Avui ha sigut Halloween, el meu primer Halloween americà. El dia en general ha sigut d'allò més normal, com cada diumenge. Per la "nit", cap allà a les 6 o 6.30, hem anat a fer el que se'n diu "trick or treat?" (truc o tracte?). Jo m'he posat la meva disfressa d'Scream i els altres les seves. He inventat una enginyosa disfressa de "Scream LeBron", posant-me la samarreta del LeBron James a sobre. Quedava força bé, però he decidit que millor anar normal. La Jun anava disfressada de vampiresa, em sembla; la Misty de bruixa; el Cody de vampir, encara que com que no tenien diners per comprar el disfràs només portava la cara maquillada i roba negra; el Cyle d'esquelet; la Jasmine d'abella, que terrorific (ironia); el Junior de dimoni; i el Cory de res, s'havia pintat la cara al principi però després s'ha despintat, la veritat que amb la roba que portava només li faltava una careta d'home llop per semblar-ho. La meva disfressa ha estat idònea perque hem cobria la cara i així ningu podia veure la meva edat real, molt per sobre de la mitja. M'ho he passat força bé demanant caramels, feia veus rares tipus molt agut o molt greu. Com que no es veia qui era podia anar fent el tonto tot el rato. He agafat una pila de caramels, que ara m'estic menjant. Al final estava ja fart. Algunes cases estaven força decorades, altres gens, fins i tot alguns es passaven una mica. Algunes cases havien fet un túnel del terro per el que havies de passar per que et donguessin els caramels, molt currat. Alguns eren una mica garrepes i només donaven un caramel o una piruleta, pero altres en donaven un grapat. La veritat es que s'ha perdut l'esperit d'aquesta tradició, la gent diu "Truc o tracte?" però en realitat és més aviat "caramels?". No es tiren ous a les cases si no te'n donen, això era el més divertit. Algunes persones tenien cartells a les portes de les cases dient que no donaven caramels. Per acabar amb aquest tipus de gent el que s'ha de fer és llançar ous o pintar-li's la porta, amb lletres grans "Aqui viuen uns que no tenien caramels!". Malgrat que faltes la millor part, he disfrutat molt.
La Jessica ha vingut amb nosaltres, la Christy també. He pogut comprovar que és una de les pitjors mares i filles del món. Havui ha fet de tot, m'agafen unes ganes de donar-li un hòstia avegades. Primer de tot li ha donat un cop al portatil del Ray que s'ha carregat la part per on s'enxufa a la corrent. A sobre s'anava rient mentre deia "sorry". Li fotia jo una patada que ja no deia més "sorry". Espero que no fagi això amb el meu portatil, que és sagrat, perquè sinó tindrà un gran problema. Si ella em trenca el meu "fillet" jo li trencaré la seva "filleta", el nen és massa mono per fer-li res, així solucionaré dos problemes: la mare i la filla. Després ha tirat com 3 cops els caramels dels nens per terra. M´ha trepitjat una vegada, encara que això és el de menys ja que una mica més i mata a la seva filla més tard. La nena estava sentada a la part del cotxet per on s'emputja. La Jessica la deixat alla i ha anat a treure el nen del cotxet. Com que suposo que és un mica tonta, no ha pogut intuir que si treia el nen del cotxet deixaria de fer contrapés i es volcaria. Doncs clar, quan a tret al dimoniet, el cotxet s'ha inclinat i la Jessica ha caigut. Sort que estava el noi de la zambomba (Cody) al costat i la mig agafat abans de que caigués.
diumenge, 31 d’octubre del 2010
dissabte, 30 d’octubre del 2010
Pobres
Avui no hi havia sopar, es veu que la Christy no tenia diners per anar a comprar menjar. No es que m'hagi dit que no es sopava. El que ha passat es que eren ja les 7 o les 8 i he preguntat pel sopar. Llavors m'han dit, no la Christy si no els nens, que avui s'agafava el que cadascu volia, que la Christy "no tenia ganes de cuinar". Despres la Jun m'ha dit en secret lo dels diners. La veritat es que ultimament em porto bastant be amb la Jun, es de gran ajut tenir algu que no sigui de la familia per parlar sobre certes coses. Avui m'ha demanat el portatil per poguer parlar amb els seus pares ja que el seu no te cam. Evidentment li he deixat, no es com amb els ninyatos que nomes el volen per jugar al WoW o entrar a Internet. Ella m'ha deixat el seu de mentres. Era la primera vegada que parlava amb els seus pares per la cam.
Ahir va tornar a venir la nena diabolica. Vaig poguer observar com ficava les mans baboses i brutes dins del pot de mantega mentre la Christy l'usava per untar el meu tros de la. Despres del que he vist avui, les babes de la nena tenen gust a xocolata. He obert el rentaplats i he vist que estava ple de cucaraxes. Li he dit al Cody i m'ha dit que es morien quan s'enjegava. Clar que moren, pero despres menjem en plats rentats amb suc d'escarbat. Aquest nen cada cop em posa de mes mala llet, avui estava molt borde. A sobre ahir vaig tenir una experiencia realment desagradable amb ell. Mentre jo jugava al WoW a la llitera d'adalt, ell va decidir fer una cosa no gaire apropiada per fer mentre hi ha mes gent a la habitacio. Ademes el noi no es gaire disimulat i la llitera es movia forsa, ell va fer algun sorollet significatiu de que s'ho estava passant be. Vaig pasar una mica de por, no savia que fer i em feia una mica d'angunia. Avui he sentit com treia una revista de sota el coixi, la fullejava, la tornava a guardar i aixi un parell de cops. Em sembla que ara es un bon moment per aprifitar-me d'ell, li costara car haver-me robar el MEU sabo. Li amagare la revista haviam que fa jajaja. Ara ha pasat a ser el número 1 a la llista de germans odiats, l'ultima posicio la ocupa ara en Cory, que l'havia encapcelat forsa temps.
Aquest mati em anat a comprar a una especie de mercadillo. Ha sigut divertit, lo pitjor a sigut quan m'he adonat que m'havia perdut el Barsa vs Sevilla, ha sobre han guanyat 5 a 0. M'he comprat uns mitjons perque no en tinc gaires, 4 parells per $3. Tambe he comprat una samarreta del LeBron James, la nova amb els Miami Heat, per nomes $50. No es per mi, es per a l'Isaac, encara que si jo fos ell patiria perque m'agrada molt. M'he estat a punt de comprar la samarreta de Payton Manning, pero era massa gran, aixi que al final he agafat la del LeBron. He estat buscant una gorra dels Red Sox, pero cap era com la que buscava. Despres hem anat a una botiga a comprar la disfressa de Halloween, dema sere l'Scream. Es forsa simple el disfras, pero divertit i relativament barat, $10. Tambe m'he comprat sabons, despres de que els utilitzes el Cody o algun dels ninyatos ja no me'n quedaven casi. Ara els guardare despres de dutxar-me, aixi no els usaran.
Quan he arribat a casa li he demanat a la Christy que em deixes trucar als meus amics que avui feien una festa de Halloween a casa de l'Isaac, com cada any. La veritat es que tenia moltes ganes de parlar amb ells. Els hi he ensenyat tota la casa i el jardi.
Fa un rato he revisat les factures, i no em quadren gaire. No pot ser que m'hagi gastat tants diners. No vull acusar a ningu si no n'estic completament segur, pero realment tinc la sensacio que algo m'han tret. A mes, aquest mati, quan he obert el calaix de la roba interior on guardo els diners, semblava que algu hi hagues remenat. Quan he anat a agafar diners m'he adonat que ja no hi era la pila de 16 billets d'un dollar que tenia. No recordo haver tocat aquella pila, la tenia per sempre tenir diners en bitllets petits. Em sembla que haure de posar una trampa per descobrir qui em roba.
Ahir va tornar a venir la nena diabolica. Vaig poguer observar com ficava les mans baboses i brutes dins del pot de mantega mentre la Christy l'usava per untar el meu tros de la. Despres del que he vist avui, les babes de la nena tenen gust a xocolata. He obert el rentaplats i he vist que estava ple de cucaraxes. Li he dit al Cody i m'ha dit que es morien quan s'enjegava. Clar que moren, pero despres menjem en plats rentats amb suc d'escarbat. Aquest nen cada cop em posa de mes mala llet, avui estava molt borde. A sobre ahir vaig tenir una experiencia realment desagradable amb ell. Mentre jo jugava al WoW a la llitera d'adalt, ell va decidir fer una cosa no gaire apropiada per fer mentre hi ha mes gent a la habitacio. Ademes el noi no es gaire disimulat i la llitera es movia forsa, ell va fer algun sorollet significatiu de que s'ho estava passant be. Vaig pasar una mica de por, no savia que fer i em feia una mica d'angunia. Avui he sentit com treia una revista de sota el coixi, la fullejava, la tornava a guardar i aixi un parell de cops. Em sembla que ara es un bon moment per aprifitar-me d'ell, li costara car haver-me robar el MEU sabo. Li amagare la revista haviam que fa jajaja. Ara ha pasat a ser el número 1 a la llista de germans odiats, l'ultima posicio la ocupa ara en Cory, que l'havia encapcelat forsa temps.
Aquest mati em anat a comprar a una especie de mercadillo. Ha sigut divertit, lo pitjor a sigut quan m'he adonat que m'havia perdut el Barsa vs Sevilla, ha sobre han guanyat 5 a 0. M'he comprat uns mitjons perque no en tinc gaires, 4 parells per $3. Tambe he comprat una samarreta del LeBron James, la nova amb els Miami Heat, per nomes $50. No es per mi, es per a l'Isaac, encara que si jo fos ell patiria perque m'agrada molt. M'he estat a punt de comprar la samarreta de Payton Manning, pero era massa gran, aixi que al final he agafat la del LeBron. He estat buscant una gorra dels Red Sox, pero cap era com la que buscava. Despres hem anat a una botiga a comprar la disfressa de Halloween, dema sere l'Scream. Es forsa simple el disfras, pero divertit i relativament barat, $10. Tambe m'he comprat sabons, despres de que els utilitzes el Cody o algun dels ninyatos ja no me'n quedaven casi. Ara els guardare despres de dutxar-me, aixi no els usaran.
Quan he arribat a casa li he demanat a la Christy que em deixes trucar als meus amics que avui feien una festa de Halloween a casa de l'Isaac, com cada any. La veritat es que tenia moltes ganes de parlar amb ells. Els hi he ensenyat tota la casa i el jardi.
Fa un rato he revisat les factures, i no em quadren gaire. No pot ser que m'hagi gastat tants diners. No vull acusar a ningu si no n'estic completament segur, pero realment tinc la sensacio que algo m'han tret. A mes, aquest mati, quan he obert el calaix de la roba interior on guardo els diners, semblava que algu hi hagues remenat. Quan he anat a agafar diners m'he adonat que ja no hi era la pila de 16 billets d'un dollar que tenia. No recordo haver tocat aquella pila, la tenia per sempre tenir diners en bitllets petits. Em sembla que haure de posar una trampa per descobrir qui em roba.
dijous, 28 d’octubre del 2010
Què passa?
Porto uns quants dies una mica raros. Al principi estava enfadat amb tot i desanimat. Ara ja no estic tant enfadat però noto que he patit algun canvi. Els nens de la casa hem comencen ha cansar una mica. No sempre, i no tots, pero a vegades em donen una rabia. Intentaré animar-me d'alguna manera, però ara em sembla que ha arrivat un punt d'inflexió. Tinc la sensació que ha arrivat el moment en que me d'acabar d'adaptar, si no ho faig vol dir que no tinc lloc aquí. Ja ha passat el temps suficient en el qual tot és nou i tot te excuses, ara ja haig de ser un més.
La restricció del internet la estic portant força bé. No és una restricció estricta, sinó només una reducció ja que realment passava massa temps a internet. Pel que he deduit lo únic que haig de fer és no estar tot el rato a internet. Simplement arribar a casa fer els deures i, en comptes de conectar-me a internet, doncs mirar la tele o alguna cosa que es pugui fer en grup. La solució són tres paraules: Giants, NFL i NBA. És la manera de poguer fer una cosa que m'agrada i passar rato amb la familia. Avui he vist el partit del Giants. Jugaven el segon partit de les series mundials; ahir van jugar el primer. Han guanyat els dos, així que ara lideren la serie per 2 a 0. La tele d'abaix està sempre ocupada pel Cory, i no he pogut veure la NBA. Hauré de trobar alguna manera de robar-li el comandament.
Aquest cap de setmana és Halloween i em sembla que em disfressaré. No ho pensava fer perquè pensava que això de "trick or treat" era només per nens petits. Avui la Jun m'ha preguntat si em disfressaria, com que ella m'ha dit que ho faria jo li he dit que també. Dissabte anirem a comprar les disfresses. Se m'acaba d'ocorre que em puc disfressar d'home llop, tal i com tinc la nuca no em farà falta gaire disfressa. Els meus cabell segueixen evolucionant cap a "afro".
La restricció del internet la estic portant força bé. No és una restricció estricta, sinó només una reducció ja que realment passava massa temps a internet. Pel que he deduit lo únic que haig de fer és no estar tot el rato a internet. Simplement arribar a casa fer els deures i, en comptes de conectar-me a internet, doncs mirar la tele o alguna cosa que es pugui fer en grup. La solució són tres paraules: Giants, NFL i NBA. És la manera de poguer fer una cosa que m'agrada i passar rato amb la familia. Avui he vist el partit del Giants. Jugaven el segon partit de les series mundials; ahir van jugar el primer. Han guanyat els dos, així que ara lideren la serie per 2 a 0. La tele d'abaix està sempre ocupada pel Cory, i no he pogut veure la NBA. Hauré de trobar alguna manera de robar-li el comandament.
Aquest cap de setmana és Halloween i em sembla que em disfressaré. No ho pensava fer perquè pensava que això de "trick or treat" era només per nens petits. Avui la Jun m'ha preguntat si em disfressaria, com que ella m'ha dit que ho faria jo li he dit que també. Dissabte anirem a comprar les disfresses. Se m'acaba d'ocorre que em puc disfressar d'home llop, tal i com tinc la nuca no em farà falta gaire disfressa. Els meus cabell segueixen evolucionant cap a "afro".
dimarts, 26 d’octubre del 2010
Sospites confirmades
Ahir a la nit, quan vaig arribar del partit de soccer, cap alla a les 9 o 10 de la nit, em va sorpendre una cosa. Estava al lavabo preparant-me per dutxar-me i vaig veure que la meva espuma d'afeitar que havia guardat al armari estava a sobre la pica destapada. Això volia dir que algú estava utilitzant la meva espuma, cosa que no em va fer gaire gràcia. Ja feia dies que sospitava de que utilitzessin el meu xampú i el meu gel de dutxa perquè molts cops estaven en llocs diferents on els havia deixat i amb sabó gotejant del tap, cosa que jo rarament faig. No havia dit res perquè vaig pensar que potser era algo ocasional perquè se'ls hi havia acabat el seu sabó o algo per l'estil. Lo d'ahir ja va fer mosquejar-me una mica, tenint en compte que al armari hi havia el seu pot d'espuma. Així que vaig agafar el pot i en comptes de deixar-lo simplement dins l'armari, el vaig ficar dintre del meu necesser. D'aquesta manera si l'utilitzaven ja seria una mica massa passat de tò, no és el més apropiat regirar en el meu necesser, em sembla a mi. Aquest matí s'han acabat de confirmar les meves sospites, ha sigut una escena digna de recordar. Jo acabava de sortir del lavabo i havia entrat a la habitació per acabr-me de preparar per anar al cole. Llavors el Cody m'ha dit "Mira m'he afeitat, tu també ho pots fer si vols", m'he quedat una mica parat, porto un més en aquesta casa i es pensa que encara no m'he afeitat? Llavors se m'ha encés la bombeta, potser havia sigut ell el de la espuma. Ell ha continuat "Mira" i m'ha conduit al lavabo. Allà m'ha ensenyat una maquineta d'afeitar d'aquelles d'usar i tirar que havia utilitzat ell i m'ha dit que la podia utilitzar, li he dit que jo ja tenia la meva. Llavors s'ha posat a buscar la espuma, que evidentment no ha trobat perquè jo havia amagat, per oferir-me-la també. Com que he vist clar que era això el que buscava, li he preguntat "Busques el pot tronja que hi havia aquí?" i m'ha contestat que sí. He decidit explicar-li que aquell era el meu pot d'espuma, però no ha donat resultat. Li he dit "És meu, està aquí" i li he ensenyat el meu necesser. Llavors, per la meva sorpresa, m'ha contestat "Ah, ok, pots utilitzar-lo". M'he quedat paradíssim, li acabava de dir que era meu i m'estava dient que me'l deixava utilitzar. He insistit "Ho sé, és MEU", pero m'ha contestat "Pots utilitzar-lo". Com que veia que el nen no ho pillava he seguit insistint "Sí, sí, ja ho sé, és meu. Jo el vaig comprar", pero el tio és una mica curtet i m'ha contesta "Pots utilitzar-lo". Aleshores ja he desistit, m'he enrocordat que ahir un dels meus companys d'equip em va dir que era tonto. Volia dir que era com una mica deficient mentalment o algo per l'estil, en el sentit més científic de la paraula. La veritat és que no m'ho havia parat a pensar, però una mica tonto si que sembla, té cara de Goofy "Yijah!" (és el soroll que fa el Goofy).
M'he marxat cap al cole una mica mosquejat, pero sense saber que haig de fer al respecte en aquest tema. Allà he hagut de soportar la classe d'historia on he descobert que demà tinc un exàmen d'un tema (realment no és un sino 3) que no tinc ni idea i acabar una fulla de 50 preguntes en la que havia dedicat 2 hores i encara anava per la pregunta 12. Després d'això he anat al gimnàs, no a la clase de PE, sinó ha que ens féssin la foto per l'anuari. Jo encara porto el cabell llarg, pero sortosament era una foto en grup ón la meva cara gairebé no es veu entre la multitud de gent. Això ens ha fet a tots el seniors arribar tard a la classe de PE, i com ha consequència no haver de fer clase (sort, perquè els dimarts fem series d'abdominals i flexions que són una tortura). La resta del dia ha sigut més o menys normal. Simplement que a l'hora del Lunch he trobat un estant de la U.S.Army que donaven coses. Més que donar, venien, més ben dit, cambiaven: 25 flexions per cada cosa. Jo m'he emportat una funda de llibres i una alfombreta pel mouse, que en necessitava una perquè no en tenia, a cambi de 50 flexions.
Per la tarda he tingut l'últim entrenament de soccer, que ha sigut tant aburrit com de normal. M'he adonat de lo dolent que és aquest entrenador. El seu plan per aquest entreno era fer físic, perquè necessitem estar en forma pel partit de dema, que jo no puc jugar. Clar que sí, decideix fer un entreno per agafar forma el dia abans de l'últim partit. No ha pensat que això s'ha de fer bastant abans i que fer físic avui no fara que demà estem en millor forma, en tot cas pitjor perquè estarem més cansats. Ha sobre l'Abdul m'ha fotut un cop de cap "sense volguer" i m'ha sortit un "xixon" a la front.
He arribat a casa i depsrés de fer lo protocolari, dutxar-me i sopar, m'he posat a fer lo de historia. No trobava les respostes al llibre, perquè les preguntes no estaven ordenades, al contrari del que havia dit el professor, i a sobre eren d'unes 50 o 60 pàgines del llibre, per trobar on estava la resposta. La majoria les he acabat contestant, però n'he deixat moltes en blanc. Després he decidit que necessitava relaxar-me i he obert el WoW. Mala sort de dia avui, el servidor havia de tancar per revisions, que són a la nit i teoricament no afecten gaire però per a mi és per la tarda. Només he pogut jugar 30 minuts. Ha sobre després la Christy ens ha dit a mi i a la Jun que demà haurem d'estar amb els altres nens veient la tele. Es veu que la Marti (la nostra representat) li ha dit que no podem estar tanta estona a internet. Ja m'extranyava a mi que ens deixés sense dir res, encara que d'altra banda és algo d'allò més normal. Sincerament no m'agrada gaire aquesta idea, que c... (collons , per als que no pilleu que vol dir c...) vol que fem alla mirant la tele amb els altres nens. Perquè no ens poden deixar fer el que ens surti dels c..., no se suposa que em d'estar fent vida normal, jo en la meva vida normal passo molt de rato a internet, és el que m'agrada i el que vull fer. Tinc com a consol que almenys a partir d'avui podré veure bàsquet a la tele. Avui ha començat la NBA. No ha sigut l'inici que m'esperava perquè no he pogut veure el partit inagural ja que els ninyatos estaven veient la tele. Em feia força il·lusió veure'l perquè era un partidas: els Boston Celtic de Shaquille O'Neal (sí, ara juga als Celtics, una mica "jaquetero" no?), Ray Allen, Paul Pierce, Rajan Rondo i Kevin Garnett contra els renovats Miami Heat de Chris Bosh, Dwayne Wade y LeBron James. Després jugaven els Lakers del Gasol, però tampoc l'he pogut veure perquè seguien veient la tele. Ara que m'havia comprat la targeta per-pagament del WoW i va i em restingeixen l'accés a internet, estic molt enfadat. Espero que almenys em deixin ficar-mi una mica per escriure al blog i controlar com va el món.
