Sembla que es ja un realitat, m'he canviat el nom. Ara ja no em dic Albert Suñé Belmonte, com ho acostumava a fer abans, ara el meu nom es Albert Belmonte. El canvi no esta nomes en que s´ha suprimit el meu cognom, sino que també canvia la pronunciació. Abans era /albErt/ i ara es /A:lbert/. Fins i tot a mi em costa pronunciar el meu propi nom. Ademes quan em pregunten pel meu nom, no contesto Albert Belmonte, contesto Albert Belmonte bi i el em ou en ti i. Els americans han decidit que el meu cognom original, Suñé, es en realitat el meu segon nom. Aixo suposa certs canvis en la meva vida, el més important es que ja no soc dels ultims de la llista a clase sino dels primers.
Al final aquest mati no em anat a comprar despres del metge, segeuixo amb les ungles llargues. La bona noticia es que ja he passat la prova física i ja puc jugar. M´han fet pixar en un potet, suposo que per fer un analisis, i moltes probes tontes. La majoria eren coses de reflexos i preguntes d'aquelles que has de contestar sempre que no (tipus "tens asma?", "alguna malaltia?"). Per la tarda li he donat el paper al "coach" i m'ha dit que ja podre jugar el dilluns. Al entrenament he estrenat les botes que em vaig comprar i tambe els pantalons. El dilluns és el meu primer partit, l'espero am il·lusió. Jugo de "mid", que es mitgcampista, o de "wind", que es extrem. L'entrenador m'ha dit que el dilluns jugare de "mid" perquè el millor jugador del equip esta sancionat i no pot jugar, acomulació de targetes. Em sento comode jugant en ambdues posicions, però em sembla que prefereixo jugar d'extrem perquè és menys responsabilitat. No puc jugar d'extrem al partit perquè ja hi ha un esquerrà que hi juga i m'ha dit el Carlos, l'entrenador, que es la seva pocisió. Prefereixo jugar al extrem esquerre que al dret perque puc encarar cap a porteria.
A les hores de classe m'aburreixo força. En algunes perquè és massa fàcil, com algebra 2, fisica, quimica; en altres perque no m'entero, historia d'US; i en altres perque no m'interessa gaire, angles IV. Em sembla que m'hauré de posar a estudiar pel meu compte si vull aprovar la selectivitat. Els temas del llibre son com de 1r d'ESO a 1r de Batxillerat cadascun. Aqui no aprenen una miqueta cada any sobre tot, sino que cada assignatura conté desde lo més basic fins a coses mes complicades. No m'agrada gaire aquest sistema. En la setmana que porto al HS (High School) només he aprés una cosa que no sabia abans, que els sistemes de 3 equacions amb 3 incognites es poden resoldre tambe per substitució i no nomes amb reducció.
Pel que fa a la casa ja casi m'he acostumat. Esta bruta, sí, pero que hi farem. El labavo es el que mes fastig em fa, pero te una ventantge, que no es nota si no apunto be. Pel que fa a la resta, no em molesta gaire, nomes que se´m puguin embrutar les fulles del cole quan faig els deures a la taula.
dijous, 30 de setembre del 2010
dimecres, 29 de setembre del 2010
Estic al equip de Soccer
Ahir vaig anar a entrenar amb l'equip de soccer i avui he anat a veure el partit que han jugat. Jo no he jugat perque em falta anar al metge per la revisio fisica pero han guanyat 7 a 2. Per la tarda he anat a comprar-me les botes, la bossa i roba per entrenar. Encara no m'he pogut comprar el talla ungles perque era tard i havien de comprar el sopar pero anire dema pel mati a comprar tot el que em falta. No anire a primera hora perque haig d'anar al metge i despres a comprar.
Avui ha sigut un dia extrany. Pel mati estava molt abirrit, sobretot a la classe de fisica i historia. A l'hora de dinar estava deprimit perque no tenia ningu amb qui anar, ni tampoc em sentia amb forces de buscar algu, pero de cop tot ha cambiat. M'he trobat amb un que es diu Gerald i que va amb mi a PE. M'ha dit que anes amb ell i m'ha presentat als seus amics. Despres per la tarda he anat a casa d'un del equip abans de que comences el partit. Hem jugat un FIFA 10 i m'ha guanyat 4 a 5 en un Barsa Madrid (2-0; 2-2; 3-2; 3-4; 4-4; 4-5). Al equip es facil entendre's perque casi tots parlen castella, sembla la seleccio de Mexic.
Ahir em vaig fer una ampolla al peu en l'entrenament i avui no he pogut fer PE, espero que dema estigui millor.
Avui ha sigut un dia extrany. Pel mati estava molt abirrit, sobretot a la classe de fisica i historia. A l'hora de dinar estava deprimit perque no tenia ningu amb qui anar, ni tampoc em sentia amb forces de buscar algu, pero de cop tot ha cambiat. M'he trobat amb un que es diu Gerald i que va amb mi a PE. M'ha dit que anes amb ell i m'ha presentat als seus amics. Despres per la tarda he anat a casa d'un del equip abans de que comences el partit. Hem jugat un FIFA 10 i m'ha guanyat 4 a 5 en un Barsa Madrid (2-0; 2-2; 3-2; 3-4; 4-4; 4-5). Al equip es facil entendre's perque casi tots parlen castella, sembla la seleccio de Mexic.
Ahir em vaig fer una ampolla al peu en l'entrenament i avui no he pogut fer PE, espero que dema estigui millor.
dimarts, 28 de setembre del 2010
Canvi de llar
Dimecres passat la Nedra em va dir que havia trobat una nova casa per a mi I que mi traslladaria el dissabte. Dijous per la nit em va dir que en comptes de dissabte marxaria divendres, o sigui, l'endema. No havia tingut la oportunitat d'acomiadar-me dels "amics" que havia fet, els professors i gairebe no tan sols de la propia familia Cioffi. De fet, no vaig poder retornar els llibres del cole no agafar les coses que tenia a la taquilla de Educacio Fisica, en Freddy o va haver de fer per mi. Encara estic a la espera de que m'enviin les bambes i la roba d'esport que tenia a la taquilla, ara no tinc res per fer esport. Tot va anar molt rapid i no vaig tenir temps per mentalitzar-me. Divendres a les 6.50am vaig agafar un tren a Fresno que, despres de 2 hores de viatge, em portaria a Stockton, la ciutat on visc ara.
A la estacio m'esperava la Chrysti i el Ray, els meus nous "pares", que em van portar a casa. La primera impresio de la casa i de la vida que m'esperava va ser bastant dolenta, de fet la segona, la tercera i la quarta tambe ho van ser. La casa estava realment bruta, bruta que feia fastig, hi havia massa gent i tots cridaven. Realment vaig pensar que no estaria aqui mes d'una setmana i demanaria que em canviessin de casa. Fins avui no m'he sentit comode aqui. La casa segueix estant bastant bruta pero ara esta almenys una mica ordenada. La multitud de gent ja no em molesta i ja no criden tant.
Dissabte van muntar una festa d'aniversari per a en Kyle, un dels fills, amb matalas inflable i moltes coses mes. Dilluns vaig inscriure'm al cole. Quan esperava per inscriure'm pensava que era una perdua de temps perque em marxaria aviat. El nou cole esta mes aprop i nomes tinc sis assignatures: fisica, EF, Historia dels EUA, algebra, quimica i angles.
La meva nova familia es d'allo mes complicat i retorsat. La mare (Chrysti McAllister) no esta casada amb el pare (Ray Phillips). Te una filla amb el seu primer marit (Mr. Rojas), la Jessica Rojas. La Jessica(21) esta casada amb el Jose Eduardo Rojas "Eddy", que casualment es diu Rojas tambe no es perque estiguin casats, i te dos fills, la Jasmine(2) i el Jose Eduardo Junior(8m). La Chrysty te quatre fills mes amb el Mr. Lowe, Cody(14), Cory(13), Kyle(12) i una altra que no se com es diu ni quina edat te. Tots ells viuen a la casa amb mi i la Yun, una altra estudiant d'intercanvi de Korea del Sud.
PD: Sento no haver pogut escriure aquests dies pero no deixeu de seguid el blog, a partir d'ara escriure a diari que tinc Wi-Fi.
A la estacio m'esperava la Chrysti i el Ray, els meus nous "pares", que em van portar a casa. La primera impresio de la casa i de la vida que m'esperava va ser bastant dolenta, de fet la segona, la tercera i la quarta tambe ho van ser. La casa estava realment bruta, bruta que feia fastig, hi havia massa gent i tots cridaven. Realment vaig pensar que no estaria aqui mes d'una setmana i demanaria que em canviessin de casa. Fins avui no m'he sentit comode aqui. La casa segueix estant bastant bruta pero ara esta almenys una mica ordenada. La multitud de gent ja no em molesta i ja no criden tant.
Dissabte van muntar una festa d'aniversari per a en Kyle, un dels fills, amb matalas inflable i moltes coses mes. Dilluns vaig inscriure'm al cole. Quan esperava per inscriure'm pensava que era una perdua de temps perque em marxaria aviat. El nou cole esta mes aprop i nomes tinc sis assignatures: fisica, EF, Historia dels EUA, algebra, quimica i angles.
La meva nova familia es d'allo mes complicat i retorsat. La mare (Chrysti McAllister) no esta casada amb el pare (Ray Phillips). Te una filla amb el seu primer marit (Mr. Rojas), la Jessica Rojas. La Jessica(21) esta casada amb el Jose Eduardo Rojas "Eddy", que casualment es diu Rojas tambe no es perque estiguin casats, i te dos fills, la Jasmine(2) i el Jose Eduardo Junior(8m). La Chrysty te quatre fills mes amb el Mr. Lowe, Cody(14), Cory(13), Kyle(12) i una altra que no se com es diu ni quina edat te. Tots ells viuen a la casa amb mi i la Yun, una altra estudiant d'intercanvi de Korea del Sud.
PD: Sento no haver pogut escriure aquests dies pero no deixeu de seguid el blog, a partir d'ara escriure a diari que tinc Wi-Fi.
dimecres, 22 de setembre del 2010
Desconectat
La Nedra ma restringit internet a una hora els diumenges
Els ordinadors del cole tenen restringit lacces a blocs i no mi puc conectar
Estic conectat desde el ipod en un mcdonalds
Sento no haver acabat la última entrada pero es qe la nedra necesitaba lordinador
Al final resulta qe si qe avíen anat a comprar aixi qe segeixo amb les ungles llargues
Tambe necesito coses pro cole
Ja os informaré quan pugui pero qe sapigueu que estic be encara que us trobo a faltar molt
Intentare escriure mes sovint
Els ordinadors del cole tenen restringit lacces a blocs i no mi puc conectar
Estic conectat desde el ipod en un mcdonalds
Sento no haver acabat la última entrada pero es qe la nedra necesitaba lordinador
Al final resulta qe si qe avíen anat a comprar aixi qe segeixo amb les ungles llargues
Tambe necesito coses pro cole
Ja os informaré quan pugui pero qe sapigueu que estic be encara que us trobo a faltar molt
Intentare escriure mes sovint
diumenge, 19 de setembre del 2010
Que tinc?
Esta vivint en una casa que no es la meva em resulta complicat. La sensacio de que no tinc res MEU es bastant desagradable. Ja se que la casa no es meva i que hi estic de convidat, pero m'agradaria tenir un espai que fos "meu". Vull dir algun lloc que fos per que jo el pogues utilitzar com si fos meu. La habitacio on dormo es la habitacio familiar i durant el dia es de tot menys meva. Avui he descobert que tambe se li pot dir "the Nick's room" (la habitacio de'n Nick). Em molesta bastant pensar que lo unic que tinc meu son les meves maletes. L'armari on les guardo tampoc no es per mi, puc deixar-hi les maletes, pero no es, ni molt menys, un lloc on pugui posar-hi la roba i les meves coses. El matalas que utilitzo tampoc el puc considerar meu, perque la primera convidada que ve se'l queda abans que jo. A la habitacio hi ha una nevereta petita on hi guarden els refrescs, jo hi tenia guardades dos ampolletes d'aigua per tenir-me sempre de fresca. Es que a la nevera no n'hi ha mai perque sempre veuen o refresc o "suc" (aigua amb amb polvos de suc de taronja amb vitamines). Ahir la Nedra em va dir que no les podia guardar alla perque aquella nevera es per al Nick i que sentiria que li estan invaint el seu espai. Pobre Nick li estem invaint l'espai (ironia), per dos ampolles d'aigua s'ha de sentir invait. Va dir la Nedra que si se li invaia l'espai al Nick, ell podria dir "Fora tothom de casa MEVA!". Em sembla que esta una mica mimat. No fa res en tot el dia, pero no el res que faig jo a casa (anar al cole, fer els deures, estudiar per als examens, fer els treballs del cole, parar la taula, desparar la taula, posar el rentaplats i buidar el rentaplats), sino un res de res, com a molt es posa algun menjar al microones o a bullir amb aigua, es fa un ou ferrat o fica la carn a la barbacoa.
Avui m'he llevat a les 8.30 de la matinada per anar a l'esglesia, es veu que ha Deu li agrada matinar i no li va be que li fagin pregaries a una altra hora. Despres de desinflar el llit, m'han dit que al fina no anavem a l'esglesia...
Avui m'he llevat a les 8.30 de la matinada per anar a l'esglesia, es veu que ha Deu li agrada matinar i no li va be que li fagin pregaries a una altra hora. Despres de desinflar el llit, m'han dit que al fina no anavem a l'esglesia...
dissabte, 18 de setembre del 2010
Primer dia de cole
AQUESTA ENTRADA ESTA ACTUALITZADA, HE POSAT MES COSES, SEGUIU LLEGINT!
Ahir va ser el meu primer dia de cole, també va ser el millor desde que estic als EE.UU. Hem vaig aixecar molt d'hora, a les 6.30, i em vaig preparar totes les coses per al cole. Hem vaig fer dos entrepans: un de nutela i l'altre de mantega de cacauet. No havia provat la mantega de cacauet abans, pero esta força bona, encara que es una mica seca. L'Orlando i la Nedra em van portar al cole amb cotxe, hi ha mes de mitja hora. Hem van fer pagar la gasolina perque van dir que era un viatge molt llarg i no se que mes que no vaig entendre. No em va agradar gaire la idea pero vaig pagar els $20 que em demanaven sense protestar perque, al cap i a la fi, ells m'acullen a casa seva sense cobrar-me res i aixo de la gasolina es un gasto extra.
