diumenge, 27 de febrer del 2011
El plaer de fer deures
Fer deures sempre és algo que més o menys a tots ens desagrada. En el meu cas, mai m'ha agradat fer deures. Sóc més partidari de saber-ho fer i ja esta, anar al exàmen treure una bona nota i no haber-me de preocupar per fer els deures. No obstant, sempre he fet/copiat tots els meus deures perquè en els meus estudis considero que sóc responsable i sé que això és lo correcte. Doncs avui al matí he decidit fer els deures del cole. Encara que vaig estar el divendres per la tarda estudiant, allò era per a la selectivitat. M'he passat un bon rato fent deures d'historia. El fet de fer deures no semblava que li agradés gaire a la Christy. Més aviat semblava que no estigués fent res, en comptes de fer feines de casa. Em sembla que això m'ha incentivat a l'hora de fer deures. És com si fer algo que no li agrada a ella sigui divertit. Aquesta diversió supera lo dolent d'haver de fer deures. Un cop he acabat els deures d'historia he seguit amb el meu estudi per a la selectivitat. He continuat per evitar ajudar a ordenar el gartge. Semblava un pla inminent que el garatge havia de ser ordenat avui, però al final no ho han fet. Al pricnipi tinc la sensació que ho han deixat per més endevant perquè la Jun i jo estavem fent deures. Suposo que volien que els ajudessim i no trovaben que la Marti no veuria amb bons ulls que ens féssin parar de fer deures per ajudar-los a netejar. La veritat és que no sé si he estudiat poc, he estudiat lent, ho no se què, però tinc la sensació de no haver fet deures.
dissabte, 26 de febrer del 2011
Pals a les rodes
DEMANO PERDÓ PER AQUESTA ENTRADA TANT EXTREMADAMENT LLARGA. ESPERO QUE POGUEU FER UN ESFORÇ I LLEGIR-LA (EHH! DANI) I DE PAS COMENTEU. ÉS UNA ENTRADA QUE OCUPA GAIREBÉ 5 FULLES DEL WORD I QUE HE TRIGAT GAIREBÉ 2 HORES EN ESCRIURE-LA. AIXÍ QUE DEMANO QUE VALOREU EL MEU ESFORÇ I ALMENYS LA LLEGIU. SI POT SER FEU ALGUN COMENTARI. ESTIC MOLT CONTENT AMB EL RITME DE COMENTARIS ULTIMAMENT. EM FA ESPECIAL IL·LUSIÓ QUAN VEIG COMENTARIS DE GENT NOVA, I NO NOMÉS DELS MEUS PARES I LES MEVES GORDES.
El meu pla per estudiar per la selectivitat ha començat avui. Amb força de voluntad penso posar-me les piles per, no només aprovar la selectivitat, sinó treure nota. De moment avui he completat d'estudiar el primer tema d'historia que portaba arrossegant desde feia 3 o 4 mesos i he fet l'exàmen que el Diego (el meu professor d'historia), molt amablement, em va enviar. També he estat mirant el llibre que el profesor de Química del Weston Ranch (WRHS), el meu institut d'aqui els EE.UU, em va prestar. Per ara he fullejat els 3 primers capitols sense dificultat alguna par entendre-ho.
Per altra banda m'he ficat a la web de la UNED (Universidad Nacional de Estudios a Disctancia) per mirar l'informació relativa a les PAU (Proves d'Accés a la Universitat), més conegut com selectivitat, que faré. Com que estic estudiant a l'extranger puc fer les proves allà en comptes de les normals. Principalment ho feia perquè així no havia d'estudiar el català, que no es que tingui res en contra, però és una materia que em trec de sobre. Afortunadament, m'he emportat la sorpresa de que té més ventatges això de la UNED. La primera de totes me la ha comunicat la Virginia (la noia/senyora/iaia que porta el tema dels estudis a l'agencia) en el e-mail que m'ha enviat. Gràcies a aquest e-mail m'he posat a mirar la selectivitat de la UNED, tal i com ella m'ha recomenat. Aquesta primera ventatge és que no entren les lectures obligatories. Per tant, no m'haig de llegir cap dels dos llibres que entraven. En aquest aspecte havia estat desafortunat, ja que els dos que entraven a la selectiviat eren els de 2n de batxillerat i cap dels de 1r que ja m'havia llegit. Sortosament m'hen lliuro. A part d'això, el més important és que la dificultat de la prova és notablement inferior. Castellà, que ja no li donen ni aquest nom sinó que és "Comprension Lectora", consta, tal i com indica el nom, d'una comprensió lectora. Haig de llegir un text i contestar unes preguntes sobre el text, i això em dona 4 punts. Després 4 punts més per analitzar una frase i unes paraules. I els últims dos punts són de literatura, que és el que vaig fer l'any passat, per tant no tinc que estudiar-ho de zero sinó només repassar-ho. Historia, notablement més fàcil que la prova que havia vist, la qual m'havia deixat bastant atemorit. Són 4 preguntes de tipus redacció sobre un tema de la historia d'Espanya desde els segle XIX en endevant. I després un analisi d'un text historic, un discurs o un retall de prensa o algo així, que haig de situar en el temps i explicar el marc en el que es troba i la seva importància. Res massa dificil, tenint en compte que parlem de la TEMUDA selectivitat. Angles és el xollo més gran. Com que tinc la sort de tenir un gran nivell d'anglès gràcies a la meva experiència als EE.UU, no havia de suposar un gran repte. L'únic que em feia dubtar una mica era el "listening" (la part en que s'escolta un audio) ja que era amb accent Britànic i em costava una mica d'entendre, em sona a Alemany. Doncs bé, no hi ha listening en aquesta prova. Com a castellà és bàsicament una comprensió lectora però sense el "bàsicament", o sigui una comprensio lectora. Llegir un text i respondre 4 preguntes amb una extensió de 10-15 linies. I a més a més, una redacció d'unes 15 lines sobre un tema que et donen. No sembla que hagi de ser cap repte, ni tan sols crec que hagi d'estudiar. Matemàtiques és bastant regalat. Són 4 exercicis, d'un tema molt marcat, per tant ja sé especificament amb que em trobaré. La 1a és sobre matrius, la 2a sobre vectors, la 3a sobre analisi de funcions i la 4a sobre primitives. També m'he mirat física i química i això si que em suposa una mica més de problema, perquè no tinc nivell. Tot i així sembla que el nivell d'aquestes dos proves segueix la linea de les altres.
Un cop hagi acabat d'estudiar tota la matèria d'historia i m'hagi après lo pertinent de mates, química i física, tinc un ampli sortit d'examens de l'any passat per practicar. Això em permetrar poder veure si he fet un bon treball i en què haig d'insistir més. Una altra ventatge és que de cada assignatura marca punt per punt tots els temes que entren. Així m'asseguro que no em trobo amb res que no sabia que entrava. Normalment aquesta és la feina que ha de fer el profesor, però com que jo no entinc, així soluciono el problema.
Tornant al tema, m'he posat a estudiar història. Doncs bé, avui la Christy montava una altre festa d'aquestes del Tupperware (potser us sona més tuperbare). Deixant a part que ha sigut tant exitosa (ironia) com l'altra i no ha vingut ningú, he tingut un petit conflicte. La Christy, bé, el noi dels tuppers necessitava una taula per posar-los. Doncs m'ha fet fora de la taula on estava estudiant per utilitzar-la. El pitjor de tot no m'ha semblat això, que tampoc m'ha semblat bé. Sinó que ella tampoc no m'ho ha vingut a dir. Simplement ha vingut el Cody i m'ha dit que la "mom" necessitava la taula, i ma fet cara de "tio ho sento pero t'has de moure". Lo més normal m'hagués semblat que ella vingués i em digués "Albert ho sento, però necessitem la taula per la festa, pots anar a estudiar a un altre lloc?". I jo no li hagués contestat i m'hagués mogut una mica molest però no enfadat ni indignat. Dic que no li hagués contestat perquè la resposta seria "No, no puc anar a estudiar a un altre lloc". No puc perquè no hi ha cap altre lloc per fer-ho. La cosa és que jo m'he anat indignat a la meva habitació i he decidit posar-me al ordinador. Però tampoc, no hi havia internet. Aquest cop no era cap fallo, sinó que ella l'havia conectat directament al seu ordinador perquè necessitava baixar-se un programa. S'estava baixant una versió de prova del "Microsoft Office" de 10 dies i que ocupava més de 600MB perquè el Cory pogués fer els seus deures. La descàrrega tardaria 24h en completar-se. Jo m'he ofert a prestar el meu ordinador peruqè fés els deures. No perquè volgués l'internet, que no el volia ja que volia estudiar, sinó perquè era una tonteria baixar-se allò. Sortosament quan el Ray ho ha vist, a posat criteri i ha dit que no es podien baixar allò. Llavors han trobat un altre mètode de fer-ho i no m'han demanat el meu PC. Mentre que es solucionava aquest problema he sortit indignat i li he dit a la Christy "Que faig?". Com volguen dir, que puc fer si no puc estudiar perquè no tinc taula, no puc utilitzar l'ordinador perquè no hi ha internet i no puc mirar la tele perquè estan allà amb la festa. El seu comentari ha sigut: tens més dies per fer els teus deures. Amb un to que posava la SEVA festa a sobre de totes les coses. Per a la Christy el que poguem estudiar no és una qüestió prioritaria o fonamental. Vol que estudiem perquè és el correcte i és el que li diu la Marti, però no li importa realment. De fet, un dia ja em va demanar que no anés al cole per ajudar-la a netejar; bueno no m'ho va demanar sinó que va dir que ho faria i jo li vaig dir que ni somiant. Als seus fills sí que els ha fet saltar-se el cole per ajudar-la a ella o a la Jessica. Al Cory l'estan a punt d'expulsar del cole per acumulacions de faltes d'assistència. Ella s'ha posat una mica angoixada, però ha trobat finalment la solució. Ha manat al Cody buscar una tauleta petita plegable que tenia i me l'ha ha donat. Algo és algo, però sens dubte estudiar en una tauleta en la que amb prou feines hi cap el llibre i sense les condicions d'il·luminació correctes no és el clima adecuat per al estudi. Malgrat tot, he complert el meu objectiu i he completat l'exàmen. La mala sort és que encara que a mi em sembli que està prou bé, no tinc cap referència certa del tot sobre si està prou bé.
Ahir vaig tenir un altre conflicte amb la Christy. Va ser que em va tocar la moral la seva actitud, i quan dic la moral vull dir la moral i no els ous. Després vaig parlar amb ella i vam aclarir la situació, però la cosa té tela.