M'he marxat cap al cole una mica mosquejat, pero sense saber que haig de fer al respecte en aquest tema. Allà he hagut de soportar la classe d'historia on he descobert que demà tinc un exàmen d'un tema (realment no és un sino 3) que no tinc ni idea i acabar una fulla de 50 preguntes en la que havia dedicat 2 hores i encara anava per la pregunta 12. Després d'això he anat al gimnàs, no a la clase de PE, sinó ha que ens féssin la foto per l'anuari. Jo encara porto el cabell llarg, pero sortosament era una foto en grup ón la meva cara gairebé no es veu entre la multitud de gent. Això ens ha fet a tots el seniors arribar tard a la classe de PE, i com ha consequència no haver de fer clase (sort, perquè els dimarts fem series d'abdominals i flexions que són una tortura). La resta del dia ha sigut més o menys normal. Simplement que a l'hora del Lunch he trobat un estant de la U.S.Army que donaven coses. Més que donar, venien, més ben dit, cambiaven: 25 flexions per cada cosa. Jo m'he emportat una funda de llibres i una alfombreta pel mouse, que en necessitava una perquè no en tenia, a cambi de 50 flexions.
Per la tarda he tingut l'últim entrenament de soccer, que ha sigut tant aburrit com de normal. M'he adonat de lo dolent que és aquest entrenador. El seu plan per aquest entreno era fer físic, perquè necessitem estar en forma pel partit de dema, que jo no puc jugar. Clar que sí, decideix fer un entreno per agafar forma el dia abans de l'últim partit. No ha pensat que això s'ha de fer bastant abans i que fer físic avui no fara que demà estem en millor forma, en tot cas pitjor perquè estarem més cansats. Ha sobre l'Abdul m'ha fotut un cop de cap "sense volguer" i m'ha sortit un "xixon" a la front.
He arribat a casa i depsrés de fer lo protocolari, dutxar-me i sopar, m'he posat a fer lo de historia. No trobava les respostes al llibre, perquè les preguntes no estaven ordenades, al contrari del que havia dit el professor, i a sobre eren d'unes 50 o 60 pàgines del llibre, per trobar on estava la resposta. La majoria les he acabat contestant, però n'he deixat moltes en blanc. Després he decidit que necessitava relaxar-me i he obert el WoW. Mala sort de dia avui, el servidor havia de tancar per revisions, que són a la nit i teoricament no afecten gaire però per a mi és per la tarda. Només he pogut jugar 30 minuts. Ha sobre després la Christy ens ha dit a mi i a la Jun que demà haurem d'estar amb els altres nens veient la tele. Es veu que la Marti (la nostra representat) li ha dit que no podem estar tanta estona a internet. Ja m'extranyava a mi que ens deixés sense dir res, encara que d'altra banda és algo d'allò més normal. Sincerament no m'agrada gaire aquesta idea, que c... (collons , per als que no pilleu que vol dir c...) vol que fem alla mirant la tele amb els altres nens. Perquè no ens poden deixar fer el que ens surti dels c..., no se suposa que em d'estar fent vida normal, jo en la meva vida normal passo molt de rato a internet, és el que m'agrada i el que vull fer. Tinc com a consol que almenys a partir d'avui podré veure bàsquet a la tele. Avui ha començat la NBA. No ha sigut l'inici que m'esperava perquè no he pogut veure el partit inagural ja que els ninyatos estaven veient la tele. Em feia força il·lusió veure'l perquè era un partidas: els Boston Celtic de Shaquille O'Neal (sí, ara juga als Celtics, una mica "jaquetero" no?), Ray Allen, Paul Pierce, Rajan Rondo i Kevin Garnett contra els renovats Miami Heat de Chris Bosh, Dwayne Wade y LeBron James. Després jugaven els Lakers del Gasol, però tampoc l'he pogut veure perquè seguien veient la tele. Ara que m'havia comprat la targeta per-pagament del WoW i va i em restingeixen l'accés a internet, estic molt enfadat. Espero que almenys em deixin ficar-mi una mica per escriure al blog i controlar com va el món.
El pitjor malson de la meva vida
Aquesta nit he tingut un malson horrible. Era algo raríssim, jo estava passejant per Ventormenta (és una ciutat del WoW) y de cop notava que la meva àvia estava a punt de fer un atak màgic. Ella no estava amb mi, simplement era com si notés la força o algo similar. Era un atac suposo que per defendre a uns altres que requeria que gastés molta energia i ella no podia fer-lo perquè ja era massa gran. Si decidia fer-lo moriría. Jo notava això i li deia a la meva mare, que tampoc estava amb mi sino que li deia per una mena de telequinesia, el que anava a fer. Llavors ella em deia "Tu ja ho sabies que això passaria", com volguen dir que jo ja sabia que si feia aquest atac es moriria. Llavors m'he despertat de cop, per això recordo el somni, perquè m'he despertat; vaig sentir que només recordem els somnis si ens despertem en mitg dells. Estava molt preocupat, sabia perfectament que havia sigut només un somni, pero tenia la sensació que era com una mena de senyal que m'havia enviat la meva àvia per dir-me que s'anava morir. LLavors m'he posat a plorar molt, estava completament segur de que havia passat i no podia parar de plorar. Llavors he fet una cosa que faig poquíssimes vegades, perquè va totalment en contra del meus principis, encara que haig de confesar que ho he fet algun cop. M'he posat a resar. Com que no sé ni que s'ha de dir ni com s'ha de fer, perquè mai ho he après ni m'ha interesat apendre-ho, simplement he fet el típic moviment amb les mans en forma de creu, que he aprés de veure als futbolístes fer-ho, he posat les mans juntes fent el gest que es fa quan es resa i he demanat ha Déu que la deixes viure. Haig de dir que estava extremament preocupat y extremament convençut de que havia passat de veritat. Volia assegurar-me'n d'alguna forma, així que he agafat l'ipod i he mirat haviam si la meva mare m'havia enviat algun missatge al facebook. No n'hi havia cap, però això no ha calmat la meva por. Coneixent a la meva mare, he pensat que ella mai m'enviaria un missatge al fecebook per dir-me això. El que he suposat que era més probable que passes és que em truqués al mòvil,. Pero no crec que ho fés mentre dormo, segurament s'esperaria a que estigués despert per trucar-me. Llavors m'he adonat que tenia tots els ulls plorosos i estava ple de mocs. No volia que em veiessin així, doncs m'he afanyat a baixar de la llitera abans de que s'acabés de llevar tothom (eren les 5.30 i la Christy i el Ray s'acabaven de despertar i dintre d'uns minuts despertarien a la resta). He anat al lavabo, m'he rentat la cara i les mans i he tornat rapidament al meu llit. Quan m'he llevat de veritat, he agafat el movil i me l'he endut a la dutxa. He enviat un missatge a la meva mare per demanar-li que s'assegurés que la iaia estava bé. Després de dutxar-me he rebut el missatge tranquilitzador que em deia que estava perfecta. Sé que tot en general sóna una mica paranoic, però ho havia de fer, estava totalment convençut que era una mena de senyal.
Durant tot el dia he tingut mal de cap per culpa d'això, però m'he agut d'aguantar, no hi podia fer res. El dia al cole ha sigut més o menys com tots el altres. Només que no estava gaire fi a la hora descriure i he hagut d'utilitzar la goma moltíssimes vegades, molts fallos en escriure lletres o números.
Després del cole teniem partit de soccer. Jo volia anar-me a tallar el cabell després del partit, no he pogut durant aquest cap de setmana i demà ens fan una foto al cole per no se què i volia sortir amb els cabells tallats i no amb aquestes grenyes que ja són més preocupants del que havien sigut les meves ungles. El problema és que jugavem a les 6.30, però haviem de ser allà molt abans perquè primer jugaven els del equip més petit. És una cosa que no entenc, perquè ells ha marxat quan ha acabat el seu partit i no s'han esperat a que nosaltres acabessim. El partit ha tingut moments per tot, i és força llarg d'explicar.
He començat el partit com a titular al lateral esquerre, com l'ultim pàrtit. Estava força content perquè jugàvem en gespa artificial, que és més facil de jugar ja que normalment els de gespa normal estan força botoruds i amb molts forats. L'equip rival era teòricament fàcil, però els seus davanters eren molt ràpids. A sobre el seu millor jugador m'ha tocat cobrir-lo una bona estona, encara que no sempre estava al mateix lloc. Se m'han anat força cops per velocitat, sobretot en la arrancada o agafant-me a contrapeu. No és que em falti velocitat o arrancada, simplement em sembla que tenia les cames fatigades i no tenia prou força per arrancar al 100%, avui a PE em fet molts exercicis de cames. He rebut força cops: una forta trepitjada en tot el peu, he cridat tant fort perquè l'arbitre parés el joc o treiés alguna targeta que l'entrenador s'ha pensat que m'havia lesionat, encar que només era el dolor de la trepitjada, i m'ha canviat 5 minuts per aquest motiu; una altra trepitjada al dit petit del peu que aquest cop sí que m'ha fet molt de mal, però no he cridat perquè no volia que em tornés a cambiar; un cop de colze a la mandivula d'aquells que fan que et fagi mal la boca al menjar durant un parell de dies: una entrada força forta, encara que l'arbitre no ha pitat falta, a la linea de banda que m'ha fet caure fora de la gespa artificial i fer-me mal amb el terra de la pista d'atletisme, això m'ha fet encarar-me amb l'agresor i dir-li que anés amb compte, ell m'ha contestat que no jugués a soccer, això li ha costat una patadeta dissimulada mentre estava al terra; una altre entrada deu segons més tard per part del seu company després de que el maregés un mica amb la pilota, tipus me'n vaig cap endevant i torno enrere per tornar-lo a driblar. A pesar dels cops rebuts i els petits problemes de cobertura que he tingut, l'entrenador m'ha dit que he fet un bon partit, no m'ho a semblat a mi. També he tingut un parell de jugades de qualitat, sobretot una en que un jugador corria en sentit oposat al meu per agafar una pilota dividida, i jo he arribat abans, li he passat la pilota entre les cames, he seguit corrent i li he fet un pase boníssim al Stefanos, que no ha sabut aprofitar. La primera part em jugat força bé, i ens hem anat al descans guanyat 3 a 0. Però ha passat un cosa fatidica durant els primers 45 minuts (en realitat em sembla que només són 40, però queda millor dir 45 que és lo típic). Una pilota treta per la defensa rival cap al davanter que cobria jo, ell estava parat esperant que li arrivés, jo ho he vist i he corregut per agafar la pilota abans que ell i montar la jugada d'atac. Desgraciadament per mi he arrivat 1 segon tard. El davanter, que m'havia vist venir, ha protegit la pilota i no m'ha doat temps de tallar-la. Corretgeixo, no m'ha donat temps de tallar-la AMB EL PEU. Instintivament he tret la mà per tallar la pilota. No sé exactament si ha sigut un simple acte reflex per evitar que el jugador se n'anés lliure de marca, o ha sigut la costum ja que normalment a Catalunya jugo ha Handbol. L'arbitre ho ha vist i m'ha tret targeta groga. És la tercera aquesta temporada, això vol dir que em perdo el pròxim partit. No és només que em perdi el pròxim partit, sinó que el pròxim ja és l'ultim, lo que significa que aquest ha sigut el meu últim partit. Una sensació extranya m'he invaït, sabia perfectament el que aquella targeta significava i que el que havia fet era realment una menera tonta de guanyar-se una targeta. M'ha recordat a una jugada que vaig veure fa molt de temps en un partit de soccer, contretament en el partit de tornada d'unes semi-finals de la Champions del 2003 entre la Juventus i un altre equip que no recordo. La Juve guanyava la eliminatoria ampliament i ja era gairebé el minut 90 del partit, llavors Nedved (un jugador que m'agradava molt, que en aquells moments era un dels millors del món, i , al meu gust, el millor jugador que tenia la Juve en aquell moment) va fer una entrada per darrera al mitg del camp. Era una entrada sense sentit, no tallava cap jugada d'atac i el partit ja el tenien guanyat. L'arbitre li va ensenyar, correctament, la targeta groga que volia dir que no podria jugar la final de la Champions. Recordo perfectament els gestos de desesperació que feia i la cara que se li va quedar, sabent perfectament que habia comés un error i que es perdria el partit més important de la seva vida. Finalment la Juve no va guanyar aquella final, el Milan es va imposar a la tanda de penals en la que Shevshenko va marcar el gol de la victoria. Evidentment, no és comparable la magnitud d'una jugada amb la de l'altre, pero simplement m'ha recordat. La segona part ha sigut un desastre, no sé que ha passat, però l'equip no ha funcionat, Suposo que al descans ja ens veiem amb el partit guanyat. Al final em acabat perdent 4 a 3, quin desastre!
Durant tot el dia he tingut mal de cap per culpa d'això, però m'he agut d'aguantar, no hi podia fer res. El dia al cole ha sigut més o menys com tots el altres. Només que no estava gaire fi a la hora descriure i he hagut d'utilitzar la goma moltíssimes vegades, molts fallos en escriure lletres o números.
Després del cole teniem partit de soccer. Jo volia anar-me a tallar el cabell després del partit, no he pogut durant aquest cap de setmana i demà ens fan una foto al cole per no se què i volia sortir amb els cabells tallats i no amb aquestes grenyes que ja són més preocupants del que havien sigut les meves ungles. El problema és que jugavem a les 6.30, però haviem de ser allà molt abans perquè primer jugaven els del equip més petit. És una cosa que no entenc, perquè ells ha marxat quan ha acabat el seu partit i no s'han esperat a que nosaltres acabessim. El partit ha tingut moments per tot, i és força llarg d'explicar.
He començat el partit com a titular al lateral esquerre, com l'ultim pàrtit. Estava força content perquè jugàvem en gespa artificial, que és més facil de jugar ja que normalment els de gespa normal estan força botoruds i amb molts forats. L'equip rival era teòricament fàcil, però els seus davanters eren molt ràpids. A sobre el seu millor jugador m'ha tocat cobrir-lo una bona estona, encara que no sempre estava al mateix lloc. Se m'han anat força cops per velocitat, sobretot en la arrancada o agafant-me a contrapeu. No és que em falti velocitat o arrancada, simplement em sembla que tenia les cames fatigades i no tenia prou força per arrancar al 100%, avui a PE em fet molts exercicis de cames. He rebut força cops: una forta trepitjada en tot el peu, he cridat tant fort perquè l'arbitre parés el joc o treiés alguna targeta que l'entrenador s'ha pensat que m'havia lesionat, encar que només era el dolor de la trepitjada, i m'ha canviat 5 minuts per aquest motiu; una altra trepitjada al dit petit del peu que aquest cop sí que m'ha fet molt de mal, però no he cridat perquè no volia que em tornés a cambiar; un cop de colze a la mandivula d'aquells que fan que et fagi mal la boca al menjar durant un parell de dies: una entrada força forta, encara que l'arbitre no ha pitat falta, a la linea de banda que m'ha fet caure fora de la gespa artificial i fer-me mal amb el terra de la pista d'atletisme, això m'ha fet encarar-me amb l'agresor i dir-li que anés amb compte, ell m'ha contestat que no jugués a soccer, això li ha costat una patadeta dissimulada mentre estava al terra; una altre entrada deu segons més tard per part del seu company després de que el maregés un mica amb la pilota, tipus me'n vaig cap endevant i torno enrere per tornar-lo a driblar. A pesar dels cops rebuts i els petits problemes de cobertura que he tingut, l'entrenador m'ha dit que he fet un bon partit, no m'ho a semblat a mi. També he tingut un parell de jugades de qualitat, sobretot una en que un jugador corria en sentit oposat al meu per agafar una pilota dividida, i jo he arribat abans, li he passat la pilota entre les cames, he seguit corrent i li he fet un pase boníssim al Stefanos, que no ha sabut aprofitar. La primera part em jugat força bé, i ens hem anat al descans guanyat 3 a 0. Però ha passat un cosa fatidica durant els primers 45 minuts (en realitat em sembla que només són 40, però queda millor dir 45 que és lo típic). Una pilota treta per la defensa rival cap al davanter que cobria jo, ell estava parat esperant que li arrivés, jo ho he vist i he corregut per agafar la pilota abans que ell i montar la jugada d'atac. Desgraciadament per mi he arrivat 1 segon tard. El davanter, que m'havia vist venir, ha protegit la pilota i no m'ha doat temps de tallar-la. Corretgeixo, no m'ha donat temps de tallar-la AMB EL PEU. Instintivament he tret la mà per tallar la pilota. No sé exactament si ha sigut un simple acte reflex per evitar que el jugador se n'anés lliure de marca, o ha sigut la costum ja que normalment a Catalunya jugo ha Handbol. L'arbitre ho ha vist i m'ha tret targeta groga. És la tercera aquesta temporada, això vol dir que em perdo el pròxim partit. No és només que em perdi el pròxim partit, sinó que el pròxim ja és l'ultim, lo que significa que aquest ha sigut el meu últim partit. Una sensació extranya m'he invaït, sabia perfectament el que aquella targeta significava i que el que havia fet era realment una menera tonta de guanyar-se una targeta. M'ha recordat a una jugada que vaig veure fa molt de temps en un partit de soccer, contretament en el partit de tornada d'unes semi-finals de la Champions del 2003 entre la Juventus i un altre equip que no recordo. La Juve guanyava la eliminatoria ampliament i ja era gairebé el minut 90 del partit, llavors Nedved (un jugador que m'agradava molt, que en aquells moments era un dels millors del món, i , al meu gust, el millor jugador que tenia la Juve en aquell moment) va fer una entrada per darrera al mitg del camp. Era una entrada sense sentit, no tallava cap jugada d'atac i el partit ja el tenien guanyat. L'arbitre li va ensenyar, correctament, la targeta groga que volia dir que no podria jugar la final de la Champions. Recordo perfectament els gestos de desesperació que feia i la cara que se li va quedar, sabent perfectament que habia comés un error i que es perdria el partit més important de la seva vida. Finalment la Juve no va guanyar aquella final, el Milan es va imposar a la tanda de penals en la que Shevshenko va marcar el gol de la victoria. Evidentment, no és comparable la magnitud d'una jugada amb la de l'altre, pero simplement m'ha recordat. La segona part ha sigut un desastre, no sé que ha passat, però l'equip no ha funcionat, Suposo que al descans ja ens veiem amb el partit guanyat. Al final em acabat perdent 4 a 3, quin desastre!
diumenge, 24 d’octubre del 2010
La nena del diabolica
Avui ha vingut a casa la Jessica, no sé si venia per algo en especial o només a visitar la seva mare, i a portat a la Jasmine amb ella. He pogut comprovar que sense la nena petita s'està millor a casa, és una tortura. Cada cop que fa alguna m'entren unes ganes de fotre-li una hòstia. Sortosament, per a ella, no puc. Esta tot el rato cridant i treient-se la roba per tot arreu, no para d'agafar-ho tot i xupar-ho, el menjar se'l menja amb totes les parts del cos menys amb la boca i no para de tocar totes les coses que no són seves. Avui, per començar, ha agafat una cosa de la motxilla de la Jun i li a trencat un parell de pagines. La seva mare, quan ho ha vist lo primer que ha fet a sigut guardar-ho a la motxilla de la Jun i amagar-ho perquè no ho descobrís. Després ha agafat un llapis que ha trobat per la casa i s'ha posat a guixar el moble de la tele. Finalment, s'ha sentat davant del portatil, no el meu, de la Christy y s'ha posat a tocar tecles. Jo li he dit que parés pero el Cory m'ha dit que no pasava res, li he preguntat a la Christy i ha manat al Cory treure a la nena de l'ordinador. Després quan la Christy li ha dit a la Jessica el que havia fet la seva filla, va la tia i diu que la Jasmine no ho havia fet. La Christy m'ho ha hagut de preguntar a mi per deixar-la en evidència, sempre menteix per la seva filla. Un altre dia em va agafar un boli i va fer una ralla al llibre d'Algebra 2, i sempre que feia els deures m'estava agafant la goma. Una vegada, quan anàvem amb el cotxe al súper, la nena no parava de descordar-li el cinturó al seu germà i treure-li la pipa. A sobre quan jo intentava que no li treiés la pipa em pessigava a mi. Li vaig dir a la Jessica si volia que li cambiés el costat a la nena perquè no li descordés el cinturó al Junior. Però em va dir que no podia ser perquè la Jasmine no podia (més ben dit no volia) anar al altre costat; quin exemple de mare, la nena la lia, però no la cambies perque no li agrada l'altre costat. Li hauria d'haver donat un batut de maduixes haviam si callava per sempre la nena (és alèrgica a les maduixes).