Quan vaig arribar al cole vaig anar a la infermeria a que em miressin que el TB test estava be, que ho estava. Despres de que unes senyores molt simpatiques firmessin els papers del TB test i agafessin els papers amb les meves dades vaig anar al edifici principal per inscriurem al cole. Al passadis hi havia tot de trofeus en vitrines dels equips de la escola. Despres d'esperar una bona estona a que aparegues el senyor que m'havia d'inscriure, vam entrar al despatx d'aquell senyor, que suposo que es el director. El despatx era mes aviat la habitacio d'un nen petit obsesionat amb els pirates que la d'un director d'institut. La Nedra i jo vam estar parlant amb el senyor mentre revisava els papers, l'Orlando no va venir, nomes ens va portar en cotxe i va marxar a treballar. Els hi va fer molta gracvia, al senyor i a la Nedra, que no hagues provat abans la "peanut butter". Un cop revisats tots el papers vaig anar al despatx de la "school counselor" per triar les assignatures. Anava vestida amb una samarreta verda amb una bandera pirata com a escut, com tot el personal del centre. Em va dir que no em donarien diploma perque no he fet les mateixes assignatures que demanan als EE.UU, pero que podria participar a la festa de graduacio. Vaig haver d'esperar molta estona a poder triar les assignatures perque no anava be alguna cosa. Mentre esperava la noia em va dir que fes diferents coses. Primer, com que era la hora del pati i ella havia d'estar a fora, em va dir que anes a caminar pel cole. Vaig donar una volta i vaig veure que tota la gent s'agrupava en grups, com a les pelis, el grup de les animadores, el de l'equip de futbo, etc. Vaig intentar trobar el Freddy pero no vaig tenir exit. Despres va manar a una noia que m'ensenyes l'institut. Em va ensenyar tots els edificis i que s'hi feia a cada un. Alla hi ha un edifici per cada materia i cada professor te la seva aula. La noia em va dir que si volia a l'hora de dinar podia anar on es sentava ella amb els seus amics. Despres d'esperar una estona mes vaig conseguir que anes be el que fallava i vaig poguer triar les assignatures. N'havia de triar 7, entre les quals hi havia d'haver 4 que coincidicin els noms amb els de la meva llista. Em va dir que havia de triar angles i economia, que es com US History pero per a grau 12. Vaig triar tambe Fisica, Quimica i Algebra. D'esport em va dir que a grau 11 i 12 es feien peses i m'hi vaig apuntar. Li vaig demanar haviam si tenia alguna assignatura de dibuix tecnic i, despres de buscar una bona estona, em va dir que en tenien una que era per tots els cursos i m'hi vaig apuntar. L'horari es cada dia el mateix, cada dia faig les mateixes assignatures en el mateix ordre, excepte dimecres que es surt abans. Les clases son de 40 minuts i hi ha 5 minuts entre clase i clase. Es fan 2 clases, 15 minuts de pati, 3 clases, 45 minuts de dinar i 2 clases mes.
Un cop triades les assignatures em va donar tres papers amb iguals amb l'horari, un per ensenyar al profe, un per mi i un altre per la Nedra, i va manar a una altra noia que m'ensenyes on estaven les classes. Els edificis octogonals son clases, un es el de mates, l'altre el de ciencies, etc. Un cop havia vist on estaven totes les clases em va acompanyar a la que em tocava en aquell moment, economia, encara que quedaven nomes 5 o 10 minuts. Vaig entrar a la clase i li vaig ensenyar el paper al profe i li vaig dir que era un nou estudiant d'intercanvi. Ell em va dir no se que en angles que no vaig entendre, cosa que va fer molta gracia a la resta de la clase. En aquella clase estava la noia que m´havia acompanyat el primer cop en la visita per l'institut. No me´n recordo del seu nom, no perque tingui mala memoria, que tambe, sino perque no vaig entendre exactament el nom. La clase va ser curta, perque havia arribat tard, pero em va agradar. El profe estava parlant de la competencia entre marques. A pesar de que va ser curta la clase vaig tenir-hi una intervencio i vaig aprendre una cosa. El profe estava parlant de la competencia entre Coca-cola i Pepsi i em va preguntar si Espanya es mes de Coca-cola o de Pepsi. Jo li vaig dir que Coca-cola i llavors ell va preguntar que perque creiem que a Europa era mes famosa la Coca-cola. Jo no en tenia ni idea, pero la noia aquella, la que m´havia acompanyat, si que ho sabia. La resposta era "World War II" (II Guerra Mundial), es veu que Coca-cola va enviar refrescos o alguna cosa durant la guerra. Quan va acaba la clase vaig anar a dinar amb la noia aquella. Vam anar a la cafeteria. Em va dir que s´havia d'anar rapid a posar-se a la cua perque hi havia molta gent. Normal que hi hagues gent, donaven menjar gratis i si no n´agafaves l'havies de pagar a un altre lloc. A la cua vaig coneixer a un amic seu que es diu Alex. Vaig parlar molt amb ell perque sap parlar espanyol, encara que jo sempre li parlava en angles. Es veu que els seus pares son Mexicans (bueno aixo ho he suposat perque no va especificar Mexic, sino que va dir les ciutats i jo vaig suposar que eran de Mexic) pero que ell havia nascut als EE.UU. Vam fer la cua, no massa llarga tenint en compte tota la gent que teniem darrere, i vam arribar a on s'agafa el menjar. Hi han 4 carritos amb diferents linies de menjar. No recordo quines eren perque vaig veure Pizza i ja em va semblar be. El menjar esta envolicat amb plastic en una safata de "porespan". Vaig haver de marcar el meu numero d'identificacio, que tinc apuntat en un full, per poder agafar el menjar. Al cole hi han 2500 persones i qualsevol podria entrar desde fora i agafar menjar gratis. Vaig anar a sentar-me amb l'Alex i la noia. Em van presentar els seus amics dels quals no recordo cap nom mes que un que es diu Javier i una que es diu Elisabeth. No es que sigui un grup de gent dels que son els mes populars al cole pero almenys coneixo a algu ja. Em van explicar que juguen a no ser quin joc d'uns paisos que no vaig entendre res excepte que cada un es un pais. Tambe em van dir que els hi agradava el "Kingdom Hearts" quan una de les noies va treure una PSP. Jo els hi vaig dir que no tenia la PSP, que tenia la PS3 pero a casa. Aixo ho van calificar de /soc/ que es el contrari de "cool". De moment, ser d'Espanya es "cool", que suposo que aquest cool vol dir mes aviat "ah, guai" que no "com mola", pero bueno es el que te ser nou. La noia em va oferir els seus apunts de economia i em va demanar el numero de movil, suposo que era tambe per donar-me el seu, per si necessitava ajuda (no penseu malament: te novio i no es gaire guapa) pero en aquell moment en cara no en tenia (ara ja en tinc, seguiu llegint). Tothom em va demanar l'horari per veure quines clases tenien amb mi. Despres de la hora de dinar em tocava CAD (que es com dibuix tecnic). Un dels nois del grup "cuyo nombre no quiero acordarme" estava en aquella clase tambe. Casualment l'aula esta just al costat del lloc on es senten. Vaig seguir el protocol de entrear el paper al profesor i dir que era un nou estudint d'intercanvi i vaig entrar a la clase. Pel que vaig veure el nivell no era molt alt, hi ha gent de grau 9 fins a 12, i encara estan comensant, pero suposo que si li demano coses mes dificils al profesor, me les donara. Em va preguntar pel meu nivell i em va dir que fes una de les fitxes. Era molt facil, a ma alsada, i al noi del grup que anava amb mi li va semblar que m'havia quedat forsa be i rapid. La clase va acabar molt rapid, nomes 40 minuts, i li vaig ensenyar la fitxa al profe, em va dir que havi der fer una de les linies mes gruixudes pero que estava be. Despres em tocava fisica i a aquell noi tambe li tocava amb mi, aixi que em va esperar per anar junts. L'Alex tambe estava a la clase de fisica, ja m'ho havia dit abans. Despres de seguir el protocol d'introduccio amb el professor vam anar tots a fora. Els alumnes havien d'entregar un projecte, consistia en tirar un ou desde dalt de les grades i que caigues en una creu que hi havia al terra. Ells havien de fer una proteccio per evitar que l'ou es trenques, el que mes s'apropava a la creu, sense que l'ou es trenques, guanyava. Els que mes es van apropar, era en parelles, eren uns que havien posat l'ou en un pot ple de iogurt. El iogurt, al ser liquid, va absorvir l'impacte i com que el pot era dur no va rebotar, a es li van posar un parcaigudes per alleugerar la caiguda. Segones van quedar unes que l'havien posat en una capsa que tenia una forma semblant a la d'una baldufa. Al caure amb la punta l'ou, que estava a d'alt, no es va trencar i no va rebotar. Els que es van fiar dels paracaigudes van ser traicionats pel vent i els que van posar superficies tobes per amortir el cop van veure com, al rebotar, l'ou marxava lluny de la creu. Despres de fisica em pensava que s'havia acabat el cole, pero es veu que hi havia un "rally". Despres de mirar al diccionari i descartar que fos una carrera de cotxes sobre fang o un "peloteo" de tennis vaig deduir que era una reunio. Quan estava dins el gimnas on es feia el rally vaig recordar que havia quedat amb el Freddy despres del cole perque m'acompanyes a la parada del bus. Com que no sabia si el bus era abans o despres del rally vaig anar on haviem quedat a veure si hi era, pero no. Vaig entrar al rally l'ultim i em vaig haver de sentar-me al terra. El rally era com una especiede mitin on s'agrupava tot el cole, separats freshmen (grau 9), sophomors (grau 10), juniors (grau 11) i seniors (grau 12), per donar anims al equip de football. Era una mica "parida", sortien les animadores i ballaven i despres sortien els jugadors de l'equip. En aquell moment m'hagues agradat poder estar al equip de football, era casi com la presentacio dels jugadors del Barsa. Durant el dia vaig poder identificar els jugadors perque tots havien portat posada la samarreta del equip al cole, com a la tele. Despres del rally vaig trobar al Freddi on haviem quedat i vaig anar al bus. El trajecte amb el bus era llarg i, a mes, haviem de canviar de bus a mig camir. El bus era com el dels Simpsons, nomes hi faltava l'Otto. Era groc, amb morro i amb seients marrons. Al cap de una bona estona, en la que em vaig menjar els entrepans, vam arribar a casa.
Per la tarda vam agafar el cotxe per anar a donar una volta. De cami vam anar a buscar a una noia alemana que jo no coneixia, pero els altres si, i que era estudiant d'inercanvi tambe. Ens van deixar al Nick, la Alex, el Freddy, la Julia, que era com es deia la noia alemana, i a mi al cine i van marxar. Volien anar a veure Resident Evil i com que no comensava fins al cap d'una hora vam anar donar una volta pel "centre comercial", no es que no sigui un centre comercial sino que es diferent que els de Catalunya. Vaig veure una botiga on venien mobils i vaig entrar per comprar-me'n un. Vaig agafar el model basic perque amb mobil de targeta no es pot agafar res mes per un preu raonable. El mobil costava $30 i venia amb $10 per trucar, encara que vaig entendre que el dependent em deia $15. Li vaig ficar $15 mes de saldo i un pack de 200 sms que costava $4.99. Despres d'esperar mitja hora, no exagero, a que el dependent actives el movil i li poses el saldo i tot vaig aconseguir el movil. Amb la estona que vam estar esperant per al meu movil ja era l'hora d'anar a veure la peli. La peli estava qualificada de R i has de ser adult per poder comprar una entrada (no es com a Catalunya que les pelis de +18 hi pot entrar tothom). Pel que sembla amb 17 anys ja es suficient per poder-la comprar, aixi que el Freddy, que en te 16, em va demanar que li compres la seva. La noia de la taquilla em va demanar una identificacio per demostrar la meva edad (DNI). Jo li vaig ensenyar el meu DNI pero no li era suficient, es veu que per comprar dos entrades necessites dos documents, aixi que vaig haver de cridar a la Alex perque ensenyes el seu. Va ensenyar el passaport, cosa que em va extranyar, suposo que no tenen DNI i utilitzen nomes el passaport. La entrada em va costar $10.25 i aixo que no era la sesio en 3D que costava $14, la entrada de cine mes cara de la meva vida. Un cop dins em vaig comprar una Coca-cola MITJANA i unes crispetes MITJANES, encara que les hauria d'haver demanat petites perque la bossa era forsa gran i no me les vaig acabar. Em va dir un preu que no vaig entendre i li vaig donar un bitllet de $5 i em vaig quedar esperant el canvi. Ella el va agafar i es va quedar inmovil. Vaig suposar que a lo millor costava mes i li vaig preguntar "How much?". Costava $11.25 la brometa, que car, i a mes les crispetes no eren dolses. La peli no la vaig entendre gaire, perque era en angles, i no em va agradar gaire. L'argument no tenia pinta de ser gaire bo i tampoc no vaig entendre el que deien, les uniques parts que em van agradar van ser en les que mataven als zombis.
Al acabar la peli vam esperar que sortissin la Nedra, l'Orlando i la Payton de la peli en la que estaven i vam anar cap a casa. Al veure que no paraven a deixar a la Julia a casa seva vaig deduir que era que venia a dormir amb nosaltres. I aixi era, no tenen lloc ni per donar-me una habitacio a mi i, a sobre, conviden auna altra. Resulta que si que tenien lloc per la nena, el MEU matalas. La Nedra em va dir que havia de dormir al sofa perque la Julia dormiria al matalas, suposo que el devien posar a la habitacio de la Alex. Pel que em va semblar entendre del que em va dir, resulta que aquell matalas no es tan MEU sino que es veu que l'havia comprat ella, encara que no n'estic segur del que vaig entendre. Vaig suposar que la Julia tambe havia estat probisionalment amb la familia Cioffi abans que jo. Per colmo, com que la habitacio on dormo es la habitacio familiar, abans d'anar a dormir m'haig d'assegurar que no la han d'utilitzar. Com que eren les 12.30 de la nit li vaig preguntar a la Nedra si ja ens en anavem a dormir, per no. Em molesta molt, per no dir que em toca una part del meu cos que esta entre les cames, no poder anar a dormir quan vulgui. El Freddy es va posar a jugar a la XBox i jo estava mort de son. Em vaig quedar adormit sentar al sofa mentre ell jugava. Al final, a les 2.30 de la matinada, va acabar de jugar a la XBox i me'n vaig poder anar a dormir.
Avui m'he llevat i tot el que he fet es escriure el que em va pasar ahir. Ara els Cioffi no hi son, han anat a portar la Julia a casa i a fer uns "recados", m'han dit que m'havia de quedar aqui. De fet no he entes si em deia que m'havia de quedar o que em podia quedar. Tampoc he entes exactament si m'ha dit que anaven a comprar tambe o no perque la Payton s'ha posat a parlar, espero que no perque sino si que m'haure de mossegar les ungles. Tambe necessito unes pinces per depilar-me les celles, ja em fa falta, no se si aixo es pot compartir, jo diria que si. Hauria de comprar una carpeta per posar les fulles del cole i roba per P.E, nomes tinc uns pantalons de xandall i una samarreta d'esport.
Dema em sembla que van a l'esglesia, aixi que espero que deu m'hagafi confessat per haver d'aguantar aquella tortura. Suposo que m'hi faran anar, pero si no m'agrada la setmana que ve li demanare de quedar-me a casa. No se perque Deu va triar el diumenge com a dia sagrat, que no sabia que hi havia football. Els partits son a la 1, aixi que se suposa que a l'esglesia s'hi va al mati i no hi ha problema. Pero si, el problema es que els partits son a la 1 hora local, aixo vol dir a les 10 del mati a California.