Només arribar a casa em vaig posar a fer deures. La Jessica havia deixat als nens perquè ella i l'Eddy sortien, cosa que trobo d'allò més normal. Doncs la Christy sense dir res va desaparèixer i va deixar sense avisar a dos bebés i dos nens petits a càrreg de la Jun i de mi (o meu, no sé com s'ha de posar). Són els seus nets, és ella que els ha de cuidar, i si ha de marxar ens ho hauria de dir perquè tinguéssim cura d'ells i ho sapiguéssim. Clar la Jun i jo estavem fent deures i els dos bebés per allà molestant. Jo no puc fer els deures mentre se m'en va la vista per si toquen alguna cosa que no han de tocar o fan algo. Que haig de fer? Doncs mano a algun dels nens fotre-li un cop d'ull, però cap d'ells sembla disposat a ajudar, sinó que més aviat a causar més problemes. Al final, aconsegueixo parlar amb la Misty com a adults i li demano que els controli. Un cop arriba la Christy a casa tampoc no para atenció als nets. Tampoc no entra cap bossa de la compra a dins de casa, ella s'asseu al sofà i mana a tots que les anem a buscar. I ademés qüestiona el que jo estigui fent deures. Ho deia com si no els hagués de fer i hagués d'ajudar a netejar, cosa que ella no fa. Tot plegat perquè quan vaig obrir l'ordinador per fer una part dels meus deures vaig obrir algunes pàgines d'oci per pendrem un respir després d'una hora i mitja fent estudiant. Quan ja estava acabant ella va deixar caure que "La casa necessitava ser aspirada" (no és que fós tonta dient aquesta frase. sinó que aquesta estroctura passiva és molt comuna en angles). Llavors vaig decidir ser bò i aspirar. Un cop aspirat i els deures fets no vaig veure cap impediment per poguer mirar a la tele el partit de bàsquet que volia veure, Miami Heat contra Chicago Bulls. Com que no hi havia ningú mirant-la vaig agafar el comandament a distància per cambiar de canal. Quan la Christy em va veure va deixar anar una frase que més o menys volia dir: pobre de tu que canviis el meu canal. Com si l'estés mirant. M'hen vaig anar tot furiós a la meva habitació. Malauradament i havia una pilota de bèisbol al terra. Per entendre la següent situació cal saber que les pilotes de bèisbol tenen un bola de ferro/metall a dins per que tinguin suficient per i no es volin massa amb el vent. Això ja ho sabia jo abans, però a la meva ira no li va importar i li vaig donar una patada amb la punta del peu. La bola va anar a espetegar a sota del llit colpejant sorollosament la paret. El Cory era a la habitació, però estava jugant a la Nintendo DS i no va veure el que pasava. El que si que va sentir va ser el soroll; va suposar que li havia donat una patada a la paret i es va afanyar a chivatar-se. A part d'això, el meu dit gros del peu va quedar força mal parat. Posteriorment vaig sentir uns crits de la Christy relatius al que havia fet i vaig veure una pantalla en blanc que deia que la pagina d'ineternet no s'havia pogut carregar. Vaig suposar que la Christy havia desconectat el cable. Vaog sortir de la habitació tot cabrejat i em vaig sentar al sofà amb cara de morros esperant a que la Christy em preguntés que em passava. El meu malhumor era degut a que no em semblava just. Jo havia estat tota la tarda fent, deures, cuidant dels nens, havia passat la aspiradora i havia estat tot el dia al cole, i tot el que volia era veure un partit de bàsquet. Ella en canvi només havia anat a comprar quatre coses al food4less, amb l'ajut del Cody i estava fent el sopar. No entenia perquè era jo el que ho havia de fer tot i fins i tot després d'això no podia mirar la tele el que jo volgués. Al cap d'un rato el meu desig es va complir, la Christy em va preguntar que em passava, encara que em semba que ja ho intuïa. Vaig repetir la pregunta un parell de cops per assegurar-me que volia saber la resposta, i de pas calmar-me una mica per no dir la veritat del que pensava, bé no tota la veritat. Vaig explicar-li que no entenia perquè després de tot el que havia fet no podia mirar la tele. Ella em va dir que li havia molestat que no li hagués preguntat, perquè era ella qui pagava la factura i era la seva tele. Em va semblar un bon moment per recordar-li que m'havia de tornar $24, però vaig pensar que potser vali més la pena esperar a que ho fés per iniciativa pròpia i que aquell no era el moment idoni. No vaig trobar del tot descabellat el seu raonament però sí un pel massa en la seva linia elitista. Al cap d'un rato va tornar a parlar-me intentant explicar el seu punt de vista. La cosa va començar normal, dient que volia intentar que controlés el meu mal geni i tot això. Una cosa que no trobo malament però sí inviable ja que si la meva mare, que la considero bastant millor mare, i el meu pare no ho han aconseguit en 17 anys no crec que ho aconsegueixi ella en 9 mesos. La cosa va derivar a maltractes, cosa que ja és una mica portar-ho un pel massa enllà però pot entrar dintre d'una certa llogica. De pas va aprofitar per fer al·lusió a una cosa que no sabia. Es veu que el seu ex-marit, el pare de la Misty i els tres nois, la pegava a ella i als seus fills, durant 15 anys. Més tard va anar a parar a noies. Va fer referència a que era un noi guapo, amb això tampoc no entraré en una discusió amb ella, i em va posar en un rànking després dels seus fills. Aquí si que podem entrar a discutir, no es que jo sigui especialement guapo, però es que els seus fills si per algo es caracteritzen és per lo lletjos que són, per no passar a faltar al respecte. Aqui va introduir una cosa que sona bastant a mentira, i no se si esperar que ho sigui. Va dir que hi havia hagut algunes noies del institut que li havien preguntat si era la meva mare. Això ja no m'ho crec! El que m'empipa és la resposta que va donar. Que no li agradaven les noies en aquesta casa i que ella les havia "espantat". Amb quin permís decideix ella amb quines noies puc o no puc anar. I ja d'aquí la cosa va derivar a l'embaràs i tot això. Potser aquesta dona no sap que a part de que passi el que ha de passar per l'embaraç, existeixen els condons. Potser ella no els utilitza per que deuen ser massa cars i és una manera d'estalviar. Doncs no sé quin tipus d'estalvi portarà el nou bebé. Sí, està embaraçada. La meva qüestió és: donara més de si la pell?
Tot plegat va acabar sense que li contestés i al cap d'un rato vaig poguer veure el bàsquet. Que per cert els Bulls van guanyar amb un impresionant "D" Rose i amb la sensació de que als Heat els hi falta un base en condicions. Després de sopar la Christy va tornar a fer de les seves. Jo vaig anar a netejar el meu plat, però ella es va oferir molt amablement a fer-ho. Em va semblar massa oferir en ella, però no li anava a dir que no. Al cap d'un rato ho vaig poguer comprovar. Ella va sortir de la cuina i va dir "Nois podeu netejar la cuina per mi?". Una pregunta evidentment retòrica que jo vaig ignorar. Com que per ella? Si no la neteja mai ella. Així que s'havia ofert, però després ens havia manat fer-ho a nosaltres. Jo vaig decidir no fer res. Al cap d'un rato va apareixer a la meva habitació i em va preguntar si la cuina estava "feta". Jo li vaig contestar "I don't think so" (Em sembla que no). I li vaig fer entendre que no seria jo qui ho faria perquè ja havia passat l'aspiradora i havia recollit els plats del rentaplats. Ningú va decidir fer-ho i aquest matí tot estava allà encara. Ella evidentment no la va recollir. La seva tàctica és anar dient "Oh jo no soporto la brutícia" i anar manant a tothom que netegi, però ella mai fa res.
El meu pla per estudiar per la selectivitat ha començat avui. Amb força de voluntad penso posar-me les piles per, no només aprovar la selectivitat, sinó treure nota. De moment avui he completat d'estudiar el primer tema d'historia que portaba arrossegant desde feia 3 o 4 mesos i he fet l'exàmen que el Diego (el meu professor d'historia), molt amablement, em va enviar. També he estat mirant el llibre que el profesor de Química del Weston Ranch (WRHS), el meu institut d'aqui els EE.UU, em va prestar. Per ara he fullejat els 3 primers capitols sense dificultat alguna par entendre-ho.
Per altra banda m'he ficat a la web de la UNED (Universidad Nacional de Estudios a Disctancia) per mirar l'informació relativa a les PAU (Proves d'Accés a la Universitat), més conegut com selectivitat, que faré. Com que estic estudiant a l'extranger puc fer les proves allà en comptes de les normals. Principalment ho feia perquè així no havia d'estudiar el català, que no es que tingui res en contra, però és una materia que em trec de sobre. Afortunadament, m'he emportat la sorpresa de que té més ventatges això de la UNED. La primera de totes me la ha comunicat la Virginia (la noia/senyora/iaia que porta el tema dels estudis a l'agencia) en el e-mail que m'ha enviat. Gràcies a aquest e-mail m'he posat a mirar la selectivitat de la UNED, tal i com ella m'ha recomenat. Aquesta primera ventatge és que no entren les lectures obligatories. Per tant, no m'haig de llegir cap dels dos llibres que entraven. En aquest aspecte havia estat desafortunat, ja que els dos que entraven a la selectiviat eren els de 2n de batxillerat i cap dels de 1r que ja m'havia llegit. Sortosament m'hen lliuro. A part d'això, el més important és que la dificultat de la prova és notablement inferior. Castellà, que ja no li donen ni aquest nom sinó que és "Comprension Lectora", consta, tal i com indica el nom, d'una comprensió lectora. Haig de llegir un text i contestar unes preguntes sobre el text, i això em dona 4 punts. Després 4 punts més per analitzar una frase i unes paraules. I els últims dos punts són de literatura, que és el que vaig fer l'any passat, per tant no tinc que estudiar-ho de zero sinó només repassar-ho. Historia, notablement més fàcil que la prova que havia vist, la qual m'havia deixat bastant atemorit. Són 4 preguntes de tipus redacció sobre un tema de la historia d'Espanya desde els segle XIX en endevant. I després un analisi d'un text historic, un discurs o un retall de prensa o algo així, que haig de situar en el temps i explicar el marc en el que es troba i la seva importància. Res massa dificil, tenint en compte que parlem de la TEMUDA selectivitat. Angles és el xollo més gran. Com que tinc la sort de tenir un gran nivell d'anglès gràcies a la meva experiència als EE.UU, no havia de suposar un gran repte. L'únic que em feia dubtar una mica era el "listening" (la part en que s'escolta un audio) ja que era amb accent Britànic i em costava una mica d'entendre, em sona a Alemany. Doncs bé, no hi ha listening en aquesta prova. Com a castellà és bàsicament una comprensió lectora però sense el "bàsicament", o sigui una comprensio lectora. Llegir un text i respondre 4 preguntes amb una extensió de 10-15 linies. I a més a més, una redacció d'unes 15 lines sobre un tema que et donen. No sembla que hagi de ser cap repte, ni tan sols crec que hagi d'estudiar. Matemàtiques és bastant regalat. Són 4 exercicis, d'un tema molt marcat, per tant ja sé especificament amb que em trobaré. La 1a és sobre matrius, la 2a sobre vectors, la 3a sobre analisi de funcions i la 4a sobre primitives. També m'he mirat física i química i això si que em suposa una mica més de problema, perquè no tinc nivell. Tot i així sembla que el nivell d'aquestes dos proves segueix la linea de les altres.
