Centre Comercial

ABANS DE LLEGIR AQUESTA ENTRADA ASSEGUREU-VOS QUE HEU LLEGIT LA DE LA FESTA DEL JUNIOR QUE LA HA PUBLICAT A LA VEGADA QUE AQUESTA

AQUESTA ES LA ENTRADA CORRESPONENT AL DILLUNS 17 DE GENER

Avui era un d'aquells dies que es tenen planejats. Era: un dia una hora al centre comercial. Des de dissabte haviem planejat anar al centre comercial. De fet, hi hauria d'haver anat el divendres, però la Christy estava massa atavalada amb la festa i no m'hi va poguer portar. Quan el dissabte li vaig demanar em va dir que hi podriem anar el dilluns. Com que la gasolina es molt "cara" (realment està tirada de preu comparat amb els preus europeus, fent els calculs de canvis d'unitat surt a 0.67€/litre), a casi $4 el galó que en realitat són $3.25, doncs ens va dir que anéssim amb bus. La meva mare m'havia dit que existia aquest bus però jo havia dubtat d'ella. En realitat tampoc m'havia preocupat massa perquè dubtava que la Christy ens deixés anar en bus. Certament no li feia gaire gracia que anéssim en bus, ja que segons ella tot és molt perillós, fins al punt de que un nen de 14 anys m'hagi d'acompanyar al cole. Tot hi així aquest cop no li quedava més remei ja que no tenia diners per gasolina. I amb això vull dir $0, encara es meitat de més i ja no té més diners. A mi se m'acudeixen unes quantes solucions per evitar que els hi torni a passar això, però no crec que sigui bona idea sugerir-les. Haviem parlat amb la Jun d'anar cap allà a les 11. No obstant a les 11 és quan s'han llevat la Jun i la Christy, que ens havia d'ensenyar on era la parada. Abans de marxar haviem de fer alguna "Housework", que vol dir aspirar, netejar la cuina, etc. Amb tot em sortit a les 12 de casa, i a les 12.15 erem a la parada. Un cop allà em pensat que estaria bé pagar-li els diners del bitllet del autobús al Cody perquè també pogués venir. Com ha consequència d'això també havia de venir la Misty, ja que a la Jun li feia pena. Així que em tornat cap a casa pensant que si li pagavem els diners del autobús a la Christy ens portaria en cotxe. Quan hem arribat a casa hem descobert que no era així. Aixi que hem tornat ha anar el 4 cap a la parada. A les 12.45 erem allà. Hem estat una hora esperant a que el autobús passes, però no ha passat. Llavors hem decidit que era millor tornar a casa. La raó de que no passessin era que el deficient sistema de transport públic america feia festa igual que nosaltres. La raó: dia de Martin Luther King Jr. (que suposo jo que deu ser el mateix que els que tots coneixem com a Martin Luther King "asecas"). Segons la Christy a ella no li importava perquè no li agradaven gaire els negres. Un comentari que tal i com l'ha dit ha sigut molt racista. I això que ella no es considera racista. Si algú que fa un comentari com aquest no es considera racista vol dir molt de la societat americana. A casa haviem d'esperar a que el Ray arribés de treballar perquè la Christy ens hi pogués dur en cotxe ja que ella només tenia la pick-up i no hi caviem tots. Alla a les 3.15 ha arribat el Ray. Entre que hem sortit i tot el rotllo hem arribat al centre comercial a les 4 de la tarde. Per fi havia aconseguit el meu objectiu. Només entrar m'he ficat a la primera botiga que he vist: Vans. Allà he descobert que la talla de pantalons que pensava que portava, ja tenint en compte que m'havia aprimat, m'anava molt gran. Després de carregar-me amb sis texans he tornat a entrar al provador. Al final m'he quedat uns texans foscos bastant xulos que m'han costat $50. No són pitillos, però són tirant a estres per sota. Segons la etiqueta són una mica més estrets de sota que del genoll. També m'he emprovat un parell de samarretes però cap era de la meva talla. N'hi havia una que m'hagradava però lo més petit que tenien era un M. No sé si les talles americanes van iguals que les europees, o és que ja pensen en lo gorda que està la societat yankee, però jo normalment solia portar una XL o una L i la M em venia un pel gran. Mentre eserva que el Cody em vingués a buscar per portar-me allà ón eren ells, he vist una botiga de gorres i hi he entrat. Havia de comprar-li una gorra dels Red Sox al Pngu, el novio de la meva cosina. La tenda era idònea, el paraís dels barrets, així que m'he fet amb ella. El Cody m'ha portat a la joyeria ón estava la Christy. Li estava comprant un anell amb diamants i tot per l'aniversari de la Jun. Aquesta podria ser una manera d'estalviar, ja que per la quantitat de papers que ha firmat la Christy, no semblava precisament barat. Abans de que acabés li he demanat si podia anar a donar una volta. He trobat una altre botiga de roba que no tenia mala pinta i hi he entrat. Quan estava al provador m'ha trucat el Cody dient-me que era hora de marxar. Eren les 4.55!!! M'he acabat de provar els pantalons hi he marxat. M'he n'he quedat uns de negres bastant xulos, del estil als que m'havia comprat abans. La etiqueta marcava $30 però com que estaven de descompte m'han sortit per $20. I aquí ha acabat la meva hora al centre comercial. He marxat molt cabrejat perquè sabia que encara tardaria una mica de temps en poguer tornar-ho a anar. Si hi pogués anar cada setmana no m'importaria, però amb la poca freqüència que hi puc anar doncs em molesta molt, per no dir que em toca... (bueno lo de la salsitxa que ja sabeu).
Abans de pujar al cotxe encara a passat una altra cosa molt interessant. La Christy li ha donat el regal a la Jun! El seu aniversari és d'aquí més d'un mes. Em sembla que això diu molt d'ella. No s'ha pogut esperar a donar-li el regal, volia veure quan li agradava en aquell moment. Però, sobretot, volia que li dongués les gracies molts cops. Durant el dia li he preguntat 5 o 6 cops si li agradava per que ella li digués que sí i li dongués les gràcies. Això és algo que també ha fet amb mi amb el meu regal de la samarreta i la gorra dels Lakers. És d'aquelles persones que compra els regals només perquè li agreixín que te l'ha comprat.