Barça 5 - 0 Madrid

Avui, apart de ser el primer dia de cole després de les mini-vacances d'acció de gràcies, s'ha jugat el clàssic de la lliga. El Barça i el Madrid s'enfrontaven en un duel molt esperat. Desgraciadament per a mi, ja havia d'estar al cole mentre es jugava el partit. Tenia pensat fingir estar malalt per poder veure'l, però finalment he decidit acceptar la invitació del meu amic Luís per anar a veure'l a casa seva després del cole. El Luis ha grabat el partit i l'hem vist després del cole a casa seva. Al final ha sigut millor que fingir estar malalt ja que em lliuro de problemes, no em perdo les classes (que encara que sembli bò, es un marron haver de demanar tots els deures després) i veig el partit sense talls i amb bona qualtitat.
A casa el Luís hi erem ell; el Dani que és del Mardid; un altre noi que no m'en recordo com es diu, però anava a favor del Madrid; i jo. Als altres dos nois també els coneixia de l'equip de soccer. El Dani jugava al meu equip i l'altre al de més petits. El partit ha estat espectacular, no cal dir lo bé que ha jugat el Barça, ja es veu en el resultat. L'he viscut com si fós en directe. He celebrat amb molta euforia tots els gols, però el que més el cinquè. Estava una mica mosca amb el 4-0 perquè no estaven aprofitan la seva superioritat per marcar gols, però quan ha marca Jeffren m'he posat de genolls al terra i he començat a cridar GOOOOL!!! Sabia que era algo històric ficar-ne 5. Els cinc gols donen molts jocs de paraules relacionats amb "una maneta". La pena es que no hagi pogut marcar Messi, ja que jo duia la seva samarreta, però estic content amb els gols de Xavi, Pedro, Villa (2) i Jeffren.
Durant el transcurs del partit la Christy m'ha enviat un missatge. Es veu que volia coneixer al Luís abans de que jo anés a casa seva. M'ha dit que ja m'ho havia dit (que no era veritat), però de totes formes jo no li he fet gaire cas perquè ja estava a casa del Luis. M'ha dit que havia de tornar a les 4.30 a casa. No he tingut cap problema ja que era la hora en que el partit s'havia d'acabar. M'hagués agradat quedar-me un rato a casa del Luis per poder jugar a la PS3, però que hi farem. El partit ha acabat a les 4.40. La Christy m'ha tornat a enviar un altre missatge dient-me que arribava tard. Li he dit que ja venia, que m'havia de portar el pare del Dani. Tot plegat ha acabat amb un sermò de la Christy quan he arribat a casa. No era del tot bronca, si no més haviat de preocupació. Evidentment jo he passat una mica del que em deia i m'he centrat en recordar el que havia de fer el pròxim cop i anar-li dient que sí. Em cabreja una mica les normes aquestes. Són normes que fa anys que no segueixo. Ja gràcies que li vaig dir que anava a casa del Luis dos dies abans. A casa li hagués dit a la meva mare el mateix dia pel matí, un missatge per la tarda o en tot cas cap al vespre perquè em vingués ja a recollir. Però aquí les coses no funcionen així. Els americans són així, abans li haig de presentar a meu amic perquè ella dongui la seva aprovació. Digui el que digui no penso fer-li cas. Si no li agrada doncs li presentaré un altre i el faré servir d'excusa cada cop. El que em faltava a mi era que la meva "hostmom" hagués d'aprovar als meus amics, per aquí no passo.
Una cosa que m'ha frustrat molt és la indiferència amb que ha viscut el meu entorn. Es desesperant veure com als altres els importa una m... el partit. Quan li he intentat explicar a la Christy la importància del partit m'ha mirat amb una cara d'incredulitat que m'ha fet molta ràbia. És la actitut americana: ¿Com pot ser important si no és americà? El terme "americà" vol dir dels Estats Units, ja que ells s'anomenen americans, com si ells fossin tot el continent. En aquests moments si que m'agradaria estar a casa per poder disfrutar de la victoria. No és que vulgui tornar, perquè ara no estic malament aquí, sinó que m'agradaria poder estar a Catalunya durant el dia de demà. M'agradaria anar al cole amb la meva samarreta del Barça, poder debatir sobre el partit, començar totes les classes amb un petit debat sobre el match, tornar del cole amb el cotxe de la Tina (la meva veina) mentre menjo el vermut que ha comprat per celebrar la victoria i llegeixo l'SPORT, arribar a casa i veure els "Manolos" (la amplia seccio esports de Cuatro), comentar amb el meu pare com hem disfrutat d'un dia de superioritat sobre els merengues...

Privilegis

Avui m'he adonat de que tinc certs privilegis que els ninyatos no tenen. Estavem jugant a la Wii, i els pares els hi fotien bronca als nens si no feien el que jo volia. Ademés, si em guanyaven els hi ficaven bronca per que deien que havien fet trampes. La veritat es que m'ha fet una mica de gràcia, peró no m'agrada jugar així. El Ray li ha fotut unes escridassades al Cyle, que el pobre no s'havia on posar-se. La veu del Ray es atemoridora, fins i tot quan em diu alguna cosa de bones sembla que m'estigui esbroncant. A mi em deixen fer el que vulgui practicament, però en canvi els ninyatos o tenen gairebé tot prohibit perque estan castigats o per algun altre motiu. Aquests nens semblen tontos, estan sempre castigats per tonteries. Jo em pensava que em castigaven molt els meus pares, però aquests em superen. Quan no és per un motiu és per un altre. Si fos jo el qui està castigat hi haurien unes baralles a casa que els veins s'espantarien. Els pares els hi criden sempre, però ells no contesten i només assenteixen amb el cap. Jo, en canvi, començaria a fotre crits igual que ells i faria el que em dongués la gana. Tinc la sensació de que tinc aquests privilegis per el tema dels diners. Suposo que no volen que estigui "enfadat" perquè pensen que potser es poden ficar en problemes. Els últims dies la Christy em pregunta molt per com està la meva mare i si esta enfadada i tot això.
El Cory es passa de la ralla amb això d'anar de llest. Ja no només em discuteix a mi sobre coses que jo sé bastant millor que ell, sinó que també discuteix amb la tele. Avui han posat un anunci que deia algo com "El millor nosequé del món". Evidentment era una campanya publicitaria i no volia dir que ho fos realment. Llavors diu el nen "Not even", que vol dir algo com "Realment no". Jo ja fa temps que he passat de discutir amb ell sobre això perque les converses es fan interminables. Jo li dic "No" i ell em contesta "Yes, it does" i jo "No, it doesn't" i així fins que li dic "OK, it will be what you want" (D'acord, serà el que tu vulguis). Sobre el tema del WoW té un comportament una mica bipolar. Ara li han deixat fer-se un compte, el dimecres que vé se'l farà. I l'altre dia em va demanar si l'ajudaria a triar el personatge i tot quan comencés. Evidentment com que no en té ni idea necessitarà ajuda. En canvi altres cops em comenta coses que són totalment mentira sobre el WoW com si en sapigués.
La Christy també té un comportament una mica bipolar. Em sembla que està una mica boja. Un cop em va dir que el Lorenza (el noi que vivia aqui abans que jo arribés i que vivia a casa de la Nedra abans que jo també) li havia dit que estava boja. Jo li vaig dir en plan coña que només una miqueta. Ara em sembla que tenia raó. No és preocupant, simplement que a vegades se li envà la castanya. Avui, per exemple, a entrat a la meva habitació mentre parlava amb els meus pares i m'ha dit que tenia 20 minuts més. Algo d'allò més extrany ja que sempre em deixa parlar molta estona més. Al cap de mitja hora (jo ja s'havia que havien passat els 20 minuts però havia volgut allargar-ho més fins que em digués algo) ha tornat a entrar. Jo li he preguntat si volia que pengés ja, però sorprenentment m'ha dit qu podia parlar tant rato com volgués, que a ella no li importava.

