Llàgrimes

AQUESTA ENTRADA HA ESTAT ACTUALITZADA

ABANS DE LLEGIR LA ENTRADA QUE ACABO DE POSAR D'AHIR, QUE NO EM VA DONAR TEMPS D'ACABAR.

El banc s'ha quedat la casa! Sí, així són les coses. La casa aquesta on vivim no és de la Christy i el Ray, és llogada. Es veu que els propietaris la han perdut. Suposo que per no pagar al banc la hipoteca. Em sembla haber sentit en una conversa per telefon de la Christy, m'ha semblat que amb la Jessica, que devien 4 mesos. La cosa és que la Christy estava super "depre" i estava plorant. Jo li he preguntat que pasava i ella m'ha explicat això. Però quan li he preguntat si ens haviem de mudar m'ha dit que no, almenys fins que el banc ens ho digui el banc. De totes maneres em sembla que hi ha algo més que no sé. Plorava com si s'hagués mort algú. Ningú plora d'aquesta manera només per que els propietaris de la casa l'hagin perdut. A més tractants-se d'una casa que no deu tenir un especial valor sentimental per a ella, ja que fa uns 6 mesos que hi viuen i l'he sentit un parell de cops dir que no li agradava.

AIXÒ NOMÉS ES UN PETIT APERITIU DE LA ENTRADA, AVUI NO ESTIC INSPIRAT I NO CONSEGUEIXO ESCRIURE MÉS. LA CONTINUARÉ DEMÀ.

La resta del dia ha sigut més haviat desaprofitada. Hem trobava malament i no he tingut ganes de fer absolutament res. Volia fer els deures però no tenia proutes forces. No obstant, he aconseguit fer els deures de mates i guardar la roba de la secadora al seu lloc. Com que m'he près un medicament que hem vaig comprar estava dormidet. Aquest medicament em fa adormir-me. Al matí m'he qedat sobat mentre mirava la tele i per la tarda me anat a la meva habitació a estirarme un rato.