Ahir em vaig quedar a veure la cursa de F1. En principi començava a les 11.00, pero amb el retard en la sortida y el safety car, van començar casi a les 12. Tothom ja estava dormint, pero jo em vaig quedar fins les 2 per veure la cursa. Vaig aconseguir trobar un canal a Rojadirecta on es sentia la retransimisió de La Sexta. Al principi l'escoltava en un canal Sud Americà, però es va tallar y vaig trobar el de La Sexta. Volia veure-ho als esports.cat com m'havia dit la meva mare però, com ja m'imaginava, aquestes retransmisions legals en directe per internet només estan disponibles en el territori estatal per motius legals i obvis. Així que vaig haver de mirar-ho a Rojadirecta, però tot i així vaig tenir sort. Quan l'Alonso va adelantar al Vettel perquè havia trencat el motor, em vaig posar casi a cridar i a saltar. No podia fer soroll perquè eren gairebé les 2 del matí, però estava tant content que no podia parar de fer saltironets al llit i mossegar-me el puny per no cridar. Tot i els meus esforços per retenir-me, la meva alegria era tant gran que vaig acabar despertant al pobre Cody. Les voltes que quedaven les vaig pasar amb els dits creuats i tremolant. Cada cop que veia al Alonso em semblava que anava massa rapid i que es xocaria en qualsevol moment. Sortosament el Hamilton es va comportar i no va anar a lo loco i van poder acabar els dos.
El partit del Barça d'aquesta setmana me'l vaig perdre. Va ser una errada poc digna de mí, que miro el diari esportiu cada dia i controlo totes les jornades de tots els esports que puc, bàsquet nba i acb, futbol, futbol america, bèibol, handbol, motociclisme formula 1, tennis i ciclisme entre d'altres. Vaig veure al Sport que el Madrid jugava a les 20h i com que no ficava res del Barça vaig pensar que jugava diumenge. Quan vaig mirar l'esport el dissabte pel matí em vaig emportar la bona/dolenta sorpresa de que el Barça ja havia jugat i guanyat el partit. A partir d'ara hauré d'estar més atent.
Dissabte a la tarda jugaven els San Francisco Giants, de bèisbol. Normalment no segueixo gaire el bèisbol, principalment perquè no sabia com anava la lliga regular i perquè aquesta és força aburrida ja que són 162 partits de temporada regular, amb lo qual fa que el valor de una victoria o una derrota sigui relativament petit. Però ara ja estan a la post-temporada o play-offs, que són bastant més emocionants. El Giants jugaven contra els Philadelphia Philies el 6è partit de la serie per al campeonat de la lliga nacional. El Giants dominaven la serie, que era a 7 partits, per 3 a 2. Si guanyaven es proclamaven campions de la lliga nacional i arrivaven a les series mundials. Jo vaig seguir el partit a partir de la 7a entrada amb la Christy y el Ray, que són molt aficionats al bèisbol, sobretot la Chrity. Va ser molt emocionant, finalment els Giants van guanyar. Els Philies batejaven i el Giants necessitaven un eliminat més per acabar el partit i guanyar. El batejador ja portava 2 strikes i només en necesitaven un més per guanyar. Quan el va aconseguir va ser un "Boom!", jo fins i tot estava nerviós. No és el meu equip preferit els Giants, ho són els Red Sox (encara que tampoc no soc gaire "hooligan" amb el bèisbol"), però m'agrada que guanyin els equips de per aquí; al igual que m'agrada que guanyi l'Espanyol perquè és un equip de Barcelona i de Catalunya, encara que jo sigui del Barça.
Avui he descobert que el Ray no es passa el dia cridant. Normalment el sentia cridar tot el rato però no el veia i em semblava molt grunyón tot el dia cridant. Avui l'he vist mentre ho feia i he comprovat que no crida sinó que és el seu to de veu normal. Parlava com si estigués esbroncat a algú, però tenia la cara normal (més tirant cap a feliç) i deia coses normals, no bronques. Això em tranquilitza una mica, perquè la majoria de cops només sentia la seva veu de bronca i no entenia el que deia, i jo pensava "Pobres nens, sempre els està esbroncant".
El Cyle s'està tornant pesadíssim. Ha passat de estar tot el dia mirant com jugo a fins i tot seguir-me. Avui m'ha demanat si podia jugar al WoW, li he dit que anava a jugar jo, cosa que era veritat. No em fa res deixar-li que es crei un personatge a la meva conta perquè hi jugui, però no m'agrada que utilitzi el meu ordinador. Ademés, quan no estic jugant jo o utilitzant l'ordinador, prefereixo que estigui descansant perquè es refrigeri; el WoW li dona molta canya i es calenta molt. Tampoc no és una solució que hi jugui en un altre ordinador perquè no li vull donar la meva contrasenya. Mentre jugo és d'allò més incordiós, no para de ficar els dits davant de la pantalla i no em deixa veure, ja li he dit com 100 vegades, i em diu "OK" però o continua fent. Ademés va dient "You wim!" quan mato a un monstre, aquest nen no ha entés que quan juga un jugador contra "la maquina" la majoria de cops guanya el jugador i que mata a un monstre no es considera una victoria. Li fa molta gràcia fer saltar al meu jugador i moure'l pel món, però és que no li puc deixar, no sap ni agafar el ratolí. Al Cory encara li podria deixar, encara que es creu que en sap mñes del que realment en sap, em sembla que es podria defendre més o menys dels problemes que li sortissin, si no són molt dificils. Avui al Cyle li ha donat per apretar botons del meu ordinador mentre jugava, en especial la barra espaciadora que és per saltar. Els primers cops no li he dit res perque simplement a saltat el meu personatge metre viatjava. Però ho ha tornat a fer, i aquest cop estava carregant una magia, i clar si salto mentre carrego una magia aquesta es cancela i s'ha de tornar a carregar. Sortosament no era res important, però li he hagut de dir que parés ja, aqui he tingut la ajuda del Cory que ha vist el que havia passat i li ha fotut una escridassada. Per la resta, a part de que molesta una mica que mirin, es que no paren de comentar el nivell de tots els monstres que surten. "Ohh! Aquest es 79!!", "Mira Cody, un de nivel 78", "Ha guanyat a un de nivell 80!"... Amb una mica de sort tot això s'acabarà convertint en una inversió si el Cory es compra el joc. D'aquesta manera me n'aprofitaré dels regals que donen per convidar a un amic, entre els que hi ha un més gratis de joc. Tot va pel bon camí, el Cory sembla molt interessat en jugar-hi i ja li ha demanat varias cops a la seva mare crearse la conta; jo ja l'he enrredat perquè es vinculi la conta amb la meva dient-li que li donva 10 dies gratis (cosa que és veritat, encara que es poden conseguir de totes maneres) i sense que sàpiga que jo d'això en trec un profit; d'aquí poc es compraran un ordinador nou, ocasió perfecte per poder-hi jugar; i a sobre, en pocs dies és l'aniversari del Cory, amb lo qual podria ser un dels seus regals. Tot el plan està muntat, esperem que no falli res.
Ahir em vaig quedar a veure la cursa de F1. En principi començava a les 11.00, pero amb el retard en la sortida y el safety car, van començar casi a les 12. Tothom ja estava dormint, pero jo em vaig quedar fins les 2 per veure la cursa. Vaig aconseguir trobar un canal a Rojadirecta on es sentia la retransimisió de La Sexta. Al principi l'escoltava en un canal Sud Americà, però es va tallar y vaig trobar el de La Sexta. Volia veure-ho als esports.cat com m'havia dit la meva mare però, com ja m'imaginava, aquestes retransmisions legals en directe per internet només estan disponibles en el territori estatal per motius legals i obvis. Així que vaig haver de mirar-ho a Rojadirecta, però tot i així vaig tenir sort. Quan l'Alonso va adelantar al Vettel perquè havia trencat el motor, em vaig posar casi a cridar i a saltar. No podia fer soroll perquè eren gairebé les 2 del matí, però estava tant content que no podia parar de fer saltironets al llit i mossegar-me el puny per no cridar. Tot i els meus esforços per retenir-me, la meva alegria era tant gran que vaig acabar despertant al pobre Cody. Les voltes que quedaven les vaig pasar amb els dits creuats i tremolant. Cada cop que veia al Alonso em semblava que anava massa rapid i que es xocaria en qualsevol moment. Sortosament el Hamilton es va comportar i no va anar a lo loco i van poder acabar els dos.
El partit del Barça d'aquesta setmana me'l vaig perdre. Va ser una errada poc digna de mí, que miro el diari esportiu cada dia i controlo totes les jornades de tots els esports que puc, bàsquet nba i acb, futbol, futbol america, bèibol, handbol, motociclisme formula 1, tennis i ciclisme entre d'altres. Vaig veure al Sport que el Madrid jugava a les 20h i com que no ficava res del Barça vaig pensar que jugava diumenge. Quan vaig mirar l'esport el dissabte pel matí em vaig emportar la bona/dolenta sorpresa de que el Barça ja havia jugat i guanyat el partit. A partir d'ara hauré d'estar més atent.
Dissabte a la tarda jugaven els San Francisco Giants, de bèisbol. Normalment no segueixo gaire el bèisbol, principalment perquè no sabia com anava la lliga regular i perquè aquesta és força aburrida ja que són 162 partits de temporada regular, amb lo qual fa que el valor de una victoria o una derrota sigui relativament petit. Però ara ja estan a la post-temporada o play-offs, que són bastant més emocionants. El Giants jugaven contra els Philadelphia Philies el 6è partit de la serie per al campeonat de la lliga nacional. El Giants dominaven la serie, que era a 7 partits, per 3 a 2. Si guanyaven es proclamaven campions de la lliga nacional i arrivaven a les series mundials. Jo vaig seguir el partit a partir de la 7a entrada amb la Christy y el Ray, que són molt aficionats al bèisbol, sobretot la Chrity. Va ser molt emocionant, finalment els Giants van guanyar. Els Philies batejaven i el Giants necessitaven un eliminat més per acabar el partit i guanyar. El batejador ja portava 2 strikes i només en necesitaven un més per guanyar. Quan el va aconseguir va ser un "Boom!", jo fins i tot estava nerviós. No és el meu equip preferit els Giants, ho són els Red Sox (encara que tampoc no soc gaire "hooligan" amb el bèisbol"), però m'agrada que guanyin els equips de per aquí; al igual que m'agrada que guanyi l'Espanyol perquè és un equip de Barcelona i de Catalunya, encara que jo sigui del Barça.
Avui he descobert que el Ray no es passa el dia cridant. Normalment el sentia cridar tot el rato però no el veia i em semblava molt grunyón tot el dia cridant. Avui l'he vist mentre ho feia i he comprovat que no crida sinó que és el seu to de veu normal. Parlava com si estigués esbroncat a algú, però tenia la cara normal (més tirant cap a feliç) i deia coses normals, no bronques. Això em tranquilitza una mica, perquè la majoria de cops només sentia la seva veu de bronca i no entenia el que deia, i jo pensava "Pobres nens, sempre els està esbroncant".
El Cyle s'està tornant pesadíssim. Ha passat de estar tot el dia mirant com jugo a fins i tot seguir-me. Avui m'ha demanat si podia jugar al WoW, li he dit que anava a jugar jo, cosa que era veritat. No em fa res deixar-li que es crei un personatge a la meva conta perquè hi jugui, però no m'agrada que utilitzi el meu ordinador. Ademés, quan no estic jugant jo o utilitzant l'ordinador, prefereixo que estigui descansant perquè es refrigeri; el WoW li dona molta canya i es calenta molt. Tampoc no és una solució que hi jugui en un altre ordinador perquè no li vull donar la meva contrasenya. Mentre jugo és d'allò més incordiós, no para de ficar els dits davant de la pantalla i no em deixa veure, ja li he dit com 100 vegades, i em diu "OK" però o continua fent. Ademés va dient "You wim!" quan mato a un monstre, aquest nen no ha entés que quan juga un jugador contra "la maquina" la majoria de cops guanya el jugador i que mata a un monstre no es considera una victoria. Li fa molta gràcia fer saltar al meu jugador i moure'l pel món, però és que no li puc deixar, no sap ni agafar el ratolí. Al Cory encara li podria deixar, encara que es creu que en sap mñes del que realment en sap, em sembla que es podria defendre més o menys dels problemes que li sortissin, si no són molt dificils. Avui al Cyle li ha donat per apretar botons del meu ordinador mentre jugava, en especial la barra espaciadora que és per saltar. Els primers cops no li he dit res perque simplement a saltat el meu personatge metre viatjava. Però ho ha tornat a fer, i aquest cop estava carregant una magia, i clar si salto mentre carrego una magia aquesta es cancela i s'ha de tornar a carregar. Sortosament no era res important, però li he hagut de dir que parés ja, aqui he tingut la ajuda del Cory que ha vist el que havia passat i li ha fotut una escridassada. Per la resta, a part de que molesta una mica que mirin, es que no paren de comentar el nivell de tots els monstres que surten. "Ohh! Aquest es 79!!", "Mira Cody, un de nivel 78", "Ha guanyat a un de nivell 80!"... Amb una mica de sort tot això s'acabarà convertint en una inversió si el Cory es compra el joc. D'aquesta manera me n'aprofitaré dels regals que donen per convidar a un amic, entre els que hi ha un més gratis de joc. Tot va pel bon camí, el Cory sembla molt interessat en jugar-hi i ja li ha demanat varias cops a la seva mare crearse la conta; jo ja l'he enrredat perquè es vinculi la conta amb la meva dient-li que li donva 10 dies gratis (cosa que és veritat, encara que es poden conseguir de totes maneres) i sense que sàpiga que jo d'això en trec un profit; d'aquí poc es compraran un ordinador nou, ocasió perfecte per poder-hi jugar; i a sobre, en pocs dies és l'aniversari del Cory, amb lo qual podria ser un dels seus regals. Tot el plan està muntat, esperem que no falli res.
dijous, 21 d’octubre del 2010
Malalt
Avui no he anat al cole perquè estava malalt. Aquest matí em feia molt mal el cap i tenia mocs, el nas encetat i estornuts potencials dins meu. Li he dit al Cody que li digués a la Crhisty que em trovaba malament. M'he quedat a casa tot el dia. Com que no tenia res a fer doncs he aprofitat per jugar al WoW gairebé tot el dia. Ara he decidit descansar, ja en tinc prou de WoW per avui. Ha sigut un dia més haviat aburrit, en el sentit de les coses que m'han passat. He menjat el mateix que cada dia per dinar perquè la Christy a comprat pizza per dinar. Ara ja estic millor, em segueix fent mal el cap, però és només d'estar a casa tot el dia. Durant el dinar he estat parlant amb la Christy i m'ha preguntat com es celebren les festes a Barcelona. Li he dit que no teniem no Halloween ni Dia d'Acció de Gràcies i que els reglas de Nadal els portaven el dia 6 de Gener en comptes de 25 de Decembre.
Lo més divertit del dia ha sigut quan el Ray li ha futut una bronca descomunal al Cyle perquè ha dit "Giants suck". Giants és l'equip de baseball de San Francisco, és el preferit de la majoria de gent de per aquí. Aquests dies tothom en parla molt perquè estan a punt de passar a les series mundials (és una serie de 7 partits que l'equip que la guanyi es proclama "Campió del món", encara que molt mundial no és perquè només poden participar equips dels EE.UU). Pel que fa a "sucks", és una paraula que no sé traduir del tot, però vol dir "és una merda", "no mola", "és dolent", "apesta" o qualsevol denotació negativa. Es clar, al Ray no li ha fet gaire gràcia, és com si jo vaig dient per casa "Puta Barça!".
Quan els nens han arrivat del cole s'han posat tots a mirar com jugava, com de costum. M'he adonat que eren les 3.30 i havia d'enviar-li un sms al entrenador per dir-li que estava malalt. Mentre anava a buscar el mòvil li he deixat jugar al WoW al Cory, he pensat que habia de ser bona persona. Em sembla que quan els hi comprin l'ordinador es fara un compte. Més tard, estava jugant amb un personatge nou que m'havia creat i el Cyle m'ha demanat per jugar. Com que era de nivell baix he pensat que no passava res per que provés tampoc no el podien matar. El nen no sabia ni agafar el ratolí casi, l'hi he hagut de treure més d'un cop abans de que el matessin. No podia tenir una mà al teclat i l'altre al ratolí a la vegada. L'he deixat jugar 5 minutets i després li he dit que em deixés a mi. He pensat que ja havia complert amb la meva part de bon "germà". Però els animals es malacostumen, no els hi pots donar de menjar que després hen demanen més. Mitja hora després sembalva un iaio envoltat de coloms que demanen més menjar. El Cyle i la Misty em demanaven per jugar més. Em sembla que no entenen el concepte de que l'ordinador és MEU i si el tinc encés és perquè l'estic utilitzant. No vull ser borde ni dir-lis sempre que no però tampoc els hi puc estar deixant sempre. La Jun tenia el seu al costat meu i a ella no li demanaven per jugar. Ja els he malacostumat, això em passa per seguir els consells de la meva mare. Ara estpero que els hi comprin l'ordinador tant aviat com puguin.
El Cory avui ha tornat a "fantasmejar". M'ha futut cada trola que no se la creu ni ell. Parla com si entengués del WoW i fos un professional. El que no sap és que jo entenc bastant més que ell, encara que em falta molt per entendre-hi del tot, i me n'adono quan ho fa. La d'avui ha sigut que m'ha dit que havia tingut un personatge al 65 però havia olvidat la contrassenya. Juntament amb la de l'altre dia, que li vaig ensenyar un video de com mataven a un del monstres més forts del joc, sinó el més fort, "El Rey Exánime en 25 heroico" que l'han de matar 25 personatges del nivell 80 experimentats i perfectament equipats, i va el tio i em diu que amb 4 de nivel 80 i dos o tres del 75 es podia matar. També m'hen va dir una altra que era tant que li vaig haver de corretgir, li vaig dir que al decembre pujarien el nivell màxim al 85, cosa que fan cada any i mitg o dos anys, i va i em diu que al març el pujaven al 90. Cada cop que estic jugant i tinc tots els nens envoltant-me, a part d'agoviar-me, em ric per dins de les ficades de pota del Cory. Els altres em pregunten coses i van fent comentaris del monstres, tipus "Wuala! Nivell 27!", i el Cory els hi contesta com si fós un expert del joc.
Lo més divertit del dia ha sigut quan el Ray li ha futut una bronca descomunal al Cyle perquè ha dit "Giants suck". Giants és l'equip de baseball de San Francisco, és el preferit de la majoria de gent de per aquí. Aquests dies tothom en parla molt perquè estan a punt de passar a les series mundials (és una serie de 7 partits que l'equip que la guanyi es proclama "Campió del món", encara que molt mundial no és perquè només poden participar equips dels EE.UU). Pel que fa a "sucks", és una paraula que no sé traduir del tot, però vol dir "és una merda", "no mola", "és dolent", "apesta" o qualsevol denotació negativa. Es clar, al Ray no li ha fet gaire gràcia, és com si jo vaig dient per casa "Puta Barça!".
Quan els nens han arrivat del cole s'han posat tots a mirar com jugava, com de costum. M'he adonat que eren les 3.30 i havia d'enviar-li un sms al entrenador per dir-li que estava malalt. Mentre anava a buscar el mòvil li he deixat jugar al WoW al Cory, he pensat que habia de ser bona persona. Em sembla que quan els hi comprin l'ordinador es fara un compte. Més tard, estava jugant amb un personatge nou que m'havia creat i el Cyle m'ha demanat per jugar. Com que era de nivell baix he pensat que no passava res per que provés tampoc no el podien matar. El nen no sabia ni agafar el ratolí casi, l'hi he hagut de treure més d'un cop abans de que el matessin. No podia tenir una mà al teclat i l'altre al ratolí a la vegada. L'he deixat jugar 5 minutets i després li he dit que em deixés a mi. He pensat que ja havia complert amb la meva part de bon "germà". Però els animals es malacostumen, no els hi pots donar de menjar que després hen demanen més. Mitja hora després sembalva un iaio envoltat de coloms que demanen més menjar. El Cyle i la Misty em demanaven per jugar més. Em sembla que no entenen el concepte de que l'ordinador és MEU i si el tinc encés és perquè l'estic utilitzant. No vull ser borde ni dir-lis sempre que no però tampoc els hi puc estar deixant sempre. La Jun tenia el seu al costat meu i a ella no li demanaven per jugar. Ja els he malacostumat, això em passa per seguir els consells de la meva mare. Ara estpero que els hi comprin l'ordinador tant aviat com puguin.
