Desde bon matí m'he ficat en problemes. Per començar la Christy s'ha enfadat amb mi perquè segons ella li he contestat malament. Realment no ho he fet, però suposo que per a ella això és una falta de respecte. El que ha passat és que jo com cada matí jo m'he près les coses amb molta calma i no he corregut gens ni mica. Eren les 7.05 i la Christy ens ha dit que ens afanyesssim que si no marxavem ja arribariem tard. Jo li he dit "Tenim suficient temps". Ella s'ha enfadat molt i m'ha dit que no li contestés així, que ella sabia perfectament quan temps es tardava en arribar al insitut. Jo li he respòs "Sí, 15 minuts". Llavors encara s'ha enfadat més i ha començat a dir coses de mi en tercera persona. En aquest punt jo ja he marxat i he suat de tot el que deia. Evidentment tenia raó, i he arrivat al cole 5-10 minuts abans de que començessin les classes. La hora perfecta ja que no arribo tard ni m'haig d'esperar a la porta passant fred.
Al cole m'han vingu més problemes. A la classe de Pre-Calculus ha vingut una de les "conserges" i m'ha donat un paper. Es tractava d'un paper d'assistència a la "Saturday School", que basicament és anar al cole un dissabte. Segons m'ha explicat és degut a absències o retards no justificats. Suposo que al arribar a 3, que són els que jo tinc, et penalitzen amb el "Saturday School". Al principi he pensat que eren dies que havia estat malalt i la Christy no havia trucat per dir-ho. Després he investigat més hi he vist el motiu. Un d'ells era pel viatge a Sacramento, que vaig marxar un divendres. No obstant jo li vaig demanar permís al meu "School counsellor" i ell em va signar un papaer. Suposo que no deibia notificar-ho, així que ara haig de demanar-li a la Marti una prova d'això. Els altres dos coincideixen amb la data en que vaig canviar les meves assignatures. No sé exactament el motiu però el que va passar és que em van donar l'aula incorrecta. Vaig estar esperant 5 minuts a la porta i ningu apareixia, aixi que vaig anar a preguntar. Llavors em van dir que l'aula era un altre. També perquè suposo que el "School Concellor" no devia haber notificat als meus antics profesors o ells encara seguien unes llistes desactualitzades. Del que estic segur és de que no m'he saltat cap dia de classe. Ademés tots els retards, que haurán sigut uns dos, i per ben poc, han sigut després de canviar-me les assignatures. A primera hora tinc US History, i com que aquest profe és "guay" encara que arribis tard no ho notifica. Així que per retard segur que no ha sigut, ademés per dates quadra tot. Després de les classes he anat a parlar amb una senyora a la que m'havia enviat la conserge i li he explicat la situació. Així espero poder evitar anar al cole un dissabte per no haber fet res.
Per colmo la meva mala fortuna no havia acabat per avui encara. Només una hora més tard, a classe de AP Calculus m'ha tornat a passar una altre cosa. No la he liat ni res, més haviat ha sigut algo meu. Estava jo jugant amb el meu llapís, i amb la meva gran habilitat natural amb les mans (ironia) doncs se ma relliscat. He intentat agafar-lo abans de que comences a caure per he tingut molt mala fortuna. Amb la mà l'he portat contra el pit, que ha fet de tope, i me l'he clavat al dit. Amb tanta mala sort que m'he ficat tota la mina ha dins, i un cop alla s'ha trencat. Així que m'he fet una petita, però profunda, ferida ben sanguinaria -ha estat sangrant un bon rato- i amb la mina ha dins. No he conseguit treure-me-la ja que està molt profunda, així que encara està alla dins. Dit això, si algun metge/enfermera (sí, Lola, va per a tu!) llegeix això i creu que pot ser perillòs que deixi la mina a dins i hauria d'anar a l'hospital a que m'ho curin que m'ho comuniqui.
dijous, 27 de gener del 2011
dimarts, 25 de gener del 2011
Empaquetant
Aquesta tarda he començat a empaquetar les meves coses. Tal i com em va dir ahir la Christy, marxem aquest divendres. Sortosament no marxem els diumenge de la Super Bowl com ja em temia. De moment he omplert la maleta de mà que vaig portar quan vaig venir. Hi he posat la roba que habia apartat perquè ja no em posava, roba d'estiu i pantalons massa grans, i els pijames d'estiu. També hi he posat els llibres d'historia d'Espanya i Castellà i alguns aparells electornics més i més coses. Aquesta maleta ja està tancada. També e començat a plegat algunes samarretes que tenia penjades i no tinc pensat posar-me en aquests tres dies.
He decidit que seria bona idea buidar els calaixos que tenia plens de coses. He fet la feina a dos dels quatre que tinc. Els de la roba interior i pertinences personals l'he deixat tan sols amb la roba interior que portaré aquests tres dies i la cartera i un parell de coses més. L'altre roba interior l'he posat a les bosses on l'havia guardat al venir i ho he ficat tot a la maleta gran. Amb el calaix dels papers he tingut més feina. He ficat tots els papers que tenia solts en bosses de plàstic per a papers. Tota la pila de bosses amb papers ha dins la he ficat dins d'una caixa que havia guardat dels meus regals de Nadal.
Per avui em sembla que ja he ordenat prou perquè estic agotadíssim. He decidit plegar perquè ja no podia més. Prefereixo fer una mica cada dia i així no anar atabalat. Dema intentaré fer una mica més. Potser ordenaré el calaix dels pantalons i guardaré la roba que ja no em pensi posar en els dos dies restants. Evidentment hi ha coses que millor deixar-les per demà, dijous o divendres. Sobretot el tema de guardar la roba. Com més dies passin menys dies quedaran, i per tant menys roba que hauré de deixar al armari. El que no vull es triar el conjuntet que portaré cada dia de la setmana.
ESTIC MOLT DISGUSTAT PERQUÈ AHIR VAIG FER UNA ENTRADA SUPER LLARGA I CURRADA I NOMÉS HI HA HAGUT UN COMENTARI. ÉS INDIGNANT! SÉ QUE US COSTA COMENTAR, PERÒ QUAN HI HA TANTA MATERIA EM SEMBLA QUE NO ES TANT DIFICIL DEIXAR LA VOSTRA OPINIO AL RESPECTE.
He decidit que seria bona idea buidar els calaixos que tenia plens de coses. He fet la feina a dos dels quatre que tinc. Els de la roba interior i pertinences personals l'he deixat tan sols amb la roba interior que portaré aquests tres dies i la cartera i un parell de coses més. L'altre roba interior l'he posat a les bosses on l'havia guardat al venir i ho he ficat tot a la maleta gran. Amb el calaix dels papers he tingut més feina. He ficat tots els papers que tenia solts en bosses de plàstic per a papers. Tota la pila de bosses amb papers ha dins la he ficat dins d'una caixa que havia guardat dels meus regals de Nadal.
Per avui em sembla que ja he ordenat prou perquè estic agotadíssim. He decidit plegar perquè ja no podia més. Prefereixo fer una mica cada dia i així no anar atabalat. Dema intentaré fer una mica més. Potser ordenaré el calaix dels pantalons i guardaré la roba que ja no em pensi posar en els dos dies restants. Evidentment hi ha coses que millor deixar-les per demà, dijous o divendres. Sobretot el tema de guardar la roba. Com més dies passin menys dies quedaran, i per tant menys roba que hauré de deixar al armari. El que no vull es triar el conjuntet que portaré cada dia de la setmana.
ESTIC MOLT DISGUSTAT PERQUÈ AHIR VAIG FER UNA ENTRADA SUPER LLARGA I CURRADA I NOMÉS HI HA HAGUT UN COMENTARI. ÉS INDIGNANT! SÉ QUE US COSTA COMENTAR, PERÒ QUAN HI HA TANTA MATERIA EM SEMBLA QUE NO ES TANT DIFICIL DEIXAR LA VOSTRA OPINIO AL RESPECTE.
dilluns, 24 de gener del 2011
Arruinats
La pobresa de la familia està tocant fons. Avui mateix s'han desprès del ordinador de pantalla tàctil. Això sí, sempre guardant les formes perquè quan li he preguntat al Cody que havia passat amb el PC m'ha dit que els senyor del "sales-rents" (o algo així, el nom no sé com és) se l'havia emportat. No m'ha dit pas que l'havien vengut o empenyat, no.
Una altre notícia és que L'Eddy està malalt. La veritat és que no sé que li passa ja que aquí ningú em diu res. La majoria de coses m'assabento perquè ho sento d'alguna conversació ho perquè m'ho diuen quan ja són un fer amb un tò com si ho hagués de saber. Pel que vaig sentir ahir, no ho sabien. Avui no he sapigut res ja que he marxat de casa al matí; quan he tornat m'he posat a fer els deures amb la música força perquè no em molestessin els crits i el sorrol de la tele; després he marxat a l'institut a jugar a futbol amb els meus amics; i ara quan he tornat no hi havia cap adult a casa. Jo he preguntat als nens on eren però com sempre la majoria han arronsat les espatlles. L'única resposta que he obtingut ha sigut per part del Cody que m'ha dit, amb tò de no estar del tot convençut, que havien anat a buscar el sopar. No sé si es referia a que havien anat al súper a comprar menjar, que per la hora que és espero que no ja que si és així soparem força tard, o a comprar a algun lloc de menjar ràpid, tipus pizza hut o KFC, que són tant barats i van molt bé per millorar l'economia familiar (ironia). Com que no han arribat encara suposo que potser deuen haver anat a l'hospital amb l'Eddy, però a mi no m'han dit res, considero que sent el més gran ho hauria de saber. I més si deixen un nen d'un any a la casa. El que em sembla que li passa al Eddy és el que el metge ja li havia dit: massa cerveza, massa sucre i massa sal. Em sembla que és diabètic, i el metge li va dir que no vegués tanta cerveza o no sé que. Partidari de viura poc temps però dsfrutar-lo en comptes de tenir una llarga i amargada vida, no li va fer cas.
