World Series

Avui s'ha jugat el 5è. partit de les world series entre el San Francisco Giants i els Texas Rangers. Els Giants lideraven les series per 3 a 1, al millor de 7, i han guanyat. Això vol dir que s'han proclamat campions de les series mundials. No ho aconseguien desde 1957, quan encara eren els New York Giants. Jo no he vist el partit perquè estava veient el partit de football dels Colts contra el Texans, que han guanyat els Colts. La Christy i el Ray si que l'estaven veient. El més extrany de tot és que cap al final, quan estaven a punt de guanyar, la Christy ha marxat a comprar. Una fanàtica del bèisbol que quan el seu equip està apunt de proclamar-se campió del món marxa a comprar, començo a dubtar de la cordura de tots els membres d'aquesta familia. La veritat que el béisbol és un esport més aviat aburrit, i sentir-lo per la radio és si fa o no fa el mateix casi, però amb lo important que era el partit, podria haver anat a comprar 30 minuts més tard.
Avui he descobert una cosa que ja fa dies que sospitava, més ben dit més de una. Primer de tot he descobert que el Ray i/o la Christy fumen, MARIHUANA. Ja feia dies que sentia una lleugera olor a herbeta per la habitació, però deixant el benefici del dubte, vaig pensar que era encens. Avui la cosa ja era massa obvia per creure que la olor era aromatica. He trucat a la porta per veure com anava el partit dels Giants. Llavors la Christy ha entreobert la porta i ha tret el cap. Anava una mica contenta, amb la cara vermella i sonrient. M'ha preguntat què volia mentre sortia una flaire a cannabis de la habitció que casi em coloco jo. He reconegut l'olor de la maria perquè era tal i com un amic, que els meus pares no coneixen, m'havia dit que era, no pas perquè jo l'hagués olorat mai, ehhh! Aquí haig d'enganyar? La olor era la que fa la maria que he olorat uns quants cops, de diferents fonts, que ja tinc 17 anys! Al sentir la olor m'he quedat una mica sobtat, però m'he afanyat a preguntar-li com anava el partit perquè no sospités que l'havia descobert. No m'ha deixat ni entrar a veure el partit, cosa que sempre fa, i m'ha tancat la porta als morros. És ja una evidència, amb raó no tenen diners, la maria, pel que he sentit (i aquest cop si que és veritat, ja que jo mai n'he comprat), no és precisament barata.
El que també he pogut confirmar avui és una sospita que tenia desde que vaig arribar practicament. Ja no era ni una sospita, sinó una evidencia, però no me l'havia cregut encara perquè no em refiava del meu instit per aquestes coses. Desde la primera setmana que vaig anar al cole amb la Jun i el Cody, vaig veure que al Cody li agradava la Jun. Avui ja s'ha posat ell mateix en evidència. Mentre veiem els tres el partit de football, jo en la butaca i els dos al sofà, li ha tirat la canya un parell o tres de vegades, tirant pel cap vaig i pel que pogut veure. La Jun, que no li interesa el football, estava sentada al sofà ocupada amb el seu ordinador. El Cody estava a la "parcela" del costat, encara que ha anat fent maniobres fins tenir una nalga a la "parcela" de la Jun. La Jun la fet fora de manera evident i destapant la evidència. Em sembla que el Cody se n'ha adonat que l'havia descobert, i per això s'ha aixecat i s'ha esta una rato de peu darrere el sofà. Jo de mentres m'anava descollonant per dintre del que veia. Em sembla que m'ho passaré molt bé a costa del Cody i dels altres ninyatos.
Abans de que tot això passes, m'ha passat una d'aquelles situacions incòmodes que val més que tothom oblidi. Jo havia acabat el treball d'Anglès sobre Caterina d'Aragó. Era un traball sobre una de les esposes del Rei Enric VIII d'Anglaterra, i per sorteig havia tingut la sort de que em toqués la única espanyola (tooooma chorra!). L'havia d'imprimir i la Christy m'havia dit que li enviés per e-mail. Llavors he pujat per comprovar si li havia arribat. La porta de la habitació estava tancada, però jo he entrat sense trucar ja que 30 segons abans hi havia entrat i la Jun estava a dins. He trobat bastant evident que la Jun seguiria allà i que podia passar sense trucar. Doncs no, la Jun havia marxat i el Ray s'estava canviant. Sortosament, per a mi, encara no s'havia tret res i només tenia els pantalons descordats. Els hi he demanat disculpes, els hi he explicat el que m'havia pensat i he marxat avergonyit. Després la Christy m0'ha donat el treball imprès que, per cert, m'ha quedat molt maco.
La bossa de caramels de Halloween va disminuint poc a poc, però no sé si me'ls acabaré tots. Vaig penjar al facebook que me'ls havia menjat tots i ara estava gordo, però només era una anticipació del que pasará. He comprovat que menjar tabletes de xocolata, no ajuda a aconseguir tenir una tableta de xocolata marcada als abdominals. Encara que no me l'acabi tota és molt divertit disfrutar del poder que otorga tenir-la. Els nens hem tenen un respecte que com si fos un deu. Com que hi han algunes que no m'agraden, els hi vaig donant als nens com aquell qui dona caritat, m'ho passo tant bé. La veritat és que he disfrutat molt fent tornar tonto al Cyle. El Cody li ha dit que una de les xocolatines no m'agradava. Llavors ell s'ha apropat a mi i m'ho a preguntat, com intentant que li oferís una. Jo simplement li he contestat que no m'agradaven i he seguit al meu rollo. Llavors, ha intentat insinuar més que volia que li donés una i m'ha dit "A mi sí que m'agraden", però he decidit que seria més divertit jugar amb ell i li he contestat "Ahhh! OK". Com que no me l'ha demanat directament no li he donat. Els hi estic intentant deixar clar que les meves coses no és toquen. De moment he lligat la bossa de caramels amb un nuç especial, que sembla normal, però si la obren i la tornen a tancar amb un nus normal me n'adonaré. Al final els hi hauré de donar la majoria, avui ja em començava a fer mal la panxa i tampoc n'he menjat moltes, ni un 20a. part.