El Cory avui ha tornat a "fantasmejar". M'ha futut cada trola que no se la creu ni ell. Parla com si entengués del WoW i fos un professional. El que no sap és que jo entenc bastant més que ell, encara que em falta molt per entendre-hi del tot, i me n'adono quan ho fa. La d'avui ha sigut que m'ha dit que havia tingut un personatge al 65 però havia olvidat la contrassenya. Juntament amb la de l'altre dia, que li vaig ensenyar un video de com mataven a un del monstres més forts del joc, sinó el més fort, "El Rey Exánime en 25 heroico" que l'han de matar 25 personatges del nivell 80 experimentats i perfectament equipats, i va el tio i em diu que amb 4 de nivel 80 i dos o tres del 75 es podia matar. També m'hen va dir una altra que era tant que li vaig haver de corretgir, li vaig dir que al decembre pujarien el nivell màxim al 85, cosa que fan cada any i mitg o dos anys, i va i em diu que al març el pujaven al 90. Cada cop que estic jugant i tinc tots els nens envoltant-me, a part d'agoviar-me, em ric per dins de les ficades de pota del Cory. Els altres em pregunten coses i van fent comentaris del monstres, tipus "Wuala! Nivell 27!", i el Cory els hi contesta com si fós un expert del joc.
dimecres, 20 d’octubre del 2010
Dejú
Aquest matí tornava a estar "Achís!". Ahir m'en vaig anar a dormir massa tard, ña Christy no va dir "bed time" (hora d'anar al llit) i ens vam quedar tots fins a les 23.30. He pensat que era una bona oportunitat per anar-me cap a casa sense tenir que fingir que estava malalt, perquè ho estava, i poder veure el Barça. He decidit no fer-ho i quedar-me al cole amb els mocs penjant. Avui tenia per primer cop el primer "Brunch", com que he cambiat les classes ara tinc l'esmorçar abans. M'agrada més d'aquesta manera oerquè així tinc 2 classes, menjar, 2 classes, menjar i 2 classes més. Anava jo tot il·lusionat a agafar el meu menjar i resulta que avui no n'hi havia. Era com un mena de càstig perquè han trobat massa penjar a la bassura, "Què passa que rebusquen en la merda?". M'he cabrejat molt perquè tenia molta gana. S'ha de ser g...poyas per treure el menjar, que passa que perquè alguns el tirin ens hem de fotre tots i no menjar, que és un NECESSITAT! Li he donat una forta patada a la porta del menjador, sortosament no m'ha vist ningú.Amb molta gana i encara en dejú, he anat a la meva nova classe de Pre-Calculus. Ha estat bé, aquest és el nivell que em toca. Després tenia una altra classe de mates (potser és una tortura per alguns dos classes de mates seguides, jo ho trobo força atractiu). Tenia examen, l'he agut de fer amb els mocs penjant, els ulls plorosos, la vista nublada, estornudant i amb una gana que no podia ni pensar. M'ha anat força bé, he pogut contestar totes les preguntes, fins i tot la pregunta extra, pero com que era molt llarg no m'ha donat temps a revisar les respostes.
Per altra banda, avui he rebut les meves notes del primer "quarter" (que és com un quarta part del curs). Són molt bones, tinc 2 A+, 2 A i B (A+=10; A=9.5; B=8). La Christy m0'ha felicitat per les notes. Hi ha una part de les notes que és el GPA, que he suposat que vol dir "General Punctuation Average" (Mitja de la puntuació general). El meu és un 3.66667. Pel que sé el màxim és un 5, però per treure un 5 s'han de tenir totes les classes AP (nivell dificil), amb nivell normal només es pot treure un 4 de màxim.
Per la tarda tenia partit. Era l'últim partit a casa i ens han fet un "homenatge" a tots el seniors perquè era el nostre últim partit. Han dit els nostres noms, el meu ha costat perquè no el tenien, i la resta de companys ens han fet el passadís. També li hem donat les gracies a Déu per deixar-nos viure cada día, donar-nos menjar i que poguem tenir un bon últim partit a casa. Jo m'he esforçat molt, però el senyor del triangle al cap no he vist que m'ajudés gaire. He tornat ha sortit de titular, però avui al lateral esquerre, i he jugat tot el partit. Necessitavem guanyar per poder tenir opcions a entrar en els play-offs, però em empatat a 0. Ara necessitem un miracle per poder classificar-nos. He jugat força bé i tot l'equip m'ha felicitat, inclós l'entrenador. Faltaven molts defenses i a posat al Luís de central, normalment juga per la dreta (la dreta del banquillo) i ho fa bastant malament. Ha sigut el millor del partit, ha sigut un gran encert,. La pena es que no ho hagués descobert abans, si és que aquest entrenador no és gaire bó. Durant el partit un dels nostres jugadors, el Francisco, s'ha donat un cop al cap en xocar contra el porter rival. Se l'han hagut d'emportar en ambulància, espero que estigui bé. No sé res de com està encara, però l'entrenador ens ha dit que estava concient.
Després del partit hem anat a sopar tots plegats. Hem anat a un buffet lliure on m'he posat les botes (i no em refereixo a les de soccer). He acabat ple, no m'he pogut no menjar les postres. M'ho he passat molt bé, feia temps que no sortia i ho necessitava. Ha sigut lo millor que he passat als EE.UU fins ara. He rigut i he disfrutat moltíssim. He tornat a casa casi a les nou. M'ha portat el pare d'un del equip, pero ens hem perdut perquè era de nit i no sabia guiar-lo bé. Li he dit que la casa estava a prop del parc, però es veu que hi ha un altra parc a l'altra banda del cole. Al final ens hem adonat de que era a l'altra banda i he pogut arrivar a casa.
La Christy avui s'ha emportat un susto. Han trucat del cole dient que jo havia faltat, que no era veritat. Suposo que haurà sigut el profe d'historia que no sabia que m'havien cambiat de classe. Jo li he explicat i m'ha dit que no em preocupi que no és culpa meva. Demà anirà al cole per esbrinar-ho.
Per altra banda, avui he rebut les meves notes del primer "quarter" (que és com un quarta part del curs). Són molt bones, tinc 2 A+, 2 A i B (A+=10; A=9.5; B=8). La Christy m0'ha felicitat per les notes. Hi ha una part de les notes que és el GPA, que he suposat que vol dir "General Punctuation Average" (Mitja de la puntuació general). El meu és un 3.66667. Pel que sé el màxim és un 5, però per treure un 5 s'han de tenir totes les classes AP (nivell dificil), amb nivell normal només es pot treure un 4 de màxim.
Per la tarda tenia partit. Era l'últim partit a casa i ens han fet un "homenatge" a tots el seniors perquè era el nostre últim partit. Han dit els nostres noms, el meu ha costat perquè no el tenien, i la resta de companys ens han fet el passadís. També li hem donat les gracies a Déu per deixar-nos viure cada día, donar-nos menjar i que poguem tenir un bon últim partit a casa. Jo m'he esforçat molt, però el senyor del triangle al cap no he vist que m'ajudés gaire. He tornat ha sortit de titular, però avui al lateral esquerre, i he jugat tot el partit. Necessitavem guanyar per poder tenir opcions a entrar en els play-offs, però em empatat a 0. Ara necessitem un miracle per poder classificar-nos. He jugat força bé i tot l'equip m'ha felicitat, inclós l'entrenador. Faltaven molts defenses i a posat al Luís de central, normalment juga per la dreta (la dreta del banquillo) i ho fa bastant malament. Ha sigut el millor del partit, ha sigut un gran encert,. La pena es que no ho hagués descobert abans, si és que aquest entrenador no és gaire bó. Durant el partit un dels nostres jugadors, el Francisco, s'ha donat un cop al cap en xocar contra el porter rival. Se l'han hagut d'emportar en ambulància, espero que estigui bé. No sé res de com està encara, però l'entrenador ens ha dit que estava concient.
Després del partit hem anat a sopar tots plegats. Hem anat a un buffet lliure on m'he posat les botes (i no em refereixo a les de soccer). He acabat ple, no m'he pogut no menjar les postres. M'ho he passat molt bé, feia temps que no sortia i ho necessitava. Ha sigut lo millor que he passat als EE.UU fins ara. He rigut i he disfrutat moltíssim. He tornat a casa casi a les nou. M'ha portat el pare d'un del equip, pero ens hem perdut perquè era de nit i no sabia guiar-lo bé. Li he dit que la casa estava a prop del parc, però es veu que hi ha un altra parc a l'altra banda del cole. Al final ens hem adonat de que era a l'altra banda i he pogut arrivar a casa.
La Christy avui s'ha emportat un susto. Han trucat del cole dient que jo havia faltat, que no era veritat. Suposo que haurà sigut el profe d'historia que no sabia que m'havien cambiat de classe. Jo li he explicat i m'ha dit que no em preocupi que no és culpa meva. Demà anirà al cole per esbrinar-ho.
dimarts, 19 d’octubre del 2010
Gominola
Avui la gominola que hi havia devant dels vestidors de PE havia casi desaparegut. Aquesta gominola, que era un osset de color vermell, potrava allà gairebé una setmana. Encara queden unes restes de suquet rosa enganxades al terra. Abans de cada classe de PE ens em de posar tots a sobre d'uns numeros que hi ha escrits al terra, cadascú al seu (el meu es el 37). La gominola està entre el 36 i el 46, això vol dir davant meu a la esquerra. Cada dia quan vaig cap al meu numero, haig de passar per sobre, i sempre procuro no trepitjar-la, de moment he tingut sort.
Avui he cambiat la meva classe de física, la odiava perquè era aburridissima, ho sabua tot ja. Avui hem sortit al camp de football a per una practica de tir parabòlic. No m'ha agrada gens perquè la gespa estava humida i se m'han omplert totes les bambes de gespa mullada. Ademés, els tontos dels amrecians utilitzen com a gravetat -32 peus/s·s en comptes de 9.81m/s·s. Això em posa de molt mala llet, que siguin tant estupids d'usar les unitats amricanes, perquè no entenc cap mida. El profe a vegades diu "Thrree hundred thousand sixty five miles per hour" i jo em quedo "Que?". Si ja costa entendre el numero, a sobre transformal-lo a unitats NORMALS. He cambiat la clase de Física per una altra de Mates, Pre-calculus. Es veu que es més dificil que Algebra 2, pero no la vaig agafar abans perque no sabia que era dificil, com imaginar-ho si es diu PRE-calculus. Ara tinc dos classes de mates. El meu horari s'ha mogut, la classe d'historia de periode 3 a passat a 1, i a periode 3 tinc Pre-calculus. Ha sigut com matar dos ocells d'un tret, m'he lliurat de la insoportable classe de física i a sobre m'he cambiat de clase d'historia. Ara tinc un altre professor i ja m'he lliurat del que tenia. M'hagués agradat agafar física, però no entenia cap de nivell més dificil, així que he preferit agafar més mates i així almenys aprendre algo. Pel que m'ha explicat la professora, Pre-calculus es del nivell que necessito.
Avui han acabat de muntar la nova taula, ara en tenim dos, una pels deures i l'altra per dinar. Estan arreglant la casa, i em sembla que els hi quedarà força bé. M'he enterat que els hi compraran un ordinador, així ja podran jugar al seu WoW. Ahir, jugant al WoW se'm va sobre escalfar l'ordinador i va petar. Es el que em solia passar al estiu, suposo que va ser perquè la habitació estava molt calenta. Avui he baixat al menjador on fa més fred, espero que no torni a passar.
Avui he cambiat la meva classe de física, la odiava perquè era aburridissima, ho sabua tot ja. Avui hem sortit al camp de football a per una practica de tir parabòlic. No m'ha agrada gens perquè la gespa estava humida i se m'han omplert totes les bambes de gespa mullada. Ademés, els tontos dels amrecians utilitzen com a gravetat -32 peus/s·s en comptes de 9.81m/s·s. Això em posa de molt mala llet, que siguin tant estupids d'usar les unitats amricanes, perquè no entenc cap mida. El profe a vegades diu "Thrree hundred thousand sixty five miles per hour" i jo em quedo "Que?". Si ja costa entendre el numero, a sobre transformal-lo a unitats NORMALS. He cambiat la clase de Física per una altra de Mates, Pre-calculus. Es veu que es més dificil que Algebra 2, pero no la vaig agafar abans perque no sabia que era dificil, com imaginar-ho si es diu PRE-calculus. Ara tinc dos classes de mates. El meu horari s'ha mogut, la classe d'historia de periode 3 a passat a 1, i a periode 3 tinc Pre-calculus. Ha sigut com matar dos ocells d'un tret, m'he lliurat de la insoportable classe de física i a sobre m'he cambiat de clase d'historia. Ara tinc un altre professor i ja m'he lliurat del que tenia. M'hagués agradat agafar física, però no entenia cap de nivell més dificil, així que he preferit agafar més mates i així almenys aprendre algo. Pel que m'ha explicat la professora, Pre-calculus es del nivell que necessito.
Avui han acabat de muntar la nova taula, ara en tenim dos, una pels deures i l'altra per dinar. Estan arreglant la casa, i em sembla que els hi quedarà força bé. M'he enterat que els hi compraran un ordinador, així ja podran jugar al seu WoW. Ahir, jugant al WoW se'm va sobre escalfar l'ordinador i va petar. Es el que em solia passar al estiu, suposo que va ser perquè la habitació estava molt calenta. Avui he baixat al menjador on fa més fred, espero que no torni a passar.
dilluns, 18 d’octubre del 2010
Les aparences enganyen
Si hi ha dos adjectius que no descriguin aquesta familia, aguests són nets i ordenats. Realment no ho són, però la impresió de fàstig i merda que envoltava l'ambient familiar ha menguat desde que els Rojas van marxar. No són tan "guarros" com semblava, realment ordenats i nets no ho són, pero no són els reis de la merda. Em sembla que el desorde era causat bàsicament pels Rojas. Ademés del fet de ser tantes persones a casa. Moltes de les coses que hi havia escampades per la casa, eren mobles dels Rojas que ara se'ls han emportat. Tota la casa sembla més espaiosa. Avui han portat una nova taula pel menjador, la que hi ha ara, que esta bruta, és de la Jessica, com no. També he vist que el Cyle estava netejan el labavo, amb una mica de sort estara net i polit en una setmana. També han posat el telefon de la dutxa fixe, el que hi havia fins ara no es podia penjar perque el suport estava trencat, la mala noticia és que ara no es pot despenjar. El desordre de la habitació era causa de que hi havia massa nens compartint-la. Ademés de que són molt vagos i no fan gaire cas al que els i diu la Christy. Ella ha de controlar masses nens com per tenir-los a tots a ratlla.
Aquesta tarda he jugat un altre partit. Avui hem guanyat un altre cop, 3-1. Avui he jugat casi 70 minuts, faltaven molts jugadors per que no tenen notes. He sortit de titular com a lateral dret, on he jugat la resta del temps. L'entrenador m'ha preguntat al principi del partit si sabia jugar de defensa, jo li he dit que sí perque sí que en sabia (hi havia jugat en el campus de futbol fa cosa de 3 anys) encara que no gaire convençut. Al final ha confiat en mi i ho he fet força bé, després de que el segon entrenador m'indiqués com volia que jugués. Em sembla que hauré de jugar més partits de lateral sinó tornen els que falten, prefereixo jugar de lateral a NO jugar de una altra posició. Quan agafi més condició podré pujar a atacar més sovint. A la primera part m'han sortit unes ampotlles al peu dret gegans, pero no he demanat el canvi perque volia seguir jugant, encara que em feient molt de mal. A la mitja part m'he tret el mitjó hi he vist la gran quantitat de pell que tenia sortida, quan he arrivat a casa me la he tallat. A la segona part no he jugat tan bé com a la primera perque ja estava més cansat, per això m'ha cambiat suposo. En definitiva, he fet un bon partit, he creat jo la jugada del segon gol. He pujat al atac i me plantat davant de l'area i li he fet un passe en profunditat al extrem, el Chiqui, que, després d'un rebot, ha centrat per que l'Elias marqués.
Aquesta tarda he jugat un altre partit. Avui hem guanyat un altre cop, 3-1. Avui he jugat casi 70 minuts, faltaven molts jugadors per que no tenen notes. He sortit de titular com a lateral dret, on he jugat la resta del temps. L'entrenador m'ha preguntat al principi del partit si sabia jugar de defensa, jo li he dit que sí perque sí que en sabia (hi havia jugat en el campus de futbol fa cosa de 3 anys) encara que no gaire convençut. Al final ha confiat en mi i ho he fet força bé, després de que el segon entrenador m'indiqués com volia que jugués. Em sembla que hauré de jugar més partits de lateral sinó tornen els que falten, prefereixo jugar de lateral a NO jugar de una altra posició. Quan agafi més condició podré pujar a atacar més sovint. A la primera part m'han sortit unes ampotlles al peu dret gegans, pero no he demanat el canvi perque volia seguir jugant, encara que em feient molt de mal. A la mitja part m'he tret el mitjó hi he vist la gran quantitat de pell que tenia sortida, quan he arrivat a casa me la he tallat. A la segona part no he jugat tan bé com a la primera perque ja estava més cansat, per això m'ha cambiat suposo. En definitiva, he fet un bon partit, he creat jo la jugada del segon gol. He pujat al atac i me plantat davant de l'area i li he fet un passe en profunditat al extrem, el Chiqui, que, després d'un rebot, ha centrat per que l'Elias marqués.
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Mudanza
Ahir la Jessica i la seva família es van mudar a la seva nova casa. Jo hauria d'haver ajudat a fer la mudanza, pero no ho vaig fer perquè estava veient el partit del Barça. La Christy em va donar un toc d'atenció i em va dir que era l'últim cop que ho feia. Per compensar, aquest matí m'he ofert a passar l'aspiradora, em sembla que he sortit guanyant. Ara l'habitació sembla més gran i tinc més espai.
Avui ha sigut un dia fret, m'he ficat jaqueta i pantalons llargs, però he decidit que mitjons no hem calien. Ha sigut algo del que m'he arrepentit, pero no m'he volgut fer enrere en la meva decisió i he passat fred als peus tot el dia. He passat el matí estudiant historia. Després com a premi he decidit que jugaria al WoW. Així que com que havia estat estudiant dur, he jugat fins a les 5 de la tarda. Tots els nens m'estaven mirant, ha sigut una mica incomode. Tot el rato anaven dient el nivell de tots els monstres i cada cop que en veien un que era un o dos nivell més alt que el meu deien "Uaaaauuu!". Ademés el Cory va de llest o algo, parla com si sapigués jugar. I cada cop que li diuen una cosa contesta "Not really", que vol dir "No realment". El Cyle hem sembla que vol jugar-hi, pero no li vull deixar. Ja m'ho ha demanat dos cop i m'he n'he pogut sortir sense quedar malament. El primer li vaig dir que era massa dificil i que el matarien en poc temps, ell em va contestar que a la primera mort parava, sortosament el Cory li va contestar "Això serant 16 segons!" i no va insistir més. Avui ho a tornat a demanar, i aquest cop el Cory li ha contestat "No! No pots jugar". Ja li vaig deixar ahir un minut al Cory mentre dinava i casi el maten, com per deixa'ls-hi més temps. Després de jugar m'he posat a veure el partit del Colts. Ha estat molt emocionant, al final han guanyat per 3 punts.
Avui ha sigut un dia fret, m'he ficat jaqueta i pantalons llargs, però he decidit que mitjons no hem calien. Ha sigut algo del que m'he arrepentit, pero no m'he volgut fer enrere en la meva decisió i he passat fred als peus tot el dia. He passat el matí estudiant historia. Després com a premi he decidit que jugaria al WoW. Així que com que havia estat estudiant dur, he jugat fins a les 5 de la tarda. Tots els nens m'estaven mirant, ha sigut una mica incomode. Tot el rato anaven dient el nivell de tots els monstres i cada cop que en veien un que era un o dos nivell més alt que el meu deien "Uaaaauuu!". Ademés el Cory va de llest o algo, parla com si sapigués jugar. I cada cop que li diuen una cosa contesta "Not really", que vol dir "No realment". El Cyle hem sembla que vol jugar-hi, pero no li vull deixar. Ja m'ho ha demanat dos cop i m'he n'he pogut sortir sense quedar malament. El primer li vaig dir que era massa dificil i que el matarien en poc temps, ell em va contestar que a la primera mort parava, sortosament el Cory li va contestar "Això serant 16 segons!" i no va insistir més. Avui ho a tornat a demanar, i aquest cop el Cory li ha contestat "No! No pots jugar". Ja li vaig deixar ahir un minut al Cory mentre dinava i casi el maten, com per deixa'ls-hi més temps. Després de jugar m'he posat a veure el partit del Colts. Ha estat molt emocionant, al final han guanyat per 3 punts.
divendres, 15 d’octubre del 2010
Un dia per tot
Avui ha sigut un dia d'allò més complert, he fet gairebé de tot. El millor serà començar pel começament.