Un cop hagi acabat d'estudiar tota la matèria d'historia i m'hagi après lo pertinent de mates, química i física, tinc un ampli sortit d'examens de l'any passat per practicar. Això em permetrar poder veure si he fet un bon treball i en què haig d'insistir més. Una altra ventatge és que de cada assignatura marca punt per punt tots els temes que entren. Així m'asseguro que no em trobo amb res que no sabia que entrava. Normalment aquesta és la feina que ha de fer el profesor, però com que jo no entinc, així soluciono el problema.
Tornant al tema, m'he posat a estudiar història. Doncs bé, avui la Christy montava una altre festa d'aquestes del Tupperware (potser us sona més tuperbare). Deixant a part que ha sigut tant exitosa (ironia) com l'altra i no ha vingut ningú, he tingut un petit conflicte. La Christy, bé, el noi dels tuppers necessitava una taula per posar-los. Doncs m'ha fet fora de la taula on estava estudiant per utilitzar-la. El pitjor de tot no m'ha semblat això, que tampoc m'ha semblat bé. Sinó que ella tampoc no m'ho ha vingut a dir. Simplement ha vingut el Cody i m'ha dit que la "mom" necessitava la taula, i ma fet cara de "tio ho sento pero t'has de moure". Lo més normal m'hagués semblat que ella vingués i em digués "Albert ho sento, però necessitem la taula per la festa, pots anar a estudiar a un altre lloc?". I jo no li hagués contestat i m'hagués mogut una mica molest però no enfadat ni indignat. Dic que no li hagués contestat perquè la resposta seria "No, no puc anar a estudiar a un altre lloc". No puc perquè no hi ha cap altre lloc per fer-ho. La cosa és que jo m'he anat indignat a la meva habitació i he decidit posar-me al ordinador. Però tampoc, no hi havia internet. Aquest cop no era cap fallo, sinó que ella l'havia conectat directament al seu ordinador perquè necessitava baixar-se un programa. S'estava baixant una versió de prova del "Microsoft Office" de 10 dies i que ocupava més de 600MB perquè el Cory pogués fer els seus deures. La descàrrega tardaria 24h en completar-se. Jo m'he ofert a prestar el meu ordinador peruqè fés els deures. No perquè volgués l'internet, que no el volia ja que volia estudiar, sinó perquè era una tonteria baixar-se allò. Sortosament quan el Ray ho ha vist, a posat criteri i ha dit que no es podien baixar allò. Llavors han trobat un altre mètode de fer-ho i no m'han demanat el meu PC. Mentre que es solucionava aquest problema he sortit indignat i li he dit a la Christy "Que faig?". Com volguen dir, que puc fer si no puc estudiar perquè no tinc taula, no puc utilitzar l'ordinador perquè no hi ha internet i no puc mirar la tele perquè estan allà amb la festa. El seu comentari ha sigut: tens més dies per fer els teus deures. Amb un to que posava la SEVA festa a sobre de totes les coses. Per a la Christy el que poguem estudiar no és una qüestió prioritaria o fonamental. Vol que estudiem perquè és el correcte i és el que li diu la Marti, però no li importa realment. De fet, un dia ja em va demanar que no anés al cole per ajudar-la a netejar; bueno no m'ho va demanar sinó que va dir que ho faria i jo li vaig dir que ni somiant. Als seus fills sí que els ha fet saltar-se el cole per ajudar-la a ella o a la Jessica. Al Cory l'estan a punt d'expulsar del cole per acumulacions de faltes d'assistència. Ella s'ha posat una mica angoixada, però ha trobat finalment la solució. Ha manat al Cody buscar una tauleta petita plegable que tenia i me l'ha ha donat. Algo és algo, però sens dubte estudiar en una tauleta en la que amb prou feines hi cap el llibre i sense les condicions d'il·luminació correctes no és el clima adecuat per al estudi. Malgrat tot, he complert el meu objectiu i he completat l'exàmen. La mala sort és que encara que a mi em sembli que està prou bé, no tinc cap referència certa del tot sobre si està prou bé.
Ahir vaig tenir un altre conflicte amb la Christy. Va ser que em va tocar la moral la seva actitud, i quan dic la moral vull dir la moral i no els ous. Després vaig parlar amb ella i vam aclarir la situació, però la cosa té tela.
Només arribar a casa em vaig posar a fer deures. La Jessica havia deixat als nens perquè ella i l'Eddy sortien, cosa que trobo d'allò més normal. Doncs la Christy sense dir res va desaparèixer i va deixar sense avisar a dos bebés i dos nens petits a càrreg de la Jun i de mi (o meu, no sé com s'ha de posar). Són els seus nets, és ella que els ha de cuidar, i si ha de marxar ens ho hauria de dir perquè tinguéssim cura d'ells i ho sapiguéssim. Clar la Jun i jo estavem fent deures i els dos bebés per allà molestant. Jo no puc fer els deures mentre se m'en va la vista per si toquen alguna cosa que no han de tocar o fan algo. Que haig de fer? Doncs mano a algun dels nens fotre-li un cop d'ull, però cap d'ells sembla disposat a ajudar, sinó que més aviat a causar més problemes. Al final, aconsegueixo parlar amb la Misty com a adults i li demano que els controli. Un cop arriba la Christy a casa tampoc no para atenció als nets. Tampoc no entra cap bossa de la compra a dins de casa, ella s'asseu al sofà i mana a tots que les anem a buscar. I ademés qüestiona el que jo estigui fent deures. Ho deia com si no els hagués de fer i hagués d'ajudar a netejar, cosa que ella no fa. Tot plegat perquè quan vaig obrir l'ordinador per fer una part dels meus deures vaig obrir algunes pàgines d'oci per pendrem un respir després d'una hora i mitja fent estudiant. Quan ja estava acabant ella va deixar caure que "La casa necessitava ser aspirada" (no és que fós tonta dient aquesta frase. sinó que aquesta estroctura passiva és molt comuna en angles). Llavors vaig decidir ser bò i aspirar. Un cop aspirat i els deures fets no vaig veure cap impediment per poguer mirar a la tele el partit de bàsquet que volia veure, Miami Heat contra Chicago Bulls. Com que no hi havia ningú mirant-la vaig agafar el comandament a distància per cambiar de canal. Quan la Christy em va veure va deixar anar una frase que més o menys volia dir: pobre de tu que canviis el meu canal. Com si l'estés mirant. M'hen vaig anar tot furiós a la meva habitació. Malauradament i havia una pilota de bèisbol al terra. Per entendre la següent situació cal saber que les pilotes de bèisbol tenen un bola de ferro/metall a dins per que tinguin suficient per i no es volin massa amb el vent. Això ja ho sabia jo abans, però a la meva ira no li va importar i li vaig donar una patada amb la punta del peu. La bola va anar a espetegar a sota del llit colpejant sorollosament la paret. El Cory era a la habitació, però estava jugant a la Nintendo DS i no va veure el que pasava. El que si que va sentir va ser el soroll; va suposar que li havia donat una patada a la paret i es va afanyar a chivatar-se. A part d'això, el meu dit gros del peu va quedar força mal parat. Posteriorment vaig sentir uns crits de la Christy relatius al que havia fet i vaig veure una pantalla en blanc que deia que la pagina d'ineternet no s'havia pogut carregar. Vaig suposar que la Christy havia desconectat el cable. Vaog sortir de la habitació tot cabrejat i em vaig sentar al sofà amb cara de morros esperant a que la Christy em preguntés que em passava. El meu malhumor era degut a que no em semblava just. Jo havia estat tota la tarda fent, deures, cuidant dels nens, havia passat la aspiradora i havia estat tot el dia al cole, i tot el que volia era veure un partit de bàsquet. Ella en canvi només havia anat a comprar quatre coses al food4less, amb l'ajut del Cody i estava fent el sopar. No entenia perquè era jo el que ho havia de fer tot i fins i tot després d'això no podia mirar la tele el que jo volgués. Al cap d'un rato el meu desig es va complir, la Christy em va preguntar que em passava, encara que em semba que ja ho intuïa. Vaig repetir la pregunta un parell de cops per assegurar-me que volia saber la resposta, i de pas calmar-me una mica per no dir la veritat del que pensava, bé no tota la veritat. Vaig explicar-li que no entenia perquè després de tot el que havia fet no podia mirar la tele. Ella em va dir que li havia molestat que no li hagués preguntat, perquè era ella qui pagava la factura i era la seva tele. Em va semblar un bon moment per recordar-li que m'havia de tornar $24, però vaig pensar que potser vali més la pena esperar a que ho fés per iniciativa pròpia i que aquell no era el moment idoni. No vaig trobar del tot descabellat el seu raonament però sí un pel massa en la seva linia elitista. Al cap d'un rato va tornar a parlar-me intentant explicar el seu punt de vista. La cosa va començar normal, dient que volia intentar que controlés el meu mal geni i tot això. Una cosa que no trobo malament però sí inviable ja que si la meva mare, que la considero bastant millor mare, i el meu pare no ho han aconseguit en 17 anys no crec que ho aconsegueixi ella en 9 mesos. La cosa va derivar a maltractes, cosa que ja és una mica portar-ho un pel massa enllà però pot entrar dintre d'una certa llogica. De pas va aprofitar per fer al·lusió a una cosa que no sabia. Es veu que el seu ex-marit, el pare de la Misty i els tres nois, la pegava a ella i als seus fills, durant 15 anys. Més tard va anar a parar a noies. Va fer referència a que era un noi guapo, amb això tampoc no entraré en una discusió amb ella, i em va posar en un rànking després dels seus fills. Aquí si que podem entrar a discutir, no es que jo sigui especialement guapo, però es que els seus fills si per algo es caracteritzen és per lo lletjos que són, per no passar a faltar al respecte. Aqui va introduir una cosa que sona bastant a mentira, i no se si esperar que ho sigui. Va dir que hi havia hagut algunes noies del institut que li havien preguntat si era la meva mare. Això ja no m'ho crec! El que m'empipa és la resposta que va donar. Que no li agradaven les noies en aquesta casa i que ella les havia "espantat". Amb quin permís decideix ella amb quines noies puc o no puc anar. I ja d'aquí la cosa va derivar a l'embaràs i tot això. Potser aquesta dona no sap que a part de que passi el que ha de passar per l'embaraç, existeixen els condons. Potser ella no els utilitza per que deuen ser massa cars i és una manera d'estalviar. Doncs no sé quin tipus d'estalvi portarà el nou bebé. Sí, està embaraçada. La meva qüestió és: donara més de si la pell?