L'altre dia vaig enviar un correu a la Marti preguntant per la meva roba i els meus diners. Sobre la roba em va dir que no la podria recuperar i que ho sentia molt. En el tema dels diners, ha parlat amb la Christy i li ha preguntat per ells sense dir-li que havia parlat amb mi. Ella li ha dit que ja m'havia anat pagant petites coses. Si que es cert que em va dir que ho faria així, però jo vaig pensar que es referia a pagar una cosa per mi i que m'ho diria quan ho fés. No em sembla gaire bé que pagui una cosa per mi sense dir-mo quan potser jo no la vull, i després em digui que ho ha pagat per mi. Em sembla que quan vagi a pagar algo per mi per descontar-ho del que m'ha de tornat m'ho hauria de dir d'una manera una mica clara. Un cop em va comentar que havia hagut de pagar una multa de força diners perque m'havia possat al "free-lunch". El "free-lunch" és com una aplicació que em permet poder agafar el brunch i el lunch de l'institut sense haver de pagar. Aquest servei només està disponible per persones que tenen uns determinats ingressos i no està oberta a estudiants d'intercanvi. Es veu que la Nedra li va dir que m'hi podia ficar, però resulta que no i va haver de pagar. No sé, crec que m'ho hauria d'haver consultat abans de pagar tot el meu menjar de tot el any utilitzant els diners que m'ha de tornar. Jo no sé que li haig de contestar ara a la Marti perquè em sembla molt lleig això que li ha dit, però tampoc vull que després se m'acusi de mentirós excusant-se amb aquest assumbte. El problema és que ella té la postura de "bona", ja que ella no em va robar directament els diners (això espero, suposo i crec) però es va oferir a tornar-los. Evidentment devia de ser un dels seus fills (ehem! Cody!), però jo no li puc exigir a ella com si fós la lladre.
NO ESTA ACABADA, VAIG A SOPAR QUE JA HAN ARRIBAT
Ahir també hem vaig tallar el cabell. Ja tocava perquè portava unes grenyes que feien pena. El nou tall de cabell és de llarga durada. Amb això vull dir que és ben curt, al #1 a les patilles i la nuca i amb tisores curtet per dalt. Malauradament la peluquera no tenia coneixement de la cicatriu que tinc al cap i jo no hi vaig pensar. Així que ara m'ha quedat una ratlla al darrere del cap. Normalment la meva mare mai me'l talla tant curt perquè no es vegi. Sortosament porto casi sempre gorro ja que fa molt fred, i a partir de demà portaré gorra també.
El diumenge també va servir per definir la Super Bowl. Els Green Bay Packers es van proclamar campions de la NFC i els Pittsburgh Steeles, que és l'equip que més cops ha guanyat la Super Bowl amb 6 títols a les seves vitrines, van guanyar el títol de la AFC. Així que d'aquí dues setmanes, el diumenge 6 de febrer, els Steelers i els Packers jugaran la Super Bowl. El cap de setmana que bé tindrà lloc a Hawaii la Pro Bowl. Aquest partit és com una espècie de "All-Stars" però en versiò football. Els millors jugadors de la lliga s'ajunten en un partit entre la AFC (conferència americana) i la NFC (conferència nacional).
Com ja preveia ens hem de mudar d'aquí poc. La Christy no m'havia dit res encara directament, però jo li havia preguntat al Cody i ell m'ho havia confirmat. No obstant, avui m'ho ha confirmat i m'ha dit que comenci ha empaquetar les meves coses. També ens ha portat a la Jun i a mi a veure la casa per fora.
Una altre notícia és que L'Eddy està malalt. La veritat és que no sé que li passa ja que aquí ningú em diu res. La majoria de coses m'assabento perquè ho sento d'alguna conversació ho perquè m'ho diuen quan ja són un fer amb un tò com si ho hagués de saber. Pel que vaig sentir ahir, no ho sabien. Avui no he sapigut res ja que he marxat de casa al matí; quan he tornat m'he posat a fer els deures amb la música força perquè no em molestessin els crits i el sorrol de la tele; després he marxat a l'institut a jugar a futbol amb els meus amics; i ara quan he tornat no hi havia cap adult a casa. Jo he preguntat als nens on eren però com sempre la majoria han arronsat les espatlles. L'única resposta que he obtingut ha sigut per part del Cody que m'ha dit, amb tò de no estar del tot convençut, que havien anat a buscar el sopar. No sé si es referia a que havien anat al súper a comprar menjar, que per la hora que és espero que no ja que si és així soparem força tard, o a comprar a algun lloc de menjar ràpid, tipus pizza hut o KFC, que són tant barats i van molt bé per millorar l'economia familiar (ironia). Com que no han arribat encara suposo que potser deuen haver anat a l'hospital amb l'Eddy, però a mi no m'han dit res, considero que sent el més gran ho hauria de saber. I més si deixen un nen d'un any a la casa. El que em sembla que li passa al Eddy és el que el metge ja li havia dit: massa cerveza, massa sucre i massa sal. Em sembla que és diabètic, i el metge li va dir que no vegués tanta cerveza o no sé que. Partidari de viura poc temps però dsfrutar-lo en comptes de tenir una llarga i amargada vida, no li va fer cas.
L'altre dia vaig enviar un correu a la Marti preguntant per la meva roba i els meus diners. Sobre la roba em va dir que no la podria recuperar i que ho sentia molt. En el tema dels diners, ha parlat amb la Christy i li ha preguntat per ells sense dir-li que havia parlat amb mi. Ella li ha dit que ja m'havia anat pagant petites coses. Si que es cert que em va dir que ho faria així, però jo vaig pensar que es referia a pagar una cosa per mi i que m'ho diria quan ho fés. No em sembla gaire bé que pagui una cosa per mi sense dir-mo quan potser jo no la vull, i després em digui que ho ha pagat per mi. Em sembla que quan vagi a pagar algo per mi per descontar-ho del que m'ha de tornat m'ho hauria de dir d'una manera una mica clara. Un cop em va comentar que havia hagut de pagar una multa de força diners perque m'havia possat al "free-lunch". El "free-lunch" és com una aplicació que em permet poder agafar el brunch i el lunch de l'institut sense haver de pagar. Aquest servei només està disponible per persones que tenen uns determinats ingressos i no està oberta a estudiants d'intercanvi. Es veu que la Nedra li va dir que m'hi podia ficar, però resulta que no i va haver de pagar. No sé, crec que m'ho hauria d'haver consultat abans de pagar tot el meu menjar de tot el any utilitzant els diners que m'ha de tornar. Jo no sé que li haig de contestar ara a la Marti perquè em sembla molt lleig això que li ha dit, però tampoc vull que després se m'acusi de mentirós excusant-se amb aquest assumbte. El problema és que ella té la postura de "bona", ja que ella no em va robar directament els diners (això espero, suposo i crec) però es va oferir a tornar-los. Evidentment devia de ser un dels seus fills (ehem! Cody!), però jo no li puc exigir a ella com si fós la lladre.
NO ESTA ACABADA, VAIG A SOPAR QUE JA HAN ARRIBAT
Ahir també hem vaig tallar el cabell. Ja tocava perquè portava unes grenyes que feien pena. El nou tall de cabell és de llarga durada. Amb això vull dir que és ben curt, al #1 a les patilles i la nuca i amb tisores curtet per dalt. Malauradament la peluquera no tenia coneixement de la cicatriu que tinc al cap i jo no hi vaig pensar. Així que ara m'ha quedat una ratlla al darrere del cap. Normalment la meva mare mai me'l talla tant curt perquè no es vegi. Sortosament porto casi sempre gorro ja que fa molt fred, i a partir de demà portaré gorra també.
El diumenge també va servir per definir la Super Bowl. Els Green Bay Packers es van proclamar campions de la NFC i els Pittsburgh Steeles, que és l'equip que més cops ha guanyat la Super Bowl amb 6 títols a les seves vitrines, van guanyar el títol de la AFC. Així que d'aquí dues setmanes, el diumenge 6 de febrer, els Steelers i els Packers jugaran la Super Bowl. El cap de setmana que bé tindrà lloc a Hawaii la Pro Bowl. Aquest partit és com una espècie de "All-Stars" però en versiò football. Els millors jugadors de la lliga s'ajunten en un partit entre la AFC (conferència americana) i la NFC (conferència nacional).
Com ja preveia ens hem de mudar d'aquí poc. La Christy no m'havia dit res encara directament, però jo li havia preguntat al Cody i ell m'ho havia confirmat. No obstant, avui m'ho ha confirmat i m'ha dit que comenci ha empaquetar les meves coses. També ens ha portat a la Jun i a mi a veure la casa per fora.
dissabte, 22 de gener del 2011
Llàgrimes
AQUESTA ENTRADA HA ESTAT ACTUALITZADA
ABANS DE LLEGIR LA ENTRADA QUE ACABO DE POSAR D'AHIR, QUE NO EM VA DONAR TEMPS D'ACABAR.
ABANS DE LLEGIR LA ENTRADA QUE ACABO DE POSAR D'AHIR, QUE NO EM VA DONAR TEMPS D'ACABAR.
AIXÒ NOMÉS ES UN PETIT APERITIU DE LA ENTRADA, AVUI NO ESTIC INSPIRAT I NO CONSEGUEIXO ESCRIURE MÉS. LA CONTINUARÉ DEMÀ.