Al matí he anat al cole com cada dia. He aconseguit trobar al professor d'historia a la seva classe i m'ha donat la samarreta. No ha sigut tan fàcil perquè m'ha contestat d'una manera que m'ha semblat una mica borde. Li he demanat la samarreta hi m'ha dit que havia d'anar-la a pagar a la "Administration", quan li he dit que ja ho havia fet m'ha contesta "I on està el rebut?", i finalment quan li he ensenyat me la ha donat. A classe de física m'he posat la samarreta a sobre de la que portava, després de PE m'he deixat només la que havia comrat, i m'he posat la corona. Com que he vist que tots la portaven pintada, he agafat el tip-ex i me la he pintat. Li he posat puntets a les banyes com si fossin diamants, he escrit "*ASB*" per dalt i més abaix he posat "COUGARS", que es com la mascota del cole, representa que els estudiants del Weston Ranch High School (WRHS) som "Cougars". A la classe d'història he aconseguit els meus 10 punts extra per anar "disfressat". Ha sigut una de les millors classes d'historia del curs, he entés una miqueta més de la Guerra Civil i, a sobre, el professor ens a donat a tots "cookies". A la classe de mates he après algo sorprenent, però no sorprenent per la seva dificultat o utilitat, sinó perquè no em puc creure que no ho haguessin estudiat abans. Ens han ensenyat a resoldre equacions de segon grau utilitzant la fórmula quadràtica (que és la que s'ultilitza de tota la vida, el X=-b+-..../2a). És sorprenents perquè han après abans a utilitzar números complexos i a resoldre les equacions utilitzant complicats mètodes abans que el de tota la vida. Em sembla a mi que aquest sistema educatiu és un ruina, com no aprenguin molt a les universitats el país s'enfonsarà en 20 anys. A l'hora de dinar, he anat a la oficina per aconseguir el meu "ID Card", que es com un DNI que demostra que ets estudiant del WRHS. També he aprofitat i he demanat una cita amb el "School Counselior" per poder cambiar algunes de les meves assignatures. Intentaré cambiar física per un nivell més dificil, perquè en aquesta classe m'aburreixo perquè és massa fàcil. Sorprenentment no tinc una A, perque al exàmen he tret un 85%. Tots el fallos han sigut o bé perquè no he entés bé la pregunta o peruquè no he posat correctament les xifres significatives, cosa que no sabia que s'havia de fer. Potser també cambio alguna classe més perquè són molt fàcil, encara que en la que més m'aburreixo és a física. A químixa em vist un video de Xernòvil, que no he entés perquè estava rodat i subtitulat en rus i una veu en anglès o explicava, i ens han donat les notes del exàmen que vam fer. He tret un 115,2%, per sobre del màxim. La veritat és que no havia estudiat massa, pero entre que les preguntes eren fàcils, era tipo test i marquen el 100% en una nota més baixa que tot correcte, no és gens díficil treure una A.
Després de la classe d'Anglès hem tingut el "Rally", que és una tonteria americana per reforzar l'esperit de la escola. No és que haguem acabat més tard, sinó que totes les classes del dia han sigut una mica més curtes per estalviar els 30 minuts del Rally. Com ha jugador del equip de soccer hauria d'haver entrat per la porta de darrere i donar tota la volta a la pista mentre tots aplaudien, però no ha pogut ser. Jo i un parell als que seguia, que semblava que sabien el que es feien, em entrat amb tots els altres al gimnàs, que és el que ens havien dit, i quan ens em donat conta de que sortia l'equip de soccer ja no hem pogut fer res. M'hagués agradat sortir, però un altre dia ja ho podré fer, espero. De totes maneres, han sortit tots els equips i ha sigut molt ràpid com si no se'ls hi donés importancia. Tots excepte l'equip de football, l'entrenador del qual és el meu profe d'historia, que semblava que fós la presentació de l'equip del Barça. Després de mitja hora perduda en tonteries americanes s'ha acabat el Rally. A part de la "desfilada" dels equips he pogut presenciar un desafinat cant del himne yankee, tres balls dels diferents grups d'animadores i ballarins/es, l'entrega de permis als mes "guais", la banda tocant els tambors (on estava la meva profe d'angles) i tots els seniors (o sigui jo, estudiants de grau 12) cridant "one one" i fent un gest extrany amb les mans. Això de "one one" vol dir onze, referint-se a 2011, que és l'any en que ens graduem. Es un mica flipada, sembla que ens vagin a donar una medalla conmemorativa, que només és el nivell bàsic lo que tindrem.
Passat el Rally ha tocat sessió de fotos amb l'equip. Avui no hem entrenat, només ens hem fet les fotos. Ha vingut un fotograf, que per com ha fet la foto i com ha quedat tot m'ha semblat que era molt bó, encara que també força car. Ha tret una foto individual dels qui la volien, jo no, i una foto de tot l'equip, tots vestits amb l'uniforme. Faltaven com sis jugadors del equip, inclòs el capità, però tot hi així herem prous com per semblar un equip complert. Ens ha tret la foto ha contrallum, de manera que ningú ha hagut de tancar els ulls, tot hi així li ha quedat bé. Ens ha posat tots ben colocats, tot simètiric i perfecte. Comprar les fotos era car, la meva m'ha costat $20, i això que era lo més bàsic, només la foto del equip i el tamany més petit possible. La he comprat perquè la volia tenir de record, pero he pensat que la individual era una tonteria.
Un cop a casa, he anat a comprar el menjar per preparar el meu arròs. Li havia promès a la Jessica que li faria avui, abans de que és mudi, marxa demà. Hem anat al "food 4 less" i he comprat tot el que necessitava, excepte l'oli d'oliva perque m'ha dit, i he pogut comprovar, que és molt car. Jo no li he volgut fer comprar perquè pensava que ho pagava ella, però es veu que quan cuino el meu menjar ho haig de pagar jo. De la manera que ho ha dit m'ha semblat que no era ella que no ho volgués pagar sinó que és com una "llei" per part de la agencia. De totes maneres la Jessica m'ha dit que ho pagava ella. També he comprat ingredients per fer la truita de patates, encara que al final no la he fet perquè ja eren masses coses. Després de una hora i mitja llarga de cuina he acabat l'arròs. La Jessica m'ha ajudat a preparar-lo, ha tallat les verdures i m'ha ajudat a tastar-lo i aquestes coses. Com que no hi cabia tot en una cassola ho he fet en dues, lo que ha sigut com cuinar-ne dos a la vegada. Totes les coses que ficava em semblaven excessives, el pollastre em semblava que ens sortiria per les orelles i les verdures pensava que n'hi haurien més que arròs, però he seguit fidel a les quantitats de la mama. Finalment han quedat unes proporcions adequades, encara que en excessiva quantitat, ja sé que dinaré demà. L'arròs ha quedat finalment deliciós i tothom ha repetit. La veritat és que el primer plat que m'ha posat la Christy m'ha semblat una mica esquifit, però quan me l'he acabat i he vist que encara quedava bastant arròs a la cassola i l'altre cassol encara era plena fins dalt, m'he omplert el meu plat i he acabat tip. La Jessica m'ha demanat que li apunti la recepta en anglès per que el pugui fer ella a casa seva, li he dit que li apuntaria. Espero que no li molesti a la iaia, tampoc em sembla que sigui una recepta secreta que ha passat de generació en generació.
Al matí he anat al cole com cada dia. He aconseguit trobar al professor d'historia a la seva classe i m'ha donat la samarreta. No ha sigut tan fàcil perquè m'ha contestat d'una manera que m'ha semblat una mica borde. Li he demanat la samarreta hi m'ha dit que havia d'anar-la a pagar a la "Administration", quan li he dit que ja ho havia fet m'ha contesta "I on està el rebut?", i finalment quan li he ensenyat me la ha donat. A classe de física m'he posat la samarreta a sobre de la que portava, després de PE m'he deixat només la que havia comrat, i m'he posat la corona. Com que he vist que tots la portaven pintada, he agafat el tip-ex i me la he pintat. Li he posat puntets a les banyes com si fossin diamants, he escrit "*ASB*" per dalt i més abaix he posat "COUGARS", que es com la mascota del cole, representa que els estudiants del Weston Ranch High School (WRHS) som "Cougars". A la classe d'història he aconseguit els meus 10 punts extra per anar "disfressat". Ha sigut una de les millors classes d'historia del curs, he entés una miqueta més de la Guerra Civil i, a sobre, el professor ens a donat a tots "cookies". A la classe de mates he après algo sorprenent, però no sorprenent per la seva dificultat o utilitat, sinó perquè no em puc creure que no ho haguessin estudiat abans. Ens han ensenyat a resoldre equacions de segon grau utilitzant la fórmula quadràtica (que és la que s'ultilitza de tota la vida, el X=-b+-..../2a). És sorprenents perquè han après abans a utilitzar números complexos i a resoldre les equacions utilitzant complicats mètodes abans que el de tota la vida. Em sembla a mi que aquest sistema educatiu és un ruina, com no aprenguin molt a les universitats el país s'enfonsarà en 20 anys. A l'hora de dinar, he anat a la oficina per aconseguir el meu "ID Card", que es com un DNI que demostra que ets estudiant del WRHS. També he aprofitat i he demanat una cita amb el "School Counselior" per poder cambiar algunes de les meves assignatures. Intentaré cambiar física per un nivell més dificil, perquè en aquesta classe m'aburreixo perquè és massa fàcil. Sorprenentment no tinc una A, perque al exàmen he tret un 85%. Tots el fallos han sigut o bé perquè no he entés bé la pregunta o peruquè no he posat correctament les xifres significatives, cosa que no sabia que s'havia de fer. Potser també cambio alguna classe més perquè són molt fàcil, encara que en la que més m'aburreixo és a física. A químixa em vist un video de Xernòvil, que no he entés perquè estava rodat i subtitulat en rus i una veu en anglès o explicava, i ens han donat les notes del exàmen que vam fer. He tret un 115,2%, per sobre del màxim. La veritat és que no havia estudiat massa, pero entre que les preguntes eren fàcils, era tipo test i marquen el 100% en una nota més baixa que tot correcte, no és gens díficil treure una A.
Després de la classe d'Anglès hem tingut el "Rally", que és una tonteria americana per reforzar l'esperit de la escola. No és que haguem acabat més tard, sinó que totes les classes del dia han sigut una mica més curtes per estalviar els 30 minuts del Rally. Com ha jugador del equip de soccer hauria d'haver entrat per la porta de darrere i donar tota la volta a la pista mentre tots aplaudien, però no ha pogut ser. Jo i un parell als que seguia, que semblava que sabien el que es feien, em entrat amb tots els altres al gimnàs, que és el que ens havien dit, i quan ens em donat conta de que sortia l'equip de soccer ja no hem pogut fer res. M'hagués agradat sortir, però un altre dia ja ho podré fer, espero. De totes maneres, han sortit tots els equips i ha sigut molt ràpid com si no se'ls hi donés importancia. Tots excepte l'equip de football, l'entrenador del qual és el meu profe d'historia, que semblava que fós la presentació de l'equip del Barça. Després de mitja hora perduda en tonteries americanes s'ha acabat el Rally. A part de la "desfilada" dels equips he pogut presenciar un desafinat cant del himne yankee, tres balls dels diferents grups d'animadores i ballarins/es, l'entrega de permis als mes "guais", la banda tocant els tambors (on estava la meva profe d'angles) i tots els seniors (o sigui jo, estudiants de grau 12) cridant "one one" i fent un gest extrany amb les mans. Això de "one one" vol dir onze, referint-se a 2011, que és l'any en que ens graduem. Es un mica flipada, sembla que ens vagin a donar una medalla conmemorativa, que només és el nivell bàsic lo que tindrem.
Passat el Rally ha tocat sessió de fotos amb l'equip. Avui no hem entrenat, només ens hem fet les fotos. Ha vingut un fotograf, que per com ha fet la foto i com ha quedat tot m'ha semblat que era molt bó, encara que també força car. Ha tret una foto individual dels qui la volien, jo no, i una foto de tot l'equip, tots vestits amb l'uniforme. Faltaven com sis jugadors del equip, inclòs el capità, però tot hi així herem prous com per semblar un equip complert. Ens ha tret la foto ha contrallum, de manera que ningú ha hagut de tancar els ulls, tot hi així li ha quedat bé. Ens ha posat tots ben colocats, tot simètiric i perfecte. Comprar les fotos era car, la meva m'ha costat $20, i això que era lo més bàsic, només la foto del equip i el tamany més petit possible. La he comprat perquè la volia tenir de record, pero he pensat que la individual era una tonteria.
Un cop a casa, he anat a comprar el menjar per preparar el meu arròs. Li havia promès a la Jessica que li faria avui, abans de que és mudi, marxa demà. Hem anat al "food 4 less" i he comprat tot el que necessitava, excepte l'oli d'oliva perque m'ha dit, i he pogut comprovar, que és molt car. Jo no li he volgut fer comprar perquè pensava que ho pagava ella, però es veu que quan cuino el meu menjar ho haig de pagar jo. De la manera que ho ha dit m'ha semblat que no era ella que no ho volgués pagar sinó que és com una "llei" per part de la agencia. De totes maneres la Jessica m'ha dit que ho pagava ella. També he comprat ingredients per fer la truita de patates, encara que al final no la he fet perquè ja eren masses coses. Després de una hora i mitja llarga de cuina he acabat l'arròs. La Jessica m'ha ajudat a preparar-lo, ha tallat les verdures i m'ha ajudat a tastar-lo i aquestes coses. Com que no hi cabia tot en una cassola ho he fet en dues, lo que ha sigut com cuinar-ne dos a la vegada. Totes les coses que ficava em semblaven excessives, el pollastre em semblava que ens sortiria per les orelles i les verdures pensava que n'hi haurien més que arròs, però he seguit fidel a les quantitats de la mama. Finalment han quedat unes proporcions adequades, encara que en excessiva quantitat, ja sé que dinaré demà. L'arròs ha quedat finalment deliciós i tothom ha repetit. La veritat és que el primer plat que m'ha posat la Christy m'ha semblat una mica esquifit, però quan me l'he acabat i he vist que encara quedava bastant arròs a la cassola i l'altre cassol encara era plena fins dalt, m'he omplert el meu plat i he acabat tip. La Jessica m'ha demanat que li apunti la recepta en anglès per que el pugui fer ella a casa seva, li he dit que li apuntaria. Espero que no li molesti a la iaia, tampoc em sembla que sigui una recepta secreta que ha passat de generació en generació.
dijous, 14 d’octubre del 2010
Cansat
Aquest matí estava reventadíssim perquè faig massa esport. Cada dia em fa mal una part del cos. No és que no estiri sino que estic massa fatigat, necessito ja el cap de setmana per descansar.
Dema haig d'anar al cole amb una corona, que tinc a la taquilla, i una samarreta negra on posa "Seniors", que he comprat per $10 al cole. El problema es que al cole la he pagat, pero l'havia d'anar a buscar a la classe 1103, casualment la del meu profe d'historia. Quan hi he anat ja no hi era, hauré de tornar dema al matí, espero que estigui allà a primera hora per poder-me posar la sammarreta tot el dia. Si no està li hauré de demanar a la hora que tinc classe amb ell, espero que em posi els punts extra de totes formes.
Per altra banda, aquest matí he descobert que tinc menys diners dels que em pensava. Poden haver passat dos coses: que m'hagi descontat i hagi gastat més del que tocaba, encara que intento no malgastar i porto totes les contes bastant cuidadosament; o que algun dels nens me'ls hagi robat, lo qual em preocupa encara més. Ja només em queden dos bitllets de $100 sencers i com uns $200 més descambiats en bitllets més petits. Això és molt extrany per que no pot ser que hagi gastat $700 en el temps que porto aqui, tenint en compte que molts cops pago amb targeta. Com que guardo casi totes les factures, faré els comptes. Espero que no m'hagin tret res algun d'aquests mocosos sinó tindrem un problema. L'altre dia, fa com 2 setmanes, em va preguntar la Christy si em faltaven diners. Jo vaig comprovar els que tenia en bitllets petits, pero no vaig mirar els que tinc amagats en bitllets de $100 dins la maleta. Estic realment preocupat, no recordo haver descambiat tants bitllets. Sempre que haig de pagar algo en metalic intento descambiar un dels bitllets grans perque no els accepten a gairebé enlloc, pero no crec que hagi descambiat 9 bitllets i molt menys haver gastat 700 dollars. Si tinc en compte que els dos gastos més importatns, les botes i pantalons de soccer i la primera compra al super, els vaig pagar amb targeta de crèdit.
Dema haig d'anar al cole amb una corona, que tinc a la taquilla, i una samarreta negra on posa "Seniors", que he comprat per $10 al cole. El problema es que al cole la he pagat, pero l'havia d'anar a buscar a la classe 1103, casualment la del meu profe d'historia. Quan hi he anat ja no hi era, hauré de tornar dema al matí, espero que estigui allà a primera hora per poder-me posar la sammarreta tot el dia. Si no està li hauré de demanar a la hora que tinc classe amb ell, espero que em posi els punts extra de totes formes.
Per altra banda, aquest matí he descobert que tinc menys diners dels que em pensava. Poden haver passat dos coses: que m'hagi descontat i hagi gastat més del que tocaba, encara que intento no malgastar i porto totes les contes bastant cuidadosament; o que algun dels nens me'ls hagi robat, lo qual em preocupa encara més. Ja només em queden dos bitllets de $100 sencers i com uns $200 més descambiats en bitllets més petits. Això és molt extrany per que no pot ser que hagi gastat $700 en el temps que porto aqui, tenint en compte que molts cops pago amb targeta. Com que guardo casi totes les factures, faré els comptes. Espero que no m'hagin tret res algun d'aquests mocosos sinó tindrem un problema. L'altre dia, fa com 2 setmanes, em va preguntar la Christy si em faltaven diners. Jo vaig comprovar els que tenia en bitllets petits, pero no vaig mirar els que tinc amagats en bitllets de $100 dins la maleta. Estic realment preocupat, no recordo haver descambiat tants bitllets. Sempre que haig de pagar algo en metalic intento descambiar un dels bitllets grans perque no els accepten a gairebé enlloc, pero no crec que hagi descambiat 9 bitllets i molt menys haver gastat 700 dollars. Si tinc en compte que els dos gastos més importatns, les botes i pantalons de soccer i la primera compra al super, els vaig pagar amb targeta de crèdit.
dimecres, 13 d’octubre del 2010
Pijama
Avui he anat al cole amb pijama perquè alguns profes donaven punts extra per anar-hi. Ha estat força bé perquè m'he pogut llevar més tard. M'he ficat dos pijames, el de maniga curta i el de maniga llarga a sobre, també m'he posat una samarreta interior a sota de tot. Després de l'hora de PE m'he tret la sammareta de maniga llarga i la sammarreta interior perque ja no feia el fret de les 7 del mati. El profe d'historia, un dels que donava punts extra, no li ha semblat que la meva roba fós un pijama i no tinc clar si m'ha donat els punts o no. Cada cop li tinc més odia a aquest profe, m'ha dit "Això és un pijama? Woooowwww", com volguen dir "Quin disfràs més currat" (sarcasticament). Per altra banda he tingut la bona noticia de que la meva nota és un B (entre 80 i 89%). Ho he vist perque ho ha de posar en el paper de "Grades" que li haig de donar a cada professor per després ensenyar-li al entrenador. En canvi, el profe de química, que és molt simpàtic, sí que m'ha donat els punts sense problema. La veritat és que ha sigut un dia bastant còmode en pijama.