Tot plegat va acabar sense que li contestés i al cap d'un rato vaig poguer veure el bàsquet. Que per cert els Bulls van guanyar amb un impresionant "D" Rose i amb la sensació de que als Heat els hi falta un base en condicions. Després de sopar la Christy va tornar a fer de les seves. Jo vaig anar a netejar el meu plat, però ella es va oferir molt amablement a fer-ho. Em va semblar massa oferir en ella, però no li anava a dir que no. Al cap d'un rato ho vaig poguer comprovar. Ella va sortir de la cuina i va dir "Nois podeu netejar la cuina per mi?". Una pregunta evidentment retòrica que jo vaig ignorar. Com que per ella? Si no la neteja mai ella. Així que s'havia ofert, però després ens havia manat fer-ho a nosaltres. Jo vaig decidir no fer res. Al cap d'un rato va apareixer a la meva habitació i em va preguntar si la cuina estava "feta". Jo li vaig contestar "I don't think so" (Em sembla que no). I li vaig fer entendre que no seria jo qui ho faria perquè ja havia passat l'aspiradora i havia recollit els plats del rentaplats. Ningú va decidir fer-ho i aquest matí tot estava allà encara. Ella evidentment no la va recollir. La seva tàctica és anar dient "Oh jo no soporto la brutícia" i anar manant a tothom que netegi, però ella mai fa res.
dijous, 24 de febrer del 2011
Malson: la selectivitat
Aquests dos últims dies he tingut un malson ben gros. M'he obsesionat amb la selectivitat. Tot va començar quan vaig decidir mirar els exàmens d'anys passats. Resulta que el examen de matemàtiques començava amb una pregunta que no sabia ni plantejar, el de química amb una que no sabia que realment es podia respondre allò, i el d'historia que ja ni entenia la pregunta. He somiat amb el ph d'una solució aquosa d'amoniac d'una concentració de 0.30M; el pla paral·lel que te tal recta pertanyent i el discurs del Companys del qual em demanaven que descivís el tipus de font.
Estava al llit i em va entrar ansietat, em vaig posar nerviós. Imaginava que no podia fer realitat el meu somni d'anar a la universitat, que suspenia la selectivitat. Vaig haber de parlar amb mi mateix i intentar calmar-me. Les paraules que em vaig dir van ser molt semblants a les que hauria dit la meva mare. Realment en aquell mtoment necessitva que estigués ella alla per calmar-me. Desitjava poder tancar els ulls i al obrir-los tornar a ser al llit de casa meva. Allà on tinc una taula per estudiar, l'ambient adecuat per estudiar. Allà on poguer sentrar-me per estudiar per la selectivitat, on al cole aprenc les coses que faré a la selectivitat. Tenia la sensació de que no tinc temps per poguer estudiar tota la matèria que entra, i que encara que ho fagi no tinc suficient pràctica. La cosa no està només en aprovar, necessito bona nota. Per començar per matricular-e a "Enginyeria en Tecnologies Industrial" necessito un 9,7. I després tenir suficient bona nota per que m'acceptin al programa de dobles titulacions. I per si no fós poc haig de passar una altre prova especial per aquest programa a finals de juny que consta d'una prova de mates i una de física. Física! Una de les assignatures més dificils que hi ha i que no la he tocat en tot el any. Lo pitjor de tot és que en aquest programa, pel que m'ha dit el noi/home/iaio del contacte informatiu, de les 125 solicituts que van rebre l'any passat només van acceptar 25. I no em sembla que la gent que vol entrar en aquest programa tingui notes baixes, principalment perquè suposa cursar dues carreres a la vegada.
Finalment vaig conseguir calmar-me del tot. No obstant sóc consient de que m'haig de posar les piles i espavilar. Sé que sóc capaç de fer-ho i que no és fàcil. Tot el que haig de tenir és força de voluntat i constància. Tot i així, hi han certs problemes afegits que dificulten la meva tasca. Per començar l'ambient no és gaire propici per estudiar; haig de combinar la tasca d'estudi amb els deures del High School i la vida americana; els recursos que tinc no són els idonis, apunts fotocopiats a la pantalla de l'ordinador i resums sense la explicació del professor. Això sí, vull agrair a tots aquells que m'han proporcionat apunts, informació o qualsevol tipus d'ajud. Avui he fet un pas endevant per aconseguir el meu prpòsit. Primer de tot la meva actitud és "Puc aconseguir tot el que em proposi, sóc capaç!". A part d'això, he decidid actuar. A la professora de matemàtiques li he preguntat pels vectors de tres dimensons del maleït problema. M'ha dit que això no ho donariem a classe, però m'ha donat la pagina del llibre on ho explica. A química li he preguntat al professor sí donariem lo de com calcular el ph d'una solució. M'ha dit que això tant avançat no ho fairem. però m'ha donat un llibre de classe més avançada per que me'l mirés i s'ha ofert a ajudar-me. Desgraciadament a la tarda no he tingut gaire temps per estudiar com m'havia proposat. Hi havia bàsquet a la tele i m'havia passat tota la tarda fent deures i estudiant per l'exàmen de química de demà. Normalment no estudio per química, però ahir no vaig anar al cole perquè estava malalt i era el dia en que el profe explicava el tema. Potser no hauria d'haver mirat el bàsquet, de fet només he mirat la segona part. Tampoc no vull capficar-me en estudiar, el cap necessita descansar. Definitivament crec que el que necessito és un "schedule", ja no ho sé dir ni en català. Suposo que lo més correcte seria dir un horari. Em refereixo a una taula amb tots els dies i marcar que és el que haig d'estudiar cada dia. Així "m'obligo" a fer l'esforç i portar-ho tot amb una bona planificació.
Estava al llit i em va entrar ansietat, em vaig posar nerviós. Imaginava que no podia fer realitat el meu somni d'anar a la universitat, que suspenia la selectivitat. Vaig haber de parlar amb mi mateix i intentar calmar-me. Les paraules que em vaig dir van ser molt semblants a les que hauria dit la meva mare. Realment en aquell mtoment necessitva que estigués ella alla per calmar-me. Desitjava poder tancar els ulls i al obrir-los tornar a ser al llit de casa meva. Allà on tinc una taula per estudiar, l'ambient adecuat per estudiar. Allà on poguer sentrar-me per estudiar per la selectivitat, on al cole aprenc les coses que faré a la selectivitat. Tenia la sensació de que no tinc temps per poguer estudiar tota la matèria que entra, i que encara que ho fagi no tinc suficient pràctica. La cosa no està només en aprovar, necessito bona nota. Per començar per matricular-e a "Enginyeria en Tecnologies Industrial" necessito un 9,7. I després tenir suficient bona nota per que m'acceptin al programa de dobles titulacions. I per si no fós poc haig de passar una altre prova especial per aquest programa a finals de juny que consta d'una prova de mates i una de física. Física! Una de les assignatures més dificils que hi ha i que no la he tocat en tot el any. Lo pitjor de tot és que en aquest programa, pel que m'ha dit el noi/home/iaio del contacte informatiu, de les 125 solicituts que van rebre l'any passat només van acceptar 25. I no em sembla que la gent que vol entrar en aquest programa tingui notes baixes, principalment perquè suposa cursar dues carreres a la vegada.
Finalment vaig conseguir calmar-me del tot. No obstant sóc consient de que m'haig de posar les piles i espavilar. Sé que sóc capaç de fer-ho i que no és fàcil. Tot el que haig de tenir és força de voluntat i constància. Tot i així, hi han certs problemes afegits que dificulten la meva tasca. Per començar l'ambient no és gaire propici per estudiar; haig de combinar la tasca d'estudi amb els deures del High School i la vida americana; els recursos que tinc no són els idonis, apunts fotocopiats a la pantalla de l'ordinador i resums sense la explicació del professor. Això sí, vull agrair a tots aquells que m'han proporcionat apunts, informació o qualsevol tipus d'ajud. Avui he fet un pas endevant per aconseguir el meu prpòsit. Primer de tot la meva actitud és "Puc aconseguir tot el que em proposi, sóc capaç!". A part d'això, he decidid actuar. A la professora de matemàtiques li he preguntat pels vectors de tres dimensons del maleït problema. M'ha dit que això no ho donariem a classe, però m'ha donat la pagina del llibre on ho explica. A química li he preguntat al professor sí donariem lo de com calcular el ph d'una solució. M'ha dit que això tant avançat no ho fairem. però m'ha donat un llibre de classe més avançada per que me'l mirés i s'ha ofert a ajudar-me. Desgraciadament a la tarda no he tingut gaire temps per estudiar com m'havia proposat. Hi havia bàsquet a la tele i m'havia passat tota la tarda fent deures i estudiant per l'exàmen de química de demà. Normalment no estudio per química, però ahir no vaig anar al cole perquè estava malalt i era el dia en que el profe explicava el tema. Potser no hauria d'haver mirat el bàsquet, de fet només he mirat la segona part. Tampoc no vull capficar-me en estudiar, el cap necessita descansar. Definitivament crec que el que necessito és un "schedule", ja no ho sé dir ni en català. Suposo que lo més correcte seria dir un horari. Em refereixo a una taula amb tots els dies i marcar que és el que haig d'estudiar cada dia. Així "m'obligo" a fer l'esforç i portar-ho tot amb una bona planificació.
dilluns, 21 de febrer del 2011
Economia San Miguel
Dintre del contrast de gastos econòmics que es poden veure en aquesta casa, avui n'he pogut veure un de ben curiós. Com tots sabem, aquesta familia no es caracteritza per anar sobrats de diners. No és que siguin pobres, però és que no saben estalviar i evitar gastos innecessaris. Avui era l'aniversari de la Jasmine que feia 3 anys. Doncs literalment s'han gastat tots els diners que tenien. Ara tenen tants diners com alcohol les cerveces San Miguel: 0,0. Ho sé perquè he anat a comprar el regal de la Jasmine i la Christy li ha comprat un globo d'aniversari. Ha estat contant cèntim a cèntim la resta del diners que li quedaven del que li havia deixat. Em resulta realment extrany que sigui tant irresponsable. A la festa, que no tenia cap convidat, hi havia un castell inflable. N'estic segur que els hi ha costat més de $50 que podrien invertir en alguna cosa més interessant.
diumenge, 20 de febrer del 2011
All-Star
Aquest cap de setmana era un altre d'aquells que tenia marcats en el meu calendari. El "All-Star Weekend" tenia lloc a Los Angeles. Durant aquest cap de setmana els millors jugadors de la NBA s'agrupen per jugar un partit. El divendres van jugar el Rookies, jugadors de primer any, contra els Sophomores, jugadors de segon any. La visctoria va ser pels Rookies. La veritat és que el partit era digne de pati d'escola ja que ningú defensava ni corria. Ahir, era el torn del concursos. Apart del concurs d'habilitat, de triples i altres, hi havia el concurs d'esmaixades. Va ser el millor concurs d'esmaixades que mai he vist. Un va fer una esmaixada amb dos pilotes a dues cistelles alhora, tirant-ne una contra el taulell d'una cistella i ficant-le a l'altre mentre que la pilota que tenia a la mà la ficava a la primera cistella. A més, després va fer-ne una amb tres pilotes a la mateixa cistella. No obstant, el concurs se'l va emportar Blake Griffin, un rookie de Los Angeles Clippers que ha sigut la sensació del cap de setmana en convertir-se en el primer jugador de la historia que participa en els tres dies del All-Star. L'Angelí va bocavadar a tothom amb una esmaixada per sobre d'un cotxe, agafant la pilota a l'aire (alley-oop) que el seu company li havia passat desde dintre del cotxe per la finestreta del sostre. Avui diumenge a sigut el partit de les estrelles. Els millors del oest contra els millors del est. El partit a tingut representació catalana, en Pau Gasol ha participat per quart cop en el partit de les estrelles. Com a anfitrió, ja que juga a Los Angeles Lakers, i juntament amb Griffin i Kobe Bryant, a donat la benvinguda als aficionats i a dedicat unes paraules en castellà. El partit a sigut digne dels millors. L'oest s'ha emportat la victoria amb un extraordinari Kobe Bryant que ha fet 37 punts i s'ha emportat l'MVP. Kevin Durant amb +30 punts i Lebron James amb un triple.doble (dobles digits en punts, rebots i assistències) han sigut també protagonistes.