La resta del dia ha sigut més haviat desaprofitada. Hem trobava malament i no he tingut ganes de fer absolutament res. Volia fer els deures però no tenia proutes forces. No obstant, he aconseguit fer els deures de mates i guardar la roba de la secadora al seu lloc. Com que m'he près un medicament que hem vaig comprar estava dormidet. Aquest medicament em fa adormir-me. Al matí m'he qedat sobat mentre mirava la tele i per la tarda me anat a la meva habitació a estirarme un rato.
La resta del dia ha sigut més haviat desaprofitada. Hem trobava malament i no he tingut ganes de fer absolutament res. Volia fer els deures però no tenia proutes forces. No obstant, he aconseguit fer els deures de mates i guardar la roba de la secadora al seu lloc. Com que m'he près un medicament que hem vaig comprar estava dormidet. Aquest medicament em fa adormir-me. Al matí m'he qedat sobat mentre mirava la tele i per la tarda me anat a la meva habitació a estirarme un rato.
Tupper(sex)
AQUESTA ÉS LA ENTRADA D'AHIR DIVENDRES 21 DE GENER
Avui la Christy m'ha comunicat per sorpresa que aquesta nit tenia una festa. De fet no m'ho ha comunicat, simplement ho ha dit com algo que jo hagués de saber. Ha dit "Va nois anem a deixar la casa preparada per la festa d'aquesta nit". Quan jo li he preguntat si hi havia una festa ella m'ha respòs amb un tò com volguen dint "es clar, que no ho sabies?". Això de "anem a a deixar" vol dir "deixeu!". Jo he decidit passar l'aspiradora i treure'm els problemes de sobre. De fet volia acabar rapid i no complicar-me per poder disfrutar dels meus últims minuts que em quedaven de WoW. Tot i així quan he anat a jugar he tingut la sorpresa de que no m'ha deixat entrar. Desgraciadament havia calculat malament l'hora que se m'acabava i m'he quedat amb les ganes. Habia deixat unes coses a la casa de subastes i ara si no em conecto en menys d'un més les perdré perquè només es guarden un més a la bústia. Estic meditant allargar un més la meva vida com a Kimahri (el meu personatge del WoW) ja que les coses que havia posat a la casa de subastes valien molts diners, 4000g pels que en sapiguen, i tant si ho venc com si no anirà al correu i es perdrà en un més.
Tenia planejat passar la tarda mirant basquet. Normalment els divendres per la tarda fan dos partits "canyeros" a ESPN. Avui jugaven els Knicks contra els Spurs, i els Lakers contra els Nuggets després. He començat a veure el primer partit, però a la mitja part he pujat a la meva habitació. Quan he tornat a baixar ja havien canviat i he pensat que era millor fer un pacte en comptes de fer-los fora. Li he dit al Cyle, que era el que semblava tenir el poder del mando, que li deixava veure això ara pero que m'havia de deixar veure els Lakers després. D'aquesta manera he renunciat a una part del partit i m'he assegurat poder veure el partit que realment preferia veure. De mentres he anat a la meva habitació a l'ordinador. Com que ja no tinc WoW he decidit buscar una nova adicció. Aquesta nova pot ser bastant més perillosa si no la controlo: Póker. Fa temps hi jugava amb més freqüència, però ara ja feia dies que no hi jugava. La idea m'ha vingut al cap al veure un anunci a la tele de Póker Stars. Sens dubte l'anunci ha tingut l'efecte esperat, en el meu cas. Per sort jugo sense diners reals, tot son diners imaginaris, això espero perquè sinó estic en un problema gros. No perquè hagi perdut molt, que de fet he guanyat més del que he perdut, sinó perquè m'he inscrit en un parell de "sit & go" que he hagut de deixar-los a mitjes i per tant he perdut la inscripció.
Quan ha començat el partit dels Lakers he baixat abaix a veure'l. Els nois estaven jugant a la Wii però els he fet fora sense contemplacions ja que haviem fet un pacte. De mentres la festa de la Christy es desenvolupava a l'altra costat de les escales. Les escles estan al mitg de la casa i creen com dos espais relativament separats, com dos sales d'estar. La festa no tenia gaire bona pinta. Ella m'havia dit que havien de venir no sé quines vaines i no se qui més. Però a la hora de la veritat jo només he vist a un home: l'home del tuppersex. De fet no era realment tuppersex, sinó només tupper. He intuit que la festa venia a ser una d'aquelles reunions entre veines per comprar productes de tuppersex. En aquest eren només tuppers i sense res de sexual a dins. Pel que m'ha semblat les veines l'han deixat tirada. No sé perquè l'han deixat tirada però tinc la sensació que és per la meteixa raó que cap dels amics del Cody va venir a la "festa" de cap d'any, al contrari del que ell ens havia dit. Suposo que ella no els hi devia dir de manera que s'entengués que havien de venir o algo així. O potser ella és pensa que són amigues seves però en realitat no ho són,
Avui la Christy m'ha comunicat per sorpresa que aquesta nit tenia una festa. De fet no m'ho ha comunicat, simplement ho ha dit com algo que jo hagués de saber. Ha dit "Va nois anem a deixar la casa preparada per la festa d'aquesta nit". Quan jo li he preguntat si hi havia una festa ella m'ha respòs amb un tò com volguen dint "es clar, que no ho sabies?". Això de "anem a a deixar" vol dir "deixeu!". Jo he decidit passar l'aspiradora i treure'm els problemes de sobre. De fet volia acabar rapid i no complicar-me per poder disfrutar dels meus últims minuts que em quedaven de WoW. Tot i així quan he anat a jugar he tingut la sorpresa de que no m'ha deixat entrar. Desgraciadament havia calculat malament l'hora que se m'acabava i m'he quedat amb les ganes. Habia deixat unes coses a la casa de subastes i ara si no em conecto en menys d'un més les perdré perquè només es guarden un més a la bústia. Estic meditant allargar un més la meva vida com a Kimahri (el meu personatge del WoW) ja que les coses que havia posat a la casa de subastes valien molts diners, 4000g pels que en sapiguen, i tant si ho venc com si no anirà al correu i es perdrà en un més.
Tenia planejat passar la tarda mirant basquet. Normalment els divendres per la tarda fan dos partits "canyeros" a ESPN. Avui jugaven els Knicks contra els Spurs, i els Lakers contra els Nuggets després. He començat a veure el primer partit, però a la mitja part he pujat a la meva habitació. Quan he tornat a baixar ja havien canviat i he pensat que era millor fer un pacte en comptes de fer-los fora. Li he dit al Cyle, que era el que semblava tenir el poder del mando, que li deixava veure això ara pero que m'havia de deixar veure els Lakers després. D'aquesta manera he renunciat a una part del partit i m'he assegurat poder veure el partit que realment preferia veure. De mentres he anat a la meva habitació a l'ordinador. Com que ja no tinc WoW he decidit buscar una nova adicció. Aquesta nova pot ser bastant més perillosa si no la controlo: Póker. Fa temps hi jugava amb més freqüència, però ara ja feia dies que no hi jugava. La idea m'ha vingut al cap al veure un anunci a la tele de Póker Stars. Sens dubte l'anunci ha tingut l'efecte esperat, en el meu cas. Per sort jugo sense diners reals, tot son diners imaginaris, això espero perquè sinó estic en un problema gros. No perquè hagi perdut molt, que de fet he guanyat més del que he perdut, sinó perquè m'he inscrit en un parell de "sit & go" que he hagut de deixar-los a mitjes i per tant he perdut la inscripció.
