Barça 5 - 0 Madrid

Avui, apart de ser el primer dia de cole després de les mini-vacances d'acció de gràcies, s'ha jugat el clàssic de la lliga. El Barça i el Madrid s'enfrontaven en un duel molt esperat. Desgraciadament per a mi, ja havia d'estar al cole mentre es jugava el partit. Tenia pensat fingir estar malalt per poder veure'l, però finalment he decidit acceptar la invitació del meu amic Luís per anar a veure'l a casa seva després del cole. El Luis ha grabat el partit i l'hem vist després del cole a casa seva. Al final ha sigut millor que fingir estar malalt ja que em lliuro de problemes, no em perdo les classes (que encara que sembli bò, es un marron haver de demanar tots els deures després) i veig el partit sense talls i amb bona qualtitat.
A casa el Luís hi erem ell; el Dani que és del Mardid; un altre noi que no m'en recordo com es diu, però anava a favor del Madrid; i jo. Als altres dos nois també els coneixia de l'equip de soccer. El Dani jugava al meu equip i l'altre al de més petits. El partit ha estat espectacular, no cal dir lo bé que ha jugat el Barça, ja es veu en el resultat. L'he viscut com si fós en directe. He celebrat amb molta euforia tots els gols, però el que més el cinquè. Estava una mica mosca amb el 4-0 perquè no estaven aprofitan la seva superioritat per marcar gols, però quan ha marca Jeffren m'he posat de genolls al terra i he començat a cridar GOOOOL!!! Sabia que era algo històric ficar-ne 5. Els cinc gols donen molts jocs de paraules relacionats amb "una maneta". La pena es que no hagi pogut marcar Messi, ja que jo duia la seva samarreta, però estic content amb els gols de Xavi, Pedro, Villa (2) i Jeffren.
Durant el transcurs del partit la Christy m'ha enviat un missatge. Es veu que volia coneixer al Luís abans de que jo anés a casa seva. M'ha dit que ja m'ho havia dit (que no era veritat), però de totes formes jo no li he fet gaire cas perquè ja estava a casa del Luis. M'ha dit que havia de tornar a les 4.30 a casa. No he tingut cap problema ja que era la hora en que el partit s'havia d'acabar. M'hagués agradat quedar-me un rato a casa del Luis per poder jugar a la PS3, però que hi farem. El partit ha acabat a les 4.40. La Christy m'ha tornat a enviar un altre missatge dient-me que arribava tard. Li he dit que ja venia, que m'havia de portar el pare del Dani. Tot plegat ha acabat amb un sermò de la Christy quan he arribat a casa. No era del tot bronca, si no més haviat de preocupació. Evidentment jo he passat una mica del que em deia i m'he centrat en recordar el que havia de fer el pròxim cop i anar-li dient que sí. Em cabreja una mica les normes aquestes. Són normes que fa anys que no segueixo. Ja gràcies que li vaig dir que anava a casa del Luis dos dies abans. A casa li hagués dit a la meva mare el mateix dia pel matí, un missatge per la tarda o en tot cas cap al vespre perquè em vingués ja a recollir. Però aquí les coses no funcionen així. Els americans són així, abans li haig de presentar a meu amic perquè ella dongui la seva aprovació. Digui el que digui no penso fer-li cas. Si no li agrada doncs li presentaré un altre i el faré servir d'excusa cada cop. El que em faltava a mi era que la meva "hostmom" hagués d'aprovar als meus amics, per aquí no passo.
Una cosa que m'ha frustrat molt és la indiferència amb que ha viscut el meu entorn. Es desesperant veure com als altres els importa una m... el partit. Quan li he intentat explicar a la Christy la importància del partit m'ha mirat amb una cara d'incredulitat que m'ha fet molta ràbia. És la actitut americana: ¿Com pot ser important si no és americà? El terme "americà" vol dir dels Estats Units, ja que ells s'anomenen americans, com si ells fossin tot el continent. En aquests moments si que m'agradaria estar a casa per poder disfrutar de la victoria. No és que vulgui tornar, perquè ara no estic malament aquí, sinó que m'agradaria poder estar a Catalunya durant el dia de demà. M'agradaria anar al cole amb la meva samarreta del Barça, poder debatir sobre el partit, començar totes les classes amb un petit debat sobre el match, tornar del cole amb el cotxe de la Tina (la meva veina) mentre menjo el vermut que ha comprat per celebrar la victoria i llegeixo l'SPORT, arribar a casa i veure els "Manolos" (la amplia seccio esports de Cuatro), comentar amb el meu pare com hem disfrutat d'un dia de superioritat sobre els merengues...