Sobre el que va passar diumenge passat, vull dir que la cosa es va solucionar ràpidament. Una o dues hores després de l'incident, vaig tornar a trobar-me amb la Christy i vaig decidir demanar-li disculpes. Vaig parlar amb ella a la meva habitació i vaig dir que sí a totes les tonteries que va dir. Tot i que està totalment en contra de la meva filisofia, vaig considerar que als tontos no se'ls pot convèncer. La veritat és que el tema del rentaplats era una tonteria, simplement va ser el detonant de la rabia que tenia acumulada. Ara ja estic lliure de rabia i tot va bé. He iniciat un pla per evitar l'abús en fer feines de casa. La tàctica és no fer res a no ser que sigui estrictament necessari. Amb això vull dir que si no és que m'ho demana ella o vull assegurar-me fer algo sense interrupcions no ho faig. La tàctica sembla funcionar, de moment m'he limitat a passar l'aspirador un cop aquesta setmana i ajudar amb la cuina un parell de cops. Això és el que considero ajud normal, lo altre em semblava abús. També he desenvolupat una tècnica per allargar els meus deures. Per norma general, si no tinc deures és pitjor perquè llavors la Christy em mana fer alguna feina de casa. Així que encara que no en tingui, o que en tingui pocs, allargo el rato que passo fent-los. Normalment em poso a parlar amb la Jun, que és el mateix que faria si no estigués fent deures, però així sembla que estigui fent deures. A part d'això estic aprenent coreà. Les meves habilitats són reduides, però tampoc pretenc parlar coreà. El meu objectiu és saber suficient per si algun dia em trobo un coreà li pugui dir "Hola, que tal? com estàs?" i es quedi sorprès. De moment ser contar fins a 99, ja que no m'en recordo de com es diu 100. Quan sapiga dir 100 sabre contrar fins a l'infinit, i més enllà. També conec bastant bé el seu alfabet. Puc escriure quasi calsevol nom amb lletres coreanes. Això mola ja que quan torni podre xulejar davant de tots i escriure els seus noms en coreà. Per últim sé alguns dies de la setmana i tots els mesos.
Aquest cap de setmana m'he proposat tornar-me a posar les piles per estudiar per la selectivitat. De moment vaig estudiar ahir i avui un altre cop. Espero seguir amb regularitat i arribar més o menys preparat a la prova. Estic una mica espantat, però si em poso les piles em sembla que ho podré aconseguir. Ara ja tinc una motivació, ja quasi he escollit la carrera que cursaré. La cosa està entre dos: [Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials i Grau en Enginyeria Informàtica] o [Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials i Grau en Matemàtiques] (poso els [] per marcar quines són les dues carreres, ja que pot ser una mica confús). Ambdues són dobles titulacions i són força semblants. Em sembla una molt bona proposta ja que en 4 anys i mig em puc treure dues carreres. Ara espero que la nota de tall no sigui massa alta i poguer-hi entrar. Sincerament seria un pal molt dur per a mi no poder-hi entrar, ja que ja m'he començat a fer il·lusions. Porto molts anys esperant per saber que volia fer en el futur, i ara que ja he prés una decisió, veure-la frustrada seria molt dur.
La Christy segueix fent de les seves. El meu objectiu no és criticar-la compulsivament, però és que la dona dóna de parlar. La seva nefasta habilitat per la economia és evident. No obstant, està desenvolupant un pla per reduir les factures i poder estalviar suficient per poder fer un viatge. Vol anar a Disneyland per les vacances de primavera que són al Març. Sincerament, em sembla una mica agosarat aquesta proposta tenint en compte la quantitat de persones que són. Dintre del seu "maravellós pla" està inclòs rentar la vaixella a mà per reduir el consum elèctric que té el rentavaixelles. Potser no ha pensat que tota l'aigua que gasta de més té un cost més elevat que el mínim estalvi que pot suposar en electricitat. Pel que he pogut comprovar el pla no va per bon camí ja que aquesta setmana m'ha demanat diners dues vegades. Dimarts, a les 5 del matí, em va llevr per demanar-me $10 per que el Ray fiqués gasolina per poder anar a treballar. No semblava que tingués la opció de dir que no, però tampoc m'anava a posar a discutir a les 5.00am. Li vaig donar $20 perquè no tenia res més petit i em vaig tornar a posar al llit. Això sí, a pesar dels meus dubtes, m'ho va tornar a l'endemà tal i com m'havia dit. Ahir em va tornar a demanar diners. Aquest cop $25 per poder fer tacos per sopar. Suposo que no es devia gastar els $25 en els tacos. Devia fer tacos perquè sap que m'agraden molt i així incrementava les possibilitats de que el préstec es produís. No m'ho va dir directament, em va enviar un SMS perquè no volia que els nens sentíssin com em demanava diners. Va dir que me'ls tornarà dimecres, jo li vaig deixar $24 perquè no en tenia més. Em molesta una mica que em demani aquests diners per una banda, i per una altra estigui organitzant unes prescindibles i cares festes d'aniversari. La setmana passada la de la Misty, demà la de la Jasmine, la setmana que ve la de la Jun, i la pròxima la meva. Jo ja he insisitit en que no vull cap festa d'aniversari. Ja és suficientment dur haver de passar el meu 18 aniversari lluny de la meva familia com per a sobre a ver de tenir una estúpida festa. Lo més fotut de tot és que la festa sembla que se a organitza per a ella. És el meu aniversari, i si el meu desig és no tenir una festa no té perquè obligar-me. Si és que cada cop que li dic que no la vull m'esbronca, "Estàs a casa meva i faràs el que jo et digui". Deu meu, o sigui Leo, això és molt fort. Que fins i tot per a una cosa que suposadament és com un regal m'hagi d'obligar. Jo es que no m'imagino com pot ser la festa. Que haig de fer jo amb els meus amics a casa meva amb la Christy i tots el germans al voltant. Realment no ho vull, és el meu aniversari i no vull que la Christy em monti una festa. És un dia que fa massa temps que m'imagino i no vull que sigui pitjor del que ja espero que serà.
Seguint amb les crítiques, o com se li vulgui dir, ahir la Christy es va torçar el turmell. Ja té una excusa més per fer "cuento". Avui s'ha desplaçant com si fós un bebé, gatejant. De vegades la he vist intentant caminar i fent crits del mal. Normal, amb les 300 lliures que deu pesar no m'extranya (10 lliures són 4.5kg).
Sobre el que va passar diumenge passat, vull dir que la cosa es va solucionar ràpidament. Una o dues hores després de l'incident, vaig tornar a trobar-me amb la Christy i vaig decidir demanar-li disculpes. Vaig parlar amb ella a la meva habitació i vaig dir que sí a totes les tonteries que va dir. Tot i que està totalment en contra de la meva filisofia, vaig considerar que als tontos no se'ls pot convèncer. La veritat és que el tema del rentaplats era una tonteria, simplement va ser el detonant de la rabia que tenia acumulada. Ara ja estic lliure de rabia i tot va bé. He iniciat un pla per evitar l'abús en fer feines de casa. La tàctica és no fer res a no ser que sigui estrictament necessari. Amb això vull dir que si no és que m'ho demana ella o vull assegurar-me fer algo sense interrupcions no ho faig. La tàctica sembla funcionar, de moment m'he limitat a passar l'aspirador un cop aquesta setmana i ajudar amb la cuina un parell de cops. Això és el que considero ajud normal, lo altre em semblava abús. També he desenvolupat una tècnica per allargar els meus deures. Per norma general, si no tinc deures és pitjor perquè llavors la Christy em mana fer alguna feina de casa. Així que encara que no en tingui, o que en tingui pocs, allargo el rato que passo fent-los. Normalment em poso a parlar amb la Jun, que és el mateix que faria si no estigués fent deures, però així sembla que estigui fent deures. A part d'això estic aprenent coreà. Les meves habilitats són reduides, però tampoc pretenc parlar coreà. El meu objectiu és saber suficient per si algun dia em trobo un coreà li pugui dir "Hola, que tal? com estàs?" i es quedi sorprès. De moment ser contar fins a 99, ja que no m'en recordo de com es diu 100. Quan sapiga dir 100 sabre contrar fins a l'infinit, i més enllà. També conec bastant bé el seu alfabet. Puc escriure quasi calsevol nom amb lletres coreanes. Això mola ja que quan torni podre xulejar davant de tots i escriure els seus noms en coreà. Per últim sé alguns dies de la setmana i tots els mesos.
Aquest cap de setmana m'he proposat tornar-me a posar les piles per estudiar per la selectivitat. De moment vaig estudiar ahir i avui un altre cop. Espero seguir amb regularitat i arribar més o menys preparat a la prova. Estic una mica espantat, però si em poso les piles em sembla que ho podré aconseguir. Ara ja tinc una motivació, ja quasi he escollit la carrera que cursaré. La cosa està entre dos: [Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials i Grau en Enginyeria Informàtica] o [Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials i Grau en Matemàtiques] (poso els [] per marcar quines són les dues carreres, ja que pot ser una mica confús). Ambdues són dobles titulacions i són força semblants. Em sembla una molt bona proposta ja que en 4 anys i mig em puc treure dues carreres. Ara espero que la nota de tall no sigui massa alta i poguer-hi entrar. Sincerament seria un pal molt dur per a mi no poder-hi entrar, ja que ja m'he començat a fer il·lusions. Porto molts anys esperant per saber que volia fer en el futur, i ara que ja he prés una decisió, veure-la frustrada seria molt dur.