Quan ha començat el partit dels Lakers he baixat abaix a veure'l. Els nois estaven jugant a la Wii però els he fet fora sense contemplacions ja que haviem fet un pacte. De mentres la festa de la Christy es desenvolupava a l'altra costat de les escales. Les escles estan al mitg de la casa i creen com dos espais relativament separats, com dos sales d'estar. La festa no tenia gaire bona pinta. Ella m'havia dit que havien de venir no sé quines vaines i no se qui més. Però a la hora de la veritat jo només he vist a un home: l'home del tuppersex. De fet no era realment tuppersex, sinó només tupper. He intuit que la festa venia a ser una d'aquelles reunions entre veines per comprar productes de tuppersex. En aquest eren només tuppers i sense res de sexual a dins. Pel que m'ha semblat les veines l'han deixat tirada. No sé perquè l'han deixat tirada però tinc la sensació que és per la meteixa raó que cap dels amics del Cody va venir a la "festa" de cap d'any, al contrari del que ell ens havia dit. Suposo que ella no els hi devia dir de manera que s'entengués que havien de venir o algo així. O potser ella és pensa que són amigues seves però en realitat no ho són,
dimarts, 18 de gener del 2011
Centre Comercial
ABANS DE LLEGIR AQUESTA ENTRADA ASSEGUREU-VOS QUE HEU LLEGIT LA DE LA FESTA DEL JUNIOR QUE LA HA PUBLICAT A LA VEGADA QUE AQUESTA
AQUESTA ES LA ENTRADA CORRESPONENT AL DILLUNS 17 DE GENER
Avui era un d'aquells dies que es tenen planejats. Era:un dia una hora al centre comercial. Des de dissabte haviem planejat anar al centre comercial. De fet, hi hauria d'haver anat el divendres, però la Christy estava massa atavalada amb la festa i no m'hi va poguer portar. Quan el dissabte li vaig demanar em va dir que hi podriem anar el dilluns. Com que la gasolina es molt "cara" (realment està tirada de preu comparat amb els preus europeus, fent els calculs de canvis d'unitat surt a 0.67€/litre), a casi $4 el galó que en realitat són $3.25, doncs ens va dir que anéssim amb bus. La meva mare m'havia dit que existia aquest bus però jo havia dubtat d'ella. En realitat tampoc m'havia preocupat massa perquè dubtava que la Christy ens deixés anar en bus. Certament no li feia gaire gracia que anéssim en bus, ja que segons ella tot és molt perillós, fins al punt de que un nen de 14 anys m'hagi d'acompanyar al cole. Tot hi així aquest cop no li quedava més remei ja que no tenia diners per gasolina. I amb això vull dir $0, encara es meitat de més i ja no té més diners. A mi se m'acudeixen unes quantes solucions per evitar que els hi torni a passar això, però no crec que sigui bona idea sugerir-les. Haviem parlat amb la Jun d'anar cap allà a les 11. No obstant a les 11 és quan s'han llevat la Jun i la Christy, que ens havia d'ensenyar on era la parada. Abans de marxar haviem de fer alguna "Housework", que vol dir aspirar, netejar la cuina, etc. Amb tot em sortit a les 12 de casa, i a les 12.15 erem a la parada. Un cop allà em pensat que estaria bé pagar-li els diners del bitllet del autobús al Cody perquè també pogués venir. Com ha consequència d'això també havia de venir la Misty, ja que a la Jun li feia pena. Així que em tornat cap a casa pensant que si li pagavem els diners del autobús a la Christy ens portaria en cotxe. Quan hem arribat a casa hem descobert que no era així. Aixi que hem tornat ha anar el 4 cap a la parada. A les 12.45 erem allà. Hem estat una hora esperant a que el autobús passes, però no ha passat. Llavors hem decidit que era millor tornar a casa. La raó de que no passessin era que el deficient sistema de transport públic america feia festa igual que nosaltres. La raó: dia de Martin Luther King Jr. (que suposo jo que deu ser el mateix que els que tots coneixem com a Martin Luther King "asecas"). Segons la Christy a ella no li importava perquè no li agradaven gaire els negres. Un comentari que tal i com l'ha dit ha sigut molt racista. I això que ella no es considera racista. Si algú que fa un comentari com aquest no es considera racista vol dir molt de la societat americana. A casa haviem d'esperar a que el Ray arribés de treballar perquè la Christy ens hi pogués dur en cotxe ja que ella només tenia la pick-up i no hi caviem tots. Alla a les 3.15 ha arribat el Ray. Entre que hem sortit i tot el rotllo hem arribat al centre comercial a les 4 de la tarde. Per fi havia aconseguit el meu objectiu. Només entrar m'he ficat a la primera botiga que he vist: Vans. Allà he descobert que la talla de pantalons que pensava que portava, ja tenint en compte que m'havia aprimat, m'anava molt gran. Després de carregar-me amb sis texans he tornat a entrar al provador. Al final m'he quedat uns texans foscos bastant xulos que m'han costat $50. No són pitillos, però són tirant a estres per sota. Segons la etiqueta són una mica més estrets de sota que del genoll. També m'he emprovat un parell de samarretes però cap era de la meva talla. N'hi havia una que m'hagradava però lo més petit que tenien era un M. No sé si les talles americanes van iguals que les europees, o és que ja pensen en lo gorda que està la societat yankee, però jo normalment solia portar una XL o una L i la M em venia un pel gran. Mentre eserva que el Cody em vingués a buscar per portar-me allà ón eren ells, he vist una botiga de gorres i hi he entrat. Havia de comprar-li una gorra dels Red Sox al Pngu, el novio de la meva cosina. La tenda era idònea, el paraís dels barrets, així que m'he fet amb ella. El Cody m'ha portat a la joyeria ón estava la Christy. Li estava comprant un anell amb diamants i tot per l'aniversari de la Jun. Aquesta podria ser una manera d'estalviar, ja que per la quantitat de papers que ha firmat la Christy, no semblava precisament barat. Abans de que acabés li he demanat si podia anar a donar una volta. He trobat una altre botiga de roba que no tenia mala pinta i hi he entrat. Quan estava al provador m'ha trucat el Cody dient-me que era hora de marxar. Eren les 4.55!!! M'he acabat de provar els pantalons hi he marxat. M'he n'he quedat uns de negres bastant xulos, del estil als que m'havia comprat abans. La etiqueta marcava $30 però com que estaven de descompte m'han sortit per $20. I aquí ha acabat la meva hora al centre comercial. He marxat molt cabrejat perquè sabia que encara tardaria una mica de temps en poguer tornar-ho a anar. Si hi pogués anar cada setmana no m'importaria, però amb la poca freqüència que hi puc anar doncs em molesta molt, per no dir que em toca... (bueno lo de la salsitxa que ja sabeu).
Abans de pujar al cotxe encara a passat una altra cosa molt interessant. La Christy li ha donat el regal a la Jun! El seu aniversari és d'aquí més d'un mes. Em sembla que això diu molt d'ella. No s'ha pogut esperar a donar-li el regal, volia veure quan li agradava en aquell moment. Però, sobretot, volia que li dongués les gracies molts cops. Durant el dia li he preguntat 5 o 6 cops si li agradava per que ella li digués que sí i li dongués les gràcies. Això és algo que també ha fet amb mi amb el meu regal de la samarreta i la gorra dels Lakers. És d'aquelles persones que compra els regals només perquè li agreixín que te l'ha comprat.
AQUESTA ES LA ENTRADA CORRESPONENT AL DILLUNS 17 DE GENER
Avui era un d'aquells dies que es tenen planejats. Era:
Abans de pujar al cotxe encara a passat una altra cosa molt interessant. La Christy li ha donat el regal a la Jun! El seu aniversari és d'aquí més d'un mes. Em sembla que això diu molt d'ella. No s'ha pogut esperar a donar-li el regal, volia veure quan li agradava en aquell moment. Però, sobretot, volia que li dongués les gracies molts cops. Durant el dia li he preguntat 5 o 6 cops si li agradava per que ella li digués que sí i li dongués les gràcies. Això és algo que també ha fet amb mi amb el meu regal de la samarreta i la gorra dels Lakers. És d'aquelles persones que compra els regals només perquè li agreixín que te l'ha comprat.
Festa del Junior
AQUESTA ES LA ENTRADA CORRESPONENT AL DISSABTE 15 DE GENER
Avui ha sigut la festa del primer aniversari del Junior. La Christy li ha montat una gran festa. Per sort, n'era consient de que ell no la recordaria, però tot i així ho feia per la Jessica. Quan dic una gran festa vull dir una GRAN FESTA. Ha sigut de la magnitud de la festa del Cyle, que va ser el dia següent a que jo arribés a aquesta casa, o potser més. Han llogat un castell inflable per saltar a dins, tot de taules i cadires i una maquina de fer crispetes, perquè després hem diguin que no menjo verdures JA! Vam estar tot ahir i tot aquest matí netejan la casa per que tot quedés perfecte. Una d'aquelles coses que no entenc: netejar excesivament la casa quan venen convidats. Entencs que s'hagi de netejar, tampoc conviadaràs a tota la familia a dinar a la deixalleria, però no més del que s'hauria de fer rutinariament. Abans de la festa, que comçava a les 14.00, la Chrsity ens ha portat a la Jun i a mi, acompanyats pel Cody, al Target a comprar el regal del nen. No li haviem comprat res perquè no haviem tingut la oportunitat, almenys jo, però tot i així la Jessica ha insistit força en que li compressim algo. Com que la Jun no tenia massa diners i jo tampoc estava per gastarme molt hem decidit comprar-li junts. A petició de la Jessica li hem comprat roba: una samarreta negra amb la cara del mono Julius i uns pantalons marrons. Ja que estava allà he decidit comprar-me, com ja tenia planejat, el Call of Duty Black Ops. Estava d'oferta, només $50. No obstant no he pogut perquè no tenia 18 anys, i encara que la Christy els tingués necessitaven un DNI per demostrar-ho. Com si no fós obvi que la Chrity te més de 18 anys. Aquests americans estan malament del cap.
Un cop a casa a començat la festa. A la trobada han assistit, a part dels que ja estem habitualment i evidentment el Rojas, els altres Rojas, es a dir: els pares del Eddy, la germana del Eddy (que té 11 anys i jo pensava que era de la meva edad perquè és més alta que jo), el Germà del Eddy i la seva dona. He menjat tant que em sembla que he engordat 3 quilos. Hi havia de tot: mongetes, arròs, carn al metxero, hot dogs...
Quan la festa s'ha acabat i tots han marxat hem tornat ha anar al Target perquè havien de anar a descanviar el cotxet que els hi havien regalat. Es veu que no tenia uns cinturons que volien i l'havien de canviar. Jo en aquest punt no se que creure'm i que no, però aquest cop semblava real. Ja que hi anaven he aprofitat i he anat jo també. Aquest cop m'he assegurat que algun major d'edat portés el seu DNI i m'he pogut comprar el joc. No obstant, tinc la sensació que no hi podré jugar tant sovint com m'agradaria. Tot i així no passa res, podré jugar-hi tot l'estiu. De fet ha sigut una bona inversió perque m'ha costat només 37€ i si l'hagués comprat nou a Espanya m'hagués costat uns 60 o 70€. Tot i comprant-lo de segona mà no sol baixar de 50€ ni al estiu.