Per la tarda he tingut partit. En principi era a casa, però hi havia un error al calendari que em van donar i hem jugat fora. I hem guanyat! Faltaven dos jugadors importants, l'Elías i el Francisco, perquè estaven lesionats, però, no sé perquè, em jugat molt bé i hem acabat guanyant 1-0 amb un gol de l'Alfredo. No sé si el motiu de que juguessim millor és que faltessin aquells jugadors, que ahir tinguessim un entrenament físic o que per alguns jugador fós l'ultim partit (no poden jugar més perquè no tenen prou bones notes), però el rival, pel que m'havien dit, no era dolent ja que els havia guanyat 6-1 al primer partit. Jo he jugat una mica més que l'altre dia, però avui no em puc queixar, estic content. El primer cop he sortit com a extrem, al principi estava una mica perdut, però després he fet el que em deia el Pedro, el segon entrenador, i he estat jugant bé. Al cap d'uns deu minuts m'ha cambiat perquè no estava mirant al nostre porter quan sacava de porta, estava ofegat i simplement estava pujant a atacar, no crec que sigui un motiu suficient per cambiar-me. Aquest entrenador té la mania de cambiar-nos al primer error, i això desmotiva molt als jugadors. El segon i últim cop que he sortit, he jugat de davanter, i també ho he estat fent força bé. No he jugat més de 5 minuts perquè m'han tret una targeta groga, que vol dir que haig d'estar fora del camp durant 5 minuts. L'entrenador m'ha dit que no em posava més perquè per al pròxim partit falten molts jugadors i no vol que jo també falti, però m'ha dit que estava jugant bé. La targeta groga ha sigut perquè he intentat robar una pilota que el defensa protegia perquè el porter anés a agafar-la, i he arribat més tard que el porter i l'he tocat, targeta de reglament. Ja porto dos targetes gorgues en quatre partits, a la següent és partit de suspensió. La veritat és que cap de les dues ha estat per joc brut sinó per anar a per totes i disputar totes les pilotes.
Després del partit, i abans d'anar a casa, he anat amb la Christy, la Jessica i els bebés a comprar el sopar, avui tocava Kentuky Fright Chicken (KFC). Quan acabava de començar a menjar, la Jessica a trobat un escarbat al menjar que havia comprat. No era el del KFC sinó un altre que ella havia comprat al restaurant del devant, però a la Christy li ha fet molt de fàstic i ens ha fet parar a tots de menjar. Irònic que li fagi tant fàstig quan té la casa tant bruta i segurament amb més escarbats dels que jo he vist. Suposo que no es deu haver trobat mai dos escarbats al rentaplats com hem va passar a mi. Com que no es podia menjar aquell menjar han anat a buscar-ne més, i jo he aprofitat per dutxar-me. Han portat un paquet de 10 McNuggets per cada un i patates fregides. Estava força bò, és del McDonald's, però no sé si es lo millor per menjar entresetmana. Mentre menjava m'ha cridat la Christy i m'ha dit que no podia deixar l'ordinador encés perquè malgastava energia. Realment estava encés perquè l'havia deixat descarregant un parche del WoW que tarda molt en descarregar-se. Li he baixat la pantalla i no li he volgut explicar tota la història ja que no sé si ho entendria. Això m'ha fet tenir una mala sensació, una sensació de no estar com a casa. Sé que és una tonteria, pero m'ha fet vindre un mal "feeling" i m'he posat trist. Són petites coses que de vegades em fan sentir-me trist i enyorar estar a casa.
Tot seguit, m'he posat a fer els deures. La part de deures la he acabada, pero demà tinc un exàmen i no he estudiat lo que hauria d'haver estudiat. Realment no és que perilli gaire la meva nota, ja que els exàmens són molt fàcils, marquen el 100% en una nota més baixa i en el primer exàmen tinc un 108,8%. No és que no vulgui estudiar, sinó que estic massa canstat i necessito relaxar-me. M'engoixo si no puc tenir cada dia un rato per relaxar-me i fer algo que em diverteixi.
Estic una mica enfadat perquè porto un parell de dies volguen jugar al WoW i no puc perquè s'està descarregant el parche. En comptes d'això he decidit llegir. A la meva mare segur que li alegra sentir això. M'estic llegint la historia de Warcraft per internet, ja sé que no és un llibre dels que alguns consideren "de debò" i que potser és una mica massa friqui llegir aquest tipus de coses, però trobo que com a llibre està molt bé. El llegeixo desde el iPod i així el puc llegir quan vulgui: per la nit quan ja he apagat l'ordinador o quan m'espero a algun lloc i estic sol. Simplement tinc la pagina d'internet carregada i no fa falta que tingui conexió a internet en tot moment. Quan me l'acabi tot entendré molt millor el joc.
dimarts, 12 d’octubre del 2010
La meva vida en 16mm
Avui he grabat el que he fet durant tot el dia amb la meva camara de fer fotos, no és un 16mm pero almenys graba. He grabat cada cop que feia alguna cosa perquè així els meus amics i familiars puguin veure el que faig cada dia.
Avui era el dia que s'havia d'anar disfressar de "cowboys", pero com que jo no tenia roba doncs no hi he anat. El profe d'historia, que es un dels que dona punts extres, ha passat llista per veure qui anava disfressat i els que no hi anavem ens ho deia com si no aguessim fet els deures o haguessim suspès un examen. Aquest profe no m'agrada gaire perque no explica res. Lo únic que fa es ficar-nos feina sobre la Guerra Civil que em de buscar al llibre. A sobre, no m'ajuda gaire, jo no entenc res del que explica el llibre i casi tota la feina es basa en la comprensió lectora.
Dema si que aniré dissfressat, s'ha d'anar amb pijama, no caldrà ni que em vesteixi. Serà nota extra fàcil. Em ficaré una mica de roba a sota per no passar fret al mati i després me la treuré.
Aquesta tarda tenia entrenament. L'entrenador va dir ahir que avui no tocariem pilota perque necessitem més físic. També va dir que portessim bambes de corres, pero jo no ho vaig entendre i he agut de demanar que m'obrin la sala de les taquilles per poguer-les agafar. A sigut un d'aquells entrenaments de castig. Si ahir haguessim guanyat segur que no pensava que necessitem més físic. Aquest entrenador és pèssim, és el pitjor que he tingut mai, juntament amb el Carlos Cera.
Avui era el dia que s'havia d'anar disfressar de "cowboys", pero com que jo no tenia roba doncs no hi he anat. El profe d'historia, que es un dels que dona punts extres, ha passat llista per veure qui anava disfressat i els que no hi anavem ens ho deia com si no aguessim fet els deures o haguessim suspès un examen. Aquest profe no m'agrada gaire perque no explica res. Lo únic que fa es ficar-nos feina sobre la Guerra Civil que em de buscar al llibre. A sobre, no m'ajuda gaire, jo no entenc res del que explica el llibre i casi tota la feina es basa en la comprensió lectora.
Dema si que aniré dissfressat, s'ha d'anar amb pijama, no caldrà ni que em vesteixi. Serà nota extra fàcil. Em ficaré una mica de roba a sota per no passar fret al mati i després me la treuré.
Aquesta tarda tenia entrenament. L'entrenador va dir ahir que avui no tocariem pilota perque necessitem més físic. També va dir que portessim bambes de corres, pero jo no ho vaig entendre i he agut de demanar que m'obrin la sala de les taquilles per poguer-les agafar. A sigut un d'aquells entrenaments de castig. Si ahir haguessim guanyat segur que no pensava que necessitem més físic. Aquest entrenador és pèssim, és el pitjor que he tingut mai, juntament amb el Carlos Cera.
dilluns, 11 d’octubre del 2010
Numeros
Desde que estic als EE.UU, la meva vida s'ha omplert de numeros que haig de recordar. Desde que m'aixeco al matí fins que m'en vaig a dormir els faig servir. Pel matí només arribar al cole haig de recordar que la meva taquilla es la numero 1282 i que la seva combinació es 34-38-30. Després m'haig d'enrecordar el numero de la classe a la que haig d'anar: 206 fisica, gimnas PE, 1103 historia, 403 algebra, 205 quimica i 106 angles. Per totes aquestes classes tinc un numero d'estudiant que haig de recordar per poguer aberiguar la meva nota. Les notes les penjen a la paret en un full pero no fica el nom, només el numero, el meu es el 610039578. Entre mig de totes les classes tinc el brunch i el lunch, on haig de recordar el meu codi per poder agafar el menjar gratis. En aquest cas no es gaire dificil perque es la terminacio del meu numero d'estudiant, 39578. També hi ha numeros a la clase de PE. Haig de recordar el numero de la taquilla on tinc les coses de PE, la 549, i la seva combinació, 31-17-39. A part tinc una altra taquilla, com tots, on deixo les coses durant la classe i es la 548. Aquesta és més gran perque hi capiga la motxilla, la jaqueta i els texans. Sortosament ara ja em sé tots els numeros, al principi em feia un lio.
Avui al cole molts anaven disfressats de Disney, amb orelles de mickey o de princesa. Aquesta semana es el "homecoming", un ball que es fa el divedres, i durant els 5 dies de cole alguns profes donen punts extra a qui vagi disfressat, cada dia d'un tema. Jo no m'he disfressat perque no tenia deisfràs, demà tampoc em disfressaré perquè tampoc no tinc deisfressa. Dimecres em sembla que es pot anar de pijama, potser hi vaig. De totes maneres, a la classe de quimica m'han donat el credit extra perque tenia partit, i m'he posat la samarreta.
El partit d'aquesta tarda ha sigut un desastre. Em perdut 2-0 i em jugat de pena, jo culpo al entrenador, encara que ell fica les culpes a tots: al segon entrenador perque no fa be els canvis, al capità perque li va dir que no necessitvan fisic i ja no en vem, etc. La culpa es tota seva, és ell qui ha de portar els entrenaments i ha de decidir que es fa. Jo no he jugat gaire, 10 minuts més o menys, i el temps que he jugat ho he fet bastant malament i per això m'ha canviat. Per començar m'ha dit que entrés a la segona part quan ja portava una hora sentat i no m'ha donat temps de escalfar, directament m´ha dit "tú, entra!". A sobre, com que no habia escalfat, estava ofegat, i estava una mica perdut perquè no m'ha explicat com vol que jugui ni res. No m'extranya que perdem amb aquest pessim entrenador i els entrenaments de m... que fem. La temporada em sembla que s'acaba en tres semanes perque no ens hem classificat pel play-offs. Es un pena perque després d'haver-me comprat totes les coses. He sortit molt decebut del partit, i amb poques ganes de jugar més. M'agrada més jugar a futbol sala o a handbol. Aquest tipus de futbol esta bé per veure'l per la tele, pero per jugar-hi no m'agrada tant.
Quan he arribat a casa simplement he sopat i he fet els deures. Simplement puc destacar que m'he trobat dos escarbats dins els rentaplats, aixi no sé que rentarà.
diumenge, 10 d’octubre del 2010
Neteja
Avui he hagut d'ajudar a netejar la casa. Sembla una mica irònic que amb lo bruta que està la casa la netegin, pero sí. Tampoc ha sigut una feinada, només m'han fet passar l'aspiradora per l'entrada i el menjador. Ademés, abans de que acabés m'han dit que no feia falta que seguís. No sé si es que ho estava fent molt malament o es que no necesitaven que es netetges més, de totes formes jo he continuat fins a acabar.
Com cada diumenge, he mirat la NFL. Els Colts no els feien per la tele així que els he hagut de mirar per internet. Al final han guanyat. Ahir també vaig mirar la carrera de F1 i la sortida de MotoGP per internet. És el que hauré de fer a partir d'ara per poguer seguir tots els esports, aqui ha EE.UU no són gaire afeccionats a la F1, ni a les motos ni al soccer, per tant no els fan per la tele.
Ahir vaig estudiar historia per primer cop, es important que cada cap de setmana vagi estudiant una mica. També em vaig mirar el llibre de castellà, però com que encara no tinc apunts només ho vaig llegir per sobre. Tenia pensat dedicar el dissabte a fer tots els deures que tenia, pero vaig enllestir rapid perque no en tenia gaires.
Per la nit, la Jun va cuinar menjar koreà. Estava deliciós. Va fer arròs amb una salsa per sobre, carn amb una salsa picant amb gust a soja, una gelatina amb gust a ou, pure de patates i verdures i una altra carn koreana. La veritat es que vaig decidir probar-ho tot per veure quin gust tenia. Al final em va agradar tant que vaig acabar repetint, algo poc habitual en mi. La Jun va dir que li agradaria provar el menjar espanyol i la Jessica li va dir que ella n'havia fet ja. Es pensava que el menjar mexicà que ella feia era el mateix que el menjar espanyol. Li vaig haver de dir que eren completament diferents. Llavors em va demanar si li podia cuinar abans de que es mudessin. Mudança? Doncs sí, es veu que es muden dissabte que ve a una casa nova, ella, l'Eddy i els seus fills. Jo no en sabia res de que marxaven ja. Sabia que estaven aqui provisionalment pero no que se n'anaven en una setmana. Li vaig dir que li faria arròs, el que m'havia ensenyat a fer la iaia. Es va quedar amb una cara extranyada i em va preguntar "I que més?". Li va semblar extrany que només fes arròs, li vaig haver d'explicar que portava pollastre i més coses. Ara només necessito que la mama m'envii els ingredients i la recepta perque no m'en recordo del tot i anar a comprar al super les coses. La habitació on dormien ells queda lliure. El Cory i el Cyle si mudaran allà i en Cody i jo ens quedarem amb la que estavem. Per un moment se m'havia passat pel cap que podria dormir allà, pero es bastant més llogic que hi vagin ells dos. Ara tindré més espai i menys bruticia. Em sembla que els que més embruten són els dos petits. Intentaré ordenar una mica la habitació al meu gust. Ara tinc una nova calaixera que em va portar la Chrity per mi. Es bastant més gran que la anterior: té 4 calaixós i en dos d'ells mi caben les coses que en l'altra m'ocupaven 3.
He tret els meus altaveus de la maleta i els he colocat a sobre la calaixera, poc a poc vaig assentant.me i invaint l'espai.
La Christy em va demanar que l'agregués com a amiga al facebook. Ara ha vist les fotos que he penjat i m'ha preguntat si em sentia avergonyit dels meus germans per los desordenats que són. No li ha molestat que les pengés, al contrari que la Nedra que m'ha fet treure les fotos de casa seva. Al principi pensava que volia tenir-me al facebook per veure a si estava conectat, però em sembla que no li importa que em conecti quan vulgui. Em tracta molt bé, millor que als seus fills perque a mi no em crida. Mi sento molt agust ara aqui, malgrat el desordre. Prefereixo sentir-mi bé i que estigui una mica desordenat, que no que estigui tot net i no estar agust. Tot es mirar-ho pel cantó positiu, que estigui brut té aventatges: no ho he de tenir tot ordenat, malgrat una mica de desorde semblo un noi ordenat i net, no passa res si cauen unes gotetes fora de la tassa del vàter,no es noten, etc. A més, ara que marxen 4 de casa "només" serem 8. Em sembla que una part important del desordre està causat pels Rojas i més tenint en compte els dos bebés. Els dos grans són una mica/bastant desordenats, el cotxes el tenen ple de gots de beguda i envasos de hamburguesa.
Avui he jugat al WoW (World of Warcraft). Com que a la meva habitació feia molta calor, he baixat al menjador. Tots els nens ho han vist i s'han posat a mirar. Tenia 4 persones envoltant.me i mirant-me com jugava. Em sembla que els hi agrada bastant perque el Cory li ha demanat a la seva mare si es podia crear una conta. Ella li ha dit que ara no tenien diners per crear-se-la. Amb una mica de sort d'aqui un temps podrà crear-se-la i la podré vincular amb la meva. Així arreglaria el error de la meva germana, que va actualitzar la conta que ja estava caducada.
Com cada diumenge, he mirat la NFL. Els Colts no els feien per la tele així que els he hagut de mirar per internet. Al final han guanyat. Ahir també vaig mirar la carrera de F1 i la sortida de MotoGP per internet. És el que hauré de fer a partir d'ara per poguer seguir tots els esports, aqui ha EE.UU no són gaire afeccionats a la F1, ni a les motos ni al soccer, per tant no els fan per la tele.
Ahir vaig estudiar historia per primer cop, es important que cada cap de setmana vagi estudiant una mica. També em vaig mirar el llibre de castellà, però com que encara no tinc apunts només ho vaig llegir per sobre. Tenia pensat dedicar el dissabte a fer tots els deures que tenia, pero vaig enllestir rapid perque no en tenia gaires.
Per la nit, la Jun va cuinar menjar koreà. Estava deliciós. Va fer arròs amb una salsa per sobre, carn amb una salsa picant amb gust a soja, una gelatina amb gust a ou, pure de patates i verdures i una altra carn koreana. La veritat es que vaig decidir probar-ho tot per veure quin gust tenia. Al final em va agradar tant que vaig acabar repetint, algo poc habitual en mi. La Jun va dir que li agradaria provar el menjar espanyol i la Jessica li va dir que ella n'havia fet ja. Es pensava que el menjar mexicà que ella feia era el mateix que el menjar espanyol. Li vaig haver de dir que eren completament diferents. Llavors em va demanar si li podia cuinar abans de que es mudessin. Mudança? Doncs sí, es veu que es muden dissabte que ve a una casa nova, ella, l'Eddy i els seus fills. Jo no en sabia res de que marxaven ja. Sabia que estaven aqui provisionalment pero no que se n'anaven en una setmana. Li vaig dir que li faria arròs, el que m'havia ensenyat a fer la iaia. Es va quedar amb una cara extranyada i em va preguntar "I que més?". Li va semblar extrany que només fes arròs, li vaig haver d'explicar que portava pollastre i més coses. Ara només necessito que la mama m'envii els ingredients i la recepta perque no m'en recordo del tot i anar a comprar al super les coses. La habitació on dormien ells queda lliure. El Cory i el Cyle si mudaran allà i en Cody i jo ens quedarem amb la que estavem. Per un moment se m'havia passat pel cap que podria dormir allà, pero es bastant més llogic que hi vagin ells dos. Ara tindré més espai i menys bruticia. Em sembla que els que més embruten són els dos petits. Intentaré ordenar una mica la habitació al meu gust. Ara tinc una nova calaixera que em va portar la Chrity per mi. Es bastant més gran que la anterior: té 4 calaixós i en dos d'ells mi caben les coses que en l'altra m'ocupaven 3.
He tret els meus altaveus de la maleta i els he colocat a sobre la calaixera, poc a poc vaig assentant.me i invaint l'espai.
La Christy em va demanar que l'agregués com a amiga al facebook. Ara ha vist les fotos que he penjat i m'ha preguntat si em sentia avergonyit dels meus germans per los desordenats que són. No li ha molestat que les pengés, al contrari que la Nedra que m'ha fet treure les fotos de casa seva. Al principi pensava que volia tenir-me al facebook per veure a si estava conectat, però em sembla que no li importa que em conecti quan vulgui. Em tracta molt bé, millor que als seus fills perque a mi no em crida. Mi sento molt agust ara aqui, malgrat el desordre. Prefereixo sentir-mi bé i que estigui una mica desordenat, que no que estigui tot net i no estar agust. Tot es mirar-ho pel cantó positiu, que estigui brut té aventatges: no ho he de tenir tot ordenat, malgrat una mica de desorde semblo un noi ordenat i net, no passa res si cauen unes gotetes fora de la tassa del vàter,no es noten, etc. A més, ara que marxen 4 de casa "només" serem 8. Em sembla que una part important del desordre està causat pels Rojas i més tenint en compte els dos bebés. Els dos grans són una mica/bastant desordenats, el cotxes el tenen ple de gots de beguda i envasos de hamburguesa.
Avui he jugat al WoW (World of Warcraft). Com que a la meva habitació feia molta calor, he baixat al menjador. Tots els nens ho han vist i s'han posat a mirar. Tenia 4 persones envoltant.me i mirant-me com jugava. Em sembla que els hi agrada bastant perque el Cory li ha demanat a la seva mare si es podia crear una conta. Ella li ha dit que ara no tenien diners per crear-se-la. Amb una mica de sort d'aqui un temps podrà crear-se-la i la podré vincular amb la meva. Així arreglaria el error de la meva germana, que va actualitzar la conta que ja estava caducada.
divendres, 8 d’octubre del 2010
Aaaachiiíss!!!
Avui ha sigut el meu primer dia fatal als EE.UU, no perque hagi sigut especialment un mal dia, sinó perqué he tingut un festival d'esternuts. Pel matí simplement estava cansat, pero cap alla a les 9 i algo he començat a estornudar i a les 11 ja moquejava. Sortosament era un "minimum day" i hem sortit a les 11.55 del cole. Quan he arribat a casa m'he pres una "Couldina" per trobar-me millor, pero ja era massa tard. Malgrat els esternuts he decidit anar a entrenar, pero quan he tornat m'he estirat al llit i m'he posat a dormir. Ara ja em trobo un mica millor, pero segueixo mocós.