La Christy segueix fent de les seves. El meu objectiu no és criticar-la compulsivament, però és que la dona dóna de parlar. La seva nefasta habilitat per la economia és evident. No obstant, està desenvolupant un pla per reduir les factures i poder estalviar suficient per poder fer un viatge. Vol anar a Disneyland per les vacances de primavera que són al Març. Sincerament, em sembla una mica agosarat aquesta proposta tenint en compte la quantitat de persones que són. Dintre del seu "maravellós pla" està inclòs rentar la vaixella a mà per reduir el consum elèctric que té el rentavaixelles. Potser no ha pensat que tota l'aigua que gasta de més té un cost més elevat que el mínim estalvi que pot suposar en electricitat. Pel que he pogut comprovar el pla no va per bon camí ja que aquesta setmana m'ha demanat diners dues vegades. Dimarts, a les 5 del matí, em va llevr per demanar-me $10 per que el Ray fiqués gasolina per poder anar a treballar. No semblava que tingués la opció de dir que no, però tampoc m'anava a posar a discutir a les 5.00am. Li vaig donar $20 perquè no tenia res més petit i em vaig tornar a posar al llit. Això sí, a pesar dels meus dubtes, m'ho va tornar a l'endemà tal i com m'havia dit. Ahir em va tornar a demanar diners. Aquest cop $25 per poder fer tacos per sopar. Suposo que no es devia gastar els $25 en els tacos. Devia fer tacos perquè sap que m'agraden molt i així incrementava les possibilitats de que el préstec es produís. No m'ho va dir directament, em va enviar un SMS perquè no volia que els nens sentíssin com em demanava diners. Va dir que me'ls tornarà dimecres, jo li vaig deixar $24 perquè no en tenia més. Em molesta una mica que em demani aquests diners per una banda, i per una altra estigui organitzant unes prescindibles i cares festes d'aniversari. La setmana passada la de la Misty, demà la de la Jasmine, la setmana que ve la de la Jun, i la pròxima la meva. Jo ja he insisitit en que no vull cap festa d'aniversari. Ja és suficientment dur haver de passar el meu 18 aniversari lluny de la meva familia com per a sobre a ver de tenir una estúpida festa. Lo més fotut de tot és que la festa sembla que se a organitza per a ella. És el meu aniversari, i si el meu desig és no tenir una festa no té perquè obligar-me. Si és que cada cop que li dic que no la vull m'esbronca, "Estàs a casa meva i faràs el que jo et digui". Deu meu, o sigui Leo, això és molt fort. Que fins i tot per a una cosa que suposadament és com un regal m'hagi d'obligar. Jo es que no m'imagino com pot ser la festa. Que haig de fer jo amb els meus amics a casa meva amb la Christy i tots el germans al voltant. Realment no ho vull, és el meu aniversari i no vull que la Christy em monti una festa. És un dia que fa massa temps que m'imagino i no vull que sigui pitjor del que ja espero que serà.
Seguint amb les crítiques, o com se li vulgui dir, ahir la Christy es va torçar el turmell. Ja té una excusa més per fer "cuento". Avui s'ha desplaçant com si fós un bebé, gatejant. De vegades la he vist intentant caminar i fent crits del mal. Normal, amb les 300 lliures que deu pesar no m'extranya (10 lliures són 4.5kg).
diumenge, 13 de febrer del 2011
Aguantar: 1 dia
HE PUBLICAT UNA ENTRADA RECENTMENT ABANS D'AQUESTA, ÉS POSSIBLE QUE NO LA HAGUEU LLEGIT, AIXÍ QUE ASSEGUREU-VOS DE LLEGIR LA ENTRADA D'ABANS QUE ES DIU "CONSPIRANT PER FER-ME FORA" PERQUÈ SINO POSSIBLEMENT NO ENTENDREU RES D'AQUESTA.
Com ja havia previst algun dia m’havia de cansar d’aguantar-la. Des de la meva predicció he aguantat un sol dia. Me n’he afartat de les seves estupides normes sexistes i racistes. De que es cregui amb la raó absoluta i de que fagi tot el possible perquè la Jun i jo no poguem parlar o ens enfadem.
El motiu de la meva explosió ha sigut el rentaplats, però hagués pogut ser qualsevol altra cosa. Jo he acabat de sopar i he anat a posar el meu plat al rentaplats. Quan ella m’ha vist m’ha dit que no que el rentés a mà. Que si jo veia a algú que els hagués posat allà. Jo li he contestat en tot moment sincerament, encara que normalment la meva sinceritat en aquests casos es coneix més com impertinencia. Li he dit que no havia vist a ningú posar-los però que no sabia perquè. Ella m’ha dit que no volia que els poséssim al rentaplats perquè volia que aprenguéesim a rentar els plats. Amb sinceritat un altre cop, li he contesta que jo ja en sabia de rentar-los. Ella, però, no ha canviat d’opinió i m’ha dit que era estúpid ficar-los allà dins perquè hi havia pocs. Que era millor rentar-los a mà i no hi havia cap motiu per usar el rentavaixelles. Evidentment que hi havia motiu, i jo li he fet saber. Li he explicat el motiu: s’estalvia aigua. Ella toçuda m’ha dit que no, i a mi no m’ha donat la gana de donar-li la raó a una gorda ignorant i li he constestat que no. Hem estat un parell de segons que sí que no i al final ella m’ha dit que volia que el rentés a mà. Llavors jo li he dit que d’acord, que si volia malgastar aigua d’acord. En tot moment sense cridar i amb sinceritat. En aquest moment ella ja s’ha exaltat i a començat a cridar-me i després ha marxat cridant. Llavors el Cory m’ha fotut un crit dient-me algo que no recordo, però que tenia a veure amb que no discutís amb ella i fes el que em digués. Seguidament la Misty, que es creu que ella és la que mana a la casa, també m’ha començat a cridar i a discutir en que es gasta més aigua en el rentaplats. Entre moltes coses ha dit una que esta totalment en contra de la meva filosofia de vida: “Ella és la teva mare, ella sempre té raó” (“She’s your mother, she’s always right”, en anglès). Sincerament per ser la meva mare, que no ho és perquè jo de mares només en tinc 2 i ella no és una de elles, li haig de tenir respecte i fer el que em diu. Però això no implica que sempre tingui raó, a vegades, i en el seu cas moltes vegades, també s’equivoca. Ho sento però no tolero seguir una norma basada en algo que és mentira. Es que sincerament no ho entenc. No hi ha cap motiu per rentar-los a ma, a no ser que el que vulgui es tocar els collons.
Mentre rentava els plats a mà, que a pesar d’haver discutit he fet el que m’ha dit, la he sentit cridar. Per un moment m’ha semblat que estava parlant per telèfon amb la Marti per fer-me fora. Potser li he posat massa fàcil el fotre’m fora d’aquí i no li a calgut fer gaire esforç. M’ha semblat sentir el meu nom i algunes coses més, però no estic segur. Possiblement estava parlant amb el Ray, explicant-li el que ha passat. La veritat és que no sé quina postura pendra el Ray. Molts cops tinc la sensació que ell també sap com de boja està la seva dona i li fa veure que és ella la que s’equivoca, qui sap. Pel que sembla potser no ha trucat a la Marti, ja que encara estic aquí. Ho potser la ha trucat però només per queixar-se del meu comportament. Suposo que després d’això em caurà un càstig i possiblement estigui sense ordinador un parell de dies o una setmana, amb els que ténen problemes mentals mai se sap.
Aquesta dòna és el colmo. Ahir va fer una cosa que diu molt del seu egoïsme, que fins i tot supera el meu, i de sobres. Va comprar un pinyata per la festa de la Misty. La vam omplir de caramels i el Cory la va aguantar perquè la poguéssin trencar amb el pal i els caramels caiguéssin. Cal destacar que és una pinyata americana, no té cordes per estirar, sinó que se li dona cops amb un pal. La Christy era la que regulava els torns de golpeig. Va deixar que cada nen la golpegés 2 cops. Quan tots els petits van tenir el seu torn, va agafar ella el pal i li va començar a pegar ella a la pinyata. No dos cops, com tots els nens, 10 o 20 cops. Com pot fer això, és una festa per nens i va ella i no deixar casi jugar als nens i si posa ella a jugar. Quan ella ja havia obert la pinyata em va donar el bat i em va dir “Albert, acabala de rematar”. Llavors jo amb 5 cops la vaig decapitar i destroçar el cos. El que té més chiste de tot és el que va dir després. Quan ja tots havien marxat, ella va veure que el gos estava menjat xocolata. Era una xocolatina que havia quedat entre la gespa i ningú havia dit. La seva reacció va ser en contre de dos nens negres que havien vingut a la festa. Va dir que havien vingut aquí, havien embrutat tota la casa i havien donat de menjar xocolatines al SEU gos. Tot això perquè el gos va trobar una xocolatina amagada entre la gespa.
El que també va fer ahir, va ser un pla que semblava especialment dissenyat perquè la Jun, la Maggie i jo no poguéssim parlar aquella nit. En principi la Maggie havia de dormir amb la Jun en el llit de la Misty i la Misty al sofà. No obstant va idear un pla perquè no poguéssim anar a cap lloc a parlar. Teniem planejat anar a parlar a la habitació de la Jun, però per evitar-ho ella va fer dormir a la Misty al terra amb el matalàs del Cyle. De rebot, el Cyle va anar a dormir al sofà evitant que poguéssim parlar al menjador. Tot sembla obra d’un pla mestre. Potser és una mica enregirat, però no sembla tant poc probable.
Contrariament al que un pot suposar, va un rato m’han fet entrega del meu regal del dia de Sant Valentí. Un festa tipicament americana que fa honor al dia dels enamorats. No me la donat ella. Me la portat la Jessica de part de la Christy i el Ray. No sé a que venia aquest regal quan el dia de Sant Valentí no és fins demà. Cadascú que en tregui la seva propia deducció.
Conspiracions per fer-me fora
Dissabte 12 de febrer
Avui ha sigut un dia molt llarg. Principalment puc definir aquest dia com la festa d’aniversari de la Misty. No obstant, una simple festa de nens petits no dona significat al que ha passat més endanvant.
A part dels amics de la Misty hi ha hagut un altra convidada: la Maggie. Per que sapigueu qui és, la Maggie és una noia Honk-Konesa, vaja de Honk Kong, que és estudiant d’intercanvi com jo i la Jun. Els dos ja la coneixiem de quan vam fer el viatge a Sacramento. La Jun havia entablat una particular bona amistat ja que compartien habitació. Ella té forces problemes amb la seva familia, i la Christy, bondadosament i sense esperar res a canvi (ironia), la ha convidat a passar el cap de setmana amb nosaltres. En teoria semblava que la Christy es comportaria i faria el paper per donar bona imatge davant d’ella. Però no ha pogut resistir a ser tan bruixa com sempre, i més aquests últims dies. Porta unes setmanes que desperta un odi meu i de la Jun força gran. Des de que ens hem mudat a aquesta casa la Jun i jo em estat parlant força. De què? Doncs és ben simple, bàsicament “rajant” d’ella i la familia. Evidentment avui no només no ha sigut una excepció sinó que ademés hi hem parlat més. Ja en el viatge vam parlar molt amb la Maggie del que ens passava aquí, doncs avui ella no ha hagut de tenir fer de les nostres paraules, ho ha pogut comprovar.