Acció de gràcies

Ahir va ser el dia d'acció de gràcies, conegut aquó com "thanksgiving day". És un dia molt celebrat als EE.UU. i que jo sempre m'havia imaginat com seria per a mi aquest dia. Com sempre, el dia no va ser ni molt menys com me l'esperava. La Christy sempre parlava meravelles d'aquest dia i deia "Farem allò, allò altre...". Quan em vaig llevar al matí, el pla del dia era netejar la casa per tenir-la ven neta per acció de gràcies. A mi no em va tocar gaire part de neteja, només l'aspiradora, que ja és lo habitual ja que aspiren cada dia. Després em vaig posar a veure el football. Sí, en el dia d'acció de gràcies hi ha football. De tant en tant juguen algun partit els dijous per la nit, però ahir, degut a la festivitat, van jugar al mati, al migdia i a la nit. La resta del dia, fins a la nit, va ser de lo més normal.
Per la nit, nit vol dir 5 o 6 de la tarda, no més, era l'hora de menjar. Com es típic, es menja gall d'indi, patates, pastís de carbassa... La veritat és que el gall d'indi és més o menys com el pollastre, amb la diferència que li fiquen coses pel cul. També hi havia pernil, a lo america, res de jabugo, un pernil fumat i cuit al forn. Mentre me'l menjava, acompanyat de molt de puré i pa per no notar el gust, pensava en l'autèntic pernil de casa i la violació que els americans feien a aquest menjar. Jo m'havia imaginat aquest sopar. Imaginava tots a la taula sopant en familia, i amb alguns convidats, com ara familiars. El tema dels convidats vaig imaginar que vindrien, ja que havien estat netejan tot el dia la casa. Doncs no, no va vindre ningú, ni tan sols la Jessica i la seva família. El sopar tots a la taula com una família tampoc va ser possible, ja que no tenim taula. Fa un parell de setmanes la Chrity va trucar al senyor que li havia vengut per que se l'emportés perque estava trencada. A mi no m'ho semblava, el que jjo sospito és que no tenia diners i va retornar la taula argumenant que estava trencada. Desde llavors, menjem al sofà, cosà que tampoc és gaire greu. El que més em preocupa és fer els deures. Els haig de fer o sentat al meu llit, molt incòmode, o sentat al terra devant de la tauleta de davant del sofà. Ahir, però, van entra a dins de casa la taula del jardí. El problema és que només tenia quatre cadires, així que 4 vam sopar sentats a la taula i altres 4 al sofà. Per sort, hi havia football a la tele, això va ajudar.
Després de sopar va trucar la Jessica. Ens va convidar al Cory i a mi a anar a casa seva a jugar al Call of Duty: Black Ops. Ella i la Christy marxaven a comprar. Era "Black Friday", les botigues obrien per la nit amb molts descomptes per fer les compres de nadal. A mi m'ha demanat una "wish list", es a dir, el que vull per nadal. La veritat és que no sé que posar, no sé sobre quin preu han d'estar els regals. Sincerament, aquest tema em preocupa bastant. Per mi li demanaria que em comprés el Black Ops, però no sé si es massa demanar. Vam estar tota la nit jugant a casa de la Jessica a la PS3. Alla les 12 de la nit van tornar de compres i vam tornar a casa.

