Ja he tancat les maletes i ho he preparat tot, això sí, no sense problemes. He hagut de deixar algunes coses que pensava endur-me a fora, com ara jerseys i samarretes. Això ha generat una discusió amb la meva mare, pero bueno que hi farem. És l'estrés de l'últim dia.
Ara estic més nerviós que mai, estic tremolant, i una mica deprimit, però amb il·lusió. Hem fa molta pena marxar encara que sé que en tinc moltes ganes.
Fa un parell de mesos, un parell de semanes, no sabia ni tan sols on aniria. Ara ja només queda un dia perque marxí, totes les preocupacions que desde lluny em resultaven facils de superar ara se m'amunteguen. Quan em quedava lluny el haver de marxar res resultava un problema i mentalitzar-me hem resultava moklt fàcil, ara haig de fer el cor fort i tirar endevant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada