Tallaungles

Aquest mati m´he llevat tard, casi a les onze del mati, i he estat gairebe tot el mati al ordinador. Al migdia, per fi, hem anat a comprar. Necessitava comprar moltes coses, especialment el tallaungles. He pogut comprar sabó, desodorant, esponja, llibretes pel cole, llapis, carpeta. També m'he comprat un kit de manicura que portava tallaungles gran i petit, llima, uns palets i pinces per poguer-me depilar les celles, que ja em tocava. He comprat una barreta de xocolata Willy-Wonka. M´ha fet molta il·lisuió perque jo pensava que nomes existia a la película, sempre havia cregut que el seu substitut a la vida real era la xocolata Milka. A part, m´he comprat un tall de pizza perque eren les 2 o les 3 de la tarda i encara estava en dejú. Després hem anat a una altra botiga on m'he comprat unes bambes per fer sport perque les meves segueixen al meu institut vell. He parlat amb la Nedra i m'ha dit que la contrassenya no es correcta. De fet, no m'ha dit això, m'ha dit que no me les enviara fins que no li dongui la combinació correcta. Això vol dir que potser ja les puc donar per perdudes perque ja li he donat i no la pot obrir. Estic una mica enfadat amb ella perque necessito la roba que tinc alla. La hagues pogut agafar jo pero ella em va dir que marxava abans d´hora la nit abans, no em va agradar que no m'abisés abans. En aquella botiga li he demanat a la dependenta que em cambies un bitllet de $100 pero m'ha dit que habia de comprar un paquet de xiclets almenys. Ja me'l hagués pogut cambiar, acabava de comprar les bambes, aixi que he comprat el paquet a desgana. Potser hauria estat millor esperar-me i descambiar-lo quan anés a comprar algo que realment necessités, però son decisions d'aquelles que es prenen precipitadament.
Quan hem arribat a casa he posat totes les meves llibretes a la motxilla i he decorat la carpeta. Li he posat 4 bitllets d'un dollar, que eren nous, i les fotos que em van regalar els meus amics. Costa molt ficar-ho tot per dintre del plastic i els bitllets casi no es veuen perque no els he pogut colocar bé. Ara tinc $4 menys pero una carpeta guai, em sembla que m'ha costat més la decoració que la propia carpeta. Despres m'he posat a pintar un  mapa dels EE.UU que havia de pintar per la clase d'historia, ni que fos un nen petit. La Yun, la estudiant Koreana, m'ha regalat uns bolis de Korea, són força macos i pinten realment bé. Jo li he regalat dos dels meus que tenia per tornar-li el favor, tampoc els necessitava, aqui als EE.UU ningú utilitza bolis al cole. Tots fan servir llapis, fins i tot als examens, es bastant útil tenir-ne un de mina perque es bastant incomode escriure tot el rato amb un llapis de punta gruixuda. També he aprés ha escriure el meu nom en koreà. Es molt maco el koreà quan el veus escrit. He dibuixat les lletres koreanes en gran en una fulla de la llibreta, queda força maco.
Per sopar he menjat tacos, boníssims, no es com el pernil serrà o la paella però estan força bons. He decidit que la setmana que be m'oferiré per preparar-lis algo tipic d'Espanya. Em sembla que me n´he menjat 5 més el chili que m'he posat d'acompanyament. La Christy ha comprat un carbassa i el Cory la ha buidat. Els americans tenen eines per buidar-les, les vènen en un pac: pala, rodillo, serreta petita, serreta gran i plantilles per fer els dibuixos. La carbassa era bastant més gran que la que compra la mama per fer la broma per Halloween, com 10 vegades més gran.
Llavors, ha arribat el moment més emocionant desde que estic en aquest país de yankees. M'HE TALLAT LES UNGLES. No volia que quedessin oblidades, aixi que li fet una foto abans de llençar-les per la pica, ha sigut un moment emocionant, he estat a punt de plorar. Certament es bastant més comode tenir les ungles curtes.
Després m'he decidit a menjar-me la xocolata mentre penjava les fotos al Facebook i escribia al blog. Potser això a sigut una mala decisió perquè ha arruinat el dia més perfecte desde que estic als EE.UU. Primer, mentre anava a agafar aigua m´he trobat un cucarcha a la cuina. Això marcarà la meva estancia en aquesta casa durant tot l'any. Confiava en que la merda que envolta l'entorn familiar estigués lliure d'animalons més petits que els diminuts gossos que tenen, però no, les cucarches van a la merda. Li he dit al Cory i li he demanat que la matés, però no ho ha fet, em sembla que tampoc li fan gaire gràcia, pero es que a mi em fan por. A sobre, per rematar-ho la xocolata Willy-Wonka no té el gust que esperava, massa bonic per ser veritat, prefereixo la Milka.

PD: Amenaça terrorista, sino feu més comentaris al blog deixaré d'escriure. Així que animeu-vos a comentar, costa molt escriure cada dia, i els comentaris son el que m'anima a seguir escribint.