Viatge a Sacramento

Divendres passat vaig anar de viatge a Sacramento. El viatge el muntava AYUSA, la agencia que porta el tema dels estudiants d'intercanvi. Al viatge hi anavem tots els estudiants d'intercanvi de la zona on estic jo, entre San Francisco i Sacramento mes o menys. Amb nosaltres hi anaven la Marti Martino, que és la representant estatal o no se que d'AYUSA, i la Christy i una altra mare d'una noia.
Vam marxar a les 7 i algo del matí cap a Sacramento. Al cotxe de la Christy i anavem la Jun, la Chisty i jo, i també dos noies més que vam recollir: la Jossie (Joséphine) i la Sam (Samanta). La Jossie es d'Alemanya, encara que va neixer a França o el seu pare es d'allà o algo per l'estil i tambe parla francès, i la Sam es de Brasil. A Sacramento ens vam trobar amb els altres nois, la Marti i companyia. El primer que vam fer va ser anar al museu de California. No era massa gran, pero no estava malament, sinó fos perquè la Marti ens va dir que haviem de llegir tots els cartellets petits perquè ens posaria un examen. Després de pasejarnos un rato pel museu ja estavem cansats i ens vam posar a xerrar fins que es feia l'hora en que la Marti ens deixava anar a la botiga. La botiga era com totes, però vaig veure un esquirol de peluix molt mono i me'l vaig comprar.
Tot seguit, vam anar al "capitol", que jo no sabia lo que era. Aquest edifici ve a ser com el palau de la generalitat pero al estil "Terminator" en comptes de "Nocilla". Va estar força bé, llastima que no vam poder veure al Terminator. Vam estar davant del seu despatx, se suposava que estava dintre, pero no va sortir. Davant de la porta i havia un ós a tamny gairebé natural de ferro o algun material metalic, i a sobre de la porta posava: Arnold Schwarzenegger Governor. La "r" del seu cognom estava a Los Angeles, i la "S" a Seattle.
Un cop finalitzada i fallida la recerca de Terminator, tocaba anar de compres. El lloc on ens van portar per anar de compres no era ni molt menys el que m'esperva. Semblava un barri del "Far West" (llogic tenint en compte on estic) però un mica modernitzat. Les botigues eren gairebé totes de souvenirs i no pas pero poguer comprar coses maques. Això juntament amb la pluja que queia va fer que després de fer una ullada rapida a les botigues, tos els grups de nois acabessim casualment al Subway. Evidentment tots teniem gana ja que eren les 5 de la tarda i no haviem dinat. Abans de marxar, però, em vaig comprar una jaqueta de xandall amb un estampat dels Indianapolis Colts a l'esquena.
Fracassat l'intent d'anar de compres vam anar a l'hotel. Lo de l'hotel em va resultar una mica raro ja que quedava més a prop tornar a casa que anar a l'hotel. La explicació raonable que em van donar va ser que era per poguer anar dema a primera hora al parc d'atraccions. Un cop a l'hotel vam anar a sopar a una pizzeria de davant on teniem reservat. Alla ens van fer l'examen sobre el museu i el que acertavem preguntes ens donaven premis. Jo en vaig acertar tres, dos i la final de premi gordo. La veritat és que no tenia gaire merit ja que la pregunta final me l'havia dit la Christy al museu. Em vaig guanyar un clauer, una postal i el gordo: una bola de caramel que encara no se com es menja. Ven sopat la Marti ens va advertir de que tots haviem d'estar a les nostres habitacions a les 11.00. A mi em va dir a les 10.00 per protestar ademés de que tot el dia havia estat fent brometes, no sabia que tenia tant mal sentit de l'humor i era tant estirada, aquests americans... Tot plegat no va cambiar gaire les coses, un cop van ser les 10 i jo havia de tornar a la meva habitació, tots els que estavem parlant vam anar a la meva habitació. Es creia la Marti que podria amb mi, jaja.
Al dia següent, o sigui dissabte, vam anar a "Six Flags" que és un parc d'atraccions que hi ha per aquesta zona. Jo no en tenia ni idea de que hi anavem ja que quan va arribar el paper del viatge a Sacramento ni me'l vaig mirar. Simplement vaig dir "Sacramento, mola! Hi vaig!". El parc estava buit, suposo que degut a la amenaça de pluja. Això va fer que al cap de dos hores d'haver entrat ja m'hagués muntat en totes les atraccions dos cops. Aquest cúmul d'atraccions em va marejar tant que vaig decidir no pujar a res més en tot el dia. Un parc d'atraccions no és el mateix sense cues, les atraccions no s'assaboreixen tant quan t'hi pots muntar dues vegades seguides sense ni tan sols baixar-te. La resta del dia la vaig passar mirant animals, ja que el parc era també tipus zoo. A l'hora de dinar vaig haver d'afluixar una pasta gansa. Em van cobrar $10 i pico per una hamburguesa no gaire fen feta i amb massa guacamole. No m'hagués sapigut tan greu pagar-los si no fos perque la tia que servia era tan tonta que no sabia ni fer l'hamburguessa i li va quedar com el cul i incomestible. Per la tarda veig seguir mirant animalons, fins que vam marxar. En teoria haviem de sortir a les 6.00, però com que havia començat a ploure i feia fred, a les 4 ja erem fora.

Mal dia

Avui, ha sigut el pitjor dia desde que estic als EE.UU. Començaré explicant-ho cronologicament:
El dia ha començat malament desde bon matí. M'he llevat tard i he arribat tard al cole, ha sigut culpa meva. Recordo que el Cody m'ha cridat per que em despertés i jo li he dit que vale hi he seguit dormint. El Cody no és com el meu pare, que si al cap de 5 minuts veu que no m'he llevat encara em torna a cridar. Així que jo he seguit dormint fins que allà a les 6.50 ha tornat a entrar a la habitació i m'ha despertat. Ja era massa tard per poder arribar a temps, cal dir que tampoc m'he donat especial pressa per dutxarme, encara que he anat una mica més lleuger que de costum.
La següent mala notícia m'ha arribat a la hora de PE. Ens han donat les notes, cosa que normalment a tothom aterra però a mi m'alegra. Aquest cop m'he emportat una decepció, més haviat m'he enfadat. Les notes eren força bones, havia baixat en algunes i pujat en altres, però... tenia un D en U.S. History. Tinc entès que les notes que demana la àgencia per convalidar són de C cap a dalt. Sortosament aquestes notes no són les definitives, sinó que només són unes notes de progrés per poder veure com vas en el quarter. M'he enfadat moltíssim, perquè s'havia que no era la nota que havia de treure. La veritat és que després he mirat fredament la nota i m'he n'he adonat de que no és del tot una mala nota. Desde que estic a la nova classe només hem fet un exàmen, el que vaig fer el tercer dia en aquella clase, i en l'altre no en vaig fer cap. La mala sort va ser que l'examen era dels temes 4, 5 i 6, justament els temes que encara no haviem fet en l'altre classe en la que anavem pel tema 4 i no m'enterava de res. Evidentment no devia treure gaire bona nota en aquell examen. Durant el temps que he estat a la classe d'historia hem fet 3 temes més, però no ha posat encara cap exàmen, així que la meva nota deu sortir del examen que vaig fer, la referència que li devia passar el meu antic profe i les poques coses que ha recollit de deures, encara que jo els faig cada dia. Evidentment, no podia esperar treure millor nota, i una D és entre un 60% i un 69% de la nota, el que correspon a un "Bé" a Catalunya. Desgraciadament, crec que no és suficient nota, hauré d'esforçar-me en el següent exàmen. Pel que fa a les altres notes, n'estic força satisfet: PE una A-, abans tenia una A però està bé de totes formes; Pre-Calculus una A, supstitueix la B que tenia a física, encara que crec que potser m'hauria pogut posar una A+; Algebra 2 una A+, hi ha hagut una fallo i no han sortit en el butlletí però després la professora ens les ha donat a tots; CAJE Chemistry una A+; English IV una B-, abans tenia una A però em sembla que hi ha un error en les notes i haig de parlar amb la professora.
Després d'això he estat tot el dia enfadat, s'he m'havia ajuntat lo de les notes amb lo dels diners que m'han robat. Per si no n'hi havia prou estava cansadíssim perquè ahir no podia dormir. Ahir em vaig estirar al llit i no podia dormir, no sé perquè, i m'en vaig acabar anant a dormir tardíssim.
Quan he arribat a casa, lo primer que he fet ha sigut engegar l'ordinador per veure els missatges que tenia sobre el tema dels diners i poder actuar en conseqüència. Volia assegurar-me de que no els hagués cambiat de lloc o algo per l'estil. No hi havia cap missatge que em digués que els havia mogut. Després de llegir un missaatge tremendament amenaçador per part de la meva mare, un d'aquells missatges que ella diu que no són una esbroncada però que en realitat m'està ficant les culpes d'una cosa que a sobre en sóc jo el perjudicat, m'he decidit a dir-li a la Christy. Li he demanat de parlar en privat, hem anat a la seva habitació i li he dit de forma calmada i intentant no acusar a ningú, encara que li he dit que em semblava que havia pogut ser el Cody perquè era l'únic que sabia que els tenia allà. La seva reacció i els aconteixements que han passat a continuació han sigut d'allò més inesperats, però tan fatals com em temia. La Christy ha posat una cara de pena que estava a punt de plorar, ha sigut llavors quan se m'ha començat a partir el cor. Llavors jo he marxat a la meva habitació ha començar a fer els deures mentre esperava que els aconteixements passessin tal i com havien de passar, però la cosa, com ja he dit, no ha sigut tal i com m'esperava. Desde la meva habitació he pogut sentir com la Christy cridava al Cody, que era el principal sospitós, i no sé si al Cory o a algun més. a diferència de com m'esperava, no els hi ha fotut cap escridassada ni cap tipus de crit o frase amenaçador/a. No he pogut sentir el que els hi deia, la meva habitació està relativament lluny de la habitació de la Chrisy, però suposo que els hi haurà preguntat de bones maneres i amb tò seriós. Com era d'esperar, cap dels ninyatos ha cantat.