Al entreno m'he aburrit molt, no ha sigut un bon entrenament. A sobre, m'he discutit amb l'entrenador. Tot ha començat quan el segon entrenador ha dit que alguns, com jo, necessitvem més físic (es veritat, necessito més preparació), i jo he deixat anar "No necessito preparació si no jugo". Llavors he discutit, sense cridar ni enfadar-nos, amb l'entrenador. Li he dit que no em semblava bé que no deixés jugar a tots, i que volia jugar més. Llavors m'ha dit que l'altre dia estava perdut al camp i no se quin rollo més. Pel que m'ha dit, ell té un once, i aquells són els bons i els altres no juguen, només quan un es lesiona o esta jugant malament se'ls hi pot donar una oportunitat. Ademés, si un suplent està jugant bé, el treurà si ha de jugar un dels titulars simplement perque és suplent. No li ha agradat gaire que em queixes, em sembla, perque m'ha posat un munt d'exemples de jugadors que no jugaven i no es queixaven. M'ha intentat convecer de que ell sabia de soccer, jo en tinc els meus dubtes, ningú pot saber sobre un esport si no li diu ni pel seu nom, QUE ES DIU FUTBOL. No sé si és que realment no en sap de soccer, que potser sí perquè és portugués, o és que no sap portar un equip de nens, perquè sembla que siguem professionals amb aixo dels suplents.
Per la resta, un dia bastant aburridot ACHÍS! Només puc destacar que he parlat amb alguns amics i amb els avis i els tiets. Ja casi m'he baixat tota la música que volia, en necessitava de nova, l'escolto cada dia i la tenia ja rallada la vella.
PD: Animeu-vos a fer més comentaris, que sinó no té gracia, m'agrada llegir les vostres opinions.
Al entreno m'he aburrit molt, no ha sigut un bon entrenament. A sobre, m'he discutit amb l'entrenador. Tot ha començat quan el segon entrenador ha dit que alguns, com jo, necessitvem més físic (es veritat, necessito més preparació), i jo he deixat anar "No necessito preparació si no jugo". Llavors he discutit, sense cridar ni enfadar-nos, amb l'entrenador. Li he dit que no em semblava bé que no deixés jugar a tots, i que volia jugar més. Llavors m'ha dit que l'altre dia estava perdut al camp i no se quin rollo més. Pel que m'ha dit, ell té un once, i aquells són els bons i els altres no juguen, només quan un es lesiona o esta jugant malament se'ls hi pot donar una oportunitat. Ademés, si un suplent està jugant bé, el treurà si ha de jugar un dels titulars simplement perque és suplent. No li ha agradat gaire que em queixes, em sembla, perque m'ha posat un munt d'exemples de jugadors que no jugaven i no es queixaven. M'ha intentat convecer de que ell sabia de soccer, jo en tinc els meus dubtes, ningú pot saber sobre un esport si no li diu ni pel seu nom, QUE ES DIU FUTBOL. No sé si és que realment no en sap de soccer, que potser sí perquè és portugués, o és que no sap portar un equip de nens, perquè sembla que siguem professionals amb aixo dels suplents.
Per la resta, un dia bastant aburridot ACHÍS! Només puc destacar que he parlat amb alguns amics i amb els avis i els tiets. Ja casi m'he baixat tota la música que volia, en necessitava de nova, l'escolto cada dia i la tenia ja rallada la vella.
PD: Animeu-vos a fer més comentaris, que sinó no té gracia, m'agrada llegir les vostres opinions.
dijous, 7 d’octubre del 2010
La tormenta perfecta
Ahir vaig tornar a "jugar" un altre partit de soccer, fora de casa.
Pel matí vaig anar al cole com cada dia, pero amb la llengua cremada. Em vaig cremar la llengua prenent una xocolata calenta (Hot chocolate), que tal com el seu nom indica estava calenta. Em va fer mal tot el dia d'ahir, tot avui i suposo que tot demà. Per dinar em vaig sentar amb els del equip de soccer com cada dia, ara ja els hi he demanat que em parlin en angles en comptes de en castellà.
Quan va acabar el cole vaig anar davant del gimnàs on hi havia un autobus típic americà esperant per portar-nos al partit. L'autobús es veu que no era gratis, em van fer pagar $75 pels transports als partits de fora. De fet no se si eren exactament per això els diners que vaig pagar, pero ho he suposat perque el que vaig pagar es dia "transportation". Portava tots el llibres per fer deures i estudiar, pero va ser dificil. Tenien totes les finestres obertes i passava molt de vent, amb lo qual totes les fulles es movien massa. Vaig decidir que el millor que podia fer era estudiar al autocar i fer els deures quan arribes al camp mentres jugava l'equip dels més petits. Vaig conseguir estudiar durant el trajecte d'anada pero al camp no vaig poguer fer els deures. Quan vam arribar es va posar negre i en quan vaig treure la llibreta es va posar a ploure i tronar. Ens vam eixuplugar tots al gimnàs on vaig poguer fer una mica més de deures, encara que no tots. Després ens van dir que el partit dels petits no es jugaria perque plovia i quedava suspès, però que els grans haviem de jugar i no es podia aplaçar perque era massa car tornar a venir. Bé, això va ser el que vaig entendre, no sé si es exactament el que van dir però quadra am el que va passar. Quedava una hora pel partit, aixi que ens van portar a un lloc per menjar, però quan hi vam arribar van veure que no donava temps i vam tornar sense menjar. Ens vam haver de cambiar en un porxo en mig del cole. Tot plovent vam anar al camp, que era de gespa artificial i quan trepitxava semblava que trapitxes una bossa de plastic mullada. Amb el diluvi el partit va començar, amb mi a la banqueta. Un dels que no juga normalment de titular, el Stefanos, va sortir de titular i va marcar el primer gol als 3 minuts. Llavors l'entrenador va tenir la genial idea de posar el "estares" (que són els que suposadament són més bons) per ampliar el marcador i poguer donar minuts als "suplents". Va treure al Stefanos del camp per ficar al Alfredo. Amb els "bons" al camp ens van empatar, i finalment la primera part va acabar 2 a 2. La idea de ficar als "bons" per donar minuts als suplents no era tan bona com esperava l'entrenador. Però com que es deu pensar que els altres son coixos, no va donar la oportunitat de jugar una estona als altres per veure si funsionaven. Cal dir que les regles del soccer americà permeten fer canvis ilimitats i deixar tornar a entrar a algu que ha sigut supstituit. Va començar la segona part amb practicament el mateix once, i la cosa no va funcionar. Jo ja tenia les mans congelades i havia deixat de moure'm per escalfar-me ja que havia perdut la esperança de jugar. A falta de 20 minuts per acabar es va enrecordar de que havia viatjat casi 2 hores amb tot l'equip i em va treure. Estava jugant força bé, la primera pilota que vaig tocar li vaig fer un passe al primer toc al Stefanos i el vaig deixar sol contra el porter, encara que ell va xutar desde massa lluny i va fallar. Estava desmarcant-me molt bé per la banda dreta i donava sensació de perill. Però llavors em van treure una targeta groga per culpa de les normes del soccer yankee. A EE.UU es veu que no s'ha de demanar distancia a les faltes, i jo em vaig posar al mig per intentar tallar el passe i em va treure la targeta groga. Una altra norma que no sabia sobre aquest soccer es que quan et treuen un targeta groga, no pots jugar durant 5 minuts. Després de que el arbitre em pités fent-me senyals rares, em van explicar de que anava la cosa i vaig sortir del camp. El que potser l'entrenador no sabia es que només eren 5 i no un quart d'hora, perque no em va tornar a treure. Pel que he deduit del que m'han dit, em sembla que no em va treure perque no m'expulsesin, ni que estigués jugant brut o algo. Al final el partit va acabar 2 a 2, i tothom enfadat, els que havien jugat per no haver pogut guanyar a un rival facil i els que no per no haver jugat. Vaig sortir enfadadissim del partit, casi amb ganes de no anar a entrenar més. Evidentment no ho hagués fet perque ja havia pagat $75 de transportation, m'havia comprat les bambes i havia fet la revisió física pel modic preu de $25. Tot mullat vaig tornar a pujar al autocar. Vaig tenir alguns problemes perque li havia donat el iPod, la cartera i el mòvil a un home del equip però no sabia el seu nom ni on era. Finalment vaig recuperar el iPod i la cartera i, més tard, el mòvil. Abans de tornar a casa vam passar per un Jack in the box, el meu restaurant americà prefeit. Com que tenia molta gana em vaig demanar el menu amb la hamburguesa de pollastre, com sempre, i una hamburguessa de pollastre de $1 i 2 tacos que valien $0.99. Em vaig posar les botes, ademes, com que pots recarregar la beguda, abans de marxar amb el bus la vaig omplir. Vaig arribar a casa a les 11.00pm tot cansat, mullat i amb els deures per acabar. Després de donar-me una dutxa em vaig posar a fer els deures. Com que estava molt cansat, no vaig poguer acabr-los tots i em vaig deixar uns pocs que em quedaven de les clases de després del lunch per fer-les a l'endemà. El que no recordava es que avui era minimum day, i això vol dir que les clases són més curtes, pero també que el brunch desapareix i la hora del lunch es com la del brunch de llarga. Aixi que no els he pogut fer en aquella hora i els he hagut de copiar d'un del equip de soccer que va amb mi a química, mentre engullia un hot dog amb cacaolat.
Avui he tingut dos exàmens, que per ser un minimum day no està malament. El pimer, de estats i capitals dels EE.UU (no tots, nomes 32 estats) m'ha anat força bé, me les sabia totes, pero em sembla que algunes no les he escrit del tot correctament, espero que el profe no se n'adoni. El segon, encara m'ha anat millor i he tret un 15 sobre 15. De fet, no era realment un examen, era un "quiz" que ve a ser com una petita prova. Era sobre les parts d'un reactor nuclear. A les 11.55 he sortit del cole i he anat cap a casa. He tingut bastant temps per a entrar a internet i fer el que volgues. Després he anat a entrenar i després a comprar-me unes mitxetes i unes espinilleres. També m'estic baixant música per ficar-la al iPod.
Pel matí vaig anar al cole com cada dia, pero amb la llengua cremada. Em vaig cremar la llengua prenent una xocolata calenta (Hot chocolate), que tal com el seu nom indica estava calenta. Em va fer mal tot el dia d'ahir, tot avui i suposo que tot demà. Per dinar em vaig sentar amb els del equip de soccer com cada dia, ara ja els hi he demanat que em parlin en angles en comptes de en castellà.
Quan va acabar el cole vaig anar davant del gimnàs on hi havia un autobus típic americà esperant per portar-nos al partit. L'autobús es veu que no era gratis, em van fer pagar $75 pels transports als partits de fora. De fet no se si eren exactament per això els diners que vaig pagar, pero ho he suposat perque el que vaig pagar es dia "transportation". Portava tots el llibres per fer deures i estudiar, pero va ser dificil. Tenien totes les finestres obertes i passava molt de vent, amb lo qual totes les fulles es movien massa. Vaig decidir que el millor que podia fer era estudiar al autocar i fer els deures quan arribes al camp mentres jugava l'equip dels més petits. Vaig conseguir estudiar durant el trajecte d'anada pero al camp no vaig poguer fer els deures. Quan vam arribar es va posar negre i en quan vaig treure la llibreta es va posar a ploure i tronar. Ens vam eixuplugar tots al gimnàs on vaig poguer fer una mica més de deures, encara que no tots. Després ens van dir que el partit dels petits no es jugaria perque plovia i quedava suspès, però que els grans haviem de jugar i no es podia aplaçar perque era massa car tornar a venir. Bé, això va ser el que vaig entendre, no sé si es exactament el que van dir però quadra am el que va passar. Quedava una hora pel partit, aixi que ens van portar a un lloc per menjar, però quan hi vam arribar van veure que no donava temps i vam tornar sense menjar. Ens vam haver de cambiar en un porxo en mig del cole. Tot plovent vam anar al camp, que era de gespa artificial i quan trepitxava semblava que trapitxes una bossa de plastic mullada. Amb el diluvi el partit va començar, amb mi a la banqueta. Un dels que no juga normalment de titular, el Stefanos, va sortir de titular i va marcar el primer gol als 3 minuts. Llavors l'entrenador va tenir la genial idea de posar el "estares" (que són els que suposadament són més bons) per ampliar el marcador i poguer donar minuts als "suplents". Va treure al Stefanos del camp per ficar al Alfredo. Amb els "bons" al camp ens van empatar, i finalment la primera part va acabar 2 a 2. La idea de ficar als "bons" per donar minuts als suplents no era tan bona com esperava l'entrenador. Però com que es deu pensar que els altres son coixos, no va donar la oportunitat de jugar una estona als altres per veure si funsionaven. Cal dir que les regles del soccer americà permeten fer canvis ilimitats i deixar tornar a entrar a algu que ha sigut supstituit. Va començar la segona part amb practicament el mateix once, i la cosa no va funcionar. Jo ja tenia les mans congelades i havia deixat de moure'm per escalfar-me ja que havia perdut la esperança de jugar. A falta de 20 minuts per acabar es va enrecordar de que havia viatjat casi 2 hores amb tot l'equip i em va treure. Estava jugant força bé, la primera pilota que vaig tocar li vaig fer un passe al primer toc al Stefanos i el vaig deixar sol contra el porter, encara que ell va xutar desde massa lluny i va fallar. Estava desmarcant-me molt bé per la banda dreta i donava sensació de perill. Però llavors em van treure una targeta groga per culpa de les normes del soccer yankee. A EE.UU es veu que no s'ha de demanar distancia a les faltes, i jo em vaig posar al mig per intentar tallar el passe i em va treure la targeta groga. Una altra norma que no sabia sobre aquest soccer es que quan et treuen un targeta groga, no pots jugar durant 5 minuts. Després de que el arbitre em pités fent-me senyals rares, em van explicar de que anava la cosa i vaig sortir del camp. El que potser l'entrenador no sabia es que només eren 5 i no un quart d'hora, perque no em va tornar a treure. Pel que he deduit del que m'han dit, em sembla que no em va treure perque no m'expulsesin, ni que estigués jugant brut o algo. Al final el partit va acabar 2 a 2, i tothom enfadat, els que havien jugat per no haver pogut guanyar a un rival facil i els que no per no haver jugat. Vaig sortir enfadadissim del partit, casi amb ganes de no anar a entrenar més. Evidentment no ho hagués fet perque ja havia pagat $75 de transportation, m'havia comprat les bambes i havia fet la revisió física pel modic preu de $25. Tot mullat vaig tornar a pujar al autocar. Vaig tenir alguns problemes perque li havia donat el iPod, la cartera i el mòvil a un home del equip però no sabia el seu nom ni on era. Finalment vaig recuperar el iPod i la cartera i, més tard, el mòvil. Abans de tornar a casa vam passar per un Jack in the box, el meu restaurant americà prefeit. Com que tenia molta gana em vaig demanar el menu amb la hamburguesa de pollastre, com sempre, i una hamburguessa de pollastre de $1 i 2 tacos que valien $0.99. Em vaig posar les botes, ademes, com que pots recarregar la beguda, abans de marxar amb el bus la vaig omplir. Vaig arribar a casa a les 11.00pm tot cansat, mullat i amb els deures per acabar. Després de donar-me una dutxa em vaig posar a fer els deures. Com que estava molt cansat, no vaig poguer acabr-los tots i em vaig deixar uns pocs que em quedaven de les clases de després del lunch per fer-les a l'endemà. El que no recordava es que avui era minimum day, i això vol dir que les clases són més curtes, pero també que el brunch desapareix i la hora del lunch es com la del brunch de llarga. Aixi que no els he pogut fer en aquella hora i els he hagut de copiar d'un del equip de soccer que va amb mi a química, mentre engullia un hot dog amb cacaolat.
Avui he tingut dos exàmens, que per ser un minimum day no està malament. El pimer, de estats i capitals dels EE.UU (no tots, nomes 32 estats) m'ha anat força bé, me les sabia totes, pero em sembla que algunes no les he escrit del tot correctament, espero que el profe no se n'adoni. El segon, encara m'ha anat millor i he tret un 15 sobre 15. De fet, no era realment un examen, era un "quiz" que ve a ser com una petita prova. Era sobre les parts d'un reactor nuclear. A les 11.55 he sortit del cole i he anat cap a casa. He tingut bastant temps per a entrar a internet i fer el que volgues. Després he anat a entrenar i després a comprar-me unes mitxetes i unes espinilleres. També m'estic baixant música per ficar-la al iPod.
dimarts, 5 d’octubre del 2010
Un dia mes
Avui no puc dir que hagi sigut un dia especial, simplement he fet el mateix que cada dia. M'he despertat, m'he vestit, he anat caminant al cole mentre escoltava musica, he aguantat les aburrides clases per a nens de 2n d'ESO, he anat a la biblioteca a fer els deures, he anat a l'entrenament de soccer i he tornat a casa escoltant musica. Nomes puc destacar tres coses del dia d'avui. Primer, he trobat algu amb qui sentar-me a la hora del lunch i el brunch. Em sento amb els del equip de soccer, potser no es lo millor per aprendre angles perque tots parlen castella, pero almenys no estic sol, no es gaire agradable estar-ho. Despres, he aconseguit, per fi, la meva taquilla. No esta en la millor zona per no haver de caminar gaire despres de cada clase, pero esta forsa be. No em puc queixar, podria haver tingut mala sort i tenir-la a l'altre punta. Finalment, i lo mes important, he anat una casa del terror amb la Jessica, l'Eddy, la Jun i el Cory. Ha estat bastant be, m'ha costat una mica car pero que hi farem. La casa del terror era bastant divertida pero massa curta. Hi havia homes-llop que espantaven. Tambe em entrat a un laberint de blat de moro, una carrera amb quats a pedals i llansament de carbasses. M'han donat un pin perque he encertat amb una carbassa a una de les campanes. Abans de tornar a casa em passat per un Jack in the box i m'he menjat una hamburguesa. Quan hem arribat a casa, encara havia d'acabar els deures. N'he fet uns quants, pero com que estava cansat no els he acabat. Dema a clase de fisica els acabare, tampoc no faig res mes. Avui m'anire a dormir tard, dema tindre molta son.
dilluns, 4 d’octubre del 2010
Primer partit de soccer
Avui he jugat el meu primer partit de soccer. Realment no he jugat gaire perque porto pocs entrenaments, pero m'han dit que dimecres jugaré més. M'han donat la samarreta per jugar, porto el numero 6, el de Xavi al Barça i Iniesta a la selecció. He tingut alguns problemes per poder jugar perque no tenia ni mitxetes ni espinilleres, no hi vaig pensar en comprar-les, i me les han hagut de deixar. A sobre, l'entrenador, quan a arribat, m'ha fet la brometa i m'ha dit que no podia jugar perque necessitava més entrenaments, sort que només ha sigut una brometa, encara que no m'ha fet gaire gracia. He sortit de titular com a davanter, pero als 5 o 10 minuts m'ha cambiat. A la segona part he tornat a sortit, com a extrem, pero m'ha tornat a cambiar als 5 o 10 minuts. L'entrenador m'ha dit que haig de pagar $75 per jugar al equip. Jo em pensava que era gratis, ja ho podrien dir abans. No es que no el vagi a pagar, perque de totes formes vull jugar a soccer, pero clar ara que ja m'he comprat les botes i he fet la revisió medica que costava $25, no tinc elecció. El partit no ha anat gaire bé, la primera part hem aguantat, pero a l'últim minut ens han ficat un gol. La segona part la han dominat ells i han acabat guanyant 1 a 4. Em sembla que els hi falta preparació fisica a tots, perque als entrenaments no es fa gens de físic i molts jugadors es salten alguns entrenaments. Ademés, l'entrenador no ha fet gaires cambis, suposo que degut a que el rival era bó i volia tenir als millors al camp. No em sembla la millor opció, pero jo no sóc qui mano, de fet hi han hagut alguns jugadors que no han jugat. Em sembla a mi que aquests americans no hi entenen gaire de soccer, perque tacticament no són cap meravella. Juguen amb un 4-4-2 amb un central abançat, pero els laterals no pujen al atac i els extrems baixen massa a defendre. Si fos jo jugaria amb un 4-3-3 i que els laterals pujessin a atacar.
Al cole he estrenat tot el material nou que m'havia comprat. Es més comode tenir una carpeta per posar tots els papers i poguer tenir una llibreta per cada assignatura. Això té un problema, ara la motxilla esta molt més plena i gairebé no hi caben les coses, espero no haver-me d'emportar mai dos llibres a casa perque no hi cap més d'un. Haviam si em donen ja la taquilla i puc ficar-hi les llibretes que no estic utilitzant a dins. La carpeta m'agrada molt, és d'anelles i li he ficat bossetes per posar les fulles que no tenen forat. Em sembla que va millor aquest tipus de carpeta que les normal, seria molt millor si tot ho pogues fer en fulls solts i després ficar-los a la carpeta.