Avui ha sigut la festa del primer aniversari del Junior. La Christy li ha montat una gran festa. Per sort, n'era consient de que ell no la recordaria, però tot i així ho feia per la Jessica. Quan dic una gran festa vull dir una GRAN FESTA. Ha sigut de la magnitud de la festa del Cyle, que va ser el dia següent a que jo arribés a aquesta casa, o potser més. Han llogat un castell inflable per saltar a dins, tot de taules i cadires i una maquina de fer crispetes, perquè després hem diguin que no menjo verdures JA! Vam estar tot ahir i tot aquest matí netejan la casa per que tot quedés perfecte. Una d'aquelles coses que no entenc: netejar excesivament la casa quan venen convidats. Entencs que s'hagi de netejar, tampoc conviadaràs a tota la familia a dinar a la deixalleria, però no més del que s'hauria de fer rutinariament. Abans de la festa, que comçava a les 14.00, la Chrsity ens ha portat a la Jun i a mi, acompanyats pel Cody, al Target a comprar el regal del nen. No li haviem comprat res perquè no haviem tingut la oportunitat, almenys jo, però tot i així la Jessica ha insistit força en que li compressim algo. Com que la Jun no tenia massa diners i jo tampoc estava per gastarme molt hem decidit comprar-li junts. A petició de la Jessica li hem comprat roba: una samarreta negra amb la cara del mono Julius i uns pantalons marrons. Ja que estava allà he decidit comprar-me, com ja tenia planejat, el Call of Duty Black Ops. Estava d'oferta, només $50. No obstant no he pogut perquè no tenia 18 anys, i encara que la Christy els tingués necessitaven un DNI per demostrar-ho. Com si no fós obvi que la Chrity te més de 18 anys. Aquests americans estan malament del cap.
Un cop a casa a començat la festa. A la trobada han assistit, a part dels que ja estem habitualment i evidentment el Rojas, els altres Rojas, es a dir: els pares del Eddy, la germana del Eddy (que té 11 anys i jo pensava que era de la meva edad perquè és més alta que jo), el Germà del Eddy i la seva dona. He menjat tant que em sembla que he engordat 3 quilos. Hi havia de tot: mongetes, arròs, carn al metxero, hot dogs...
Quan la festa s'ha acabat i tots han marxat hem tornat ha anar al Target perquè havien de anar a descanviar el cotxet que els hi havien regalat. Es veu que no tenia uns cinturons que volien i l'havien de canviar. Jo en aquest punt no se que creure'm i que no, però aquest cop semblava real. Ja que hi anaven he aprofitat i he anat jo també. Aquest cop m'he assegurat que algun major d'edat portés el seu DNI i m'he pogut comprar el joc. No obstant, tinc la sensació que no hi podré jugar tant sovint com m'agradaria. Tot i així no passa res, podré jugar-hi tot l'estiu. De fet ha sigut una bona inversió perque m'ha costat només 37€ i si l'hagués comprat nou a Espanya m'hagués costat uns 60 o 70€. Tot i comprant-lo de segona mà no sol baixar de 50€ ni al estiu.
dijous, 13 de gener del 2011
5 minuts més
ABANS DE LLEGIR AQUEST POST LLEGIU EL PROMÉS D'AHIR!
Aquest matí no m'havia de dutxar perquè ja ho havia fet ahir quan vaig tornar de jugar a futbol. Això m'ha permés dormir una mica més. Quan el Cody m'ha despertat li anava a dir que em deixés dormir més perquè no m'havia de ditxar, però com que ha marxat ràpid no li he pogut dir. Així que he decidit posar-me sota la manta i seguir dormint. Durant aquest periode m'han intentat despertar varies persones. Jo realment no me n'he adonat perquè estava dormint però m'ho han explicat després. Allà les 6.45 ha entrat el Cody i quan ha vist que encara dormia s'ha posat tot exaltat. Jo no estava gens preocupat perquè tenia temps de sobra. Però com que ha tornat a marxar no li he pogut explicar lo de la dutxa. Llavors, sense cap pressa m'he vestit i he baixat abaix a intentar esmorçar. Quan he baixat m'he adonat de que ja havien marxat sense mi. Suposo que es pensaven que m'havia de dutxar i que arribaria tard. A mi la veritat és que em dona igual anar sol al cole, és la Christy qui vol que anem junts. Per mala fortuna meva no he trobat res per esmorçar aixi que he marxat en dejú al cole. Com que tenia gana he esmorzat al cole, però aquesta historia ja l'explicaré demà.
Quan he tornat del cole he rebut una petita bronca. La cosa és que la Christy m'ha preguntat a quina hora m'havia anat a dormir. S'ha pensat que no em despertava perquè tenia son. Jo li he explicat els motius i ella m'ha dit que vale, però no sembla gaire convençuda. Esta una mica mosca perquè es pensa que marxo a dormir molt tard. La veritat és que la meva obediència sobre l'hora d'anar a dormir és a mitges. Quan ella em diu que és hora d'anar a dormir jo ho interpreto com hora de tancar l'ordinador. Llavors per entrar en son em poso a llegir o a mirar alguns videos al iPod. Normalment miro els resums dels partits del Barça i del Madrid que m'he perdut i els videos dels canals de youtube als que estic subscrit. I també de tant en tant intento seguir el Crackòvia. Jo no estic fet per anar a dormir d'hora i menys anar a dormir d'hora en una cultura que ja va a dormir d'hora. Anar a dormir a les 9 de la nit em deprimeix, per això em poso a fer algo. A les 9 de la nit el meu cos no té son, ni tan sols a les 11 estic cansat. No obsant faig un eforç i intento apagar-ho tot a les 10 i algo o ,com a màxim, a les 11. Així que bona nit!
Aquest matí no m'havia de dutxar perquè ja ho havia fet ahir quan vaig tornar de jugar a futbol. Això m'ha permés dormir una mica més. Quan el Cody m'ha despertat li anava a dir que em deixés dormir més perquè no m'havia de ditxar, però com que ha marxat ràpid no li he pogut dir. Així que he decidit posar-me sota la manta i seguir dormint. Durant aquest periode m'han intentat despertar varies persones. Jo realment no me n'he adonat perquè estava dormint però m'ho han explicat després. Allà les 6.45 ha entrat el Cody i quan ha vist que encara dormia s'ha posat tot exaltat. Jo no estava gens preocupat perquè tenia temps de sobra. Però com que ha tornat a marxar no li he pogut explicar lo de la dutxa. Llavors, sense cap pressa m'he vestit i he baixat abaix a intentar esmorçar. Quan he baixat m'he adonat de que ja havien marxat sense mi. Suposo que es pensaven que m'havia de dutxar i que arribaria tard. A mi la veritat és que em dona igual anar sol al cole, és la Christy qui vol que anem junts. Per mala fortuna meva no he trobat res per esmorçar aixi que he marxat en dejú al cole. Com que tenia gana he esmorzat al cole, però aquesta historia ja l'explicaré demà.
Quan he tornat del cole he rebut una petita bronca. La cosa és que la Christy m'ha preguntat a quina hora m'havia anat a dormir. S'ha pensat que no em despertava perquè tenia son. Jo li he explicat els motius i ella m'ha dit que vale, però no sembla gaire convençuda. Esta una mica mosca perquè es pensa que marxo a dormir molt tard. La veritat és que la meva obediència sobre l'hora d'anar a dormir és a mitges. Quan ella em diu que és hora d'anar a dormir jo ho interpreto com hora de tancar l'ordinador. Llavors per entrar en son em poso a llegir o a mirar alguns videos al iPod. Normalment miro els resums dels partits del Barça i del Madrid que m'he perdut i els videos dels canals de youtube als que estic subscrit. I també de tant en tant intento seguir el Crackòvia. Jo no estic fet per anar a dormir d'hora i menys anar a dormir d'hora en una cultura que ja va a dormir d'hora. Anar a dormir a les 9 de la nit em deprimeix, per això em poso a fer algo. A les 9 de la nit el meu cos no té son, ni tan sols a les 11 estic cansat. No obsant faig un eforç i intento apagar-ho tot a les 10 i algo o ,com a màxim, a les 11. Així que bona nit!
dimecres, 12 de gener del 2011
Pachanga de futbol
Avui ha sigut un dia normal fins al migdia. Quan he arribat casa tenia pensat fer el que faig cada tarda: mirar el correu i els diaris esportius, fer els deures, mirar la tele un rato, comprovar com van les subastes de ebay en busca del meu iPhone i el meu Call of Duty, sopar i posarme al ordinador. Però tot ha canviat quan he rebut un missatge del Luis que deia si anava a jugar a futbol. Després de demanar permís el Luis m'ha passat a recollir amb el cotxe i hem anat a l'insitut. Com que l'institut té una gran extenció de terreny de gespa hem pogut jugar d'allò més bé. Tots portàvem les botes amb tacos i ha sigut una pachanga a lo pofessional. No he estat gaire rato perquè el Luis havia de ser a casa a les 5 aixi que he decidit tornar amb ell. Prefereixo tornar d'hora i així un altre dia també em dirà que sí. Em sembla que ja em començo a adaptar millor a aquesta vida americana. Ara tinc totalment la sensació que a partir d'ara començaré a disfrutar de la meva estancia en terres yankees.
AVUI NO M'HA DONAT TEMPS D'ESCRIURE XQ ES BED TIME JA. DEMA ESCRIURE AQUEST I EL DE DEMÀ, NO US PENSEU QUE M'HO OBLIDAT. A PARTIR D'ARA INTENTARÉ ESCRIURE CADA DIA. AQUESTA TARDA HE ESTAT OCUPAT PELS MOTIUS QUE ES MOSTREN AL TITOL I NO HE TINGUT MASSA TEMPS LLIURE. DEMANO DISCULPES I ESPERO QUE AIXÒ NO FAIG QUE DEIXEU DE COMENTAR CADA DIA.
PER ALTRA BANDA DONO LES GRACIES ALS QUE HAN COMENTAT L'ENTRADA D'AHIR. PENSABA QUE JA HABIEU DEIXAT DE LLEGIR-LO.
PD:AIXO VA PEL GUILLEM. NO ET VAIG FELICITAR PEL TEU CUMPLE XQ SEM VA PASSAR PERO EM VAIG ENRECORDAR XD. AIXI QUE ET FELICITO ARA! SI NO MIRES EL BLOG NO VEURAS LA FELICITACIO.
