Messi: FIFA Pilota d'or 2010

A pesar d'estar als EE.UU., on el futbol (soccer pels americans) és bastant inpopular, no estic al marge de les notícies del món futbolístic. Avui era, sens dubte, un dia d'esdeveniments importats. La Pilota d'or de la FIFA s'entregava. Ho havia tres candidats, tots tres del Barça: Lionel Messi, Andrés Iniesta i Xavi Hernandez. La veritat és que estava content amb qualsevol resultat, ja que tots tres són del Barça, però em feia especial il·lusió que la guanyes Xavi perquè és un jugador català. La entrega del trofeu es feia mentre jo era al cole, així que, evidentment, no la he pogut seguir. La notícia me l'ha donat el meu amic Miguel. Les seves paraules exactes han sigut "I'm hella mad dude, cause Messi has won the Golden Ball. I wanted Xavi to win it.". Això vold dir, més o menys: Estic super trist tio, perquè Messi ha guanyat la pilota d'Or. Jo volia que la guanyes Xavi. La veritat és que no estic pas descontent amb el guanyador, de fet, Messi és el meu jugador preferit. Avui el Luis no hi era. El Miguel ha suposat que no ha vingut perquè volia veure la ceremonia. Jo estic amb ell, n'estic segur de que la seva absència té molt a veure amb la Pilota d'Or.
A part d'això, avui és l'aniversari del Junior. El seu nom no és realment junior, sino Eduardo José Rojas. Els motius de dir-li Junior són evidents si tenim en compte que el seu pare, l'Eddy, es diu igual. Avui ha fet un any. La festa no és fins al disabte, així que encara tinc una mica de temps per trobar-li un regalet per quedar bé.
El sopar d'avui ha sigut dels que m'agraden. Un sopar esmorçar. Això vol dir menjar d'esmorzar per sopar. Es clar que el esmorzar americà dóna per molt. Uns ous truita destroçats, pà d'esmorçar, bacon i "gravy". Això del "gravy", que es pronuncia /greivi/, no sé lo que és, però està bò. No és res que és mengi, és només una salsa que posen a sobre de moltes coses. Jo ja li he demanat que em dongui la recepta per poder esbrinar lo que és. N'estic segur que algun dels ingredients de la recepta serà un sobre de polvos del súper. Aquí no hi ha res que estigui fet sense sobre de menjar, o menjar disecat, o menjar precuinat. Això d'agafar els ingredients basics i cuinar a partir d'allò no va amb els yankees. De postre hi havia madalenes amb una salsa, de color, tipo nata però amb gust, per sobre.