Adeu 2010

El 2010 ja s'ha acabat. Vull aprofitar per fer la vista enrere i veure tot el que he viscut aquest any. Sense cap mena de dubte auest a sigut el millor any de la meva vida. Ha sigut quan més he disfrutat i quan més feliç he sigut. També ha sigut l'any en el que he tingut la oportunitat de viatjar als EE.UU. Sens dubte un dels grans somnis de la meva vida. Potser desde aqui no ho voloro, però això que estic vivintés molt gran. Nou mesos enrere imaginava amb incerteça com seria la meva vida si finalment marxava a EE.UU, mentre corria al costat del riu en els entrenos d'handbol. Segur que el que imaginava era completament diferent a com està sent. Principalment perquè tenia la sensació de que estaria a Boston. Marxar ha sigut una de les decicions més valentes que mai he près, una decisió que quan la vaig pendre no comprenia ni molt menys la seva magnitud. Ho veia tot massa facil i massa sencill, no imaginava que seria tant dur. Quan millor m'anaven les coses vaig decidir deixar-ho tot aparcat per venir aquí. No vull dir que m'arrepenteixi d'haver vingut però sens dubte la meva vida serà completament diferent de com hauria sigut si no hagués marxat. Millor o pijor? Això mai se sap, només se que diferent. Jo sóc dels que pensa (encara que no se si hi ha més gent que pensa com jo) que les petites decisions i accions que fem cambien completament la nostra vida. Una decisió, per molt insignificant que sigui, pot cambiar radicalment el transcurs de tota la nostra vida. Moltes d'aquestes decisions no depenen de nosaltres, són simplement accions que fan els demés sense pensar que puguin afectar d'una manera tant significativa a la teva vida.
Aqui la festa d'any nou ha estat un tant desebedora. Es planejava com LA GRAN FESTA, però no ha sigut més que un sopar normal i corrent. En principi podiem portar els nostres amics, però no ha vingut cap. Els meus amics no podien, els de la Jun no li han contestat, i els del Cody havien de venir, però no s'han presentat. Jo, pensant que seria una festa, m'he posat el meu polo Lacoste (es falç, només em va costar 10€ en un top manta d'una platja d'Andalucia) i m'he posat gomina. Quan he baixat abaix (valgui la redundancia) m'he sentit una mica "offside". Em sopat espaguetis amb tomaquet i una torradeta. La nit ha esdevingut normal, això vol dir com qualsevol altra nit practicament fins alla les 23.50. Les ultimes hores de l'any les he passat mirant com la Christy i el Ray jugaven a bitlles al Wii Sports. La Jessica i la familia han sigut els únics convidats de la nit. L'Eddy ha arribat més tard perquè havia de treballar, allà les 23.30. Al matí havia comprat raïm per menjar amb les campanades, suficient raïm per menjar-ne cada cap d'any fins que hem jubili. N'he menjat 12 boletes al migdia pel cap d'any europeu, però pel cap d'any americà ja no en quedaven. La gilipoyas de la Misty se l'havia menjat tot. L'hagués matat, ho juro. Aquesta nena és tonta, li he deixat menjar una o dos boletes, i quan le deixat a la cuina se la fotut tot. Doncs ja no li penso deixar res més. Quan he vist que n'estava menjat he anat rapidament a contar quantes boletes quedaven, però ja només n'hi havia 11, i la dotzena la acabava de mossegar. Així que no he pogut menjar raïm pel segon cap d'any. La nit ha millorat a partir de llavors. He estat parlant amb l'Eddy y la Jun, y la Jessica a ratos. És lo més semblant a algú de la meva edat que conec, ja que els altres nens són massa petits per parlar de segons quines coses, i més contant que són bastant retrassadets. L'únic que se salva de la deficiencia mental és el Cory.
El meu altre cap d'any ha sigut bastant semblant al sopar de Nadal. La única diferència és que he pogut menjar algo, el raïm. No ha sigut tant dificil com va ser el Nadal fora de casa. A partir d'ara ja tot el temps que em queda aquí es en compte enrere. Ara porto més o menys la meitat del temps que haig de estar a yankeelandia, tot el que em queda ja no és un dia més, sinó un dia menys.
BON ANY A TOTS

PD: TAL COM VAIG FER AL NADAL, AGRAIRIA A TOT QUE FESSIU UN ESFORÇ PER ESCRIUREM UN COMENTARI DE FELICITACIÓ O ALGO. AIXI VEURE QUE L'HEU LLEGIT I M'EMPORTARÉ UNA ALEGRIA. AGRAEIXO DE PAS ALS QUE VEU COMENTAR EL MEU POST DE NADAL I INCITO ALS QUE NO HO VEU FER A QUE COMENTEU AQUEST.