Ahir va ser el meu primer dia de cole, també va ser el millor desde que estic als EE.UU. Hem vaig aixecar molt d'hora, a les 6.30, i em vaig preparar totes les coses per al cole. Hem vaig fer dos entrepans: un de nutela i l'altre de mantega de cacauet. No havia provat la mantega de cacauet abans, pero esta força bona, encara que es una mica seca. L'Orlando i la Nedra em van portar al cole amb cotxe, hi ha mes de mitja hora. Hem van fer pagar la gasolina perque van dir que era un viatge molt llarg i no se que mes que no vaig entendre. No em va agradar gaire la idea pero vaig pagar els $20 que em demanaven sense protestar perque, al cap i a la fi, ells m'acullen a casa seva sense cobrar-me res i aixo de la gasolina es un gasto extra.
Quan vaig arribar al cole vaig anar a la infermeria a que em miressin que el TB test estava be, que ho estava. Despres de que unes senyores molt simpatiques firmessin els papers del TB test i agafessin els papers amb les meves dades vaig anar al edifici principal per inscriurem al cole. Al passadis hi havia tot de trofeus en vitrines dels equips de la escola. Despres d'esperar una bona estona a que aparegues el senyor que m'havia d'inscriure, vam entrar al despatx d'aquell senyor, que suposo que es el director. El despatx era mes aviat la habitacio d'un nen petit obsesionat amb els pirates que la d'un director d'institut. La Nedra i jo vam estar parlant amb el senyor mentre revisava els papers, l'Orlando no va venir, nomes ens va portar en cotxe i va marxar a treballar. Els hi va fer molta gracvia, al senyor i a la Nedra, que no hagues provat abans la "peanut butter". Un cop revisats tots el papers vaig anar al despatx de la "school counselor" per triar les assignatures. Anava vestida amb una samarreta verda amb una bandera pirata com a escut, com tot el personal del centre. Em va dir que no em donarien diploma perque no he fet les mateixes assignatures que demanan als EE.UU, pero que podria participar a la festa de graduacio. Vaig haver d'esperar molta estona a poder triar les assignatures perque no anava be alguna cosa. Mentre esperava la noia em va dir que fes diferents coses. Primer, com que era la hora del pati i ella havia d'estar a fora, em va dir que anes a caminar pel cole. Vaig donar una volta i vaig veure que tota la gent s'agrupava en grups, com a les pelis, el grup de les animadores, el de l'equip de futbo, etc. Vaig intentar trobar el Freddy pero no vaig tenir exit. Despres va manar a una noia que m'ensenyes l'institut. Em va ensenyar tots els edificis i que s'hi feia a cada un. Alla hi ha un edifici per cada materia i cada professor te la seva aula. La noia em va dir que si volia a l'hora de dinar podia anar on es sentava ella amb els seus amics. Despres d'esperar una estona mes vaig conseguir que anes be el que fallava i vaig poguer triar les assignatures. N'havia de triar 7, entre les quals hi havia d'haver 4 que coincidicin els noms amb els de la meva llista. Em va dir que havia de triar angles i economia, que es com US History pero per a grau 12. Vaig triar tambe Fisica, Quimica i Algebra. D'esport em va dir que a grau 11 i 12 es feien peses i m'hi vaig apuntar. Li vaig demanar haviam si tenia alguna assignatura de dibuix tecnic i, despres de buscar una bona estona, em va dir que en tenien una que era per tots els cursos i m'hi vaig apuntar. L'horari es cada dia el mateix, cada dia faig les mateixes assignatures en el mateix ordre, excepte dimecres que es surt abans. Les clases son de 40 minuts i hi ha 5 minuts entre clase i clase. Es fan 2 clases, 15 minuts de pati, 3 clases, 45 minuts de dinar i 2 clases mes.
Un cop triades les assignatures em va donar tres papers amb iguals amb l'horari, un per ensenyar al profe, un per mi i un altre per la Nedra, i va manar a una altra noia que m'ensenyes on estaven les classes. Els edificis octogonals son clases, un es el de mates, l'altre el de ciencies, etc. Un cop havia vist on estaven totes les clases em va acompanyar a la que em tocava en aquell moment, economia, encara que quedaven nomes 5 o 10 minuts. Vaig entrar a la clase i li vaig ensenyar el paper al profe i li vaig dir que era un nou estudiant d'intercanvi. Ell em va dir no se que en angles que no vaig entendre, cosa que va fer molta gracia a la resta de la clase. En aquella clase estava la noia que m´havia acompanyat el primer cop en la visita per l'institut. No me´n recordo del seu nom, no perque tingui mala memoria, que tambe, sino perque no vaig entendre exactament el nom. La clase va ser curta, perque havia arribat tard, pero em va agradar. El profe estava parlant de la competencia entre marques. A pesar de que va ser curta la clase vaig tenir-hi una intervencio i vaig aprendre una cosa. El profe estava parlant de la competencia entre Coca-cola i Pepsi i em va preguntar si Espanya es mes de Coca-cola o de Pepsi. Jo li vaig dir que Coca-cola i llavors ell va preguntar que perque creiem que a Europa era mes famosa la Coca-cola. Jo no en tenia ni idea, pero la noia aquella, la que m´havia acompanyat, si que ho sabia. La resposta era "World War II" (II Guerra Mundial), es veu que Coca-cola va enviar refrescos o alguna cosa durant la guerra. Quan va acaba la clase vaig anar a dinar amb la noia aquella. Vam anar a la cafeteria. Em va dir que s´havia d'anar rapid a posar-se a la cua perque hi havia molta gent. Normal que hi hagues gent, donaven menjar gratis i si no n´agafaves l'havies de pagar a un altre lloc. A la cua vaig coneixer a un amic seu que es diu Alex. Vaig parlar molt amb ell perque sap parlar espanyol, encara que jo sempre li parlava en angles. Es veu que els seus pares son Mexicans (bueno aixo ho he suposat perque no va especificar Mexic, sino que va dir les ciutats i jo vaig suposar que eran de Mexic) pero que ell havia nascut als EE.UU. Vam fer la cua, no massa llarga tenint en compte tota la gent que teniem darrere, i vam arribar a on s'agafa el menjar. Hi han 4 carritos amb diferents linies de menjar. No recordo quines eren perque vaig veure Pizza i ja em va semblar be. El menjar esta envolicat amb plastic en una safata de "porespan". Vaig haver de marcar el meu numero d'identificacio, que tinc apuntat en un full, per poder agafar el menjar. Al cole hi han 2500 persones i qualsevol podria entrar desde fora i agafar menjar gratis. Vaig anar a sentar-me amb l'Alex i la noia. Em van presentar els seus amics dels quals no recordo cap nom mes que un que es diu Javier i una que es diu Elisabeth. No es que sigui un grup de gent dels que son els mes populars al cole pero almenys coneixo a algu ja. Em van explicar que juguen a no ser quin joc d'uns paisos que no vaig entendre res excepte que cada un es un pais. Tambe em van dir que els hi agradava el "Kingdom Hearts" quan una de les noies va treure una PSP. Jo els hi vaig dir que no tenia la PSP, que tenia la PS3 pero a casa. Aixo ho van calificar de /soc/ que es el contrari de "cool". De moment, ser d'Espanya es "cool", que suposo que aquest cool vol dir mes aviat "ah, guai" que no "com mola", pero bueno es el que te ser nou. La noia em va oferir els seus apunts de economia i em va demanar el numero de movil, suposo que era tambe per donar-me el seu, per si necessitava ajuda (no penseu malament: te novio i no es gaire guapa) pero en aquell moment en cara no en tenia (ara ja en tinc, seguiu llegint). Tothom em va demanar l'horari per veure quines clases tenien amb mi. Despres de la hora de dinar em tocava CAD (que es com dibuix tecnic). Un dels nois del grup "cuyo nombre no quiero acordarme" estava en aquella clase tambe. Casualment l'aula esta just al costat del lloc on es senten. Vaig seguir el protocol de entrear el paper al profesor i dir que era un nou estudint d'intercanvi i vaig entrar a la clase. Pel que vaig veure el nivell no era molt alt, hi ha gent de grau 9 fins a 12, i encara estan comensant, pero suposo que si li demano coses mes dificils al profesor, me les donara. Em va preguntar pel meu nivell i em va dir que fes una de les fitxes. Era molt facil, a ma alsada, i al noi del grup que anava amb mi li va semblar que m'havia quedat forsa be i rapid. La clase va acabar molt rapid, nomes 40 minuts, i li vaig ensenyar la fitxa al profe, em va dir que havi der fer una de les linies mes gruixudes pero que estava be. Despres em tocava fisica i a aquell noi tambe li tocava amb mi, aixi que em va esperar per anar junts. L'Alex tambe estava a la clase de fisica, ja m'ho havia dit abans. Despres de seguir el protocol d'introduccio amb el professor vam anar tots a fora. Els alumnes havien d'entregar un projecte, consistia en tirar un ou desde dalt de les grades i que caigues en una creu que hi havia al terra. Ells havien de fer una proteccio per evitar que l'ou es trenques, el que mes s'apropava a la creu, sense que l'ou es trenques, guanyava. Els que mes es van apropar, era en parelles, eren uns que havien posat l'ou en un pot ple de iogurt. El iogurt, al ser liquid, va absorvir l'impacte i com que el pot era dur no va rebotar, a es li van posar un parcaigudes per alleugerar la caiguda. Segones van quedar unes que l'havien posat en una capsa que tenia una forma semblant a la d'una baldufa. Al caure amb la punta l'ou, que estava a d'alt, no es va trencar i no va rebotar. Els que es van fiar dels paracaigudes van ser traicionats pel vent i els que van posar superficies tobes per amortir el cop van veure com, al rebotar, l'ou marxava lluny de la creu. Despres de fisica em pensava que s'havia acabat el cole, pero es veu que hi havia un "rally". Despres de mirar al diccionari i descartar que fos una carrera de cotxes sobre fang o un "peloteo" de tennis vaig deduir que era una reunio. Quan estava dins el gimnas on es feia el rally vaig recordar que havia quedat amb el Freddy despres del cole perque m'acompanyes a la parada del bus. Com que no sabia si el bus era abans o despres del rally vaig anar on haviem quedat a veure si hi era, pero no. Vaig entrar al rally l'ultim i em vaig haver de sentar-me al terra. El rally era com una especiede mitin on s'agrupava tot el cole, separats freshmen (grau 9), sophomors (grau 10), juniors (grau 11) i seniors (grau 12), per donar anims al equip de football. Era una mica "parida", sortien les animadores i ballaven i despres sortien els jugadors de l'equip. En aquell moment m'hagues agradat poder estar al equip de football, era casi com la presentacio dels jugadors del Barsa. Durant el dia vaig poder identificar els jugadors perque tots havien portat posada la samarreta del equip al cole, com a la tele. Despres del rally vaig trobar al Freddi on haviem quedat i vaig anar al bus. El trajecte amb el bus era llarg i, a mes, haviem de canviar de bus a mig camir. El bus era com el dels Simpsons, nomes hi faltava l'Otto. Era groc, amb morro i amb seients marrons. Al cap de una bona estona, en la que em vaig menjar els entrepans, vam arribar a casa.
Per la tarda vam agafar el cotxe per anar a donar una volta. De cami vam anar a buscar a una noia alemana que jo no coneixia, pero els altres si, i que era estudiant d'inercanvi tambe. Ens van deixar al Nick, la Alex, el Freddy, la Julia, que era com es deia la noia alemana, i a mi al cine i van marxar. Volien anar a veure Resident Evil i com que no comensava fins al cap d'una hora vam anar donar una volta pel "centre comercial", no es que no sigui un centre comercial sino que es diferent que els de Catalunya. Vaig veure una botiga on venien mobils i vaig entrar per comprar-me'n un. Vaig agafar el model basic perque amb mobil de targeta no es pot agafar res mes per un preu raonable. El mobil costava $30 i venia amb $10 per trucar, encara que vaig entendre que el dependent em deia $15. Li vaig ficar $15 mes de saldo i un pack de 200 sms que costava $4.99. Despres d'esperar mitja hora, no exagero, a que el dependent actives el movil i li poses el saldo i tot vaig aconseguir el movil. Amb la estona que vam estar esperant per al meu movil ja era l'hora d'anar a veure la peli. La peli estava qualificada de R i has de ser adult per poder comprar una entrada (no es com a Catalunya que les pelis de +18 hi pot entrar tothom). Pel que sembla amb 17 anys ja es suficient per poder-la comprar, aixi que el Freddy, que en te 16, em va demanar que li compres la seva. La noia de la taquilla em va demanar una identificacio per demostrar la meva edad (DNI). Jo li vaig ensenyar el meu DNI pero no li era suficient, es veu que per comprar dos entrades necessites dos documents, aixi que vaig haver de cridar a la Alex perque ensenyes el seu. Va ensenyar el passaport, cosa que em va extranyar, suposo que no tenen DNI i utilitzen nomes el passaport. La entrada em va costar $10.25 i aixo que no era la sesio en 3D que costava $14, la entrada de cine mes cara de la meva vida. Un cop dins em vaig comprar una Coca-cola MITJANA i unes crispetes MITJANES, encara que les hauria d'haver demanat petites perque la bossa era forsa gran i no me les vaig acabar. Em va dir un preu que no vaig entendre i li vaig donar un bitllet de $5 i em vaig quedar esperant el canvi. Ella el va agafar i es va quedar inmovil. Vaig suposar que a lo millor costava mes i li vaig preguntar "How much?". Costava $11.25 la brometa, que car, i a mes les crispetes no eren dolses. La peli no la vaig entendre gaire, perque era en angles, i no em va agradar gaire. L'argument no tenia pinta de ser gaire bo i tampoc no vaig entendre el que deien, les uniques parts que em van agradar van ser en les que mataven als zombis.
Al acabar la peli vam esperar que sortissin la Nedra, l'Orlando i la Payton de la peli en la que estaven i vam anar cap a casa. Al veure que no paraven a deixar a la Julia a casa seva vaig deduir que era que venia a dormir amb nosaltres. I aixi era, no tenen lloc ni per donar-me una habitacio a mi i, a sobre, conviden auna altra. Resulta que si que tenien lloc per la nena, el MEU matalas. La Nedra em va dir que havia de dormir al sofa perque la Julia dormiria al matalas, suposo que el devien posar a la habitacio de la Alex. Pel que em va semblar entendre del que em va dir, resulta que aquell matalas no es tan MEU sino que es veu que l'havia comprat ella, encara que no n'estic segur del que vaig entendre. Vaig suposar que la Julia tambe havia estat probisionalment amb la familia Cioffi abans que jo. Per colmo, com que la habitacio on dormo es la habitacio familiar, abans d'anar a dormir m'haig d'assegurar que no la han d'utilitzar. Com que eren les 12.30 de la nit li vaig preguntar a la Nedra si ja ens en anavem a dormir, per no. Em molesta molt, per no dir que em toca una part del meu cos que esta entre les cames, no poder anar a dormir quan vulgui. El Freddy es va posar a jugar a la XBox i jo estava mort de son. Em vaig quedar adormit sentar al sofa mentre ell jugava. Al final, a les 2.30 de la matinada, va acabar de jugar a la XBox i me'n vaig poder anar a dormir.