AVUI NO M'HA DONAT TEMPS D'ESCRIURE XQ ES BED TIME JA. DEMA ESCRIURE AQUEST I EL DE DEMÀ, NO US PENSEU QUE M'HO OBLIDAT. A PARTIR D'ARA INTENTARÉ ESCRIURE CADA DIA. AQUESTA TARDA HE ESTAT OCUPAT PELS MOTIUS QUE ES MOSTREN AL TITOL I NO HE TINGUT MASSA TEMPS LLIURE. DEMANO DISCULPES I ESPERO QUE AIXÒ NO FAIG QUE DEIXEU DE COMENTAR CADA DIA.
PER ALTRA BANDA DONO LES GRACIES ALS QUE HAN COMENTAT L'ENTRADA D'AHIR. PENSABA QUE JA HABIEU DEIXAT DE LLEGIR-LO.
PD:AIXO VA PEL GUILLEM. NO ET VAIG FELICITAR PEL TEU CUMPLE XQ SEM VA PASSAR PERO EM VAIG ENRECORDAR XD. AIXI QUE ET FELICITO ARA! SI NO MIRES EL BLOG NO VEURAS LA FELICITACIO.
dimarts, 11 de gener del 2011
Descobrimets
Avui ha sigut un dia de descobrir coses. No són coses del estil xafardeix ni per l'estil, sinó coses interesants. Ha sigut un dia ón he aprés moltes coses noves. També un dia ón he disfrutat força.
Lo primer que he descobert és que un dels presidents del EE.UU., Franklin Delano Roosevelt, va ser elegit 4 cops consecutius presindent. De fet, no va perdre cap cop, va morir com a president. També he descobert lo aburrida que pot ser una classe de matemàtiques si no representa un cert nivell de dificultat. Per altra banda, a l'altre classe de mates que tinc, AP Calculus, si que he après coses. Lo primer que he descobert, més ben dit après, és a fer integrals. Portava uns quants dies donant-li voltes al assumbte, però finalment ja sé com es fan. També me n'he adonat de com s'assemblen les mates amb la programació informatica. Hi ha una pila de coses de la classe de mates que em recorden a quan programo a la classe d'informatica (PD: Records al Ruben, el Carles i el Juanmi, allà on estigui), tot el tema de funcions és molt semblan. Ben dinat, tenia Chemistry, on, com no, he descobert noves coses. El professor ens ha posat un video del programa "Myth busters" ("Cazadores de mitos" en castellà, el fan a cuatro els caps de setmana al mati). És un programa que m'encanta. Tracta de dos "nois" que intenten verificar certes llegendes urbanes. El que fan és agafen un mite i el reprodueixen. D'aquesta manera poden veure si és algo que pot haber passat o només una falsa llegenda. El més interessant ha sigut que han verificat que pots donar positiu en un control de drogues per prendre "poppy seeds". Pooppy seeds? Sí, jo també m'he preguntat que era això. De fet, he estat tota la classe menjant-me el cap i pensant que redimonis (per no dir una altre part situada entre les cames dels homes i sense forma de butifarra; o sigui: COLLONS) era això. Al final de la classe li he preguntat al professor i ell m'ho ha ensenyat al PC. Eren roselles! Pels que no saben el que son les roselles: són el que normalment es coneix pel seu terme en castellà "amapolas" (amb una sola L). Evidentment era imposible deduir-ho perquè ells menjaven pastissos i panets. El que pasa és que eren panets amb llavors de rosella (poppy = rosella; seeds = llavors). Doncs realment és sorprenent que per penjar aquells panets que m'agraden tant amb tot de llavors per sobre pugui donar positui per heroina (Mama ja saps, si algun dia arribo una mica content a casa no et preocupis, voldrà dir que he menjat massa panets). Finalment he tingut la classe d'angles. Em mirat unes vinyetes comiques per estudiar la satira.
PD: HI HA ALGU MÉS QUE LLEGEIXI AQUEST BLOG A PART DELS MEUS PARES I EL MEU GOS? SI ÉS AIXI SI US PLAU COMENTEU PER FER-M'HO SABER. SUPOSO QUE LA MEVA GORDA* TAMBÉ EL LLEGEIX.
*GORDA: JOC DE PARAULES POLILINGÜISTIC EXTRET DEL TERME COSINA EN CASTELLA "PRIMA", POSAT EN UN CONTEXTE CATALA. PER FER LA GRACIA UTILITZO L'ANTONIM DEL SEU SIGNIFICAT EN CATALÀ DONANT AIXÍ A LA PARAULA UN SIGNIFICAT TOTALMENT DIFERENT AL ORIGINAL.
PD2: PELS QUE ENCARA NO HAGIN ENTES L'ACUDIT DESPRÉS DE LA MEVA POLITICAMENT CORRECTE EXPLICACIO: EM REFEREIXO A LA MEVA COSINA!!!
Lo primer que he descobert és que un dels presidents del EE.UU., Franklin Delano Roosevelt, va ser elegit 4 cops consecutius presindent. De fet, no va perdre cap cop, va morir com a president. També he descobert lo aburrida que pot ser una classe de matemàtiques si no representa un cert nivell de dificultat. Per altra banda, a l'altre classe de mates que tinc, AP Calculus, si que he après coses. Lo primer que he descobert, més ben dit après, és a fer integrals. Portava uns quants dies donant-li voltes al assumbte, però finalment ja sé com es fan. També me n'he adonat de com s'assemblen les mates amb la programació informatica. Hi ha una pila de coses de la classe de mates que em recorden a quan programo a la classe d'informatica (PD: Records al Ruben, el Carles i el Juanmi, allà on estigui), tot el tema de funcions és molt semblan. Ben dinat, tenia Chemistry, on, com no, he descobert noves coses. El professor ens ha posat un video del programa "Myth busters" ("Cazadores de mitos" en castellà, el fan a cuatro els caps de setmana al mati). És un programa que m'encanta. Tracta de dos "nois" que intenten verificar certes llegendes urbanes. El que fan és agafen un mite i el reprodueixen. D'aquesta manera poden veure si és algo que pot haber passat o només una falsa llegenda. El més interessant ha sigut que han verificat que pots donar positiu en un control de drogues per prendre "poppy seeds". Pooppy seeds? Sí, jo també m'he preguntat que era això. De fet, he estat tota la classe menjant-me el cap i pensant que redimonis (per no dir una altre part situada entre les cames dels homes i sense forma de butifarra; o sigui: COLLONS) era això. Al final de la classe li he preguntat al professor i ell m'ho ha ensenyat al PC. Eren roselles! Pels que no saben el que son les roselles: són el que normalment es coneix pel seu terme en castellà "amapolas" (amb una sola L). Evidentment era imposible deduir-ho perquè ells menjaven pastissos i panets. El que pasa és que eren panets amb llavors de rosella (poppy = rosella; seeds = llavors). Doncs realment és sorprenent que per penjar aquells panets que m'agraden tant amb tot de llavors per sobre pugui donar positui per heroina (Mama ja saps, si algun dia arribo una mica content a casa no et preocupis, voldrà dir que he menjat massa panets). Finalment he tingut la classe d'angles. Em mirat unes vinyetes comiques per estudiar la satira.
PD: HI HA ALGU MÉS QUE LLEGEIXI AQUEST BLOG A PART DELS MEUS PARES I EL MEU GOS? SI ÉS AIXI SI US PLAU COMENTEU PER FER-M'HO SABER. SUPOSO QUE LA MEVA GORDA* TAMBÉ EL LLEGEIX.
*GORDA: JOC DE PARAULES POLILINGÜISTIC EXTRET DEL TERME COSINA EN CASTELLA "PRIMA", POSAT EN UN CONTEXTE CATALA. PER FER LA GRACIA UTILITZO L'ANTONIM DEL SEU SIGNIFICAT EN CATALÀ DONANT AIXÍ A LA PARAULA UN SIGNIFICAT TOTALMENT DIFERENT AL ORIGINAL.
PD2: PELS QUE ENCARA NO HAGIN ENTES L'ACUDIT DESPRÉS DE LA MEVA POLITICAMENT CORRECTE EXPLICACIO: EM REFEREIXO A LA MEVA COSINA!!!
dilluns, 10 de gener del 2011
Messi: FIFA Pilota d'or 2010
A pesar d'estar als EE.UU., on el futbol (soccer pels americans) és bastant inpopular, no estic al marge de les notícies del món futbolístic. Avui era, sens dubte, un dia d'esdeveniments importats. La Pilota d'or de la FIFA s'entregava. Ho havia tres candidats, tots tres del Barça: Lionel Messi, Andrés Iniesta i Xavi Hernandez. La veritat és que estava content amb qualsevol resultat, ja que tots tres són del Barça, però em feia especial il·lusió que la guanyes Xavi perquè és un jugador català. La entrega del trofeu es feia mentre jo era al cole, així que, evidentment, no la he pogut seguir. La notícia me l'ha donat el meu amic Miguel. Les seves paraules exactes han sigut "I'm hella mad dude, cause Messi has won the Golden Ball. I wanted Xavi to win it.". Això vold dir, més o menys: Estic super trist tio, perquè Messi ha guanyat la pilota d'Or. Jo volia que la guanyes Xavi. La veritat és que no estic pas descontent amb el guanyador, de fet, Messi és el meu jugador preferit. Avui el Luis no hi era. El Miguel ha suposat que no ha vingut perquè volia veure la ceremonia. Jo estic amb ell, n'estic segur de que la seva absència té molt a veure amb la Pilota d'Or.
A part d'això, avui és l'aniversari del Junior. El seu nom no és realment junior, sino Eduardo José Rojas. Els motius de dir-li Junior són evidents si tenim en compte que el seu pare, l'Eddy, es diu igual. Avui ha fet un any. La festa no és fins al disabte, així que encara tinc una mica de temps per trobar-li un regalet per quedar bé.
