Dia de Reis

AQUESTA ENTRADA CORRESPON AL DIA D'AHIR PERO LA PUBLICO AVUI PERQUÈ AHIR ESTAVA MALALT I NO ESTAVA EN CONDICIONS DE POSAR-ME A ESCRIURE.

El meu dia de reis va ser com un altre dia de l'any normal i corrent. Simplement aqui no existeix aquest dia. Es viu amb tanta indiferència com nosaltres vivim el dia d'acció de gracies. L'únic que va tenir d'especial va ser que la nit abans vaig trucar a la meva familia. Vaig passar-me tres hores parlant amb ells. Massa estona, però últimament els trobo a faltar més que mai. No sé si es pel Nadal o perquè ja fa molt temps que sóc fora. Si mi poso a pensar ja fa 4 mesos que vaig marxar. Moltes coses han cambiat desde la meva partida, n'estic segur. Mai havia estat tant de temps seguit lluny de casa. Quan marxava 3 setmanes de vacances i després tornava a casa em semblava que havia passat una eternitat. Doncs ara ja son 4 mesos. És molt de temps però tot just estic a la meitat del cami.

A part del dia de reis va ser el meu segon dia de cole. Un dia dels que classifico com "Achiís!". Vaig notar els primers símptomes a la classe d'historia i el costipat va anar progressant per les seves 7 fases durant el dia. Va ser un bon dia al cap i a la fi. Per primera vegada en 6 mesos vaig aprendre algo nou. La meva nova classe de mates comença a donar profit. Em sembla que a partir d'ara disfrutaré molt amb aquesta classe. Espero que el que vaig aprendre sigui del nivell que els meus companys estan fent, així em servirà d'alguna cosa. Si no em serveix, doncs mala sort, però almenys disfruto la classe.

A la tarda, després del cole. vaig anar a casa del meu amic Luis. Haviem quedat el dia anterior per jugar a la PS3. La Christy em va dir que havia de ser a casa a les 5. Em va molestar una mica que fós tant d'hora, però vaig oveir perquè si faig una mica tard es possa molt furiosa. A les 4.50 ja era a casa amb puntualitat. A casa del Luis vam jugar al FIFA 11 i al Call of Duty: Black Ops. Al FIFA jo li vaig guanyar tots els partits. No és que ell fós dolent, sinó que jo m'hi defenc força bé, a pesar de no haver jugat més que un cop en els ultims 4 mesos. Al COD vam jugar a zombies online.

Quan vaig arribar a casa em trobava fatal. La fase 7 havia començat: mal de cap. No em sentia amb forces per fer els deures així que vaig estirar-me al llit a mirar coses a l'ordinador. Més tard vaig baixar a sopar i a veure el partit de basquet. La Christy em va dir que em prengués un dels medicaments que m'havia comprat al súper un dia. L'últim cop havia tingut problemes perquè no s'havia disolt així que li vaig demanar ajut al Cody. El Goofy va descobrir que s'havia de posar amb aigua calenta i així vaig fer. Com que està bastant més dolent que les Couldines que jo vaig portar, me'l vaig pendre poc a poc barrejat amb el sopar. Allà a la mitja part em vaig quedar sobat veient-lo. Quan em vaig despertar eren les 7.30, però estava reventat, així que vaig estar-me 30 minuts més sovant. Llavors em vaig donar conta que s'estava fent tard i havia de fer els deures, així que vaig fer un esforç sobrehumà i em vaig llevar. Mentre acabava els pocs deures que tenia la Christy va irrompre a la habitació. Em va dir que avui millor no anés al cole. Tenia raó, i jo no era qui per discutir-li aquesta sabia decisió. Així que avui no he anat al cole. Com jo ja sabia avui m'he trobat millor. No obstant, el mal de cap a persistit.