Avui m'he llevat i tot el que he fet es escriure el que em va pasar ahir. Ara els Cioffi no hi son, han anat a portar la Julia a casa i a fer uns "recados", m'han dit que m'havia de quedar aqui. De fet no he entes si em deia que m'havia de quedar o que em podia quedar. Tampoc he entes exactament si m'ha dit que anaven a comprar tambe o no perque la Payton s'ha posat a parlar, espero que no perque sino si que m'haure de mossegar les ungles. Tambe necessito unes pinces per depilar-me les celles, ja em fa falta, no se si aixo es pot compartir, jo diria que si. Hauria de comprar una carpeta per posar les fulles del cole i roba per P.E, nomes tinc uns pantalons de xandall i una samarreta d'esport.
Dema em sembla que van a l'esglesia, aixi que espero que deu m'hagafi confessat per haver d'aguantar aquella tortura. Suposo que m'hi faran anar, pero si no m'agrada la setmana que ve li demanare de quedar-me a casa. No se perque Deu va triar el diumenge com a dia sagrat, que no sabia que hi havia football. Els partits son a la 1, aixi que se suposa que a l'esglesia s'hi va al mati i no hi ha problema. Pero si, el problema es que els partits son a la 1 hora local, aixo vol dir a les 10 del mati a California.
dijous, 16 de setembre del 2010
El maleit TB test
Al cap d'una setmana d'espera el dimarts, finalment, em vaig anar a fer el TB test. No fa gens de mal, nomes em van punxar i em van posar un liquid dintre de a pell. No es ni com una injeccio perque es per sobre la pell, per tan es com quan agafo una agulla i me la travesso per la pell perque sembli que tinc poders. En principi avui anava a anar al cole, pero no se perque no hi he anat. La Nedra m'ha dit que anire dema i le infermera del cole comprovara el TB test. Tinc ganes ja de comensar, encara que se que despres l'odiare. Estic una mica nervios pel meu primer dia, espero que tot surti be. Em vull apuntar a alguna extraescolar, pero no se a quina. En principi volia fer football pero m'ha dit el Freddy que tothom hi vol entrar i que es molt dificil conseguir plasa. He decidit que amb lo tard que vaig no tinc cap opcio, encara que en els equips de football hi ha casi 50 persones. Juguen 11 en atac i 11 en defensa (els que ataquen no son els mateixos que defensen), mes suplents i jugadors per equips especials. Segurament intentare entrar al equip de soccer que potser tinc mes opcions, a mes, el Freddy esta en l'equip.
Ahir vaig tenir una petita depresio emocional, trobo a faltar coses de casa. Estic tot el dia que no se que fer, ni tinc un lloc on anar. No tinc internet al meu ordinador i no puc conectar-me tant sobint com m'agradaria. L'ordinador de la Nedra, que es el que te internet, sempre esta ocupat. Durant el dia el te la Nedra per treballar i per la nit sempre hi ha algu. A mes, haig de demanar-li permis, i aixo a mi no m'agrada gaire. M'agradaria poder disposar d'un ordinador i una bona linea ADSL quan volgues. Jo que pensava que als EE.UU tindria una conexio mes rapida que a casa. Si comparo aquesta linea amb la de casa es com compara a algu caminant amb algu que va amb cotxe, i sense transit.
Porto dos dies que nomes he menjat espaguetis, tortitas i galetes. No es que no hagi menjat graire, que tampoc m'heatipat, si no que he menja el mateix dos dies. Es com el dia de la marmota, cada dia el mateix. Les tortites amb sirope estan delicioses, encara que son dolcissimes. Ahir l'Orlando en va fer per sopar i aquest mati les ha fet la Alex per esmorsar. Les galetes estaven delicioses, l'Orlando es molt bon cuiner.
El Nick s'ha posat la samarreta del Barsa que li vaig portar un parell de cops ja. Avui la Nedra m'ha dit que es /ausom/ que em sembla que no se el que significa del tot, pero te una connotacio positiva, sens dubte.
Avui es el meu ultim dia de vacances pro no em fa especialment pena perque a casa m'abureixo moltissim. Normalment, l'ultim dia de vacances em lamento de que s'acabin pero aquest cop no, unes vacances diferents. Tambe han sigut mes llargues que de costum. Aqui no paro de veure pelicules, en angles, en veig una o dues cada dia. Em fa una mica de mal el cap de sentir parlar en angles nomes. Es com si estigues tot el dia a la classe d'angles, VULL SORTIR AL PATI. M'agrada molt veure pelicules i hi ha trossos que els entenc, pero no m'acabo d'enterar del tot de la trama. Hi ha algunes que em resulten mes facils que altres.
L'altre dia la porta del armari on guardo les maletes es va despenjar. Es una porta corredera i la meva maleta i cap molt justa. Jo la tenia tancada de tal manera que hi cabia, pero algu la va tancar al reves i quan la vaig obrir es va despenjar. Jo amb cuidado la vaig tornar a posar estable perque no es notes. Despres la va obrir el Nick i se li va despenjar. Em sentia culpable, encara que no era culpa meva que s'hagues trencat, bueno, no del tot. Ara la porta ja esta arreglada i tinc la roba neta. La roba que m'han rentat ja no fa olor a casa, fa olor al suavitzat que utilitzen aqui. Se'm va tacar una samarreta de tomaquet i amb la rentadora no ha marxat la taca. Ara en tinc dos de tacades de tomaquet, haure de treure-li la taca a ma. Es el problema de no saber menjar espaguetis i posar-hi salsa de tomaquet. Les meves ungles seguiexen llargues. El diumenge espero que anem a comprar, necessito talla-ungles, pinces de depilar i cleenex. Ahir tenia mocs, pero vaig decidir aguantar sense prendre res perque nomes tinc 10 couldines per tot un any, haig d'estalviar.
Ahir vaig tenir una petita depresio emocional, trobo a faltar coses de casa. Estic tot el dia que no se que fer, ni tinc un lloc on anar. No tinc internet al meu ordinador i no puc conectar-me tant sobint com m'agradaria. L'ordinador de la Nedra, que es el que te internet, sempre esta ocupat. Durant el dia el te la Nedra per treballar i per la nit sempre hi ha algu. A mes, haig de demanar-li permis, i aixo a mi no m'agrada gaire. M'agradaria poder disposar d'un ordinador i una bona linea ADSL quan volgues. Jo que pensava que als EE.UU tindria una conexio mes rapida que a casa. Si comparo aquesta linea amb la de casa es com compara a algu caminant amb algu que va amb cotxe, i sense transit.
Porto dos dies que nomes he menjat espaguetis, tortitas i galetes. No es que no hagi menjat graire, que tampoc m'heatipat, si no que he menja el mateix dos dies. Es com el dia de la marmota, cada dia el mateix. Les tortites amb sirope estan delicioses, encara que son dolcissimes. Ahir l'Orlando en va fer per sopar i aquest mati les ha fet la Alex per esmorsar. Les galetes estaven delicioses, l'Orlando es molt bon cuiner.
El Nick s'ha posat la samarreta del Barsa que li vaig portar un parell de cops ja. Avui la Nedra m'ha dit que es /ausom/ que em sembla que no se el que significa del tot, pero te una connotacio positiva, sens dubte.
Avui es el meu ultim dia de vacances pro no em fa especialment pena perque a casa m'abureixo moltissim. Normalment, l'ultim dia de vacances em lamento de que s'acabin pero aquest cop no, unes vacances diferents. Tambe han sigut mes llargues que de costum. Aqui no paro de veure pelicules, en angles, en veig una o dues cada dia. Em fa una mica de mal el cap de sentir parlar en angles nomes. Es com si estigues tot el dia a la classe d'angles, VULL SORTIR AL PATI. M'agrada molt veure pelicules i hi ha trossos que els entenc, pero no m'acabo d'enterar del tot de la trama. Hi ha algunes que em resulten mes facils que altres.
L'altre dia la porta del armari on guardo les maletes es va despenjar. Es una porta corredera i la meva maleta i cap molt justa. Jo la tenia tancada de tal manera que hi cabia, pero algu la va tancar al reves i quan la vaig obrir es va despenjar. Jo amb cuidado la vaig tornar a posar estable perque no es notes. Despres la va obrir el Nick i se li va despenjar. Em sentia culpable, encara que no era culpa meva que s'hagues trencat, bueno, no del tot. Ara la porta ja esta arreglada i tinc la roba neta. La roba que m'han rentat ja no fa olor a casa, fa olor al suavitzat que utilitzen aqui. Se'm va tacar una samarreta de tomaquet i amb la rentadora no ha marxat la taca. Ara en tinc dos de tacades de tomaquet, haure de treure-li la taca a ma. Es el problema de no saber menjar espaguetis i posar-hi salsa de tomaquet. Les meves ungles seguiexen llargues. El diumenge espero que anem a comprar, necessito talla-ungles, pinces de depilar i cleenex. Ahir tenia mocs, pero vaig decidir aguantar sense prendre res perque nomes tinc 10 couldines per tot un any, haig d'estalviar.
dilluns, 13 de setembre del 2010
La desertica California
Aquest mati la Nedra m'ha dit que havia d'anar a donar una volta per la zona. M'he equipat degudament per la ocasio: un mapa fet per la Nedra, una raqueta de tennis, una ampolla d'aigua i la camara de fotos. El mapa era de parvulari, un quadrat que indicava que gires a la dreta quan sortis de casa, despres 4 cops a l'esquerra i finalment un altre cop a la dreta per arribar a casa. La raqueta era per espantar els gossos que em volguessin atacar, m'ha dit la Nedra que no surti mai sense algun "Stick" per protegir-me. La caminata ha estat esgotadora, no perque fos llarga sino perque el sol era aterrador. El paissatge es molt arid i la unica vegetacio que hi ha son uns arbres aillats i unes mates de herba ocres. El sol picava molt i les sombres les podia contar amb els dits d'una ma, i me'n sobraven sis. Realment es com un desert.
Pel que fa a la resta del dia, ha sigut un altre dia aburrit. Tot el que he fet ha sigut jugar a la XBox; saltar al trampoli, sense lesionarme; pasar les fotos al ordinador; llegir uns folletos d'AYUSA que em va donar la Nedra i estudiar Chemistry.
Lo de les ungles hem comensa a preocupar, nomes van a comprar els caps de setmana i no se si al super en trobare. Haure d'agafar el vici de menjar-me-les. Sobre el TB test continuo sense saber-ne resi estic cada cop mes enfadat. Hem deprimeix molt estar tot el dia a casa sense tenir cap lloc on anar mes que al desert que hi ha a fora. Trobo molt a faltar els amics, aqui no en tinc cap encara i en necessito.
Pel que fa a la resta del dia, ha sigut un altre dia aburrit. Tot el que he fet ha sigut jugar a la XBox; saltar al trampoli, sense lesionarme; pasar les fotos al ordinador; llegir uns folletos d'AYUSA que em va donar la Nedra i estudiar Chemistry.
Lo de les ungles hem comensa a preocupar, nomes van a comprar els caps de setmana i no se si al super en trobare. Haure d'agafar el vici de menjar-me-les. Sobre el TB test continuo sense saber-ne resi estic cada cop mes enfadat. Hem deprimeix molt estar tot el dia a casa sense tenir cap lloc on anar mes que al desert que hi ha a fora. Trobo molt a faltar els amics, aqui no en tinc cap encara i en necessito.
diumenge, 12 de setembre del 2010
Football-adicte
Avui era diumenge, i els diumenges als EE.UU es fan, principalment, dos coses: anar a l'esglesia i veure el football. Com que avui la familia no ha anat a l'esglesia com cada diumenge, pel que m'han dit, he decidit seguir l'altre costum america dels diumenges. Quan m'he llevat la primera tanda de partits acabava de comensar. Nou partits que he pogut seguir per un canal que es diu NFL Red Zone, que es com el "Minuto y Resultado" de La Sexta pero amb imatges dels partits. Com que feien nou partits alhora, sempre veia bones jugades o quan un equip entrava a la Red Zone (es la zona compresa entre les 20 yardas i la zona d'anotacio). Un dels partits era el Cincinatti Bengals vs New England Patriots, i l'Orlando n'estava particularment pendent. Al final han guanyat els Patriots per molta diferencia. Jo estava pendent del partit Houston Texans vs Indianapolis Colts ja que els Colts son el meu equip preferit. Malauradament no ha pogut ser i el Texans han guanyat per segon cop en tota la historia als Colts. Quan ha acabat aquesta tanda de 9 partits acabava de comensar una altra de 3 partits mes. Despres d'aquests partits encara n'han fet un alte, que jo no he vist. Dema en fan dos mes i a lo millor els miro.
Els diumenges, pel que he pogut comprova, lafamilia cuina. Avui han fet pa amb formatge per sobre, pastis de formatge i pizza. Jo he volgut ajudar i, despres de rondar un rato per la cuina intentat trobar algo en que ajudar, he ajudat a l'Orlando a cuinar la pizza i el pa.
Ara ja estic gairebe acostumat del tot als horaris, menjars i a la casa. La unica cosa que em falta es una habitacio. Mai tinc cap lloc on anar quan no se que fer, molts cops m'agradaria anar a estirar-me al meu llit pero no puc. A vegades em sento una mica com un convidat que esta a la casa per un parell de dies. Tots tenen la seva habitacio, el seu lloc on anar quan no saben que fer. Jo quan no se que fer vaig al menjador i miro la tele, un canal en angles que no entenc, ni m'interesa, el que diuen. A vegades, demano per cambiar de canal, si veig que ningu la esta mirant, i la Nedra em diu "Si, gracies per preguntar". Pero llavors la Payton deixa el que esta fent, m'agafa el mando de les mans i em diu "No canviis, encara la estic mirant". Se que es una nena petita pero crec que esta boja. A vegades te comportaments molt anormals, es posa a cridar o s'enfada excesivament, i la Alex o la Nedra diuen "Deixa-la, esta boja". No se si ho diuen en sentit figurat o es que realment te un problema, cada cop en tinc mes dubtes.
Tinc certes preocupacions ara mateix. Primera, com em tallare les ungles. No se si el talla-ungles es algo que es comparteixi o me'n haig de comprar un. He buscat pels calaixos del labavo pero no n'he trobat cap, potser es al labavo de dalt, tampoc les tinc llargues encara. Segon, quan anire a fer-me el maleit TB test. Avui no se n'ha parlat, i m'agradaria poder anar al cole quan abans millor. M'agradaria apuntar-me a fer algun esport i com tardi molt en anar-ho tots els equips estaran complerts. Haig de fer algo d'exercici perque no vull engordar, ja he recuperat la meitat del pes que vaig perdre els primers dies. Tambe em preocupa un gra que tinc al nas. No se si es un gra, una picada de mosquit o alergia de rascar-me. El cas es que esta per la part de dins del nas i, a vergades, resulta una mica incomode. Al principi pensava que era alergia de mocar-me o algo, pero ara mateix no n'estic segur. El mal que em vaig fer a l'esquena amb el trampoli ha disminuit, pero tambe em fa mal el coll i ell molt incomode. Tot el dia vaig fent coses rares amb el coll perque em fa mal i no se que fer.