El sopar d'avui ha sigut dels que m'agraden. Un sopar esmorçar. Això vol dir menjar d'esmorzar per sopar. Es clar que el esmorzar americà dóna per molt. Uns ous truita destroçats, pà d'esmorçar, bacon i "gravy". Això del "gravy", que es pronuncia /greivi/, no sé lo que és, però està bò. No és res que és mengi, és només una salsa que posen a sobre de moltes coses. Jo ja li he demanat que em dongui la recepta per poder esbrinar lo que és. N'estic segur que algun dels ingredients de la recepta serà un sobre de polvos del súper. Aquí no hi ha res que estigui fet sense sobre de menjar, o menjar disecat, o menjar precuinat. Això d'agafar els ingredients basics i cuinar a partir d'allò no va amb els yankees. De postre hi havia madalenes amb una salsa, de color, tipo nata però amb gust, per sobre.
A part d'això, avui és l'aniversari del Junior. El seu nom no és realment junior, sino Eduardo José Rojas. Els motius de dir-li Junior són evidents si tenim en compte que el seu pare, l'Eddy, es diu igual. Avui ha fet un any. La festa no és fins al disabte, així que encara tinc una mica de temps per trobar-li un regalet per quedar bé.
El sopar d'avui ha sigut dels que m'agraden. Un sopar esmorçar. Això vol dir menjar d'esmorzar per sopar. Es clar que el esmorzar americà dóna per molt. Uns ous truita destroçats, pà d'esmorçar, bacon i "gravy". Això del "gravy", que es pronuncia /greivi/, no sé lo que és, però està bò. No és res que és mengi, és només una salsa que posen a sobre de moltes coses. Jo ja li he demanat que em dongui la recepta per poder esbrinar lo que és. N'estic segur que algun dels ingredients de la recepta serà un sobre de polvos del súper. Aquí no hi ha res que estigui fet sense sobre de menjar, o menjar disecat, o menjar precuinat. Això d'agafar els ingredients basics i cuinar a partir d'allò no va amb els yankees. De postre hi havia madalenes amb una salsa, de color, tipo nata però amb gust, per sobre.
diumenge, 9 de gener del 2011
El perquè la vaixella estava bruta
Ahir vaig fer un magífic descobriment. Vaig descobrir perquè la vaixella sempre estava bruta. Em sorprenia molt que els gots, que majoritariament s'utilitzen per beure aigua estiguessin tant bruts com si algú hagués penjat carn picada allà dins. Els coberts no solien estar gaire nets tampoc, i els plats i els bols de vegades tenien unes marques significatives de menjar enganxat. Jo tenia la teoria de que això passava perque ho ficaven al rentaplats sense esvandir-ho abans. Segueixo una mica amb la meva teoria, però ara sé quin es el veritable motiu. No ficaven sabó al rentaplats! Algo tant obvi que només algú tan tonto com el Cody pot obviar. Realment es mereix que li digui Goofy. Ahir em tocava a mi rentar la cuina i un cop vaig tenir el rentaplats ple vaig preguntar com es posava en marxa. El Cody simplement el va tancar i la maquina va començar a funcionar. Li vaig preguntar tot extranyat si no posava sabó. Ell va fer cara de tonto i va arronsar les espatlles. Va obrir l'armari on soposadament hi hauria d'estar per demostrar-me que no en tenien. Per falta de diners, o per un altre motiu com haver-se'n olvidat, no n'havien comprat. Però aquest cop no va ser així. Al obrir la porteta el Goofy va descobrir que si que n'hi havia. Li vaig ficar una petita bronca per ser tan tonto de no posar sabó al rentaplats.
dissabte, 8 de gener del 2011
Eliminats dels Playoffs
Avui, i per sorpresa meva, hi havia football a la tele. Era el Saturday Wild Card Playoff Game. Això ve a ser com la primera ronda dels playoffs. En aquesta ronde juguen 4 dels 6 equips classificats de cada conferencia, els dos primers entren en la següent ronda. Un d'aquests equips era el Indianapolis Colts, el meu equip preferit. El partit es jugava a la nit, previament havien jugat els Saints i els Seahawks. Els Saints són els actuals campions, van guanyar la Super Bowl l'any passat contra els Colts, i els Seahawks és el pitjor equip dels que s'han classificat pels playoffs. Tenien fins i tot un record negatiu, amb més derrotes que victories, i fins i tot hi havia equips que s'havien quedat fora del playoff amb millor record, però com que eren campions de divisió allà estaven. Doncs resulta que han guanyat els Seattle Seahawks. Tornant al tema, el Colts s'enfrentaven als New York Jets. El partit ha sigut amb poca anotació i molt igualat tot el rato. A falta de 3 minuts pel final els Colts perdien d'un punt. Quan quedava un minut i mig han fet un field goal que els posava dos punts per davant. No obstant, els Jets han tingut temps de fer un field goal a l'ultim segon que els hi ha donat la victoria i ha enviat als Colts de Peyton Manning cap a casa. Aquesta derrota m'ha fet bastant mal. Tenia l'esperança de que arrivarien a la Super Bowl, i així poder viure la meva primera Super Bowl amb el meu equip preferit. No ha pogut ser, doncs mala sort. Un altra any hauré de quedar-me despert per poguer veure'ls ganyar-la.
Dia de Reis
AQUESTA ENTRADA CORRESPON AL DIA D'AHIR PERO LA PUBLICO AVUI PERQUÈ AHIR ESTAVA MALALT I NO ESTAVA EN CONDICIONS DE POSAR-ME A ESCRIURE.
El meu dia de reis va ser com un altre dia de l'any normal i corrent. Simplement aqui no existeix aquest dia. Es viu amb tanta indiferència com nosaltres vivim el dia d'acció de gracies. L'únic que va tenir d'especial va ser que la nit abans vaig trucar a la meva familia. Vaig passar-me tres hores parlant amb ells. Massa estona, però últimament els trobo a faltar més que mai. No sé si es pel Nadal o perquè ja fa molt temps que sóc fora. Si mi poso a pensar ja fa 4 mesos que vaig marxar. Moltes coses han cambiat desde la meva partida, n'estic segur. Mai havia estat tant de temps seguit lluny de casa. Quan marxava 3 setmanes de vacances i després tornava a casa em semblava que havia passat una eternitat. Doncs ara ja son 4 mesos. És molt de temps però tot just estic a la meitat del cami.
A part del dia de reis va ser el meu segon dia de cole. Un dia dels que classifico com "Achiís!". Vaig notar els primers símptomes a la classe d'historia i el costipat va anar progressant per les seves 7 fases durant el dia. Va ser un bon dia al cap i a la fi. Per primera vegada en 6 mesos vaig aprendre algo nou. La meva nova classe de mates comença a donar profit. Em sembla que a partir d'ara disfrutaré molt amb aquesta classe. Espero que el que vaig aprendre sigui del nivell que els meus companys estan fent, així em servirà d'alguna cosa. Si no em serveix, doncs mala sort, però almenys disfruto la classe.
A la tarda, després del cole. vaig anar a casa del meu amic Luis. Haviem quedat el dia anterior per jugar a la PS3. La Christy em va dir que havia de ser a casa a les 5. Em va molestar una mica que fós tant d'hora, però vaig oveir perquè si faig una mica tard es possa molt furiosa. A les 4.50 ja era a casa amb puntualitat. A casa del Luis vam jugar al FIFA 11 i al Call of Duty: Black Ops. Al FIFA jo li vaig guanyar tots els partits. No és que ell fós dolent, sinó que jo m'hi defenc força bé, a pesar de no haver jugat més que un cop en els ultims 4 mesos. Al COD vam jugar a zombies online.
Quan vaig arribar a casa em trobava fatal. La fase 7 havia començat: mal de cap. No em sentia amb forces per fer els deures així que vaig estirar-me al llit a mirar coses a l'ordinador. Més tard vaig baixar a sopar i a veure el partit de basquet. La Christy em va dir que em prengués un dels medicaments que m'havia comprat al súper un dia. L'últim cop havia tingut problemes perquè no s'havia disolt així que li vaig demanar ajut al Cody. El Goofy va descobrir que s'havia de posar amb aigua calenta i així vaig fer. Com que està bastant més dolent que les Couldines que jo vaig portar, me'l vaig pendre poc a poc barrejat amb el sopar. Allà a la mitja part em vaig quedar sobat veient-lo. Quan em vaig despertar eren les 7.30, però estava reventat, així que vaig estar-me 30 minuts més sovant. Llavors em vaig donar conta que s'estava fent tard i havia de fer els deures, així que vaig fer un esforç sobrehumà i em vaig llevar. Mentre acabava els pocs deures que tenia la Christy va irrompre a la habitació. Em va dir que avui millor no anés al cole. Tenia raó, i jo no era qui per discutir-li aquesta sabia decisió. Així que avui no he anat al cole. Com jo ja sabia avui m'he trobat millor. No obstant, el mal de cap a persistit.
