Ordenant el garatge

Avui ha sigut realment un diumenge atípic. Per començar no he vist gens de football. L'altre dia a la tele li va pasar algo extranyíssim i tots els canals van desaparèixer. La Christy va trucar als del Dish (la comanyia que subministra la tele, com el Digital+) però li van dir que eren uns problemes de la recepció de senyal o algo així. Pel que van dir, el fallo era seu, però encara no funciona i ja fa gairebé una setmana. Tenim canals, però no n'hi ha cap de bò. És com si només tinguessim el pack bàsic. A més de no tenir football, m'he passat casi tot el dia ordenant el garatge. El tenien ple de merda i fastigós. Hem estat desde la 1 fins a les 5 netejant. He acabat amb l'esquena rebentada, i això que m'ajupia bé per no fer-me mal. La veritat és que calia que el netejessin. L'altre dia vam estar mitja hora buscant unes tisores per podar l'arbre de nadal que havien comprat. Jo en vaig trobar unes, però eren massa grans i no els hi anaven bé. Al final no les vam trobar, però avui tampoc no han sortit. No m'agrada gaire haver de buscar les coses en aquest desordre de garatge. No vull haver de pagar per una cosa que no és culpa meva. Si ténen una garatge fet una merda és el seu problema no el meu. Lo únic que ha salvat el meu diumenge és que he pogut parlar amb els meus amics. La veritat és que m'agradaria parlar-hi més sovint. El problema és que haig de triar entre parlar amb els meus pares i la meva germana & company o amb els meus amics. I, encara que a vegades preferiria parlar amb els meus amics, trobo que és més important parlar amb la familia. Els trobo a faltar a tots molt. Cada cop que hi penso no puc evitar que se m'escapi alguna llàgrima. Ara que s'acosta nadal se'm fa encara més dificil. Hauré de fer el cor fort i aguantar.
Ahir vaig estar castigat per primer cop. No està mal haver aguantat tres mesos sense un càtig. Vaig tenir sort de que el càstig va ser lleu. El que va passar va ser el següent:
Jo estava intentant veure Harry Potter and the half-blood prince y la Misty i el Cyle no paraven de fer soroll. Els hi vaig dir que callessin, però encara feien més soroll aposta. Al final em vaig posar serio i els hi vaig dir que callessin. Però el Cyle no va entendre el que era serio i em va seguir vasilant. Evidentment jo estava molt enfadat perquè portava 1 hora sentint als nens fent soroll aposta. Li vaig dir "Cyle no estic fent broma". Llavors ell va seguir fent el tonto i fent caretes i haviam si el pillava. No em va costar gaire cazar-lo. Es va ficar amb la taula entre ell i jo, i quan va sortir cap un costat el vaig agafar del coll i el vaqig estampar contra la paret. Llavors li vaig dir "No estic fent broma, para!". Aquí es va acabar tot. Ell se'n va anar a la seva habitació espantat de mi i la Misty, va tardat menys d'un segon en anar corrent a la habitació de la seva mare a xivatar-se de tot. Llavors la Christy em va cridar. Jo estava arrepentit del que havia passat, no volia fer això, però m'havia posat colèric (Wrathful, en anglès, de algo serveix jugar al WoW). Vaig parlar amb la Christy i el Cyle, vaig demanar disculpes i la situació va quedar aclarida. El meu castig va ser estar sense ordinador aquella nit. Un càstig molt acceptable tenint en compte que per això, segons quina mare m'hagués pogut deportar del país. Ella va entendre com és el seu fill. Evidentment em va dit que aquella no era la manera, que li havia d'haver dit a ella que m'estava molestant. Jo ja ho sabia que era el que havia d'haver fet, però no ho vaig fer.
La veritat és que raonant la situació, en puc treure algunes coses positives. Primer de tot, el Cyle ja sap que quan no bromejo, no bromejo. Una mica de por al cos del nen, per el petit preu del càtig no està malament. Això és un raonament molt fred, sé perfectament que el que vaig fer està malament. He tingut sort de que només em va castigar aquella nit. Demà surt el Cataclysm i tenia por de no poder jugar-hi. Tampoc no crec que la situació s'hagi d'agreujar, no li vaig pegar ni res. L'únic que vaig fer va ser agafar-lo.