Els diumenges, pel que he pogut comprova, lafamilia cuina. Avui han fet pa amb formatge per sobre, pastis de formatge i pizza. Jo he volgut ajudar i, despres de rondar un rato per la cuina intentat trobar algo en que ajudar, he ajudat a l'Orlando a cuinar la pizza i el pa.
Ara ja estic gairebe acostumat del tot als horaris, menjars i a la casa. La unica cosa que em falta es una habitacio. Mai tinc cap lloc on anar quan no se que fer, molts cops m'agradaria anar a estirar-me al meu llit pero no puc. A vegades em sento una mica com un convidat que esta a la casa per un parell de dies. Tots tenen la seva habitacio, el seu lloc on anar quan no saben que fer. Jo quan no se que fer vaig al menjador i miro la tele, un canal en angles que no entenc, ni m'interesa, el que diuen. A vegades, demano per cambiar de canal, si veig que ningu la esta mirant, i la Nedra em diu "Si, gracies per preguntar". Pero llavors la Payton deixa el que esta fent, m'agafa el mando de les mans i em diu "No canviis, encara la estic mirant". Se que es una nena petita pero crec que esta boja. A vegades te comportaments molt anormals, es posa a cridar o s'enfada excesivament, i la Alex o la Nedra diuen "Deixa-la, esta boja". No se si ho diuen en sentit figurat o es que realment te un problema, cada cop en tinc mes dubtes.
Tinc certes preocupacions ara mateix. Primera, com em tallare les ungles. No se si el talla-ungles es algo que es comparteixi o me'n haig de comprar un. He buscat pels calaixos del labavo pero no n'he trobat cap, potser es al labavo de dalt, tampoc les tinc llargues encara. Segon, quan anire a fer-me el maleit TB test. Avui no se n'ha parlat, i m'agradaria poder anar al cole quan abans millor. M'agradaria apuntar-me a fer algun esport i com tardi molt en anar-ho tots els equips estaran complerts. Haig de fer algo d'exercici perque no vull engordar, ja he recuperat la meitat del pes que vaig perdre els primers dies. Tambe em preocupa un gra que tinc al nas. No se si es un gra, una picada de mosquit o alergia de rascar-me. El cas es que esta per la part de dins del nas i, a vergades, resulta una mica incomode. Al principi pensava que era alergia de mocar-me o algo, pero ara mateix no n'estic segur. El mal que em vaig fer a l'esquena amb el trampoli ha disminuit, pero tambe em fa mal el coll i ell molt incomode. Tot el dia vaig fent coses rares amb el coll perque em fa mal i no se que fer.
dissabte, 11 de setembre del 2010
V.O.
Aqui cada dia veig pelicules. La majoria del dialeg no l'entenc, pero vaig seguint l'argument amb dedicacio i imaginacio. Aqui les pelicules no son doblades, son en V.O., es a dir en versio original. Teoricament es millor veure-la en V.O., pero jo, personalment i de moment, prefereixo veure-les en castella/catala i entendre el que diuen.
Avui he tornat ha veure "The hurt locker" perque la Nedra i l'Orlando no la van veure ahir. Aquest cop no m'he quedat adormit com ahir, pero no li he trobat cap atractiu a la pelicula. He decidit que la tornare a veure en castella a veure si l'entenc. Tambe he vist "The ghost rider", que a l'havia vista, i aquesta si que m'ha agradat. Com que no era el primer cop que la veia m'ha estat mes facil entendre el que deien i en la majoria de moments clau he pogut seguir el dialeg. Poc a poc vaig millorant, el parlar el porto forsa be, nomes hem costa saber dir el nom de certes coses, pero el que mes em costa es entendre el que diuen els altres. Tants "listenings" que ens posava el Robert a les clases d'angles i no serveixen per res, hi estic totalment en contra. Es una mica molest sentir que em parlen o diuen coses i no entendre-les, espero millorar rapid. Estic vivent un fenomen realment extrany, i es que, a vegades, sento algu parlar en angles i entenc el que diu pero no se traduir-ho, no se com dir-ho en catala. Tambe em pasa, i aixo ja no es tant extrany, que quan em parlen no entenc tot el que em diuen, pero consegueixo quedar-me amb les paraules clau i saber el significar aproximat del que em volen dir.
Avui no he saltat al matalas en tot el dia. L'altre dia em vaig fer molt mal a l'esquena mentre saltava i ara li he agafat una mica de por. Estava saltant molt alt i vaig provar de caure sentat i, al rebotar, posar-me un altre cop de peu. No em va seblar algo perillos, pero com que saltava molt alt, al caure l'esquena em va fer CRACK. De fet encara em fa mal, haure d'anar amb mes cuidado.
Em semblava que m'estava adaptant als apats, pero avui ha sigut d'allo mes extrany. Al llevar-me, com que no hi havia pastis i no volia menjar mes cereals, m'he menjat un platan. A mig mati, vull dir a la 1, tenia gana pero no hi havien barrites de pernil dols i formatge, aixi que he decidit esperar haviam si feien algo per dinar. Resulta que no han arribat d'alla on hagin anat, que encara no ho se, fins a les 4 o 5 de la tarda. Llavors he vist que potser ells ja havien dinat i jo portava tot el dia sense haver menjat res mes que un platan. M'he fet una truita amb pernil america i despres he menjat pizza que havien portat. Per sopar, a les 7 de la tarda, si que han preparat algo.
Avui he tornat ha veure "The hurt locker" perque la Nedra i l'Orlando no la van veure ahir. Aquest cop no m'he quedat adormit com ahir, pero no li he trobat cap atractiu a la pelicula. He decidit que la tornare a veure en castella a veure si l'entenc. Tambe he vist "The ghost rider", que a l'havia vista, i aquesta si que m'ha agradat. Com que no era el primer cop que la veia m'ha estat mes facil entendre el que deien i en la majoria de moments clau he pogut seguir el dialeg. Poc a poc vaig millorant, el parlar el porto forsa be, nomes hem costa saber dir el nom de certes coses, pero el que mes em costa es entendre el que diuen els altres. Tants "listenings" que ens posava el Robert a les clases d'angles i no serveixen per res, hi estic totalment en contra. Es una mica molest sentir que em parlen o diuen coses i no entendre-les, espero millorar rapid. Estic vivent un fenomen realment extrany, i es que, a vegades, sento algu parlar en angles i entenc el que diu pero no se traduir-ho, no se com dir-ho en catala. Tambe em pasa, i aixo ja no es tant extrany, que quan em parlen no entenc tot el que em diuen, pero consegueixo quedar-me amb les paraules clau i saber el significar aproximat del que em volen dir.
Avui no he saltat al matalas en tot el dia. L'altre dia em vaig fer molt mal a l'esquena mentre saltava i ara li he agafat una mica de por. Estava saltant molt alt i vaig provar de caure sentat i, al rebotar, posar-me un altre cop de peu. No em va seblar algo perillos, pero com que saltava molt alt, al caure l'esquena em va fer CRACK. De fet encara em fa mal, haure d'anar amb mes cuidado.
Em semblava que m'estava adaptant als apats, pero avui ha sigut d'allo mes extrany. Al llevar-me, com que no hi havia pastis i no volia menjar mes cereals, m'he menjat un platan. A mig mati, vull dir a la 1, tenia gana pero no hi havien barrites de pernil dols i formatge, aixi que he decidit esperar haviam si feien algo per dinar. Resulta que no han arribat d'alla on hagin anat, que encara no ho se, fins a les 4 o 5 de la tarda. Llavors he vist que potser ells ja havien dinat i jo portava tot el dia sense haver menjat res mes que un platan. M'he fet una truita amb pernil america i despres he menjat pizza que havien portat. Per sopar, a les 7 de la tarda, si que han preparat algo.
Nine eleven
Avui aqui es nine eleven, o el que es el mateix, 11 de septembre. Aixo vol dir que fa 9 anys del atemptat de les torres bessones i que es la diada de Catalunya. Encara no n'he sentit a parlar d'aquest tema avui, pero en fi segur que algo d'especial faran a la tele o alguna cosa es comentara a casa, i sino ja ho fare jo.
El TB test es retrassa, es dificil trobar una hora perque no nomes es un dia si no que s'ha de tornar al cap de dos dies. Per anar-hi m'hi ha de portar l'Orlando amb cotxe, pero el problema es que treballa i no m'hi pot portar a qualsevol hora. De moment el tema cole esta aturat, no tinc data per comensar. Ara ja m'he acostumat a la vida aqui, el problema es m'aborreixo molt, les vacances sino son de veritat no molen. Estic tot el dia sense fer res divertit: un rato estudio, salto al trampoli, miro la tele, jugo a la XBox...
La meva situacio aqui es realment la meteixa que quan estava a casa. Han de trobar una altra familia perque aquesta es provisional, es evident que no puc dormir un any sencer en un matalas inflable. La Nedra m'ha dit que em va portar a casa seva perque seria millor que estigues aqui que a Catalunya, d'aquesta manera almenys aprenc angles. M'ha dit que realment soc aforntunat perque hi ha molts nens que no se'ls hi troba familia i s'han d'esperar un any. El cas es que el tema del matalas inflable no es un inconvenient en quant a comoditat, vull dir a l'hora de dormir, si no en altres aspectes. Es una mica pesat haver-lo de montar i desmontar cada dia, i a mes, la habitacio es la habitacio familiat i, per tant, m'haig d'assegurar que han acabat d'utilitzar-la abans de posar-me a dormir. Es una mica moest perque a vegades, si tinc son i volen veure un pelicula o algo, no me'n puc anar a dormir. Abans d'ahir, vaig tenir un petit conflicte amb la Nedra sobre aquest tema, no va ser una discusio ni una bronca, simplement em va dir que me'n assegures perque a vegades el Nick es queda despert fins tard i si jo i en Freddy ens anem a dormir d'hora no te enlloc on anar. Realment te rao, tambe es dificil per a ell, pero en fi, no fa res en tot el dia que mes vol.
A part, tinc un altre problema, la/el son. No se si es que encara tinc jet lag o que. En una setmana se m'hauria d'haver passat ja. Tinc una teoria per explicar aquest fenomen, "La Teoria dels llits dels Sims". Aixo vol dir que al dormir en un matalas inflable, que deu tenir "Suenyo: 3", necessito dormir mes que si dormis al meu llit que te "Suenyo: 8". Realment aquest fenomen reafirma la meva teoria. Cada dia a les 10pm ja estic cansat i em llevo a les 10 o les 11am, dormint tanta estona no m'hauria de sentir cansat.
Ahir va ser un dia realment aborrit, cap alla a les 5pm em vaig arribar a deprimir. No tenia res que fer ni res amb que distreure'm, ni tan sols tenia deures, perque no vaig al cole, ni la sensacio de que comensa el cap de setmana. Despres, pero, em vaig animar mes perque vam anar a donar una volta amb la familia. Vam anar al cine, pero la peli que volien veure, "Resident Evil" que pronunciat en angles es molt gracios, acabava de comensar i no en feien una altra fins al cap de dues hores. Llavors vam anar a un fira mot rara, hi havia musica, cavalls i coses del oeste. Vam estar-hi poca estona i vam marxar. Sortint d'alla ens van portar al camp de football. Ens van deixar alla a en Freddi, en Nick i a mi i van marxar. El camp era un camp de Highschool, pero no exagero si dic que no li tenia res a envejar al camp de Cornella-El Prat. Tenia grades per les dos bandes, 50 cheer-leaders decada equip, un videomarcador espectacular i speaker. El videomarcador mostrava el resultat, el down, les yardes que faltaven per 1st & 10, qui tenia la pilota, els temps morts restants i, a mes, tenia animacions del tipus aplaudiments o TOUCHDOWN. L'speaker comentava cada jugada, deia fins i tot el nom del jugador que feia la jugada, les yardes que abansava i el down. Vam estar mirant uns vint minuts el partit a la grada fins que vam anar amb uns amics, mes ben dit amigues, del Nick que habien quedat alla. Vam estar parlant un rato, jo al principi no entenia res, pero poc a poc vaig anar captant algunes coses del que deien. Em va impactar molt que aqui la gent per saludar-se no es dona dos petons sino que es donen una abrazada. Pel que em va dir el Freddi, a Alemanya tambe es tipic lo de l'abrazada. Van trobar-ho molt extrany quan els hi vaig explicar lo dels dos petons. Despres ens van venir a buscar i vam tornar cap a casa. De cami vam parar a un "Jack in the Box" i vaig poder comprovar el que m'havien dit sobre que era com el McDonald's pero millor. Van tardar molt les hamburgueses perque es veu que les fan al moment pero estaven delicioses. He decidit que obrire un grup al Facebook que es dira "Yo tambien quiero que cambien todos los McDonald's por Jack in the Box". Adoro el fast food america. Quan vam arribar a casa estava realment cansat i vaig preguntar si ens en anavem a dormir ja, em vaig aseegurar de que no anessin a utilitzar la habitacio mes abans de posar-me a dormir. Pero resulta que no, que anaven a veure una pelicula. La idea em va agrada molt, pero quan portavem una hora de pelicula em vaig comensar a quedar adormit. La pelicula es deia "The hurt locker", un titol que no he conseguit traduir, i no tenia gaire pinta de ser bona. Era de guerra, pero el tros que vaig veure no em va entussiasmar. Potser era perque al ser un drama hauria estat important entendre el dialegs. Entre tot plegat em vaig anar a dormir a les 2.
Aquest mati em sembla que m'he llevat amb mal peu, perque en el rato que porto despert, ja m'han sorgit dos contratemps. Per comensar, m'he dutxat i m'he adonat que no havia agafat la roba, aixi que m'he hagut de tornar a posar el pijama i canviarme a la "familiy room", que es on dormo. Per acabar, quan anava a descordar el boto dels pantalons, el fil que lliga els pantalons i el boto ha cedit i s'ha trencat. No m'he pogut posar aquells pantalons i he agut d'utilitzar els mateixos que fa ja 4 dies.
Avui encara no he vist a ningu de la familia. Nomes he vist a en Freddi, els altres no se on son. Li he preguntat on era la resta de la gent, pero no he entes la seva resposta, aixi que no se on estan tots.
El tema d'esports a EE.UU es ben diferent que a Europa. Aqui a ningu li importa que el FCB hagi perdut contra el Hercule, i a mi tampoc. De fet al futbl no li diuen ni futbol, sino soccer, i no saben el que es l'handbol. Ahir en Freddi li estava intentant explicar a la Alex que era l'handbol, i no ho entenia. Al final ho va entendre: waterpolo sobre terra. Aqui es segueix el footbal, el beisbol, el basquet i el hockey gel. A l'Orlando li agrada el football, que aqui es tant popular com el soccer a Europa, i es seguidor dels New England Patriots. Al Nick em sembla que li agrada el beisbol, pero no l'he vist veure cap partit per la tele ni res, i es seguidor dels Boston Red Sox. La familia es procedent de Boston, Massachussets i per aixo son seguidors dels equips d'alla.