HE TINGUT PROBLEMES TÈCNICS I SE M'HA BORRAT CASI TOT EL QUÈ HAVIA ESCRIT, AIXÒ M'HA DEPRIMIT I ARA NO ESTIC EN CONDICIONS DE TORNAR A ESCRIURE LA GRAN PARRAFADA DE EMOTIU TEXT QUE HAVIA ESCRIT. DEMANO DISCULPES ALS MEUS LECTORS I ELS INFORMO DE QUE DEMÀ COMPLETARÉ LA ENTRADA.

Això ja és massa

Avui he descobert algo que m'ha fet posar de molt mala llet: he descobert que m'ha tornat a robar. Ara estic ple de ira i tot enrabiat. Aquest cop li penso dir a la Chrity, no tolero això. L'altra vegada no li vaig dir res perquè no estava segur i no volia liar-la sense motius, però aquest cop les proves són massa evidents. Avui he obert la meva maleta per agafar diners per poguer-me pagar el viatge a Sacramento i he descobert que la cartera on tenia guardats els bitllets de $100 estava buida. És evidant que aquest cop no m'he descontat, perquè l'última vegada en vaig deixar dos. Qui ha sigut? Ho tinc claríssim, el Cody. és l'unic que sabia que jo tenia bitllets de $100 i que els tenia allà. Em va enxampar un dia: mentre els estava agafant, va entrar de cop a la habitació i hem va veure. Evidentment ara no puc, ni penso, donar-lis els llibres que tenia amagats a la maleta i pensava fingir que la meva mare me'ls havia enviat amb els regals de nadal, ja que quan vaig arribar a aquesta casa no m'agradava gens i volia marxar. Ara el Cody sap que tinc aquests llibres, i no quedaria ver dir aquesta mentira si ell ja sap que els tenia desde abans.Ha sigut un error meu no tancar la maleta amb el candau que portava, però mai vaig pensar que em poguéssin robar a la meva famíla d'acollida. No obstant, la Nedra ja em va advertir, que els tingués amagats perquè hi havia molts nens a la casa. Jo no m'ho vaig pendre com a que m'ho poguessin robar, sinó com que no els deixés sueltos perquè els més petits els podrien agafar. Fa un moment el tenia sentat al terra davant de la butca on estic sentat, m'han vingut unes ganes de donar-li una patada a la boca i trencar-li totes les dents de Goofy que té. Ara la Christy m'ha de portar a enviar una carta per al viatge a Sacramento, si anem sols intentaré dir-li. Li penso dir que em falten molts diners, perquè l'últim cop ja em va semblar que em faltaven, però aquest cop són $200 segurs.
El Cody ara va de guai. Avui mentre tornavem del cole, he realentitzat el meu pas per poder observar desde darrere el que feia. Primer de tot, portava una jaqueta de pana marro clar forrada de llana per dins horrorosa, que ja feia gràcia només de veure-li posada. A sobre, anava fent moviments amb la jaqueta fense el "guai" com si portés una chupa de cuero. De mentres, s'ha tret una pinta de la butxaca i s'ha començat a pentinar. Només faltava la música perquè sembles Grease el músical, només que el pentinat que es feia no tenia res a veure amb els de Grease ni la jaqueta era digne del musical. Durant el camí m'ho he passat "pipa". S'anava fent el dur: un cop ha escupit al terra, però sense gaire "glamour"; després ha agafat un arbust i li ha intentat arrancar una fulla, però no ha tingut gaire èxit; i lo què m'ha fet riure més ha sigut quan hem passat pel costat d'unes bústies i li ha donat un cop de puny, encara que no ha sigut ni molt menys intimidant ja que no li ha donat més aviat fluix per no fer-se mal.
Acabo de tornar de la botiga on hem anat per conseguir una mena de "vale" que serveix per enviar diners per correu. M'han cobrat més d'un dollar de comisió, a més, no acceptaven targeta, així que he hagut de treure diners i m'han cobrat $2 més de comisió. També he aprofitat per anar al súper i he comprat algunes coses que necessitava. Quan he vist el que m'ha costat casi em desmaio: $20 per un parell de desodorants, un pot de gomina i unes cutxilles de usar i tirar. No li he comentat res a la Christy sobre el furt (robo para los incultos) perquè venia la Jun també i no he cregut que fos el més apropiat. Al súper m'he quedat un moment a soles am la Jun i ella m'ha comentat que li havien robat diners. Jo no li havia dit res sobre el meu descobriment encara i per això m'ha sorprés. Li he dit que a mi també. Llavors també m'ha dit que utilitzaven els seus sabons i tot això. Em consola no ser l'únic a qui roben, encara que ella es defensa menys que jo. A ella li han robat $1200 i no ha dit res a la Christy. Jo li diré pel facebook, em sembla que serà més fàcil.
Avui la Misty s'ha trencat el peu i la Christy l'ha hagut de portar a l'hospital. Al cotxe, mentre anavem a la botiga, m'ha semblat que estava a punt de plorar. Els nens l'ha fan tornar boja. Si jo fós ella ja els hauria matat fa temps, no ho sóc i ja ho estic a punt de fer.