A la Christy no li fa gaire gràcia que la Jun i jo parlem. Es deu pensar que la estem criticant, i certament no va desencaminada. De totes formes tinc la sensació que el fet de que no li agradi que parlem fa que més la critiquem per aquest motiu, i, per tant, més parlem. Sembla com si no volgués que fossim feliços o algo. Em sembla que es creu que som els seus criats. Sempre ens està dient que hem de fer “housework” (feines de casa, tipus netejar els plats, la aspiradora...) i tot això. Un dia fins i tot em va dir que no anés al cole per ajudar-la a netejar. Més faltaria, que jo he vingut aqui a estudiar no a servir a una senyora amb sobrepès. Es clar, amb la poca paciencia que tinc, i lo molt que m’està tocant el ous ella, doncs imagineu com pot acabar la cosa. De se li està pujant la mosca al nas amb mi perquè no la venero com ella espera que fagi. I clar, quan em diu una cosa doncs pregunto el motiu o intento explicar el perquè ho estic fent. No només això sinó que molts cops està ella equivocada, i com que es tossuda com una mula (encara que més aviat sembla una vaca suiza), doncs no em dona la raó. Un exemple es el tema del rentaplants. Li he dit dos cops que es gasta més rentant-los a mà, doncs ella que no, que si són pocs doncs es renten a mà i ja estan. No només està gastant més aigua sinó que ademés fa ella més feina i ens en dona a nosaltres de més. Perquè clar ella els renta, però després nosaltres els hem de assecar i guardar-los. En canvi, el rentaplats els renta i els asseca sols. Una altra toçuderia és amb els gots, que diu que al microones es trenquen, que s’han d’usar tasses. A lo millor ella té un microondes de rajos infrarojos o algo que els peta, però a casa meva els he ficar des de fa 17 anys i mai se m’ha trencat cap. Totes aquestes coses no només hem posen de mal humor a mi sinó que fan que ella no desperti gaire simpatia cap a la meva persona. Ademés, cada cop que ens vol cridar o dir alguna cosa, tant a mi com a la Jun, no ho far directament a la cara. Suposo que sap que si fot els crits que li fot als seus fills a nosaltres li direm a la Marti. El que fa és parla cirdant a un altre, el Ray o la Jessica per exemple, fent al·lusió a nosaltres. Crida ben fort per assegurar-se de que ho sentim. Algo molt lleig, ja que considero que si vol algo de nosaltres ens ho hauria de dir a la cara. Això sí, ella ni pensa en el que nosaltres li demanem. El internet porta des de que ens vam mudar funcionant a mitges. Ella va dient que ha trucat i això però la cosa no sembla funcionar. Ademés no ha pagat, per lo tant em sembla que ara ja l’han tallat definitivament. A ella no li importa, perquè té el seu internet en USB i el fa servir quan li dona la gana. I clar si li diem que el necessitem ens diu que anem a utilitzar el seu ordinador. Es clar, si és una urgencia o algo important doncs és pot fer. El que no puc fer és anar al seu ordinador a mirar el meu blog o l’SPORT o el facebook. També se suposa que ens havia de portar a la oficina de correus. Jo haig de recollir el paquet que em va enviar la meva mare i enviar-ne un altre a la meva cosina amb la gorra que em va demanar. La Jun també vol enviar una carta als seus amics. Això ens va dir que ens portaria divendres. Divendres va dir que no tenia temps, que ja ens hi portaria demà. Això va ser una bola com una casa, perquè ella sabia perfectament que no ens hi portaria ja que estaria “enfeinada” amb la festa de la Misty. Evidentment ha tingut temps de portar-nos, pero no ho ha fet. I això és algo que ja li vaig introduir jo dilluns. Però es clar, no li podem dir res perquè sinó ens dirà que som uns impacients. El que em sembla és que vol anar ella sola a recollir el meu paquet per mentir-me com ha fet amb el paquet de la meva tieta. Com que el paquet estava enviat a la direcció de l’altra casa, van deixar els de correus una nota. Llavors l’hem d’anar a buscar a la oficina de correus. Van arribar dues notes, una pel paquet de la meva tieta i un pel de la meva mare. Jo no hi vaig caure, ni ella tampoc, i vaig pensar que eren les dues pel mateix. Quan vaig veure que el paquet era el de la meva tieta i no el de la meva mare com m’esperava me’n vaig adonar. La mentira va ser que em va dir que li havien cobrat $45 de comisió per haber-lo de guardar allà. Això no s’ho creu ningú. Per això ara vull anar amb ella per que no m’estafi. De totes maneres li he demanat dicretament el rebut, dient-li que els meus pares el volen per portar les contes de tot. El que ella m’ha dit és que aquests diners els desconti dels que hem deu del que em van robar. Així va rebaixant la xifra de diners que m’ha de tornar sense deixar anar ni un duro. A més a més, té tot el morro d’anar dient que ha hagut de pagar ELLA els diners. Si hombre, si paga algo amb els meus diners no ho paga ella, o pago JO. Si no en té prou amb la mentira, encara la vol engordar més. Va dient que com que aquest paquet està més dies doncs li cobraràn més. Com pot dir aquestes mentires, no pot ser que cobrin més per guardar-te el paquet dos dies a la oficina de correus que per enviar-lo.
Seguint en el tema que toca, la Maggie, la Jun i jo hem estat parlant tot el dia. Ella ha anat fent males cares, i se la ha vist força molesta. Havíem planificat reunir-nos a la nit per poder parlar amb tranquilitat. Malauradament, no em pogut parlar tant com haguéssim volgut i em hagut d’abortar la reunió abans casi de començar-la. No obstant, elles han tingut temps d’explicar-me algo molt important.
Es veu que la Christy els hi ha dit a elles que vol acollir a la Maggie, ja que ella necessita una nova familia d’acollida. Per normes d’AYUSA només es poden acollir un màxim de 2 estudiants. Això vol dir que m’ha de fer fora a mi. Suposo que no em vol perquè no sóc un nen de “Sí, senyora”. Per sort, la Maggie és molt bona i m’ha dit que ella si li proposa li dirà que no. Ja que ella ja ha trobat per la seva conta una altra familia a Alaska. Amb lo qual no sembla que la Christy m’hagi de fer fora sense cap motiu si la Maggie no ve.
Tinc la sensació que amb aquesta dona la cosa no acabarà bé. Em sembla que quan quedin menys dies per estar aquí el meu auto control anirà disminuint, i potser algun dia tenim algun problema. De moment creuo els dits per que no se me’n vagi la olla algun dia i li digui algo una mica pujat de tò, que això per ella pot ser algo tan simple com “fuck”, i em foti fora com va fer amb el Lorenzo.
Lo del Lorenzo si que té chiste, però això ja ho explicaré un altre dia.
divendres, 11 de febrer del 2011
Super Bowl
AQUESTA ÉS LA SEGONA ENTRADA QUE PENJO RESUMINT UNA MICA AQUEST TEMPS QUE HE ESTAT SENSE PENJAR RES PER CULPA DELS FALLOS DEL INTERNET. N'HI HA UNA ALTRA CORRESPONENT A LA MUDANÇA A SOTA. A PARTIR DE DEMÀ CONTINUARÉ EL DIA A DIA DEL BLOG. DEMANO DISCULPES PER NO HABER POGUT ESCRIURE. A MI TAMBÉ M'HA SAPIGUT MOLT DE GREU NO POGUER EXPLICAR EL QUE M'HA PASSAT. MALAURADAMENT MOLTS DELS SENTIMENTS I LES SENSACIONS JA NO LES RECORDO COM EREN REALMENT.
Diumenge 6 de Febrer
Avui ha sigut el gran dia. Un d'aquells dies que tenia marcat amb vermell al calendari des de fa molt de temps: la Super Bowl. Per aquells que no sapiguen el que és ho explicaré. Per fer-nos una idea de la magnitud del event cal dir que la Super Bowl és el partit que més persones segueixen per televisió a tot el món, i supera de sobres la magnitud d'un Barça - Madrid. Les entrades per aquest partit costen més de $1000 les més barates i sense comprar-les a reventa, i pujen fins a $10.000 algunes butaques. Es tracta d'un partit de futbol americà, el que aquí tothom coneix com ha "Football". Per característiques es podria comparar amb una final de la Champions League, amb la diferència de que la Super Bowl la mira TOTHOM, siguin del equip que siguin, els hi agradi el football o no. En canvi, la final de la Champions només la miren els aficionas al futbol i els seguidors dels equips que la juguen.
En el dia d'avui els equips que s'enfrontaven eren el Green Bay Packers, campions de la NFC, i els Pittsburgh Steelers, campions de la AFC. Els Steelers són l'equip que més cops ha guanyat aquest partit, amb un total de 6 campionats. Malauradament pels seus seguidors no han pogut aumentar la conta ja que els Packers han guanyat. Jo estava molt content ja que havia apostat $10 amb la Jessica a que guanyaven. Aaron Rodgers, el quarterback dels Packers, ha fet un partit sensacional i li han donat el trofeu de MVP. Ha fet 3 passes de touchdown i sense cap interceptació.
El partit l'he vist al menjador amb la familia. En principi l'haviem de veure tots allà, però conforme han anat passant els anuncis, que costen $1.000.000 cadascún, hi ha hagut una migració progressiva cap a la habitació de la Christy. El Ray ha decidit que ell el veia allà el partit i ja ni ha aparegut al menjador. Després la Christy i la Jessica han anat allà i jo m'he quedat pràcticament sol.
NO OLVIDEU COMENTAR LES DUES ENTRADES EH! HAVIAM SI TANS DIES SENSE PENJAR RES US HAN FET TORNAR LES GANES DE COMENTAR XD.
Diumenge 6 de Febrer
Avui ha sigut el gran dia. Un d'aquells dies que tenia marcat amb vermell al calendari des de fa molt de temps: la Super Bowl. Per aquells que no sapiguen el que és ho explicaré. Per fer-nos una idea de la magnitud del event cal dir que la Super Bowl és el partit que més persones segueixen per televisió a tot el món, i supera de sobres la magnitud d'un Barça - Madrid. Les entrades per aquest partit costen més de $1000 les més barates i sense comprar-les a reventa, i pujen fins a $10.000 algunes butaques. Es tracta d'un partit de futbol americà, el que aquí tothom coneix com ha "Football". Per característiques es podria comparar amb una final de la Champions League, amb la diferència de que la Super Bowl la mira TOTHOM, siguin del equip que siguin, els hi agradi el football o no. En canvi, la final de la Champions només la miren els aficionas al futbol i els seguidors dels equips que la juguen.
En el dia d'avui els equips que s'enfrontaven eren el Green Bay Packers, campions de la NFC, i els Pittsburgh Steelers, campions de la AFC. Els Steelers són l'equip que més cops ha guanyat aquest partit, amb un total de 6 campionats. Malauradament pels seus seguidors no han pogut aumentar la conta ja que els Packers han guanyat. Jo estava molt content ja que havia apostat $10 amb la Jessica a que guanyaven. Aaron Rodgers, el quarterback dels Packers, ha fet un partit sensacional i li han donat el trofeu de MVP. Ha fet 3 passes de touchdown i sense cap interceptació.
El partit l'he vist al menjador amb la familia. En principi l'haviem de veure tots allà, però conforme han anat passant els anuncis, que costen $1.000.000 cadascún, hi ha hagut una migració progressiva cap a la habitació de la Christy. El Ray ha decidit que ell el veia allà el partit i ja ni ha aparegut al menjador. Després la Christy i la Jessica han anat allà i jo m'he quedat pràcticament sol.
NO OLVIDEU COMENTAR LES DUES ENTRADES EH! HAVIAM SI TANS DIES SENSE PENJAR RES US HAN FET TORNAR LES GANES DE COMENTAR XD.
