Nine eleven

Avui aqui es nine eleven, o el que es el mateix, 11 de septembre. Aixo vol dir que fa 9 anys del atemptat de les torres bessones i que es la diada de Catalunya. Encara no n'he sentit a parlar d'aquest tema avui, pero en fi segur que algo d'especial faran a la tele o alguna cosa es comentara a casa, i sino ja ho fare jo.
El TB test es retrassa, es dificil trobar una hora perque no nomes es un dia si no que s'ha de tornar al cap de dos dies. Per anar-hi m'hi ha de portar l'Orlando amb cotxe, pero el problema es que treballa i no m'hi pot portar a qualsevol hora. De moment el tema cole esta aturat, no tinc data per comensar. Ara ja m'he acostumat a la vida aqui, el problema es m'aborreixo molt, les vacances sino son de veritat no molen. Estic tot el dia sense fer res divertit: un rato estudio, salto al trampoli, miro la tele, jugo a la XBox...
La meva situacio aqui es realment la meteixa que quan estava a casa. Han de trobar una altra familia perque aquesta es provisional, es evident que no puc dormir un any sencer en un matalas inflable. La Nedra m'ha dit que em va portar a casa seva perque seria millor que estigues aqui que a Catalunya, d'aquesta manera almenys aprenc angles. M'ha dit que realment soc aforntunat perque hi ha molts nens que no se'ls hi troba familia i s'han d'esperar un any. El cas es que el tema del matalas inflable no es un inconvenient en quant a comoditat, vull dir a l'hora de dormir, si no en altres aspectes. Es una mica pesat haver-lo de montar i desmontar cada dia, i a mes, la habitacio es la habitacio familiat i, per tant, m'haig d'assegurar que han acabat d'utilitzar-la abans de posar-me a dormir. Es una mica moest perque a vegades, si tinc son i volen veure un pelicula o algo, no me'n puc anar a dormir. Abans d'ahir, vaig tenir un petit conflicte amb la Nedra sobre aquest tema, no va ser una discusio ni una bronca, simplement em va dir que me'n assegures perque a vegades el Nick es queda despert fins tard i si jo i en Freddy ens anem a dormir d'hora no te enlloc on anar. Realment te rao, tambe es dificil per a ell, pero en fi, no fa res en tot el dia que mes vol.
A part, tinc un altre problema, la/el son. No se si es que encara tinc jet lag o que. En una setmana se m'hauria d'haver passat ja. Tinc una teoria per explicar aquest fenomen, "La Teoria dels llits dels Sims". Aixo vol dir que al dormir en un matalas inflable, que deu tenir "Suenyo: 3", necessito dormir mes que si dormis al meu llit que te "Suenyo: 8". Realment aquest fenomen reafirma la meva teoria. Cada dia a les 10pm ja estic cansat i em llevo a les 10 o les 11am, dormint tanta estona no m'hauria de sentir cansat.
Ahir va ser un dia realment aborrit, cap alla a les 5pm em vaig arribar a deprimir. No tenia res que fer ni res amb que distreure'm, ni tan sols tenia deures, perque no vaig al cole, ni la sensacio de que comensa el cap de setmana. Despres, pero, em vaig animar mes perque vam anar a donar una volta amb la familia. Vam anar al cine, pero la peli que volien veure, "Resident Evil" que pronunciat en angles es molt gracios, acabava de comensar i no en feien una altra fins al cap de dues hores. Llavors vam anar a un fira mot rara, hi havia musica, cavalls i coses del oeste. Vam estar-hi poca estona i vam marxar. Sortint d'alla ens van portar al camp de football. Ens van deixar alla a en Freddi, en Nick i a mi i van marxar. El camp era un camp de Highschool, pero no exagero si dic que no li tenia res a envejar al camp de Cornella-El Prat. Tenia grades per les dos bandes, 50 cheer-leaders decada equip, un videomarcador espectacular i speaker. El videomarcador mostrava el resultat, el down, les yardes que faltaven per 1st & 10, qui tenia la pilota, els temps morts restants i, a mes, tenia animacions del tipus aplaudiments o TOUCHDOWN. L'speaker comentava cada jugada, deia fins i tot el nom del jugador que feia la jugada, les yardes que abansava i el down. Vam estar mirant uns vint minuts el partit a la grada fins que vam anar amb uns amics, mes ben dit amigues, del Nick que habien quedat alla. Vam estar parlant un rato, jo al principi no entenia res, pero poc a poc vaig anar captant algunes coses del que deien. Em va impactar molt que aqui la gent per saludar-se no es dona dos petons sino que es donen una abrazada. Pel que em va dir el Freddi, a Alemanya tambe es tipic lo de l'abrazada. Van trobar-ho molt extrany quan els hi vaig explicar lo dels dos petons. Despres ens van venir a buscar i vam tornar cap a casa. De cami vam parar a un "Jack in the Box" i vaig poder comprovar el que m'havien dit sobre que era com el McDonald's pero millor. Van tardar molt les hamburgueses perque es veu que les fan al moment pero estaven delicioses. He decidit que obrire un grup al Facebook que es dira "Yo tambien quiero que cambien todos los McDonald's por Jack in the Box". Adoro el fast food america. Quan vam arribar a casa estava realment cansat i vaig preguntar si ens en anavem a dormir ja, em vaig aseegurar de que no anessin a utilitzar la habitacio mes abans de posar-me a dormir. Pero resulta que no, que anaven a veure una pelicula. La idea em va agrada molt, pero quan portavem una hora de pelicula em vaig comensar a quedar adormit. La pelicula es deia "The hurt locker", un titol que no he conseguit traduir, i no tenia gaire pinta de ser bona. Era de guerra, pero el tros que vaig veure no em va entussiasmar. Potser era perque al ser un drama hauria estat important entendre el dialegs. Entre tot plegat em vaig anar a dormir a les 2.
Aquest mati em sembla que m'he llevat amb mal peu, perque en el rato que porto despert, ja m'han sorgit dos contratemps. Per comensar, m'he dutxat i m'he adonat que no havia agafat la roba, aixi que m'he hagut de tornar a posar el pijama i canviarme a la "familiy room", que es on dormo. Per acabar, quan anava a descordar el boto dels pantalons, el fil que lliga els pantalons i el boto ha cedit i s'ha trencat. No m'he pogut posar aquells pantalons i he agut d'utilitzar els mateixos que fa ja 4 dies.
Avui encara no he vist a ningu de la familia. Nomes he vist a en Freddi, els altres no se on son. Li he preguntat on era la resta de la gent, pero no he entes la seva resposta, aixi que no se on estan tots.
El tema d'esports a EE.UU es ben diferent que a Europa. Aqui a ningu li importa que el FCB hagi perdut contra el Hercule, i a mi tampoc. De fet al futbl no li diuen ni futbol, sino soccer, i no saben el que es l'handbol. Ahir en Freddi li estava intentant explicar a la Alex que era l'handbol, i no ho entenia. Al final ho va entendre: waterpolo sobre terra. Aqui es segueix el footbal, el beisbol, el basquet i el hockey gel. A l'Orlando li agrada el football, que aqui es tant popular com el soccer a Europa, i es seguidor dels New England Patriots. Al Nick em sembla que li agrada el beisbol, pero no l'he vist veure cap partit per la tele ni res, i es seguidor dels Boston Red Sox. La familia es procedent de Boston, Massachussets i per aixo son seguidors dels equips d'alla.