Mentires

Tinc la sensació de que m'amaguen algo. Avui han dit una cosa sobre mi, que no he entés, i quan he preguntat m'han que no era res. Això em fa enfadar una mica perquè no m'agrada que em menteixin. L'altre dia ja em va enganyar la Chrity: la Jun portava un paper que li havia de firmar el "school counselior" per poder anar al viatge a Sacramento del cap de setmana que ve i li vaig preguntar si jo també el necessitva i em va dir que no. Ahir m'hen vaig enterar de que si que ho necessitava. Sortosament, la Marti, la meva representant, m'ha deixat entregar-li demà. Així que divendres i dissabte que ve estaré a Sacramento.
Avui li he tornat a deixar jugar al WoW a la Misty, amb el seu personatge. M'ha fet pena i he decidit perdonar-la. Li deixeria jugar més si no fós perquè em posa nervió veure-la jugar. No sap ni moure el personatge ni agafar el ratolí. De moment la tinc contenta deixant-la jugar de tant en tant. Em sembla que això de ser "bò" no és gaire bona idea, perquè després agafarán confiança i ja la hauré liat. Avui mateix, el Cody ha fet la cosa més prohibidissima del món: tocar al meu estimat Kimahri (el meu personatge del WoW). La Jessica m'ha cridat per que agafés el sopar, i he deixat el meu personatge amagat perquè no me'l matessin de mentres. Quan he tornat el niñato havia agafat el nino i l'havia montat a la montura. Li he cridat "Què fas?" amb mala llet, i quan la Christy ho ha vist li ha futut una bronca impresionant. La veritat és que casi ha valgut la pena que l'hagafés perquè el que he disfrutat mentre l'esbroncaba no té preu. De totes maneres tampoc no li ha donat temps de fer res, i així ja li queda més clar que no pot tocar les meves coses. Avui m'ha confirmat la Christy qui em robava els caramels: ell, el Cody. Ara encapcela la meva llista de germans odiats; seguit pel Cory, que va més de llest que mai; i el Cyle ara és l'últim. Sembla que ha cambiat una mica el Cyle desde la bronca que li van fotre l'altre dia. Es sentien el crits i els cops desde el pis d'abaix. Li va fotre una pallisa que era per veure-la, tinc la sensació que li va baixar els pantalons i li va picar al cul.
Ara estic planejant una jugada de venjança contra el Cody. Encara no tinc decidit com ho faré, només sé que tindra algo que veure amb la seva playboy. Tinc temps per planejar la meva obra mestra: accepto propostes de qualsevol que vulgui ajudar.
Avui he posat a rentar els llensols per primer cop desde que estic aquí, ja tocava. Ja haurien d'estar nets i secs, però no ho estan. La raó és que la Jessica els ha tret de la rentadora/secadora per posar la seva roba. M'ha dit que no sabia que era meu. No és que m'importi, però no crec que hagi de fer això ni que la roba sigui la de la seva mare. A sobre es reia mentre o deia.
Avui ja no tenia gens de mocs ni esternuts ni res per l'estil, encara que no m'he llevat per veure la F1. Després de fer l'esforç per llevar-me i poder veure l'Alonso, m'he emportat una decepció ja que l'Alonso, que ho tenia tot de cara per guanyar el campeonat del món, no se l'ha emportat per culpa d'un error d'estrategia del seu equip, Ferrari, i una jugada una mica bruta de Red Bull, sacrificant al Webber que es jugava el titol també per que el Vettel pogués guanyar el campeonat. La veritat és que el Webber deu estar enfadadissim amb el seu equip ja que ell anava per davant a la Classificació del mundial, però al equip li ha sortit rodó ja que el Vettel s'ha endut el campeonat del món, el més jove que ho aconsegueix. Jo segueixo confiant el l'Alonso i segur que l'any qye ve se l'emporta cap a casa.