dimarts, 4 de gener del 2011
Un nou any
El nou any ja fa dies que ha començat i les coses segueixen igual. Encara que arreu del mon es celebri el canvi d'any, tot és exactament el mateix. Les coses no canvien al pasar aquesta barrera temporal imaginaria. He estat força aburrit aquests últims dies. Són aquells dies de vacances que sempre sobren. Els 7 primers dies d'unes vacances són els que necessitem, a partir d'aleshores, són dies extres que no valorem. Tot es converteix en aburrit. Doncs això és el que m'ha passat. Avui ha sigut l'últim dia de les meves vacances de Nadal i com cada últim dia de vacances he reflexionat. Es en aquest moment quan me n'adono de que he llençat els últims pofistosos dies de vacances. Tampoc puc dir que hagi llençat res molt valuós, no tenia res a fer. Només hi ha dos coses que m'agradaria haver pogut fer: anar a comprar al centre comercial i quedar amb el meu amic Luís. La segona la vam posposar per quan comences el cole perquè ell estava a "elei". "Elei" és com es pronucnia LA en angles, terme que utilitzen els americans per referir-se a la ciutat de Los Angeles. Lo d'anar al súper he estat molts dies buscant la manera de demanar-li a la Christy d'anar però no es tan facil. Cal dir que a mi demanar coses em costa molt, així que potser és més fàcil del que em sembla. Vull anar a comprar roba, però el problema és que em van regalar roba per Nadal. Així que no veia molt adecuat demanar-li anar-ne a comprar més quan tot just m'havien regalat de nova. Ademés cap dels dies ella semblava gaire disposada a anar de compres al centre comercial, perdò, al CENTRE COMERCIAL. Una cosa tan meravellosa no es pot deixar en minuscules. Sí, es fantàstic. Jo n'estic una mica fart de que cada cop que vagin a comprar sigui al Walmart o al Target. Son llocs com el Carrefour, on hi ha de tot, però és més barat que a una botiga. Aquest és el motiu pel qual la Christy hi va, és més barat. El problema és que la roba que m'agrada portar a mi no és precisament barata, sinó pregunteu a la meva mare. A més a més, el centre comercial té moltes més coses que aquells hipermercats, com ara llibreries, bars, i petites botigues. La Christy m'ho havua descrit com un lloc prohibit o algo per l'estil, amb preus prohibitius. Però a mi em sembla que no és més car que els centres comercials espanyols.
Per aquest nou any ja tinc els meus propòsits fets, i els meus desitjos, però no diré cap dels dos. Són coses provades que no vull compartir. No és res extrany ni per l'estil, però simplement vull que continuin en secret. Espero que tot vagi com ha d'anar i el any pugui ser tan bò com l'anterior.
Per aquest nou any ja tinc els meus propòsits fets, i els meus desitjos, però no diré cap dels dos. Són coses provades que no vull compartir. No és res extrany ni per l'estil, però simplement vull que continuin en secret. Espero que tot vagi com ha d'anar i el any pugui ser tan bò com l'anterior.
dissabte, 1 de gener del 2011
Adeu 2010
El 2010 ja s'ha acabat. Vull aprofitar per fer la vista enrere i veure tot el que he viscut aquest any. Sense cap mena de dubte auest a sigut el millor any de la meva vida. Ha sigut quan més he disfrutat i quan més feliç he sigut. També ha sigut l'any en el que he tingut la oportunitat de viatjar als EE.UU. Sens dubte un dels grans somnis de la meva vida. Potser desde aqui no ho voloro, però això que estic vivintés molt gran. Nou mesos enrere imaginava amb incerteça com seria la meva vida si finalment marxava a EE.UU, mentre corria al costat del riu en els entrenos d'handbol. Segur que el que imaginava era completament diferent a com està sent. Principalment perquè tenia la sensació de que estaria a Boston. Marxar ha sigut una de les decicions més valentes que mai he près, una decisió que quan la vaig pendre no comprenia ni molt menys la seva magnitud. Ho veia tot massa facil i massa sencill, no imaginava que seria tant dur. Quan millor m'anaven les coses vaig decidir deixar-ho tot aparcat per venir aquí. No vull dir que m'arrepenteixi d'haver vingut però sens dubte la meva vida serà completament diferent de com hauria sigut si no hagués marxat. Millor o pijor? Això mai se sap, només se que diferent. Jo sóc dels que pensa (encara que no se si hi ha més gent que pensa com jo) que les petites decisions i accions que fem cambien completament la nostra vida. Una decisió, per molt insignificant que sigui, pot cambiar radicalment el transcurs de tota la nostra vida. Moltes d'aquestes decisions no depenen de nosaltres, són simplement accions que fan els demés sense pensar que puguin afectar d'una manera tant significativa a la teva vida.
Aqui la festa d'any nou ha estat un tant desebedora. Es planejava com LA GRAN FESTA, però no ha sigut més que un sopar normal i corrent. En principi podiem portar els nostres amics, però no ha vingut cap. Els meus amics no podien, els de la Jun no li han contestat, i els del Cody havien de venir, però no s'han presentat. Jo, pensant que seria una festa, m'he posat el meu polo Lacoste (es falç, només em va costar 10€ en un top manta d'una platja d'Andalucia) i m'he posat gomina. Quan he baixat abaix (valgui la redundancia) m'he sentit una mica "offside". Em sopat espaguetis amb tomaquet i una torradeta. La nit ha esdevingut normal, això vol dir com qualsevol altra nit practicament fins alla les 23.50. Les ultimes hores de l'any les he passat mirant com la Christy i el Ray jugaven a bitlles al Wii Sports. La Jessica i la familia han sigut els únics convidats de la nit. L'Eddy ha arribat més tard perquè havia de treballar, allà les 23.30. Al matí havia comprat raïm per menjar amb les campanades, suficient raïm per menjar-ne cada cap d'any fins que hem jubili. N'he menjat 12 boletes al migdia pel cap d'any europeu, però pel cap d'any americà ja no en quedaven. La gilipoyas de la Misty se l'havia menjat tot. L'hagués matat, ho juro. Aquesta nena és tonta, li he deixat menjar una o dos boletes, i quan le deixat a la cuina se la fotut tot. Doncs ja no li penso deixar res més. Quan he vist que n'estava menjat he anat rapidament a contar quantes boletes quedaven, però ja només n'hi havia 11, i la dotzena la acabava de mossegar. Així que no he pogut menjar raïm pel segon cap d'any. La nit ha millorat a partir de llavors. He estat parlant amb l'Eddy y la Jun, y la Jessica a ratos. És lo més semblant a algú de la meva edat que conec, ja que els altres nens són massa petits per parlar de segons quines coses, i més contant que són bastant retrassadets. L'únic que se salva de la deficiencia mental és el Cory.
El meu altre cap d'any ha sigut bastant semblant al sopar de Nadal. La única diferència és que he pogut menjar algo, el raïm. No ha sigut tant dificil com va ser el Nadal fora de casa. A partir d'ara ja tot el temps que em queda aquí es en compte enrere. Ara porto més o menys la meitat del temps que haig de estar a yankeelandia, tot el que em queda ja no és un dia més, sinó un dia menys.
BON ANY A TOTS
PD: TAL COM VAIG FER AL NADAL, AGRAIRIA A TOT QUE FESSIU UN ESFORÇ PER ESCRIUREM UN COMENTARI DE FELICITACIÓ O ALGO. AIXI VEURE QUE L'HEU LLEGIT I M'EMPORTARÉ UNA ALEGRIA. AGRAEIXO DE PAS ALS QUE VEU COMENTAR EL MEU POST DE NADAL I INCITO ALS QUE NO HO VEU FER A QUE COMENTEU AQUEST.
Aqui la festa d'any nou ha estat un tant desebedora. Es planejava com LA GRAN FESTA, però no ha sigut més que un sopar normal i corrent. En principi podiem portar els nostres amics, però no ha vingut cap. Els meus amics no podien, els de la Jun no li han contestat, i els del Cody havien de venir, però no s'han presentat. Jo, pensant que seria una festa, m'he posat el meu polo Lacoste (es falç, només em va costar 10€ en un top manta d'una platja d'Andalucia) i m'he posat gomina. Quan he baixat abaix (valgui la redundancia) m'he sentit una mica "offside". Em sopat espaguetis amb tomaquet i una torradeta. La nit ha esdevingut normal, això vol dir com qualsevol altra nit practicament fins alla les 23.50. Les ultimes hores de l'any les he passat mirant com la Christy i el Ray jugaven a bitlles al Wii Sports. La Jessica i la familia han sigut els únics convidats de la nit. L'Eddy ha arribat més tard perquè havia de treballar, allà les 23.30. Al matí havia comprat raïm per menjar amb les campanades, suficient raïm per menjar-ne cada cap d'any fins que hem jubili. N'he menjat 12 boletes al migdia pel cap d'any europeu, però pel cap d'any americà ja no en quedaven. La gilipoyas de la Misty se l'havia menjat tot. L'hagués matat, ho juro. Aquesta nena és tonta, li he deixat menjar una o dos boletes, i quan le deixat a la cuina se la fotut tot. Doncs ja no li penso deixar res més. Quan he vist que n'estava menjat he anat rapidament a contar quantes boletes quedaven, però ja només n'hi havia 11, i la dotzena la acabava de mossegar. Així que no he pogut menjar raïm pel segon cap d'any. La nit ha millorat a partir de llavors. He estat parlant amb l'Eddy y la Jun, y la Jessica a ratos. És lo més semblant a algú de la meva edat que conec, ja que els altres nens són massa petits per parlar de segons quines coses, i més contant que són bastant retrassadets. L'únic que se salva de la deficiencia mental és el Cory.
El meu altre cap d'any ha sigut bastant semblant al sopar de Nadal. La única diferència és que he pogut menjar algo, el raïm. No ha sigut tant dificil com va ser el Nadal fora de casa. A partir d'ara ja tot el temps que em queda aquí es en compte enrere. Ara porto més o menys la meitat del temps que haig de estar a yankeelandia, tot el que em queda ja no és un dia més, sinó un dia menys.
BON ANY A TOTS
PD: TAL COM VAIG FER AL NADAL, AGRAIRIA A TOT QUE FESSIU UN ESFORÇ PER ESCRIUREM UN COMENTARI DE FELICITACIÓ O ALGO. AIXI VEURE QUE L'HEU LLEGIT I M'EMPORTARÉ UNA ALEGRIA. AGRAEIXO DE PAS ALS QUE VEU COMENTAR EL MEU POST DE NADAL I INCITO ALS QUE NO HO VEU FER A QUE COMENTEU AQUEST.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)