El TB test es retrassa, es dificil trobar una hora perque no nomes es un dia si no que s'ha de tornar al cap de dos dies. Per anar-hi m'hi ha de portar l'Orlando amb cotxe, pero el problema es que treballa i no m'hi pot portar a qualsevol hora. De moment el tema cole esta aturat, no tinc data per comensar. Ara ja m'he acostumat a la vida aqui, el problema es m'aborreixo molt, les vacances sino son de veritat no molen. Estic tot el dia sense fer res divertit: un rato estudio, salto al trampoli, miro la tele, jugo a la XBox...
La meva situacio aqui es realment la meteixa que quan estava a casa. Han de trobar una altra familia perque aquesta es provisional, es evident que no puc dormir un any sencer en un matalas inflable. La Nedra m'ha dit que em va portar a casa seva perque seria millor que estigues aqui que a Catalunya, d'aquesta manera almenys aprenc angles. M'ha dit que realment soc aforntunat perque hi ha molts nens que no se'ls hi troba familia i s'han d'esperar un any. El cas es que el tema del matalas inflable no es un inconvenient en quant a comoditat, vull dir a l'hora de dormir, si no en altres aspectes. Es una mica pesat haver-lo de montar i desmontar cada dia, i a mes, la habitacio es la habitacio familiat i, per tant, m'haig d'assegurar que han acabat d'utilitzar-la abans de posar-me a dormir. Es una mica moest perque a vegades, si tinc son i volen veure un pelicula o algo, no me'n puc anar a dormir. Abans d'ahir, vaig tenir un petit conflicte amb la Nedra sobre aquest tema, no va ser una discusio ni una bronca, simplement em va dir que me'n assegures perque a vegades el Nick es queda despert fins tard i si jo i en Freddy ens anem a dormir d'hora no te enlloc on anar. Realment te rao, tambe es dificil per a ell, pero en fi, no fa res en tot el dia que mes vol.
A part, tinc un altre problema, la/el son. No se si es que encara tinc jet lag o que. En una setmana se m'hauria d'haver passat ja. Tinc una teoria per explicar aquest fenomen, "La Teoria dels llits dels Sims". Aixo vol dir que al dormir en un matalas inflable, que deu tenir "Suenyo: 3", necessito dormir mes que si dormis al meu llit que te "Suenyo: 8". Realment aquest fenomen reafirma la meva teoria. Cada dia a les 10pm ja estic cansat i em llevo a les 10 o les 11am, dormint tanta estona no m'hauria de sentir cansat.
Ahir va ser un dia realment aborrit, cap alla a les 5pm em vaig arribar a deprimir. No tenia res que fer ni res amb que distreure'm, ni tan sols tenia deures, perque no vaig al cole, ni la sensacio de que comensa el cap de setmana. Despres, pero, em vaig animar mes perque vam anar a donar una volta amb la familia. Vam anar al cine, pero la peli que volien veure, "Resident Evil" que pronunciat en angles es molt gracios, acabava de comensar i no en feien una altra fins al cap de dues hores. Llavors vam anar a un fira mot rara, hi havia musica, cavalls i coses del oeste. Vam estar-hi poca estona i vam marxar. Sortint d'alla ens van portar al camp de football. Ens van deixar alla a en Freddi, en Nick i a mi i van marxar. El camp era un camp de Highschool, pero no exagero si dic que no li tenia res a envejar al camp de Cornella-El Prat. Tenia grades per les dos bandes, 50 cheer-leaders decada equip, un videomarcador espectacular i speaker. El videomarcador mostrava el resultat, el down, les yardes que faltaven per 1st & 10, qui tenia la pilota, els temps morts restants i, a mes, tenia animacions del tipus aplaudiments o TOUCHDOWN. L'speaker comentava cada jugada, deia fins i tot el nom del jugador que feia la jugada, les yardes que abansava i el down. Vam estar mirant uns vint minuts el partit a la grada fins que vam anar amb uns amics, mes ben dit amigues, del Nick que habien quedat alla. Vam estar parlant un rato, jo al principi no entenia res, pero poc a poc vaig anar captant algunes coses del que deien. Em va impactar molt que aqui la gent per saludar-se no es dona dos petons sino que es donen una abrazada. Pel que em va dir el Freddi, a Alemanya tambe es tipic lo de l'abrazada. Van trobar-ho molt extrany quan els hi vaig explicar lo dels dos petons. Despres ens van venir a buscar i vam tornar cap a casa. De cami vam parar a un "Jack in the Box" i vaig poder comprovar el que m'havien dit sobre que era com el McDonald's pero millor. Van tardar molt les hamburgueses perque es veu que les fan al moment pero estaven delicioses. He decidit que obrire un grup al Facebook que es dira "Yo tambien quiero que cambien todos los McDonald's por Jack in the Box". Adoro el fast food america. Quan vam arribar a casa estava realment cansat i vaig preguntar si ens en anavem a dormir ja, em vaig aseegurar de que no anessin a utilitzar la habitacio mes abans de posar-me a dormir. Pero resulta que no, que anaven a veure una pelicula. La idea em va agrada molt, pero quan portavem una hora de pelicula em vaig comensar a quedar adormit. La pelicula es deia "The hurt locker", un titol que no he conseguit traduir, i no tenia gaire pinta de ser bona. Era de guerra, pero el tros que vaig veure no em va entussiasmar. Potser era perque al ser un drama hauria estat important entendre el dialegs. Entre tot plegat em vaig anar a dormir a les 2.
Aquest mati em sembla que m'he llevat amb mal peu, perque en el rato que porto despert, ja m'han sorgit dos contratemps. Per comensar, m'he dutxat i m'he adonat que no havia agafat la roba, aixi que m'he hagut de tornar a posar el pijama i canviarme a la "familiy room", que es on dormo. Per acabar, quan anava a descordar el boto dels pantalons, el fil que lliga els pantalons i el boto ha cedit i s'ha trencat. No m'he pogut posar aquells pantalons i he agut d'utilitzar els mateixos que fa ja 4 dies.
Avui encara no he vist a ningu de la familia. Nomes he vist a en Freddi, els altres no se on son. Li he preguntat on era la resta de la gent, pero no he entes la seva resposta, aixi que no se on estan tots.
El tema d'esports a EE.UU es ben diferent que a Europa. Aqui a ningu li importa que el FCB hagi perdut contra el Hercule, i a mi tampoc. De fet al futbl no li diuen ni futbol, sino soccer, i no saben el que es l'handbol. Ahir en Freddi li estava intentant explicar a la Alex que era l'handbol, i no ho entenia. Al final ho va entendre: waterpolo sobre terra. Aqui es segueix el footbal, el beisbol, el basquet i el hockey gel. A l'Orlando li agrada el football, que aqui es tant popular com el soccer a Europa, i es seguidor dels New England Patriots. Al Nick em sembla que li agrada el beisbol, pero no l'he vist veure cap partit per la tele ni res, i es seguidor dels Boston Red Sox. La familia es procedent de Boston, Massachussets i per aixo son seguidors dels equips d'alla.
dijous, 9 de setembre del 2010
Comensa la NFL
Avui ha comensat la NFL, els New Orleans Saints (actuals campions) vs els Minesota Vikings. El partit encara no ha acabt, aixi que quan acabi us informare.
Aquest mati no tenia gens de ganes de llevar-me, tenia sensacio de son, encara que se que no era son perque havia dormit mes de 12 hores. No tenia ganes de llevar-me i menjar un altre cop els cereals que cada dia odio mes. Al final m'he decidit ha llevar-me i ha sigut una gran decisio perque avui ha sigut el meu millor dia desde que estic als EE.UU.
M'he llevat decidit a no tornar a menjar els cereals. El primer dia em van semblar extranys, el segon em van agradar, el tercer jo no tant i a partir del quart dia els he odiat. Aixi que he obert la nevera i he buscat a veure que hi havia, he agafat pastis de xocolata. Mentre me'l menjava la Nedra m'ha dit s volia salsitxes, que les havia fet per esmorsar, i l'hi he dit que estava menjant pastis i les tastaria mes tard.
Despres he desfet el llit i m'he barallat amb l'armari per poder guerdar-ho tot. Aquell prestatge que m'han donat esta massa alt i ple, i no puc posar-hi totes les coses be. Ahir vaig buscar un nou prestatge per la manta, pero sembla que a algu no li ha semblat un bon lloc perque avui tornava a estar al meu prestatge. Avui ho he conseguit encavir, pero quan he tret els llibres, no els he pogut tornar a posar, aixi que els hi he buscat una nova llar. Espero que sigui acceptada.
Despres de dutxar-me i posarme uns calsotets NO trencats, he jugat a la XBox i amb el trampoli. Despres he decidit que era hora d'estudiar, abans m'he menjat les salsitxes. M'he posat ha estudiar historia d'Espanya, que m'agrada mes que castella i els llibres en angles, pero la Nedra m'ha dit que era millor que estudies els llibres en angles per tal de millorar el meu angles i que ja estudiaria lo altre quan domines l'angles. Mentre estudiava m'ha dit que lo de la TB tambe pot ser bo per mi perque quan vagi al cole nomes tindre una oportunitat de fer amics perque quan sigui nou em prestaran atencio, pero despres ja no. Ha dit que si no se suficient angles sera dificil parlar amb mi i la gent preferira no der-ho i em donara de banda. Se que aixo que dui es veritat perque jo ho he viscut desde l'altra banda. Tambe m'ha dit que parli amb tothom que millorare el meu angles. Realment avui m'he sentit molt mes comode amb l'idioma, ja puc entendre gairebe totes les paraules quan em parlen pero la tele encara no l'entenc. M'ha preguntat paraules que havia apres i jo li he dit unes quantes. "What a hell!" que significa "Que dimonis!" i "Dude" que vol dir "Tio" en jerga de California. No estic segur ni del significat d'aquestes paraules ni de la seva correcta escriptura, pero no hi puc fer mes. La nedra m'ha ajudat molt i m'he sentit par primer cop com a "casa".
L'Orlando m'ajuda molt a sentir-me be, no intentant ajuda-me, sino amb el seu comportament familiar. Ahir estava jo estirat al meu matalas i anava a posar-me a escoltar musica, llavors ell va entrar i va dir "Que fas, anem a jugar al Madden NFL 10". El vaig estar a punt de guanyar, pero vaig cometre errors i vaig acabar perdent. En l'ultim quart anava guanyant per dos touchdowns, pero em vaig equivocar i em va acabar empatant, i a la prorroga vaig perdre la pilota i va fer touchdown ell i va guanyar. Avui quan arribat a casa m'ha dit "Que fa que no tens posat el football!", realment si que el tenia posat pero estaven en els anuncis. La meva recent aficio als football esta sent molt bona per a mi. De fet no se si, quan torni a casa, podre anar al lavabo sense la foto d'en Tom Brady al costat, haure de penjar jo una del Messi.
PD: Al final els Saints han guanyat als Vikings per 14 a 9.
Aquest mati no tenia gens de ganes de llevar-me, tenia sensacio de son, encara que se que no era son perque havia dormit mes de 12 hores. No tenia ganes de llevar-me i menjar un altre cop els cereals que cada dia odio mes. Al final m'he decidit ha llevar-me i ha sigut una gran decisio perque avui ha sigut el meu millor dia desde que estic als EE.UU.
M'he llevat decidit a no tornar a menjar els cereals. El primer dia em van semblar extranys, el segon em van agradar, el tercer jo no tant i a partir del quart dia els he odiat. Aixi que he obert la nevera i he buscat a veure que hi havia, he agafat pastis de xocolata. Mentre me'l menjava la Nedra m'ha dit s volia salsitxes, que les havia fet per esmorsar, i l'hi he dit que estava menjant pastis i les tastaria mes tard.
Despres he desfet el llit i m'he barallat amb l'armari per poder guerdar-ho tot. Aquell prestatge que m'han donat esta massa alt i ple, i no puc posar-hi totes les coses be. Ahir vaig buscar un nou prestatge per la manta, pero sembla que a algu no li ha semblat un bon lloc perque avui tornava a estar al meu prestatge. Avui ho he conseguit encavir, pero quan he tret els llibres, no els he pogut tornar a posar, aixi que els hi he buscat una nova llar. Espero que sigui acceptada.
Despres de dutxar-me i posarme uns calsotets NO trencats, he jugat a la XBox i amb el trampoli. Despres he decidit que era hora d'estudiar, abans m'he menjat les salsitxes. M'he posat ha estudiar historia d'Espanya, que m'agrada mes que castella i els llibres en angles, pero la Nedra m'ha dit que era millor que estudies els llibres en angles per tal de millorar el meu angles i que ja estudiaria lo altre quan domines l'angles. Mentre estudiava m'ha dit que lo de la TB tambe pot ser bo per mi perque quan vagi al cole nomes tindre una oportunitat de fer amics perque quan sigui nou em prestaran atencio, pero despres ja no. Ha dit que si no se suficient angles sera dificil parlar amb mi i la gent preferira no der-ho i em donara de banda. Se que aixo que dui es veritat perque jo ho he viscut desde l'altra banda. Tambe m'ha dit que parli amb tothom que millorare el meu angles. Realment avui m'he sentit molt mes comode amb l'idioma, ja puc entendre gairebe totes les paraules quan em parlen pero la tele encara no l'entenc. M'ha preguntat paraules que havia apres i jo li he dit unes quantes. "What a hell!" que significa "Que dimonis!" i "Dude" que vol dir "Tio" en jerga de California. No estic segur ni del significat d'aquestes paraules ni de la seva correcta escriptura, pero no hi puc fer mes. La nedra m'ha ajudat molt i m'he sentit par primer cop com a "casa".
L'Orlando m'ajuda molt a sentir-me be, no intentant ajuda-me, sino amb el seu comportament familiar. Ahir estava jo estirat al meu matalas i anava a posar-me a escoltar musica, llavors ell va entrar i va dir "Que fas, anem a jugar al Madden NFL 10". El vaig estar a punt de guanyar, pero vaig cometre errors i vaig acabar perdent. En l'ultim quart anava guanyant per dos touchdowns, pero em vaig equivocar i em va acabar empatant, i a la prorroga vaig perdre la pilota i va fer touchdown ell i va guanyar. Avui quan arribat a casa m'ha dit "Que fa que no tens posat el football!", realment si que el tenia posat pero estaven en els anuncis. La meva recent aficio als football esta sent molt bona per a mi. De fet no se si, quan torni a casa, podre anar al lavabo sense la foto d'en Tom Brady al costat, haure de penjar jo una del Messi.
