Integrant-me

Ja porto força temps als EE.UU. i per primera vegada sento que m'estic integrant. M'ha costat, i em segueix costant, però noto que poc a poc vaig fent més i millors amics. Començo a entendre força fluidament l'anglés i em relaciono força amb la gent. Al cole parlo amb molta gent, pels passadissos saludo i em saluda molta gent, encara que pocs són realment amics, la majoria només coneguts. Coneixo a molta més gent de la que hauria imaginat poder coneixer. Com que a cada classe tinc companys diferents, a cada classe conec a algú. Ara ja no em sento tant sol com abans. L'únic moment en que em sento sol és a l'hora del brunch. Com que vaig cambiar la meva 3a classe, el meu brunch va canviar i ara el faig abans. Abans em seia amb uns del equip de soccer, però ara no tinc a on anar. El que faig és menjar-me el burrito a l'area delimitada i després sortir amb les galetes i la llet amb xocolata amagats. Llavors agafo els llibres a la taquilla i vaig cap a la porta de classe. Allà m'espero un parell de minuts mentre m'acabo de menjar les galetes i llavors ja comença la següent classe. Sortosament només són 10 minuts i no és gaire preocupant. Cada dia intento buscar algú amb qui anar, però de moment no he tingut èxit.
Demà tinc festa al cole. No sé perquè però no tenim cole, així que podré tenir un dia més de festa. Ja només queda una setmana i mitja per les vacances. La setmana que ve no, l'altre és festa perquè és acció de gràcies. Són nou dies de festa, com per setmana santa. Lo bo és que no és un substitut de la setmana santa perque cap alla al abril tenim festa un altres cop, encara que no se si és precisament setmana santa ja que no en tinc ni idea si aquesta celebració entra dintre de les creencies religioses dels yankees.