Problemes

En la meva adaptacio estic tenint molts problemes. Per comensar, l'idioma es un inconvenient dificil de superar, em faig entendre, pro es dificil estar tot el dia comunicant-me amb signes i llenguatge no verbal. Cada cop que vull dir alguna cosa em costa moltissim i haig de dir WHAT?. Les pelicules les vaig entenent poc a poc. Avui n'he vist una altra i he entes algunes coses, pero no totes. Hi havia moments en que la Alex i el Nick reien i jo no, aixo vol dir que alguna cosa no havia entes.
Un altre problema es el menjar, no vull dir que passi gana i que no em donguin de menjar, pero passo gana. No es que no m'alimentin, sino que no estic acostumat a la seva forma de menjar. Ells fan menjar i l'ofereixen, i llavors si jo vull l'agafo. El que em passa es que moltes coses de les que fan no em venen de gust i penso que ja menjare alguna altra cosa. Al final acabo menjant poc, pero m'intento adaptar. Avui he probat un snack, "tipical American fast food", es com una barreta de pa de pizza replena de formatge amb pernil dols. M'encanta, avui ja me n'he menjat dues, i encara que me'n menjaria una altra, no vull abusar. De moment, pel meu compte, m'alimento d'aquestes barretes i de platans, bueno son bananas,em sembla, pero tenen el mateix gust que el platanos de canarias. Ahir vaig menjar poquissim, nomes una hamburguesa tipus McDonald's d'un euro, 3 panets amb formatge per sobre "made at home", una salsitxa, un platan i llet amb cereals pel mati. Avui he menjat llet amb cereals, dues barrites, un platan, dos trossos de "steak beef" amb patates crisps i que jo recordi res mes. Aquest mati m'he pesat i pesava, vull dir, la meva massa era de 157lbs.No us espanteu, que son 71kg, aixo vol dir que m'he aprimat dos kilos desde el divendres, potser es massa.
La meva adaptacio esta en progres. Avui he fet una vida mes normal, jugat a la XBox, he jugat amb la Payton i he saltat al matalas. La Payton es molt pesada a vegades, i deixa anar cada frase que... M'ha dit primer, mentre jo la guanyava jugant al SEGA Tennis "No recordes el que et va dir la meva mare quan jugavem a escacs, que sempre em deixen guanyar.", i despres, quan ha sortit un gos fora de casa perque he obert la porta per entrar a casa "Que no saps que a America tanquem la porta despres d'entrar a algun lloc". A vegades es fa una mica pesada, sempre que vaig a saltar al matalas elastic ve ella i es puja per saltar amb mi, amb ella no puc fer la tombarella. I sempre vol que juguem al cavall, ella es un cavall i jo l'haig de portar per les riendes.
Avui ha estat el meu ultim dia de vacances, dema comenso el cole, aixo vol dir que m'haure d'anar a dormir mes d'hora. Ahir em vaig ficar al llit, vull dir al matalas inflable, tardissim, a les 9.30, es que no son hores. Aixo si avui m'he llevat a les 9 del mati, he dormit gairebe 12 hores! Dema m'haig de llevar a les 5.30 de la matinada per anar al cole. Estic nervios pel primer dia de cole, encara que al principi m'acompanyara el Friederich, be, aixo es el que he entes.
A la familia som 7 ara mateix. El Orlando es el pare de la Alex, el Nick i la Payton i el matit de la Nedra, que es la mare d'ells. La Alex, el Nick i la Payton son els fills. Cap dels tres va al cole, la Alex i el Nick perque ja s'han graduat i tenen 21 i 17 anys respectivament i la Payton perque encara no ha comensat, te 5 anys. Despres estem el Friederich i jo, que som els dos estudiants d'intercanvi.