Un paquet molt especial

Ahir em va arribar el paquet que la meva mare m'havia enviat amb els regals del meu sant, una mica de menjar de casa i algo de roba per acabar-lo d'omplir. Em va fer molta il·lusió rebre'l perquè ja feia dies que l'esperava. Els regals no van ser cap sorpresa, ja que els havia decidit jo: la sisena temporada de "Perdidos" i la nova samarreta del Barça amb el nom de Messi i el numero 10. El menjar ha sigut el millor: panellets i catanies, ametetlles confitades rebossades de cacao. Els panellets el ha fet la meva mare, la meva tieta i la meva avia, les dos sortosament per part de mare. La meva iaia Chicona, per part de mare, fa uns panellets perfectes, rodons, amb els pinyos perfectament escampats i cuits per tot arreu igual. Per altra banda, la meva iaia Figueras, per part de pare, té també una habilitat extraordinària per fer-los: aconsegueix que la meitat dels pinyons es cremin i l'altre meitat quedin crus. Sortosament la meva iaia Figueras m'ha enviat la samarreta del Barça en comptes dels panellets, encara que quan llegeixi això potser em demana que li retorni la samarreta. La roba també l'esperava amb certa il·lusió, encara que he decidit que les samarretes no me les posaré. La meva mare me les havia enviat perquè només en tenia dues i les havia hagut de deixar a casa perquè no hi cavien a la maleta, però com que encara fan olor al suavitzant que utilitza la mama és una pena posar-me-les  i que s'en vagi l'olor. Aqui la Christy em sembla que no n'utilitza o si ho fa l'estafen, perquè no fa gaire efecte. També m'ha arribat un equip contra el fred: gorro, bufanda i braga.
Avui he tingut son tot el dia. M'he llevat a les 5 del mati per veure els entrenaments de formula 1 i me tornat a posar a dormir després, no obstant, he tingut mal de cap i son tot el dia. Tot i així ha valgut la pena, l'Alonso surt 3r i demà es pot convertir en campió del món per tercera vegada. Ara mateix estic debatint si empalmar per veure la carrera o despertar-me a les 6 per veure-la. Em sembla que lo més sensat és anar-me'n a dormir i després llevar-me. Tal com sóc jo, empalmaria, perquè és el menys sensat, però em sembla que no ho faré perquè sinó m'adormiré veient la carrera, i això pot ser fatal.
La resta de caramels que quedaven ha acabat de desaparèixer. L'altre dia van enxampar a la Misty, però sembla que potser no ha sigut ella, o que segueix robant. Ja no pot robar més perquè ja no en queden. Espero que no robi el panelles i les catanies, encara que estan amagats. Ara la Misty encapcela la llista de germans odiats, seguida pel Cody i el Cory empatats en segona posició. No és per lo dels caramels, sinó perquè ja me'n començo a cansar d'ella. No para de dir-me el que puc o no puc fer. M'ho diu com si ella manés i no se n'adona que aquestes regles no són per a mi perquè ja sóc gran. Fa uns dies vaig dir "Shit!" (Merda!) i em va dir que no es podien dir paraulotes. La vaig corretgir dient-li que no era una paraulota, sinó el que treiem pel cul, i li vaig dir que jo sí que podia dir-les. Avui, m'anava a fer un bocata de mantega de cacauet i m'ha intentat dir que sopariem dintre de poc. Jo he passat d'ella perquè abans de que pogués acabar la frase el Cody, que sap perfectament que ella no mana, la fet callar amb un contundent "Shut up, Misty!" (Callat, Misty!). Jo m'he fet el bocata perquè com que sempre em m'ho menjo tot ja que el menjar sempre esta molt bó. Evidentment avui ha sigut un dels dies "verdura", hi havia broquil, patates i pollastre per sopar. M'ho he menjat tot, encara que no he escurat el pollastre. Per treure'm el mal gust de la boca he seguit el metode del trafic de galetes però amb el menjar de la mama. He pujat a la habitació i m'he menjat dues catanies i un panellet. M'ha costat casi 10 minuts obrir els panellets, perquè estaven precintats amb celo. No he tirat el celo, perquè fa olor a casa, l'he utilitzat per tancar la bossa de catanies.

El dia del veterà

Avui no he anat al cole perquè era festa, no perquè hagi fet campana, això ho deixo per al dia 29 de Novembre (dia en que em posaré malalt a causa d'una extranya malaltia congeguda com a Barça-Madrid). Com que no tinc res més que fer a casa doncs he jugat al WoW gairebé tot el dia. Jugo tanta estona perquè no tinc res més a fer. Abans de tot he fet els deures i he penjat les tant demanades fotos al facebook. Quan ja eren gairebé les cinc de la tarda he parat i m'he preparat per la meva nit de bàsquet. A les 5 ha començat el partit Boston Celtics contra Miami Heat, el mateix que van jugar la primera jornada. Le començat a veure, però després de la mitja part he hagut de parar perquè volien jugar a la consola del porcs, la Wiiiiiii (és un chist). He preferit deixar-los, encara que hagués pogut dir que no i quedar-me vaient el bàsquet, i així m'he assegurat poder veure el partit dels Lakers, que comença en mitja hora més o menys. A sigut un bon tracte, em sembla: els tinc contents, m'asseguro veure el partit dels Lakers sencer i sense protestes, i puc veure el partit dels Celtics contra els Heat per internet.
Ja he descobert qui em robava el caramels: la Misty! El Cyle l'ha enxampat a la meva habitació robant-me'ls i l'ha delatat, que "chivato"! Estic enfadat amb ella perquè els hi vaig dir que s'hi me'n demanaven els hi donaria. El que no entenc és perquè me'ls roba si ella també en tenia. Ja se li ha acabat qualsevol tracte de favor que pogués tenir cap a ella. Mira que m'intentava portar bé amb ella, fins i tot li vaig deixar jugar al WoW amb un personatge que vaig crear per a ella a la meva conta.

Integrant-me

Ja porto força temps als EE.UU. i per primera vegada sento que m'estic integrant. M'ha costat, i em segueix costant, però noto que poc a poc vaig fent més i millors amics. Començo a entendre força fluidament l'anglés i em relaciono força amb la gent. Al cole parlo amb molta gent, pels passadissos saludo i em saluda molta gent, encara que pocs són realment amics, la majoria només coneguts. Coneixo a molta més gent de la que hauria imaginat poder coneixer. Com que a cada classe tinc companys diferents, a cada classe conec a algú. Ara ja no em sento tant sol com abans. L'únic moment en que em sento sol és a l'hora del brunch. Com que vaig cambiar la meva 3a classe, el meu brunch va canviar i ara el faig abans. Abans em seia amb uns del equip de soccer, però ara no tinc a on anar. El que faig és menjar-me el burrito a l'area delimitada i després sortir amb les galetes i la llet amb xocolata amagats. Llavors agafo els llibres a la taquilla i vaig cap a la porta de classe. Allà m'espero un parell de minuts mentre m'acabo de menjar les galetes i llavors ja comença la següent classe. Sortosament només són 10 minuts i no és gaire preocupant. Cada dia intento buscar algú amb qui anar, però de moment no he tingut èxit.
Demà tinc festa al cole. No sé perquè però no tenim cole, així que podré tenir un dia més de festa. Ja només queda una setmana i mitja per les vacances. La setmana que ve no, l'altre és festa perquè és acció de gràcies. Són nou dies de festa, com per setmana santa. Lo bo és que no és un substitut de la setmana santa perque cap alla al abril tenim festa un altres cop, encara que no se si és precisament setmana santa ja que no en tinc ni idea si aquesta celebració entra dintre de les creencies religioses dels yankees.