PD: Al final els Saints han guanyat als Vikings per 14 a 9.
dimecres, 8 de setembre del 2010
Mes vacances
Mai hauria dit que ho diria, pero... Vull anar al cole. Tinc mes dies de vacaces perque necesito fer-me la proba de la Tuberculosi. Es veu que la necessitava i no la tinc. M'ha dit la Nedra que sense aquesta prova no puc anar al cole, aixi que segurament no hi anire fins dilluns, o potser mes tard. La Nedra ha trucat al metge i li ha dit que puc anar-hi el divendres, la prova tarda dos dies aixi que no se si el dilluns ja hi podre anar. Ara mateix em sento com si estigues al atur, sense fer res util. M'ha dit la Nedra que intenti no estar tot el dia sense fer res, m'ha donat uns llibres de text en angles perque fagi algo. Avui m'he posat a estudiar historia d'espanya, pero es bastant dificil, em costa llegir jo sol sense un profe. Qui ho diria que ara mateix enyoro al Diego. Tambe he llegit una mica d'un llibre de quimica que ma donat, ho entenc forsa be pero la majoria de coses ja les se.
La Nedra intenta que em senti com a casa, pero realment em resulta una mica dificil perque no tinc un lloc que sigui "meu". Tota la meva roba encara esta a les maletes, es una mica incomode. Cada cop que vull treure algo de la maleta l'haig d'agafar de l'armari i obrirla i tot el rotllo. Avui se m'han trencat uns calsotets. Eren nous, pero tenien com una costura per sota de la tira on posa UNNO i al estirar per posarmels s'han trencat. Aixo passa per comprar les coses al mercadillo. Quan m'he vist amb allo posat semblava una d'aquelles friquis que van al salo del comic amb malles amb forats.
Em sento com un Sim. Faig les mateixes coses que fan els Sims. Jugar a la consola, saltar al matalas elastic, "tomar un tentempie", estudiar... Ara mateix crec que cap persona que no hagi viscut als EE.UU pot comprendre la vida dels Sims. Sobretot pel que fa als apats i horaris. La tipica ordre dels Sims "servir cena" aqui es una realitat, algu fa el menjar i quan tinc gana vaig i l'agafo.
Una cosa que m'ha sorpres es que als pares no els molesti la musica a tot volum. A tot volum vull dir que a la habitacio on esta posada es com estar a la disco.
Estic una mica marginat perque no surto de casa. Nomes he sortit dos cops en el temps que porto aqui: el diumenge quan vam anar a comprar i avui que he anat amb el carrito de golf amb en Nick i la Payton a acompanyar la Alex i la Nedra a muntar els cavalls. A mes, no tinc amics aqui i tot esta molt aillat, no puc anar enlloc. Lo mes semblant a un amic que tinc es en Friederich, de vegades jugo amb ell a la XBox i parlo amb ell, pero durant el dia ell esta al cole.
El menjar em segueix costant adaptar-me, pero poc a poc vaig fent. A les nits tinc malsons, en realitat es una tonteria, pero somio que es punxa el matalas i al mati esta desinflat. El primer dia em va passar aixo, i, encara que no vaig ser jo, tinc por de punxar-lo i haber de fer anar a la familia a comprar-ne un altre.
Avui la Nedra estava molt estressada perque tenia molts problemes amb la feina. Treballa desde casa, es la coordinadora d'estudiants d'intercanvi d'una zona de California i ha de controlar 32 nois. Alguns tenen problemes amb les seves families i aquestes coses que passen. Avui m'ha dit que no hauria de trucar a la meva mare quan tingui un problema, que li digui a ella perque al final s'acaba assabentant igualment. M'ha dit que nomes puc parlar amb ella una hora a la setmana, el que passa es que avui a les 5.30am m'ha trucat la Lili pel tema de la TB (tuberculosi) i s'ha pensat que era jo que havia trucat a la meva mare. Encara que m'hagi dit que li comenti a ella els meus problemes, encara no tinc suficient confiansa per dir-li tot el que penso. A mes avui estava estressadissima, la Payton esta malalta i l'ha de portar al metge, pero no te cotxe aixi que ha hagut de trucar a una senyora perque la portes. A mi no m'hi podra portar fins divendres perque el metge no pot fins llavors.
Avui he estat practicant molt amb el trampoli, ja casi faig el mortal. El problema es que quan l'estic a punt de compltar, no se perque, pero deixo de girar. A mes, acabo suant molt. La Payton s'esta tornant una mica pesada. Ja se que es una nena petita, pero sempre vol jugar a lo del cavall, saltar al trampoli amb mi i jugar a la XBox amb mi. De vegades m'agrada jugar amb ella, pero tambe vull jugar jo sol.
La Nedra intenta que em senti com a casa, pero realment em resulta una mica dificil perque no tinc un lloc que sigui "meu". Tota la meva roba encara esta a les maletes, es una mica incomode. Cada cop que vull treure algo de la maleta l'haig d'agafar de l'armari i obrirla i tot el rotllo. Avui se m'han trencat uns calsotets. Eren nous, pero tenien com una costura per sota de la tira on posa UNNO i al estirar per posarmels s'han trencat. Aixo passa per comprar les coses al mercadillo. Quan m'he vist amb allo posat semblava una d'aquelles friquis que van al salo del comic amb malles amb forats.
Em sento com un Sim. Faig les mateixes coses que fan els Sims. Jugar a la consola, saltar al matalas elastic, "tomar un tentempie", estudiar... Ara mateix crec que cap persona que no hagi viscut als EE.UU pot comprendre la vida dels Sims. Sobretot pel que fa als apats i horaris. La tipica ordre dels Sims "servir cena" aqui es una realitat, algu fa el menjar i quan tinc gana vaig i l'agafo.
Una cosa que m'ha sorpres es que als pares no els molesti la musica a tot volum. A tot volum vull dir que a la habitacio on esta posada es com estar a la disco.
Estic una mica marginat perque no surto de casa. Nomes he sortit dos cops en el temps que porto aqui: el diumenge quan vam anar a comprar i avui que he anat amb el carrito de golf amb en Nick i la Payton a acompanyar la Alex i la Nedra a muntar els cavalls. A mes, no tinc amics aqui i tot esta molt aillat, no puc anar enlloc. Lo mes semblant a un amic que tinc es en Friederich, de vegades jugo amb ell a la XBox i parlo amb ell, pero durant el dia ell esta al cole.
El menjar em segueix costant adaptar-me, pero poc a poc vaig fent. A les nits tinc malsons, en realitat es una tonteria, pero somio que es punxa el matalas i al mati esta desinflat. El primer dia em va passar aixo, i, encara que no vaig ser jo, tinc por de punxar-lo i haber de fer anar a la familia a comprar-ne un altre.
Avui la Nedra estava molt estressada perque tenia molts problemes amb la feina. Treballa desde casa, es la coordinadora d'estudiants d'intercanvi d'una zona de California i ha de controlar 32 nois. Alguns tenen problemes amb les seves families i aquestes coses que passen. Avui m'ha dit que no hauria de trucar a la meva mare quan tingui un problema, que li digui a ella perque al final s'acaba assabentant igualment. M'ha dit que nomes puc parlar amb ella una hora a la setmana, el que passa es que avui a les 5.30am m'ha trucat la Lili pel tema de la TB (tuberculosi) i s'ha pensat que era jo que havia trucat a la meva mare. Encara que m'hagi dit que li comenti a ella els meus problemes, encara no tinc suficient confiansa per dir-li tot el que penso. A mes avui estava estressadissima, la Payton esta malalta i l'ha de portar al metge, pero no te cotxe aixi que ha hagut de trucar a una senyora perque la portes. A mi no m'hi podra portar fins divendres perque el metge no pot fins llavors.
Avui he estat practicant molt amb el trampoli, ja casi faig el mortal. El problema es que quan l'estic a punt de compltar, no se perque, pero deixo de girar. A mes, acabo suant molt. La Payton s'esta tornant una mica pesada. Ja se que es una nena petita, pero sempre vol jugar a lo del cavall, saltar al trampoli amb mi i jugar a la XBox amb mi. De vegades m'agrada jugar amb ella, pero tambe vull jugar jo sol.
dimarts, 7 de setembre del 2010
Problemes
En la meva adaptacio estic tenint molts problemes. Per comensar, l'idioma es un inconvenient dificil de superar, em faig entendre, pro es dificil estar tot el dia comunicant-me amb signes i llenguatge no verbal. Cada cop que vull dir alguna cosa em costa moltissim i haig de dir WHAT?. Les pelicules les vaig entenent poc a poc. Avui n'he vist una altra i he entes algunes coses, pero no totes. Hi havia moments en que la Alex i el Nick reien i jo no, aixo vol dir que alguna cosa no havia entes.
Un altre problema es el menjar, no vull dir que passi gana i que no em donguin de menjar, pero passo gana. No es que no m'alimentin, sino que no estic acostumat a la seva forma de menjar. Ells fan menjar i l'ofereixen, i llavors si jo vull l'agafo. El que em passa es que moltes coses de les que fan no em venen de gust i penso que ja menjare alguna altra cosa. Al final acabo menjant poc, pero m'intento adaptar. Avui he probat un snack, "tipical American fast food", es com una barreta de pa de pizza replena de formatge amb pernil dols. M'encanta, avui ja me n'he menjat dues, i encara que me'n menjaria una altra, no vull abusar. De moment, pel meu compte, m'alimento d'aquestes barretes i de platans, bueno son bananas,em sembla, pero tenen el mateix gust que el platanos de canarias. Ahir vaig menjar poquissim, nomes una hamburguesa tipus McDonald's d'un euro, 3 panets amb formatge per sobre "made at home", una salsitxa, un platan i llet amb cereals pel mati. Avui he menjat llet amb cereals, dues barrites, un platan, dos trossos de "steak beef" amb patates crisps i que jo recordi res mes. Aquest mati m'he pesat i pesava, vull dir, la meva massa era de 157lbs.No us espanteu, que son 71kg, aixo vol dir que m'he aprimat dos kilos desde el divendres, potser es massa.
La meva adaptacio esta en progres. Avui he fet una vida mes normal, jugat a la XBox, he jugat amb la Payton i he saltat al matalas. La Payton es molt pesada a vegades, i deixa anar cada frase que... M'ha dit primer, mentre jo la guanyava jugant al SEGA Tennis "No recordes el que et va dir la meva mare quan jugavem a escacs, que sempre em deixen guanyar.", i despres, quan ha sortit un gos fora de casa perque he obert la porta per entrar a casa "Que no saps que a America tanquem la porta despres d'entrar a algun lloc". A vegades es fa una mica pesada, sempre que vaig a saltar al matalas elastic ve ella i es puja per saltar amb mi, amb ella no puc fer la tombarella. I sempre vol que juguem al cavall, ella es un cavall i jo l'haig de portar per les riendes.
Avui ha estat el meu ultim dia de vacances, dema comenso el cole, aixo vol dir que m'haure d'anar a dormir mes d'hora. Ahir em vaig ficar al llit, vull dir al matalas inflable, tardissim, a les 9.30, es que no son hores. Aixo si avui m'he llevat a les 9 del mati, he dormit gairebe 12 hores! Dema m'haig de llevar a les 5.30 de la matinada per anar al cole. Estic nervios pel primer dia de cole, encara que al principi m'acompanyara el Friederich, be, aixo es el que he entes.
A la familia som 7 ara mateix. El Orlando es el pare de la Alex, el Nick i la Payton i el matit de la Nedra, que es la mare d'ells. La Alex, el Nick i la Payton son els fills. Cap dels tres va al cole, la Alex i el Nick perque ja s'han graduat i tenen 21 i 17 anys respectivament i la Payton perque encara no ha comensat, te 5 anys. Despres estem el Friederich i jo, que som els dos estudiants d'intercanvi.
Un altre problema es el menjar, no vull dir que passi gana i que no em donguin de menjar, pero passo gana. No es que no m'alimentin, sino que no estic acostumat a la seva forma de menjar. Ells fan menjar i l'ofereixen, i llavors si jo vull l'agafo. El que em passa es que moltes coses de les que fan no em venen de gust i penso que ja menjare alguna altra cosa. Al final acabo menjant poc, pero m'intento adaptar. Avui he probat un snack, "tipical American fast food", es com una barreta de pa de pizza replena de formatge amb pernil dols. M'encanta, avui ja me n'he menjat dues, i encara que me'n menjaria una altra, no vull abusar. De moment, pel meu compte, m'alimento d'aquestes barretes i de platans, bueno son bananas,em sembla, pero tenen el mateix gust que el platanos de canarias. Ahir vaig menjar poquissim, nomes una hamburguesa tipus McDonald's d'un euro, 3 panets amb formatge per sobre "made at home", una salsitxa, un platan i llet amb cereals pel mati. Avui he menjat llet amb cereals, dues barrites, un platan, dos trossos de "steak beef" amb patates crisps i que jo recordi res mes. Aquest mati m'he pesat i pesava, vull dir, la meva massa era de 157lbs.No us espanteu, que son 71kg, aixo vol dir que m'he aprimat dos kilos desde el divendres, potser es massa.
La meva adaptacio esta en progres. Avui he fet una vida mes normal, jugat a la XBox, he jugat amb la Payton i he saltat al matalas. La Payton es molt pesada a vegades, i deixa anar cada frase que... M'ha dit primer, mentre jo la guanyava jugant al SEGA Tennis "No recordes el que et va dir la meva mare quan jugavem a escacs, que sempre em deixen guanyar.", i despres, quan ha sortit un gos fora de casa perque he obert la porta per entrar a casa "Que no saps que a America tanquem la porta despres d'entrar a algun lloc". A vegades es fa una mica pesada, sempre que vaig a saltar al matalas elastic ve ella i es puja per saltar amb mi, amb ella no puc fer la tombarella. I sempre vol que juguem al cavall, ella es un cavall i jo l'haig de portar per les riendes.
Avui ha estat el meu ultim dia de vacances, dema comenso el cole, aixo vol dir que m'haure d'anar a dormir mes d'hora. Ahir em vaig ficar al llit, vull dir al matalas inflable, tardissim, a les 9.30, es que no son hores. Aixo si avui m'he llevat a les 9 del mati, he dormit gairebe 12 hores! Dema m'haig de llevar a les 5.30 de la matinada per anar al cole. Estic nervios pel primer dia de cole, encara que al principi m'acompanyara el Friederich, be, aixo es el que he entes.
A la familia som 7 ara mateix. El Orlando es el pare de la Alex, el Nick i la Payton i el matit de la Nedra, que es la mare d'ells. La Alex, el Nick i la Payton son els fills. Cap dels tres va al cole, la Alex i el Nick perque ja s'han graduat i tenen 21 i 17 anys respectivament i la Payton perque encara no ha comensat, te 5 anys. Despres estem el Friederich i jo, que som els dos estudiants d'intercanvi.
dilluns, 6 de setembre del 2010
Vida en familia
Adaptar-me als costums i maneres de viure d'una nova familia em resulta realment dificil.