Ens mudem a la nova casa
Diumenge 30 de Gener
Aquest cap de setmana em fet el trasllat a la nova casa. En principi l'hauriem d'haver fet ahir, però no va poder ser. Primer de tot perquè la Christy, encara que ens va dir que ens mudavem dissabte, no va apareixer a casa fins pasades les 5 de la tarda. Això em va empipar una mica ja que vaig estar casi tot el dia sense fer res en concret a la espera de que ens haguessim de mudar. Pel matí vaig ficar totes les meves coses a la maleta. Com ja m'esperava no hi caben totes, així que vaig deixar tot el que no fós roba fora. Vaig volguèr aprofitar per fer-ho mentre jugava el Barça, així podia fer les dues coses a la vegada. Com que l'internet anava molt lent, vaig decidir escoltar-lo per la radio a RAC1. De mentres vaig estar parlant amb la meva amiga Laura Lacoma. Em va pillar pel facebook, i li vaig posar la cam mentre recollia la roba. Vaig parlar un rato amb ella i la vaig veure. Sembla que no, però fa molt de temps que no veig als meus amics. Hi ha alguns que els he vist per l'skype, però d'altres que fa 5 mesos que no veig. He parlat amb la majoria d'ells, però no els he vist a tots com m'agradaria. Mentre feia la maleta la Christy m'ha cridat per dir-me que hauria d'estar a baix ajudant a recollir-ho tot. Li he explicat el meu pla i ella m'ha dit "OK" però amb cara de no estar gaire d'acord. Fa una mica de gràcia ja que ella tenia als nois a baix recollint mentre ella estava tant panxa a la seva habitació.
Més tard ella i el Ray han marxat a la nova casa per arreglar-la. Pel que m'han explicat, he deduit que el Ray ha estat pintant la casa, i ella ha estat mirant i dient "Hem de fer això aquí, això allà!". Basicament el que fa sempre, repetir el que ha de fer i pensar en lo ocupada que està no fent res. Dient tot el que farà i tots els seus plans per al futur, però que al final no fa res. Quan han aparegut hem anat a la nova casa i la hem endreçat. He pogut veure el que sería la meva habitaciö, i el espai on hauré de viure els pròxims 4 mesos. Quan he arribat a la casa m'ha donat la sensació de que no habien fet gaire feina, però tampoc no tinc gaires fonaments ja que no sé com estava abans. Bàsicament em endreçat tota les coses que els antics propietaris habien deixat al garatge. Entre merda i altres coses no tan valuoses, hem trobat una pila de roba. Algunes coses amb la etiqueta encara. Roba cara ademés. de marca i per estrenar. Bolsos que potser valen $100 cada un. Algunes de les peces de roba portaven etiqueta i he pogut veure que valien $60, $15, etc. No exagero si dic que potser tota aquesta roba costa $1000. La Christy ha dit que farem una d'aquelles paradetes típiques americanes amb les coses del garatge. Em refereixo allà que surt a la tele, que treuen totes les coses velles que tenen al garatge i les posen davant del garatge perquè els veïns les comprin. Realment em fa il·lusió fer-ho. Espero que no sigui d'aquelles moltes coses que diu que farem però que encara no sembla que estiguem a la vora de fer-les. Quan ja era tard me n'he adonat de que no dormiriem en aquella casa encara. Bàsicament perquè els llits encara estaven a l'altra. Aleshores hem comprat una pizza per nosaltres, i per a ells menjar del Subway i em anat a la casa vella a menjar-ho i a dormir. Evidentment seguint amb la dinàmica elitista de comprar per ells algo "millor" que per nosaltres. Realment no sé si és millor o no, però 'ha semblat una mica lleig que ells es compressin algo diferent.
Avui sí que ha sigut la veritable mudança. Al matí la Christy i el Ray han anat a llogar un camió per posar totes les coses. Quan han tornat hem carregat tot el que em pogut al camió. Mentre ho feiem la "parejita" ha marxat a la altra casa a continuar arreglant-la. No dubto de que el Ray hagi estat treballant allà, però tinc els meus dubtes de que ella hagi fet algo. M'he sentit molt malament amb ella pel que ha fet. No em sembla bé que m'hagi deixat a mi la responsabilitat de carregar tot el camió amb totes les coses mentre ella se n'anava a l'altra casa a tocar-se la patata (o a que se la toqués el Ray). De totes maneres quan ha estat a la casa no ha mogut ni un dit. El que s'ha dedicat a fer ha sigut donar ordres i anar repetint totes les coses que HAVIEM de fer. No li he volgut preguntar per què s'incloia ella en aquestes accions si no pensava fer res. De totes maneres n'estic segur que no li hagués agradat gaire i s'hagués escusat amb lo de que té el canell trencat. Es veu que fa 2 anys va caure al "Food4Less" i es va fer mal al canell. A mi em sembla que fa "cuento" o és que el problema el té al cap i és un mal psicològic. Tot el dia ha estat rebre ordres i anar remugant per on se les podia ficar les seves ordres. Durant una de les carregues del camió he près mal. Estàvem movent un momble força pesat i el Tim, com que és una mica curtet, ha fluixejat i s'ha inclinat el moble cap a mi. La cantonada se m'ha clavat a la costella més propera al coll. No ha sigut res de l'altre món, però m'he fet enrere davant la possibilitat de descarregar el moble del camió. M'ha semblat que la Christy insinuava que no hi havia per tant amb el que m'havia fet i que podia seguir treballant mentre ella mirava. Hagués sigut una bona ocasió per recordar-li que ella no ha fet res. Durant bona part del dia he tingut una sensació que ja havia tingut fa un temps, quan vivia a casa de la Nedra. És la sensació de no tenir llar, de no tenir llit. És una sensació molt desagradable, m'he sentit com si visqués al carrer i no tingués on anar a dormir. No m'he quedat tranquil fins que no he muntat el meu llit. Llavors aquesta sensació s'ha esfumat. A la nit quan m'he estirat estava exhaustat. Em feien mal tots els ossos del cos després d'haver estat tot el dia movent coses.
A part de la mudança també era l'aniversari del Cody. El pobre m'ha fet una mica de pena ja que alguns dels seus germans havien tingut grans festes i ells s'ha passat tot el dia movent coses. A la nit la Christy li ha comprat un trist pastís d'aniversari. Ella també se sentia una mica trista pel seu fill i el trist pastís. El seu regal d'aniversari ha sigut roba i un MP3. L'hi han donat dos MP3, un és un iPod Shuffle de 2GB i l'altres és un sense marca però de 4GB. Li ha dit el Ray que probi els dos i que trii el que més li agradi i que l'altre li donaran a la Misty pel seu aniversari. També han inclòs una targeta de $15 per iTunes amb la que no es podrà descarregar gaire més de 15 cançons. Em sembla que amb lo poc sobrats de diners que van potser no estaria malament recòrrer a la pirateria. M'ha fet força gràcia la roba que li han comprat ja que li han donat en una bossa que semblava descombreries. Ell no ha semblat estar gaire content amb la roba, però de fet no ha somrigut ni amb el iPod. Així no m'extraña que repeteixi durant dos mesos lo molt que m'agrada la meva samarreta del Lakers. Si els seu fill ni somriu amb un iPod, que era exactament el que ell volia i havia demanat. Jo sempre faig cara d'estar molt content i dic moltes gràcies molts cops, més dels que seria normal, i accelero la meva respiració. Tot un ritual que ja em tinc après per tots els regals, així puc evitar amb solvència els que no m'agraden.
diumenge, 6 de febrer del 2011
Comunicant-me amb els meus
AQUESTA ENTRADA ES VELLA, SENTO NO HABER ESCRIT RES DURANT AQUESTA SETMANA NO TENIA INTERNET. PROMETO TRES ENTRADES ATRAÇADES PER TOT AQUEST TEMPS I DESPRES SEGUIR AMB EL DIA A DIA.
DIVENDRES 28 DE GENER
Avui quan he tornat del cole, com ja havia planejat, he trucat als meus pares. Abans, però, m’he posat a escoltar el programa de radio Palau “frikinomikon”, en el que surt el meu antic professor de física Juank. Un cop acabat he trucat als meus pares. Com ja havia quedat estaven a casa de la meva avia. Així que he pogut parlar amb tots ells. Mentre parlava ha irromput la Christy a la meva habitació per dir-me que marxaven a comprar al centre comercial. Jo li havia demanat que m’hi portés, però ella no tenia temps que perdre i volia marxar. Jo li he dit que estava parlant amb els meus pares i que evidentment no podia. Així doncs ha marxat sense mi. Volia comprar un regal pel Cody, que els seu aniversari es diumenge, i algo més de roba. Això m’ha fet enfadar molt i posar-me colèric, ja que li haviem demanat la Jun i jo especialment que ens hi portés i m’ha semblat una mica egoïsta per la seva part fer això. Més tard he descobert que ni tan sols han anat als centre comercial de sempre, sino a un altre per comprar coses per a ells. Un cop he acabat de parlar amb els meus pares he vist que el meu millor amic, l’Isaac, estava conectat al Skype. Com que la Christy no estava a casa encara i jo estava enfadat amb ella he decidit que podria parlar amb ell. Hem estat parlant durant dues hores ben bones. Al final m’ha dit que m’havia de penjar perquè s’estava sobant ja que eren les 2 del matí per a ell. Realment ha estat molt recomfortant poder parlar amb ell ja que feia dies que no ho feia. M’ha posat al dia de com anava tot per allà i jo li he explicat més detalls de la meva vida.
Cap allà les 5 de la tarda, després d’haver estat contactant amb la meva antiga vida des de les 12, he baixat a baix (obvi, no baixaré a dalt). Al cap de poc ha arribat la “family”. M’han dit que haviem de marxar per què anavem al @#€¬€@. Més tard he descobert que això volia dir “John’s incredible pizza”. Pel que m’han explicat i després he pogut comprovar, és un lloc on hi ha un bufet lliure i després una sala recreativa. Està pensat per passar en familia i arruïnar-la monetariament de pas. Després de posar-me les botes sopant, ja que no havia dinat res perquè estava parlant per l’Skype, hem anat a la part de jocs. Hi havia maquines d’aquelles que donen punts per canviar per coses, tipus bàsquet o bolos, i més coses per que et deixis els diners. A més a més, com que és un recinte tancat, no funciona amb diners, sinó que has de comprar una targeta que té credits i aquests credits es van gastant. D’aquesta manera no t’en adones de quan gastes realment. A més a més, no hi ha res que valgui un sol credit amb lo qual si et quedes amb un al final no el pots usar. No és gaire un credit, però a la llarga són molts diners. Jo he hagut de posar $10 per comprar més credits per jugar. La veritat és que m’ha semblat bastant just ja que m’han pagat tot el menjar i tot el que he jugat. Al final amb els crèdit que teniem hem comprat bastantes coses, una mica per cada un. Jo he agafat una cosa que costava ridiculament poc, he sigut bò. És una mitja pilota que li dones la volta la deixes en un lloc i salta. La he agafat de color rosa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)