Un nou any

El nou any ja fa dies que ha començat i les coses segueixen igual. Encara que arreu del mon es celebri el canvi d'any, tot és exactament el mateix. Les coses no canvien al pasar aquesta barrera temporal imaginaria. He estat força aburrit aquests últims dies. Són aquells dies de vacances que sempre sobren. Els 7 primers dies d'unes vacances són els que necessitem, a partir d'aleshores, són dies extres que no valorem. Tot es converteix en aburrit. Doncs això és el que m'ha passat. Avui ha sigut l'últim dia de les meves vacances de Nadal i com cada últim dia de vacances he reflexionat. Es en aquest moment quan me n'adono de que he llençat els últims pofistosos dies de vacances. Tampoc puc dir que hagi llençat res molt valuós, no tenia res a fer. Només hi ha dos coses que m'agradaria haver pogut fer: anar a comprar al centre comercial i quedar amb el meu amic Luís. La segona la vam posposar per quan comences el cole perquè ell estava a "elei". "Elei" és com es pronucnia LA en angles, terme que utilitzen els americans per referir-se a la ciutat de Los Angeles. Lo d'anar al súper he estat molts dies buscant la manera de demanar-li a la Christy d'anar però no es tan facil. Cal dir que a mi demanar coses em costa molt, així que potser és més fàcil del que em sembla. Vull anar a comprar roba, però el problema és que em van regalar roba per Nadal. Així que no veia molt adecuat demanar-li anar-ne a comprar més quan tot just m'havien regalat de nova. Ademés cap dels dies ella semblava gaire disposada a anar de compres al centre comercial, perdò, al CENTRE COMERCIAL. Una cosa tan meravellosa no es pot deixar en minuscules. Sí, es fantàstic. Jo n'estic una mica fart de que cada cop que vagin a comprar sigui al Walmart o al Target. Son llocs com el Carrefour, on hi ha de tot, però és més barat que a una botiga. Aquest és el motiu pel qual la Christy hi va, és més barat. El problema és que la roba que m'agrada portar a mi no és precisament barata, sinó pregunteu a la meva mare. A més a més, el centre comercial té moltes més coses que aquells hipermercats, com ara llibreries, bars, i petites botigues. La Christy m'ho havua descrit com un lloc prohibit o algo per l'estil, amb preus prohibitius. Però a mi em sembla que no és més car que els centres comercials espanyols.
Per aquest nou any ja tinc els meus propòsits fets, i els meus desitjos, però no diré cap dels dos. Són coses provades que no vull compartir. No és res extrany ni per l'estil, però simplement vull que continuin en secret. Espero que tot vagi com ha d'anar i el any pugui ser tan bò com l'anterior.