Demà em posaré pantalons llargs per anar al cole, s'ha acabat el bon temps. Normalment anava amb xancles, pantalons curts i samarreta de maniga curta perque pel migdia feia molta calor. Pel matí passava fret, pero d'aquesta manera podia resistir la calo del migdia. Aquest matí feia tant de fret que tenia les mans blaves. Bufava un vent huracanat que tots els arbres es movien. Quan he arribat al cole i he mirat a la resta de gent, m'he adonat que tots anaven amb pantalons llargs, jaqueta i bambes. M'he sentit identificat amb l'Isaac quan anava amb pantalons curts en ple Novembre. Dema em posare pantalons llargs, bambes de coll alt i jaqueta. El calor del migdia no em preocupa, perque no és tant fort com abans i ademes no torno a casa fins després de l'entrenament. A l'hora punta de calor, estic a la biblioteca fent els deures abans del entrenament. De totes formes, avui a aquella hora estava buscant el sol per no passar fred.
La professora d'Algebra 2 m'ha donat aquest matí el meu primer exàmen. He tret un 96, estic orgullos de mi mateix. En principi m'havia posat un 93, pero li he comentat un exercici que em semblava que estava bé i me la ha pujat. Era un exercici d'inequacions amb 2 incognites i com que no havia estat a clase quan ho va explicar l'he resolt com m'ho havia ensenyat el Riera. Resulta que a EE.UU quan una inequació no és valida a la recta, la dibuixen discontinua, i jo havia aprés a deixar un petit espai entre la linea i la zona vàlida. Li he explicat i m'ha pujat la nota sense cap problema. Tots els profes són bastant simpàtics amb mi. Aquesta mateixa profe, avui, li he dit que tenia els deures a la llibreta vella i com que m'havia comprat la nova que ella m'havia demanat, tenia la vella amb el deures a casa. Ho ha entés perfectament i m'ha dit que era normal, que no em preocupés i li ensenyés demà. A la única classe que tinc problemes és a la d'historia, no m'entero de res. Entre que sé poc de la historia d'EE.UU, he començat tard i tinc problemes per entendre l'angles, estic tota la classe mirant a veure que fan els altres per saber que haig de fer. Avui ha manat una feina de fer unes taules amb informació d'els personatges importants de la Guerra Civil, pero jo no trobava gairebé res d'informació. Tots els altres han escrit bastant pero jo no ho he acabat i tampoc ho he fet a casa perquè no entenc com s'ha de fer. A sobre no sé el nom del professor i no el puc cridar. Tots el profes, menys aquest, ténen un cartellet amb el seu nom en algun lloc de la classes. També tinc una llista amb les assignatures on posa el nom del professor, pero com que aquest tenia un suplent em sembla que el nom de la llista no és el seu.
Aquesta tarda era "Monday Night Football", una idea fantastica que algun prodigi va inventar i que dona ànims per començar la setmana. Jugaven els New England Patriots contra els Miami Dolphins. Han guanyat el Patriots 41 a 14 conseguint algo historic: anotar un TD de passe, un de carrera, un de interceptació, un de retorn de punt i un de bloqueix. Realment increïble.
El Cyle, el nen de 12 anys, m'esta tocant una mica els... És el típic niñato que tot el rato riu de tonteries i va fent el tonto. Que ja posa de malallet el que fa i a sobre o fa rient-se que encara dona més rabia. Li estic agafant una mica de mania.
Al cole he estrenat tot el material nou que m'havia comprat. Es més comode tenir una carpeta per posar tots els papers i poguer tenir una llibreta per cada assignatura. Això té un problema, ara la motxilla esta molt més plena i gairebé no hi caben les coses, espero no haver-me d'emportar mai dos llibres a casa perque no hi cap més d'un. Haviam si em donen ja la taquilla i puc ficar-hi les llibretes que no estic utilitzant a dins. La carpeta m'agrada molt, és d'anelles i li he ficat bossetes per posar les fulles que no tenen forat. Em sembla que va millor aquest tipus de carpeta que les normal, seria molt millor si tot ho pogues fer en fulls solts i després ficar-los a la carpeta.
Demà em posaré pantalons llargs per anar al cole, s'ha acabat el bon temps. Normalment anava amb xancles, pantalons curts i samarreta de maniga curta perque pel migdia feia molta calor. Pel matí passava fret, pero d'aquesta manera podia resistir la calo del migdia. Aquest matí feia tant de fret que tenia les mans blaves. Bufava un vent huracanat que tots els arbres es movien. Quan he arribat al cole i he mirat a la resta de gent, m'he adonat que tots anaven amb pantalons llargs, jaqueta i bambes. M'he sentit identificat amb l'Isaac quan anava amb pantalons curts en ple Novembre. Dema em posare pantalons llargs, bambes de coll alt i jaqueta. El calor del migdia no em preocupa, perque no és tant fort com abans i ademes no torno a casa fins després de l'entrenament. A l'hora punta de calor, estic a la biblioteca fent els deures abans del entrenament. De totes formes, avui a aquella hora estava buscant el sol per no passar fred.
La professora d'Algebra 2 m'ha donat aquest matí el meu primer exàmen. He tret un 96, estic orgullos de mi mateix. En principi m'havia posat un 93, pero li he comentat un exercici que em semblava que estava bé i me la ha pujat. Era un exercici d'inequacions amb 2 incognites i com que no havia estat a clase quan ho va explicar l'he resolt com m'ho havia ensenyat el Riera. Resulta que a EE.UU quan una inequació no és valida a la recta, la dibuixen discontinua, i jo havia aprés a deixar un petit espai entre la linea i la zona vàlida. Li he explicat i m'ha pujat la nota sense cap problema. Tots els profes són bastant simpàtics amb mi. Aquesta mateixa profe, avui, li he dit que tenia els deures a la llibreta vella i com que m'havia comprat la nova que ella m'havia demanat, tenia la vella amb el deures a casa. Ho ha entés perfectament i m'ha dit que era normal, que no em preocupés i li ensenyés demà. A la única classe que tinc problemes és a la d'historia, no m'entero de res. Entre que sé poc de la historia d'EE.UU, he començat tard i tinc problemes per entendre l'angles, estic tota la classe mirant a veure que fan els altres per saber que haig de fer. Avui ha manat una feina de fer unes taules amb informació d'els personatges importants de la Guerra Civil, pero jo no trobava gairebé res d'informació. Tots els altres han escrit bastant pero jo no ho he acabat i tampoc ho he fet a casa perquè no entenc com s'ha de fer. A sobre no sé el nom del professor i no el puc cridar. Tots el profes, menys aquest, ténen un cartellet amb el seu nom en algun lloc de la classes. També tinc una llista amb les assignatures on posa el nom del professor, pero com que aquest tenia un suplent em sembla que el nom de la llista no és el seu.
Aquesta tarda era "Monday Night Football", una idea fantastica que algun prodigi va inventar i que dona ànims per començar la setmana. Jugaven els New England Patriots contra els Miami Dolphins. Han guanyat el Patriots 41 a 14 conseguint algo historic: anotar un TD de passe, un de carrera, un de interceptació, un de retorn de punt i un de bloqueix. Realment increïble.
El Cyle, el nen de 12 anys, m'esta tocant una mica els... És el típic niñato que tot el rato riu de tonteries i va fent el tonto. Que ja posa de malallet el que fa i a sobre o fa rient-se que encara dona més rabia. Li estic agafant una mica de mania.
diumenge, 3 d’octubre del 2010
Quan no toca, no toca
Avui, i com gairebé cada diumenge de la meva vida, he dedicat el dia ha mirar esports. A les 10.00 ha comensat el partit del Barça, el primer que veig desde que estic ha EE.UU, pero avui no era el dia. A la primera part m'he emocionat perque estaven jugant molt be, pero quan els hi han marcat el gol han cambiat les coses. Al final empat i a esperar que el Madrid punxi. Pero no avui no ha sigut el dia, han guanyat 6 a 1. A la ESPN, un canal d'esports molt vamos als EE.UU, feien el partit, pero quan l'he posat ja guanyaven de dos i he aplicat la meva filosofia de només veure el Madrid quan empata o perd. Quan ha acabat el Barça m'he posat a veure el 49ers (equip de futbol americà de San Francisco), que havia comensat a la meteixa hora que el Barça pero com que el football dura tant encara era el 3r quart. Volia que guanyessin, pero també han perdut i a sobre a l'ultim segon, avui no era el dia. A la 1.15 jugaven els Indianapolis Colts (el meu equip preferit), i he trobat el canal on el feien, perque normalment a California només fan els partits dels equips d'aquí. Després d'un partit emocionant, on els Colts no han jugat tan bé com ho haurien d'haver fet, els d'Indianapolis han empatat a falta de 50s per acabar el partit. Pero, com ja us he dit, avui no era el dia, i els Jaguars han acabat guanyant el partit a l'últim segon amb una patada desde 59 yardes. Espero que la setmana que ve tingui més sort. He passat la resta de la tarda veient Pressing Catch, aqui es bastant popular.
El dia d'avui, per part de la resta de la familia, ha consistit en omplir la casa de carbasses. Al mati només n'hi havia una, pero poc a poc n'han aparegut més. La primera està bastant destrossada, li han fet tres dibuixos i el tercer ha quedat malament. No és un problema en queden 1000 més. Em sembla que hi ha com 7 carbasses a la casa, 3 de grans i 4 petites, diria. La idea de començar a preparar les carbasses tan abans de Halloween no em sembla gaire bona idea. No s'ha d'oblidar que les carbasses són menjar, i les primeres mosques ja s'hi han acostat. No sé si d'aqui a dos setmanes, quan la casa estigui plena de carbasses podrides, no em trobaré algun altre amic com el d'ahir. Parlant d'insectes, ahir em vaig adonar de que la gossa petita està embarassada, almenys aixo em sembla. Ja em molesten 8 animals ensumant-me tot el dia, ara encara n'hi hauran més. Sortosament la gossa no és una de les gosses/os ovella que tenen, que son horrorosos. Ahir per la nit quan vaig baixar del llit, una gossa que hi havia al llit de sota em va fer "Grrrr!!!". Ni que li hagués fet algo, que estic a la meva habitació!
M'he proposat un repte, deixar/reduir el consum de Coca-cola. Poc a poc ho vaig conseguint. El problema es que tinc la sensació de que porto molts dies sense beure'n i realment en vaig beure ahir. No en bec tanta com abans, un parell de cops a la setmana. Però la necessito!!!
El dia d'avui, per part de la resta de la familia, ha consistit en omplir la casa de carbasses. Al mati només n'hi havia una, pero poc a poc n'han aparegut més. La primera està bastant destrossada, li han fet tres dibuixos i el tercer ha quedat malament. No és un problema en queden 1000 més. Em sembla que hi ha com 7 carbasses a la casa, 3 de grans i 4 petites, diria. La idea de començar a preparar les carbasses tan abans de Halloween no em sembla gaire bona idea. No s'ha d'oblidar que les carbasses són menjar, i les primeres mosques ja s'hi han acostat. No sé si d'aqui a dos setmanes, quan la casa estigui plena de carbasses podrides, no em trobaré algun altre amic com el d'ahir. Parlant d'insectes, ahir em vaig adonar de que la gossa petita està embarassada, almenys aixo em sembla. Ja em molesten 8 animals ensumant-me tot el dia, ara encara n'hi hauran més. Sortosament la gossa no és una de les gosses/os ovella que tenen, que son horrorosos. Ahir per la nit quan vaig baixar del llit, una gossa que hi havia al llit de sota em va fer "Grrrr!!!". Ni que li hagués fet algo, que estic a la meva habitació!
M'he proposat un repte, deixar/reduir el consum de Coca-cola. Poc a poc ho vaig conseguint. El problema es que tinc la sensació de que porto molts dies sense beure'n i realment en vaig beure ahir. No en bec tanta com abans, un parell de cops a la setmana. Però la necessito!!!
dissabte, 2 d’octubre del 2010
Tallaungles
Aquest mati m´he llevat tard, casi a les onze del mati, i he estat gairebe tot el mati al ordinador. Al migdia, per fi, hem anat a comprar. Necessitava comprar moltes coses, especialment el tallaungles. He pogut comprar sabó, desodorant, esponja, llibretes pel cole, llapis, carpeta. També m'he comprat un kit de manicura que portava tallaungles gran i petit, llima, uns palets i pinces per poguer-me depilar les celles, que ja em tocava. He comprat una barreta de xocolata Willy-Wonka. M´ha fet molta il·lisuió perque jo pensava que nomes existia a la película, sempre havia cregut que el seu substitut a la vida real era la xocolata Milka. A part, m´he comprat un tall de pizza perque eren les 2 o les 3 de la tarda i encara estava en dejú. Després hem anat a una altra botiga on m'he comprat unes bambes per fer sport perque les meves segueixen al meu institut vell. He parlat amb la Nedra i m'ha dit que la contrassenya no es correcta. De fet, no m'ha dit això, m'ha dit que no me les enviara fins que no li dongui la combinació correcta. Això vol dir que potser ja les puc donar per perdudes perque ja li he donat i no la pot obrir. Estic una mica enfadat amb ella perque necessito la roba que tinc alla. La hagues pogut agafar jo pero ella em va dir que marxava abans d´hora la nit abans, no em va agradar que no m'abisés abans. En aquella botiga li he demanat a la dependenta que em cambies un bitllet de $100 pero m'ha dit que habia de comprar un paquet de xiclets almenys. Ja me'l hagués pogut cambiar, acabava de comprar les bambes, aixi que he comprat el paquet a desgana. Potser hauria estat millor esperar-me i descambiar-lo quan anés a comprar algo que realment necessités, però son decisions d'aquelles que es prenen precipitadament.
Quan hem arribat a casa he posat totes les meves llibretes a la motxilla i he decorat la carpeta. Li he posat 4 bitllets d'un dollar, que eren nous, i les fotos que em van regalar els meus amics. Costa molt ficar-ho tot per dintre del plastic i els bitllets casi no es veuen perque no els he pogut colocar bé. Ara tinc $4 menys pero una carpeta guai, em sembla que m'ha costat més la decoració que la propia carpeta. Despres m'he posat a pintar un mapa dels EE.UU que havia de pintar per la clase d'historia, ni que fos un nen petit. La Yun, la estudiant Koreana, m'ha regalat uns bolis de Korea, són força macos i pinten realment bé. Jo li he regalat dos dels meus que tenia per tornar-li el favor, tampoc els necessitava, aqui als EE.UU ningú utilitza bolis al cole. Tots fan servir llapis, fins i tot als examens, es bastant útil tenir-ne un de mina perque es bastant incomode escriure tot el rato amb un llapis de punta gruixuda. També he aprés ha escriure el meu nom en koreà. Es molt maco el koreà quan el veus escrit. He dibuixat les lletres koreanes en gran en una fulla de la llibreta, queda força maco.
Per sopar he menjat tacos, boníssims, no es com el pernil serrà o la paella però estan força bons. He decidit que la setmana que be m'oferiré per preparar-lis algo tipic d'Espanya. Em sembla que me n´he menjat 5 més el chili que m'he posat d'acompanyament. La Christy ha comprat un carbassa i el Cory la ha buidat. Els americans tenen eines per buidar-les, les vènen en un pac: pala, rodillo, serreta petita, serreta gran i plantilles per fer els dibuixos. La carbassa era bastant més gran que la que compra la mama per fer la broma per Halloween, com 10 vegades més gran.
Llavors, ha arribat el moment més emocionant desde que estic en aquest país de yankees. M'HE TALLAT LES UNGLES. No volia que quedessin oblidades, aixi que li fet una foto abans de llençar-les per la pica, ha sigut un moment emocionant, he estat a punt de plorar. Certament es bastant més comode tenir les ungles curtes.
Després m'he decidit a menjar-me la xocolata mentre penjava les fotos al Facebook i escribia al blog. Potser això a sigut una mala decisió perquè ha arruinat el dia més perfecte desde que estic als EE.UU. Primer, mentre anava a agafar aigua m´he trobat un cucarcha a la cuina. Això marcarà la meva estancia en aquesta casa durant tot l'any. Confiava en que la merda que envolta l'entorn familiar estigués lliure d'animalons més petits que els diminuts gossos que tenen, però no, les cucarches van a la merda. Li he dit al Cory i li he demanat que la matés, però no ho ha fet, em sembla que tampoc li fan gaire gràcia, pero es que a mi em fan por. A sobre, per rematar-ho la xocolata Willy-Wonka no té el gust que esperava, massa bonic per ser veritat, prefereixo la Milka.
PD: Amenaça terrorista, sino feu més comentaris al blog deixaré d'escriure. Així que animeu-vos a comentar, costa molt escriure cada dia, i els comentaris son el que m'anima a seguir escribint.
Quan hem arribat a casa he posat totes les meves llibretes a la motxilla i he decorat la carpeta. Li he posat 4 bitllets d'un dollar, que eren nous, i les fotos que em van regalar els meus amics. Costa molt ficar-ho tot per dintre del plastic i els bitllets casi no es veuen perque no els he pogut colocar bé. Ara tinc $4 menys pero una carpeta guai, em sembla que m'ha costat més la decoració que la propia carpeta. Despres m'he posat a pintar un mapa dels EE.UU que havia de pintar per la clase d'historia, ni que fos un nen petit. La Yun, la estudiant Koreana, m'ha regalat uns bolis de Korea, són força macos i pinten realment bé. Jo li he regalat dos dels meus que tenia per tornar-li el favor, tampoc els necessitava, aqui als EE.UU ningú utilitza bolis al cole. Tots fan servir llapis, fins i tot als examens, es bastant útil tenir-ne un de mina perque es bastant incomode escriure tot el rato amb un llapis de punta gruixuda. També he aprés ha escriure el meu nom en koreà. Es molt maco el koreà quan el veus escrit. He dibuixat les lletres koreanes en gran en una fulla de la llibreta, queda força maco.
Per sopar he menjat tacos, boníssims, no es com el pernil serrà o la paella però estan força bons. He decidit que la setmana que be m'oferiré per preparar-lis algo tipic d'Espanya. Em sembla que me n´he menjat 5 més el chili que m'he posat d'acompanyament. La Christy ha comprat un carbassa i el Cory la ha buidat. Els americans tenen eines per buidar-les, les vènen en un pac: pala, rodillo, serreta petita, serreta gran i plantilles per fer els dibuixos. La carbassa era bastant més gran que la que compra la mama per fer la broma per Halloween, com 10 vegades més gran.
Llavors, ha arribat el moment més emocionant desde que estic en aquest país de yankees. M'HE TALLAT LES UNGLES. No volia que quedessin oblidades, aixi que li fet una foto abans de llençar-les per la pica, ha sigut un moment emocionant, he estat a punt de plorar. Certament es bastant més comode tenir les ungles curtes.
Després m'he decidit a menjar-me la xocolata mentre penjava les fotos al Facebook i escribia al blog. Potser això a sigut una mala decisió perquè ha arruinat el dia més perfecte desde que estic als EE.UU. Primer, mentre anava a agafar aigua m´he trobat un cucarcha a la cuina. Això marcarà la meva estancia en aquesta casa durant tot l'any. Confiava en que la merda que envolta l'entorn familiar estigués lliure d'animalons més petits que els diminuts gossos que tenen, però no, les cucarches van a la merda. Li he dit al Cory i li he demanat que la matés, però no ho ha fet, em sembla que tampoc li fan gaire gràcia, pero es que a mi em fan por. A sobre, per rematar-ho la xocolata Willy-Wonka no té el gust que esperava, massa bonic per ser veritat, prefereixo la Milka.
PD: Amenaça terrorista, sino feu més comentaris al blog deixaré d'escriure. Així que animeu-vos a comentar, costa molt escriure cada dia, i els comentaris son el que m'anima a seguir escribint.
divendres, 1 d’octubre del 2010
Trafic de galetes
Cada dia a l'hora del lunch (dinar) i el brunch (esmorsar) agafo les galetes que donen quan agafo el menjar. Mai me les menjo al moment, sempre les guardo a la motxilla. Aquest costum el vaig agafar perque el primer dia no em venien de gust. Ara s'ha convertit en un costum molt util, em guardo les galetes com a provisions per quan les necessiti. Normalment me les menjo despres del period 2 perque tinc gana i encara queda una classe pel brunch, es que he agafat la mania d'anar al cole en deju i ho noto. Avui li he trobat un altre us, treure'm el mal gust d'algun menjar que no m'agradi. Hi havia carn feta a la BBQ i, com que odio la carn, quan he acabat tenia ganes de bomitar. Llavors se m'ha acudit que podia menjar-me les galetes per treure'm el mal gust. La carn no estava dolenta pero no es el mateix que la carn a la brasa. Les barbacoes americanes son a gas, aixi que no hi ha brasa i no es el mateix, potser algun dia els hi hauria de fer carn a la brasa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)