Un dia per tot

Avui ha sigut un dia d'allò més complert, he fet gairebé de tot. El millor serà començar pel começament.
Al matí he anat al cole com cada dia. He aconseguit trobar al professor d'historia a la seva classe i m'ha donat la samarreta. No ha sigut tan fàcil perquè m'ha contestat d'una manera que m'ha semblat una mica borde. Li he demanat la samarreta hi m'ha dit que havia d'anar-la a pagar a la "Administration", quan li he dit que ja ho havia fet m'ha contesta "I on està el rebut?", i finalment quan li he ensenyat me la ha donat. A classe de física m'he posat la samarreta a sobre de la que portava, després de PE m'he deixat només la que havia comrat, i m'he posat la corona. Com que he vist que tots la portaven pintada, he agafat el tip-ex i me la he pintat. Li he posat puntets a les banyes com si fossin diamants, he escrit "*ASB*" per dalt i més abaix he posat "COUGARS", que es com la mascota del cole, representa que els estudiants del Weston Ranch High School (WRHS) som "Cougars". A la classe d'història he aconseguit els meus 10 punts extra per anar "disfressat". Ha sigut una de les millors classes d'historia del curs, he entés una miqueta més de la Guerra Civil i, a sobre, el professor ens a donat a tots "cookies". A la classe de mates he après algo sorprenent, però no sorprenent per la seva dificultat o utilitat, sinó perquè no em puc creure que no ho haguessin estudiat abans. Ens han ensenyat a resoldre equacions de segon grau utilitzant la fórmula quadràtica (que és la que s'ultilitza de tota la vida, el X=-b+-..../2a). És sorprenents perquè han après abans a utilitzar números complexos i a resoldre les equacions utilitzant complicats mètodes abans que el de tota la vida. Em sembla a mi que aquest sistema educatiu és un ruina, com no aprenguin molt a les universitats el país s'enfonsarà en 20 anys. A l'hora de dinar, he anat a la oficina per aconseguir el meu "ID Card", que es com un DNI que demostra que ets estudiant del WRHS. També he aprofitat i he demanat una cita amb el "School Counselior" per poder cambiar algunes de les meves assignatures. Intentaré cambiar física per un nivell més dificil, perquè en aquesta classe m'aburreixo perquè és massa fàcil. Sorprenentment no tinc una A, perque al exàmen he tret un 85%. Tots el fallos han sigut o bé perquè no he entés bé la pregunta o peruquè no he posat correctament les xifres significatives, cosa que no sabia que s'havia de fer. Potser també cambio alguna classe més perquè són molt fàcil, encara que en la que més m'aburreixo és a física. A químixa em vist un video de Xernòvil, que no he entés perquè estava rodat i subtitulat en rus i una veu en anglès o explicava, i ens han donat les notes del exàmen que vam fer. He tret un 115,2%, per sobre del màxim. La veritat és que no havia estudiat massa, pero entre que les preguntes eren fàcils, era tipo test i marquen el 100% en una nota més baixa que tot correcte, no és gens díficil treure una A.
Després de la classe d'Anglès hem tingut el "Rally", que és una tonteria americana per reforzar l'esperit de la escola. No és que haguem acabat més tard, sinó que totes les classes del dia han sigut una mica més curtes per estalviar els 30 minuts del Rally. Com ha jugador del equip de soccer hauria d'haver entrat per la porta de darrere i donar tota la volta a la pista mentre tots aplaudien, però no ha pogut ser. Jo i un parell als que seguia, que semblava que sabien el que es feien, em entrat amb tots els altres al gimnàs, que és el que ens havien dit, i quan ens em donat conta de que sortia l'equip de soccer ja no hem pogut fer res. M'hagués agradat sortir, però un altre dia ja ho podré fer, espero. De totes maneres, han sortit tots els equips i ha sigut molt ràpid com si no se'ls hi donés importancia. Tots excepte l'equip de football, l'entrenador del qual és el meu profe d'historia, que semblava que fós la presentació de l'equip del Barça. Després de mitja hora perduda en tonteries americanes s'ha acabat el Rally. A part de la "desfilada" dels equips he pogut presenciar un desafinat cant del himne yankee, tres balls dels diferents grups d'animadores i ballarins/es, l'entrega de permis als mes "guais", la banda tocant els tambors (on estava la meva profe d'angles) i tots els seniors (o sigui jo, estudiants de grau 12) cridant "one one" i fent un gest extrany amb les mans. Això de "one one" vol dir onze, referint-se a 2011, que és l'any en que ens graduem. Es un mica flipada, sembla que ens vagin a donar una medalla conmemorativa, que només és el nivell bàsic lo que tindrem.
Passat el Rally ha tocat sessió de fotos amb l'equip. Avui no hem entrenat, només ens hem fet les fotos. Ha vingut un fotograf, que per com ha fet la foto i com ha quedat tot m'ha semblat que era molt bó, encara que també força car. Ha tret una foto individual dels qui la volien, jo no, i una foto de tot l'equip, tots vestits amb l'uniforme. Faltaven com sis jugadors del equip, inclòs el capità, però tot hi així herem prous com per semblar un equip complert. Ens ha tret la foto ha contrallum, de manera que ningú ha hagut de tancar els ulls, tot hi així li ha quedat bé. Ens ha posat tots ben colocats, tot simètiric i perfecte. Comprar les fotos era car, la meva m'ha costat $20, i això que era lo més bàsic, només la foto del equip i el tamany més petit possible. La he comprat perquè la volia tenir de record, pero he pensat que la individual era una tonteria.
Un cop a casa, he anat a comprar el menjar per preparar el meu arròs. Li havia promès a la Jessica que li faria avui, abans de que és mudi, marxa demà. Hem anat al "food 4 less" i he comprat tot el que necessitava, excepte l'oli d'oliva perque m'ha dit, i he pogut comprovar, que és molt car. Jo no li he volgut fer comprar perquè pensava que ho pagava ella, però es veu que quan cuino el meu menjar ho haig de pagar jo. De la manera que ho ha dit m'ha semblat que no era ella que no ho volgués pagar sinó que és com una "llei" per part de la agencia. De totes maneres la Jessica m'ha dit que ho pagava ella. També he comprat ingredients per fer la truita de patates, encara que al final no la he fet perquè ja eren masses coses. Després de una hora i mitja llarga de cuina he acabat l'arròs. La Jessica m'ha ajudat a preparar-lo, ha tallat les verdures i m'ha ajudat a tastar-lo i aquestes coses. Com que no hi cabia tot en una cassola ho he fet en dues, lo que ha sigut com cuinar-ne dos a la vegada. Totes les coses que ficava em semblaven excessives, el pollastre em semblava que ens sortiria per les orelles i les verdures pensava que n'hi haurien més que arròs, però he seguit fidel a les quantitats de la mama. Finalment han quedat unes proporcions adequades, encara que en excessiva quantitat, ja sé que dinaré demà. L'arròs ha quedat finalment deliciós i tothom ha repetit. La veritat és que el primer plat que m'ha posat la Christy m'ha semblat una mica esquifit, però quan me l'he acabat i he vist que encara quedava bastant arròs a la cassola i l'altre cassol encara era plena fins dalt, m'he omplert el meu plat i he acabat tip. La Jessica m'ha demanat que li apunti la recepta en anglès per que el pugui fer ella a casa seva, li he dit que li apuntaria. Espero que no li molesti a la iaia, tampoc em sembla que sigui una recepta secreta que ha passat de generació en generació.