Tocats dels bolet

Durant els dies que porto en aquest pais de "yankees", he pogut descobrir que el amercians estan una mica bojos. La última tonteria que han fet, que ha sigut la que m'ha fet posar de mala llet, ha sigut vallar el recinte per menjar del cole. Normalment a les hores de menjar del cole cadascú agafava el seu menjar i se'l anava a menjar allà on volia. Ara han decidit que només es  pot menjar en una àrea perquè la gent tira els papers al terra. Han posat tot de reds de plàstic al voltant del recinte i només hi han deixat una entrada que està vigilada per dos o tres professors. Sembla ben bé un aeroport i la gent passant per l'escaner. Aquesta maravellosa idea (ironia) provoca uns embussos infernals per moure'per tota l'area de menjar.
Avui ha sortit a la venta el "Call of Duty: Black Ops", un dels jocs més esperats del any, encara que per a mi aquest ranking l'encapcela sense cap mena de dubte el "World of Warcraft: Cataclysm". Encara que jo no me l'he comprat, encara, ja hi he jugat. L'Eddy va anar a comprar-se'l ahir a la nit. Les botigues van obrir a les 12 de la nit per vendre el joc i l'Eddy estava entre les persones que feien cua per conseguir-lo els primers. La meva primera impresió del joc és clara: NO M'AGRADA. Em sembla que ja arribat el punt en el COD en que ja no es pot millorar i tot el que fan nou és simplement el mateix pero amb alguna cosa nova. L'anterior va ser una bomba, el millor joc de PS3 al que mai he jugat, pero aquest no és el mateix, no m'agrada tant. Ara tinc els meus dubtes de si comprar-me'l, més tenint en compte que tinc el WoW per jugar y que el Cataclysm surt en 1 mes.
El dies segueixen passant i tot va més o menys igual, els canvis brillen per la seva absència. Estic començant a fer amics, em porto molt bé ara amb el Luís. La veritat és que em cau força bé i és el millor amic que tinc aquí als EE.UU. Amb ells és amb el que tinc més classes durant el dia, tres: PE, PreCalculus i English IV.

Més bèsties

Avui la Crhisty ha tingut la màgnifica idea de adoptar un altre gos, com que en tenien pocs, doncs un més (ironia). El dissabte, al mercadillo aquell que vam anar, la Misty li va demanar que li comprés un que va veure. La Christy li va dir que no, no perquè ja en tinguessin 4, sinó perquè costava $150. Suposo que el que ha adoptat li ha sortit més barat o gratis. No se si és la millor decisió tenint en compte que van justos de diners. La veritat és que sempre he pensat que la gent que va justa de diners no sap retallar gastos "innecesaris" o deixar de augmentar les despeses. No vull dir que es desfacin del gossos, sinó que no era necessari que n'adoptessin un altre. A mi els gossos m'agraden, però lluny, no m'agrada que em llepin ni tot això. La veritat és que el gos, gossa més ben dit, és força maca: tota negra brillant i no gaire gran. El problema que jo veig és que no encaixa entre els altres gossos enanos perquè ella és d'un tamany mitjà. Al costat dels altres se la veu gegant. És massa gran per poguer estar dins de casa tot el rato com els altres, per això li han posat una caseta, que ja tenien desde abans que jo arribes, a fora al jardí de darrere. Pel que he pogut observar no ténen inconvenient en que entri i surti quan vulgui, lo que provocarà que la moqueta quedi bruta de fang. Em sembla que la gosseta, que té l'original nom de Puppy (ironia) que vol dir gooset en angles, portarà més problemes que alegries. Ja s'ha barallat amb un parell dels petits i cada cop que passa per algun lloc s'ho emporta tot per davant. A atavalat la relativa calma que hi havia entre els altres gossos. La arrivada del nou gos m'ha fet posar de mala llet, i he estat tota la tarda enfadat amb mi mateix.
Aquest mati el Cody s'ha disfressat. No és que realment s'hagi disfressat, sinó que la roba que s'ha posat dóna per comentar. La samarreta que portava era la cutre samarreta que s'utilitza per PE. Els pantalons eren uns que havia vist jo en un calaix però que vaig pensar que era d'aquella roba que mai es posa. Doncs sí que es posa, i em sembla que no li feia cap angunia portar-la. Eren uns pantalons de xandall més dignes de la equipació dels Green Bay Packers (busqueu al Google i veureu a que em refereixo) que no pas d'un nen de 14 que teoricament va de guay. Si no n'hi havia prou, veure'l caminar ha sigut d'allò més divertit. Té un problema als peus, pel que he deduit sense diagnosticar o massa car de curar perquè els pares li dongin importància, que camina amb l'interior dels peus. Jo no sóc un bon exemple per criticar això, ja que jo tampoc camino ni corro gaire bé, però ell realment sembla un ànec. Té les bambes destrossades i torcades de com camina, no trepitja del tot amb la sola, sinó que també trapitja amb la part de l'interior. Tot plegat era digne del Tortell Poltrona (un pallasso famós, pels ignorants).
La meva tàctica d'amagar els sabons perquè no els agafi s'esta tornant en contra meva. Em sembla que el fet que no pugui utilitzar el meu sabó ha fet que no utilitzi CAP sabó, ni CAP desodorant. Aquests últims dos dies desprenia una flaire a "eau du sobac" que no vegis. Per la nit ha pujat una peste de la llitera de baix que estava per anar-me a la habitació de la Christy que almenys la maria olora bé. Em sembla que està començant a desenvolupar-se ara i encara no es posa desodorant. Tenir-ne en té, pero o no se'l posa per falta de costum ja que abans no li feia falta o com que és del barato no funciona gaire bé i només dura mig dia.
El divendres la Christy em va demanar que netegés una part de la cuina. Jo, veient la merda que hi havia, vaig decidir fer una neteja a fons. Vaig treure totes les coses, vaig posar líquid netejador i ho vaig deixar tot net com una patena. Avui la Christy, després de sopar, ens ha demanat que netegessim la cuina. No volia dir que la ordenessim ni tot això, simplement que rentessim les paelles, fiquessim les coses al rentaplats i netegessim una mica el sobre del moble de la cuina. Tot i que l'havia deixat brillant el divendres, avui tornava ha estar enganxifós i brut. Aquesta familia li té por a la neteja o algo per l'estil. Té uns habits que favoreixen a l'emmerdament general. A la taula, en comptes de posar mantel perquè no s'embruti, mengen directament allà sobre o amb un individual que no serveix per res ja que no van gens en compte. Això provoca que la taula, què és nova, s'embruti molt de coses enganxifoses. Tenint en compte que és la taula que s'utilitza per fer els deures, més ben dit que la Jun i jo utilitzem per fer els deures ja que em sembla que cap dels ninyatos, incloent a la Misty que ja es pot considerar dintre d'aquest grup, els fa amb gaire regularitat ni per voluntat pròpia.

