pal. La Christy era la que regulava els torns de golpeig. Va deixar que cada nen la golpegés 2 cops. Quan tots els petits van tenir el seu torn, va agafar ella el pal i li va començar a pegar ella a la pinyata. No dos cops, com tots els nens, 10 o 20 cops. Com pot fer això, és una festa per nens i va ella i no deixar casi jugar als nens i si posa ella a jugar. Quan ella ja havia obert la pinyata em va donar el bat i em va dir “Albert, acabala de rematar”. Llavors jo amb 5 cops la vaig decapitar i destroçar el cos. El que té més chiste de tot és el que va dir després. Quan ja tots havien marxat, ella va veure que el gos estava menjat xocolata. Era una xocolatina que havia quedat entre la gespa i ningú havia dit. La seva reacció va ser en contre de dos nens negres que havien vingut a la festa. Va dir que havien vingut aquí, havien embrutat tota la casa i havien donat de menjar xocolatines al SEU gos. Tot això perquè el gos va trobar una xocolatina amagada entre la gespa.

El que també va fer ahir, va ser un pla que semblava especialment dissenyat perquè la Jun, la Maggie i jo no poguéssim parlar aquella nit. En principi la Maggie havia de dormir amb la Jun en el llit de la Misty i la Misty al sofà. No obstant va idear un pla perquè no poguéssim anar a cap lloc a parlar. Teniem planejat anar a parlar a la habitació de la Jun, però per evitar-ho ella va fer dormir a la Misty al terra amb el matalàs del Cyle. De rebot, el Cyle va anar a dormir al sofà evitant que poguéssim parlar al menjador. Tot sembla obra d’un pla mestre. Potser és una mica enregirat, però no sembla tant poc probable.

Contrariament al que un pot suposar, va un rato m’han fet entrega del meu regal del dia de Sant Valentí. Un festa tipicament americana que fa honor al dia dels enamorats. No me la donat ella. Me la portat la Jessica de part de la Christy i el Ray. No sé a que venia aquest regal quan el dia de Sant Valentí no és fins demà. Cadascú que en tregui la seva propia deducció.