World Series

Avui s'ha jugat el 5è. partit de les world series entre el San Francisco Giants i els Texas Rangers. Els Giants lideraven les series per 3 a 1, al millor de 7, i han guanyat. Això vol dir que s'han proclamat campions de les series mundials. No ho aconseguien desde 1957, quan encara eren els New York Giants. Jo no he vist el partit perquè estava veient el partit de football dels Colts contra el Texans, que han guanyat els Colts. La Christy i el Ray si que l'estaven veient. El més extrany de tot és que cap al final, quan estaven a punt de guanyar, la Christy ha marxat a comprar. Una fanàtica del bèisbol que quan el seu equip està apunt de proclamar-se campió del món marxa a comprar, començo a dubtar de la cordura de tots els membres d'aquesta familia. La veritat que el béisbol és un esport més aviat aburrit, i sentir-lo per la radio és si fa o no fa el mateix casi, però amb lo important que era el partit, podria haver anat a comprar 30 minuts més tard.
Avui he descobert una cosa que ja fa dies que sospitava, més ben dit més de una. Primer de tot he descobert que el Ray i/o la Christy fumen, MARIHUANA. Ja feia dies que sentia una lleugera olor a herbeta per la habitació, però deixant el benefici del dubte, vaig pensar que era encens. Avui la cosa ja era massa obvia per creure que la olor era aromatica. He trucat a la porta per veure com anava el partit dels Giants. Llavors la Christy ha entreobert la porta i ha tret el cap. Anava una mica contenta, amb la cara vermella i sonrient. M'ha preguntat què volia mentre sortia una flaire a cannabis de la habitció que casi em coloco jo. He reconegut l'olor de la maria perquè era tal i com un amic, que els meus pares no coneixen, m'havia dit que era, no pas perquè jo l'hagués olorat mai, ehhh! Aquí haig d'enganyar? La olor era la que fa la maria que he olorat uns quants cops, de diferents fonts, que ja tinc 17 anys! Al sentir la olor m'he quedat una mica sobtat, però m'he afanyat a preguntar-li com anava el partit perquè no sospités que l'havia descobert. No m'ha deixat ni entrar a veure el partit, cosa que sempre fa, i m'ha tancat la porta als morros. És ja una evidència, amb raó no tenen diners, la maria, pel que he sentit (i aquest cop si que és veritat, ja que jo mai n'he comprat), no és precisament barata.
El que també he pogut confirmar avui és una sospita que tenia desde que vaig arribar practicament. Ja no era ni una sospita, sinó una evidencia, però no me l'havia cregut encara perquè no em refiava del meu instit per aquestes coses. Desde la primera setmana que vaig anar al cole amb la Jun i el Cody, vaig veure que al Cody li agradava la Jun. Avui ja s'ha posat ell mateix en evidència. Mentre veiem els tres el partit de football, jo en la butaca i els dos al sofà, li ha tirat la canya un parell o tres de vegades, tirant pel cap vaig i pel que pogut veure. La Jun, que no li interesa el football, estava sentada al sofà ocupada amb el seu ordinador. El Cody estava a la "parcela" del costat, encara que ha anat fent maniobres fins tenir una nalga a la "parcela" de la Jun. La Jun la fet fora de manera evident i destapant la evidència. Em sembla que el Cody se n'ha adonat que l'havia descobert, i per això s'ha aixecat i s'ha esta una rato de peu darrere el sofà. Jo de mentres m'anava descollonant per dintre del que veia. Em sembla que m'ho passaré molt bé a costa del Cody i dels altres ninyatos.
Abans de que tot això passes, m'ha passat una d'aquelles situacions incòmodes que val més que tothom oblidi. Jo havia acabat el treball d'Anglès sobre Caterina d'Aragó. Era un traball sobre una de les esposes del Rei Enric VIII d'Anglaterra, i per sorteig havia tingut la sort de que em toqués la única espanyola (tooooma chorra!). L'havia d'imprimir i la Christy m'havia dit que li enviés per e-mail. Llavors he pujat per comprovar si li havia arribat. La porta de la habitació estava tancada, però jo he entrat sense trucar ja que 30 segons abans hi havia entrat i la Jun estava a dins. He trobat bastant evident que la Jun seguiria allà i que podia passar sense trucar. Doncs no, la Jun havia marxat i el Ray s'estava canviant. Sortosament, per a mi, encara no s'havia tret res i només tenia els pantalons descordats. Els hi he demanat disculpes, els hi he explicat el que m'havia pensat i he marxat avergonyit. Després la Christy m0'ha donat el treball imprès que, per cert, m'ha quedat molt maco.
La bossa de caramels de Halloween va disminuint poc a poc, però no sé si me'ls acabaré tots. Vaig penjar al facebook que me'ls havia menjat tots i ara estava gordo, però només era una anticipació del que pasará. He comprovat que menjar tabletes de xocolata, no ajuda a aconseguir tenir una tableta de xocolata marcada als abdominals. Encara que no me l'acabi tota és molt divertit disfrutar del poder que otorga tenir-la. Els nens hem tenen un respecte que com si fos un deu. Com que hi han algunes que no m'agraden, els hi vaig donant als nens com aquell qui dona caritat, m'ho passo tant bé. La veritat és que he disfrutat molt fent tornar tonto al Cyle. El Cody li ha dit que una de les xocolatines no m'agradava. Llavors ell s'ha apropat a mi i m'ho a preguntat, com intentant que li oferís una. Jo simplement li he contestat que no m'agradaven i he seguit al meu rollo. Llavors, ha intentat insinuar més que volia que li donés una i m'ha dit "A mi sí que m'agraden", però he decidit que seria més divertit jugar amb ell i li he contestat "Ahhh! OK". Com que no me l'ha demanat directament no li he donat. Els hi estic intentant deixar clar que les meves coses no és toquen. De moment he lligat la bossa de caramels amb un nuç especial, que sembla normal, però si la obren i la tornen a tancar amb un nus normal me n'adonaré. Al final els hi hauré de donar la majoria, avui ja em començava a fer mal la panxa i tampoc n'he menjat moltes, ni un 20a. part.