Aquest mati no em sentia gaire be, trobava a faltar coses de casa, tenia problemes amb l'idioma i no em sentia comode perque encara no tinc una habitacio. Les meves maletes segueixen a la porta, encara que, poc a poc, em vaig integrant. Avui he fet grans progressos en la meva adaptacio. M'he dutxat per primer cop i he dinat, o aixo crec jo, amb tota la familia. La millor manera d'adaptarme esta sent per mitja dels jocs. Jugant al FIFA amb el Friederich (el noi alemany que esta, com jo, vivint amb la familia), als escacs amb la Alex, al Madden NFL i veient el Football amb l'Orlando i jugant amb els matalas elastic i amb els juguets amb la Payton. Avui la Nedra m'ha preguntat com estava i s'hi em sentia com ha casa ja, tambe m'ha dit que la Payton m'ajudara molt a aprendre angles.
Segueixo sense estar acostumat al horari. Tinc jet lag encara, em costa dormir per la nit i al mitgdia ja tinc son. Els apats segueixo sense entendre'ls, avui he menjat 2 cops, l'esmorzar i el dinar suposo, pero ja son mes de les 7 de la tarda i encara no he sopat.
Aquest mitgdia m'he sentit per primer cop desde que estic aqui gairebe com a casa. He estat jugant amb la Payton, he mirat/ajudat a fer pastissos a la Alex i a en Friederich i he encesses la barbacoa amb l'Orlando. Ha estar AMAZING. Amb el que encara no he parlat gairebe es amb el Nick, no tinc gaire contacte amb ell, esta gairebe sempre a la seva habitacio i com que no se parla be no puc dir-li res.
Pel que fa l'idioma, no espero entendre res fins d'aqui una semana almenys. Es molt complicat i nomes entenc algunes coses. A mes, no entenc les paraules que diuen i les que entenc no se que signifiquen. Ahir vam mirar una peli que em van dir que es deia BHDGVDSC, resulta que aixo volia dir Mirrors. Era molt bona, m'hagues agradat poguerla entendre i no quedar-me adormit en algunes parts. Avui n'he vist una altre, Shooter, semblava bona, pero com que no entenia res l'unic que em feia gracia era quan li volaven el cap a algu.
Aquest mati no em sentia gaire be, trobava a faltar coses de casa, tenia problemes amb l'idioma i no em sentia comode perque encara no tinc una habitacio. Les meves maletes segueixen a la porta, encara que, poc a poc, em vaig integrant. Avui he fet grans progressos en la meva adaptacio. M'he dutxat per primer cop i he dinat, o aixo crec jo, amb tota la familia. La millor manera d'adaptarme esta sent per mitja dels jocs. Jugant al FIFA amb el Friederich (el noi alemany que esta, com jo, vivint amb la familia), als escacs amb la Alex, al Madden NFL i veient el Football amb l'Orlando i jugant amb els matalas elastic i amb els juguets amb la Payton. Avui la Nedra m'ha preguntat com estava i s'hi em sentia com ha casa ja, tambe m'ha dit que la Payton m'ajudara molt a aprendre angles.
Segueixo sense estar acostumat al horari. Tinc jet lag encara, em costa dormir per la nit i al mitgdia ja tinc son. Els apats segueixo sense entendre'ls, avui he menjat 2 cops, l'esmorzar i el dinar suposo, pero ja son mes de les 7 de la tarda i encara no he sopat.
Aquest mitgdia m'he sentit per primer cop desde que estic aqui gairebe com a casa. He estat jugant amb la Payton, he mirat/ajudat a fer pastissos a la Alex i a en Friederich i he encesses la barbacoa amb l'Orlando. Ha estar AMAZING. Amb el que encara no he parlat gairebe es amb el Nick, no tinc gaire contacte amb ell, esta gairebe sempre a la seva habitacio i com que no se parla be no puc dir-li res.
Pel que fa l'idioma, no espero entendre res fins d'aqui una semana almenys. Es molt complicat i nomes entenc algunes coses. A mes, no entenc les paraules que diuen i les que entenc no se que signifiquen. Ahir vam mirar una peli que em van dir que es deia BHDGVDSC, resulta que aixo volia dir Mirrors. Era molt bona, m'hagues agradat poguerla entendre i no quedar-me adormit en algunes parts. Avui n'he vist una altre, Shooter, semblava bona, pero com que no entenia res l'unic que em feia gracia era quan li volaven el cap a algu.
diumenge, 5 de setembre del 2010
Quin pais mes extrany
El meu primer dia als EE.UU ha estat d'allo mes sorprenent per mi. Despres d'esmorsar hem anat a comprar. El super es rarissim, te els passadissos molt amples i les estanteries molt altes, pero no es especialment extens. Hi ha molts supers junts, pero no es un centre comercial. Els movils funcionen diferent, venen targetes amb missatges ilimitats o diners en trucades.
Tot es vell i gran. Es com a les pelicules, tots els cotxes son grans, pero vells, tot en general es vell i gran. Es com si no hi hagues limits d'espai. A mes, la tecnologia no esta gaire desenvolupada. Les coses sembla que siguin de fa 10 anys.
Ja he descobert qui es l'alre noi. Es un altre estudiant d'intercanvi i es alemany. Ell porta mes temps aqui i ja parla be.
El mejar es el mes extrany de tot. No menjen auna hora determinada sino que quan tenen gana menjen. Menjen quan es lleven, al cole menjen i per la tarda menjen. Quan tenen ganes menjen, rarissim, a mes, no tenen sofa.
Tot es vell i gran. Es com a les pelicules, tots els cotxes son grans, pero vells, tot en general es vell i gran. Es com si no hi hagues limits d'espai. A mes, la tecnologia no esta gaire desenvolupada. Les coses sembla que siguin de fa 10 anys.
Ja he descobert qui es l'alre noi. Es un altre estudiant d'intercanvi i es alemany. Ell porta mes temps aqui i ja parla be.
El mejar es el mes extrany de tot. No menjen auna hora determinada sino que quan tenen gana menjen. Menjen quan es lleven, al cole menjen i per la tarda menjen. Quan tenen ganes menjen, rarissim, a mes, no tenen sofa.
Viatje
Quan em vaig acomadar dels meus pares vaig sentir una sencacio de soletat espantosa. Sentia que estava sol apartir d'ara. No tenia ningu amb qui compartir els meus sentiments i hauria de estar un any completament sol.
L'avio cap a Filadelfia era molt gran, quan vaig entrar em va semblar luxos i ample, resulta que era la primera clase, els meu seient no era tant ample. El vol se'm va fer molt llarg i no vaig poder dormir gairebe. Un cop vam aterrar, passar els controls de seguretat va ser mes facil del que m'esperava i vaig poder arribar a la porta amb temps de sobres. Hagues pogut arribar abans si no m'hagues equivocat de direccio. Quan era a la porta i mentre m'esperaba vaig trucar als meus pares i vaig parlar amb ells. Despres vaig fer la meva primera compra als EE.UU, un hot dog per $2,70. L'avio cap a Phoenix no era tant gran com el de Barcelona, pero era normal. La hostesa es va posar a cantar la canso del Picapiedras i tothom va riure menys jo, no ho entenia. Durant el viatge vaig llegir i escoltar musica, pero se'm va fer llarguissim. A Phoenix tenia dues hores d'espera fins al proper vol. Quan anava d'una porta a una altra vaig poder veure l'avio dels Arizona Cardinals, l'equip de futbol america. Em vaig comprar una revista de futbol america per llegir mentre esperava, em va sembla molt cara $6,55, i mes tenint en compte que no entenia res del que posava. Mitja hora abans d'embarcar vaig decidir que seria millor mejar alguna cosa mes i em vaig comprar un bocata. El venedor em va preguntar no se que i jo li vaig dir que fes el que volgues perque no entenia res. Mes endevant li vaig dir que no volia salsa de Red Wine, i va tirar el bocata, potser em preguntava aixo. El bocata estava molt bo, encara que hi havia trossos que no em van agradar tant. Vaig pujar al avio, era una avio molt petit en el que hi havia molta gent que parlava espanyol. Un em va ajudar a posar la maleta adalt, ja que aquell avio no tenia un porta equipatjes tant gran. Em vaig sentar al costat d'un california que parlava espanyol i em vaig posar a escoltar musica, estava esgotat. No recordo gairebe res d'aquell vol, em vaig despertar a falta de mitja hora per aterrar i estava molt nervios i tremolant, potser era per les quatre Coca-coles que m'havia pres per no adormirme, alla les llaunes no son de 330ml sino de 355ml. Vaig baixar del avio i vaig anar a recollir la maleta. L'aeroport estava desertic, i de cami cap a les maletes hi havia una zona amb molta gent. Alla estava la meva host-family esperant-me, estaven tots, de fet mes que tots, hi havia un noi que no sabia qui era. Ara mateix encara no se qui es, pel que he sentit he deduit que es un altre estudiant d'intercanvi. Els vaig saludar a tots, la Payton tenia vergonya i no em va donar la ma, i vam anar a buscar les maletes. Despres vam pujar al seu cotxe i vam anar cap a casa. De cami vam parar a un Jack in the box, pel que em van dir es com un McDonald's pero millor, a comrar menjar, jo no tenia gaire gana i no sabia que demanar, em van preguntar que m'agradava i els hi vaig dir que el pollastre. Vam agafar el menjar i vam arrancar, em van donar la meva part, una macro hamburguesa, unes patates i una Coca-cola de almenys 75cl. Despres d'una hora mes o menys de cami en la que em van fer preguntes i van dir coses que no entenia, com durant tots el vols, vam arribar a las casa. Es gegant, te dos plantes i de molta altura. Em van ensenyar la planta baixa i el jardi. Aleshores va apareixer la Alex amb un cotxet de golf i vaig anar a donar una volta amb ella i la mare. Vaig veure una vaca. Despres em van ensenyar la meva "habitacio", em va dir que era la sala de diversio del Nick i que per la nit jo hi dormiria. Em va dir que hauria de dormiar alla per uns motius que no vaig entendre, vaig suposar que era perque ella nomes tenia lloc per acollir un estudiant. Pel que vaig entendre em sembla que potser d'aqui poc haure de marxar. L'habitacio estava molt plena i hi havia una tele de 50" almenys i una XBox, jo havia de dormir en un matalas inflable, que aquest mati no se perque estava desinflat. No em van ensenyar la planta de dalt, i de fet encara no la he vist. Em vaig posar a dormir, no sense dificultats. A mitja nit m despertat per anar al lavabo, alla m'he adonat que tenien penjada una foto d'un jugador de futbol america al labavo, era el Quarterback dels Patriots i duia el #12.
Aquest mati m'he llevat i he esmorsat llet amb cereals, despres d'una conversa una mica travada. He esmorsat dret perque no sabia on havia de menjar, despres he vist que hi havia taburets a l'altra banda de la cuina. M'he vestit i he agafat l'ordinador per mirar per internet. Pero es veu que aqui no hi ha internet, sino un cable de no se que, i m'he hagut de posar en el seu ordinador, aixi que perdoneu que no hi hagi accents no C trencada, aquest teclat no en te.
Ara no se que haig de fer pero ja me les arreglare.
divendres, 3 de setembre del 2010
Tot enllestit
Ja he tancat les maletes i ho he preparat tot, això sí, no sense problemes. He hagut de deixar algunes coses que pensava endur-me a fora, com ara jerseys i samarretes. Això ha generat una discusió amb la meva mare, pero bueno que hi farem. És l'estrés de l'últim dia.
Ara estic més nerviós que mai, estic tremolant, i una mica deprimit, però amb il·lusió. Hem fa molta pena marxar encara que sé que en tinc moltes ganes.
Fa un parell de mesos, un parell de semanes, no sabia ni tan sols on aniria. Ara ja només queda un dia perque marxí, totes les preocupacions que desde lluny em resultaven facils de superar ara se m'amunteguen. Quan em quedava lluny el haver de marxar res resultava un problema i mentalitzar-me hem resultava moklt fàcil, ara haig de fer el cor fort i tirar endevant.
Ara estic més nerviós que mai, estic tremolant, i una mica deprimit, però amb il·lusió. Hem fa molta pena marxar encara que sé que en tinc moltes ganes.
Fa un parell de mesos, un parell de semanes, no sabia ni tan sols on aniria. Ara ja només queda un dia perque marxí, totes les preocupacions que desde lluny em resultaven facils de superar ara se m'amunteguen. Quan em quedava lluny el haver de marxar res resultava un problema i mentalitzar-me hem resultava moklt fàcil, ara haig de fer el cor fort i tirar endevant.
dijous, 2 de setembre del 2010
Últims dies
Queda només un dia per marxar i estic molt nerviós. Hem fa molta pena marxar perquè deixo aqui molta gent que estimo. També estic content i ilusionat amb el que viuré als Estats Units.
No m'agraden gaire els comiats i m'engoixa pensar que m'haig d'acomiadar de tots, durant un any.
M'ho estic passant molt bé els meus últims dies aquí i m'enduré un bon record de tots. Espero disfrutar tant o més a la meva aventura americana.
Encara no he acabat de fer la maleta, però em sembla que ja he comprat tot el que em feia falta. Tant de bò demà pugui enllestir-la i no hagi de posar res depressa i corrents dissabte al matí.
Estic una mica nerviós pel vol. No és que em fagi por volar, que no me'n fa, és més que res que no estic completament segur de saber-me'n ensortir per trobar les terminals. També em preocupar no poguer trobar la meva "host-family" a l'aeroport de Fresno, suposo que estaran a la sortida esperant-me, però aixo mai se sap.
No m'agraden gaire els comiats i m'engoixa pensar que m'haig d'acomiadar de tots, durant un any.
M'ho estic passant molt bé els meus últims dies aquí i m'enduré un bon record de tots. Espero disfrutar tant o més a la meva aventura americana.
Encara no he acabat de fer la maleta, però em sembla que ja he comprat tot el que em feia falta. Tant de bò demà pugui enllestir-la i no hagi de posar res depressa i corrents dissabte al matí.
Estic una mica nerviós pel vol. No és que em fagi por volar, que no me'n fa, és més que res que no estic completament segur de saber-me'n ensortir per trobar les terminals. També em preocupar no poguer trobar la meva "host-family" a l'aeroport de Fresno, suposo que estaran a la sortida esperant-me, però aixo mai se sap.
dimecres, 1 de setembre del 2010
Fent les maletes
Ja he començat ha fer les maletes. La roba no m'ha resultat dificil de triar, ja tenia clar quina m'emportaria. El més complicat per mi està sent enrecordar-me de totes les coses que m'haig d'endur: l'ordinador, el cable de no se que, la camara, la funda, el neceser... Moltes coses per una maleta que nomes de roba ja va plena.
Tinc el costum de pensar que ja tot està fet i me n'adono que moltes coses que dono per fetes encara s'han de fer. M'hauré de posar les piles, vull deixar la maleta quasi acabada demà meteix perquè no vull patir a ultima hora, algo tipic de mi.
Espero no deixar-me res. Encara que he fet una llista, però segur que hi ha alguna cosa que no he apuntat.
Tinc el costum de pensar que ja tot està fet i me n'adono que moltes coses que dono per fetes encara s'han de fer. M'hauré de posar les piles, vull deixar la maleta quasi acabada demà meteix perquè no vull patir a ultima hora, algo tipic de mi.
Espero no deixar-me res. Encara que he fet una llista, però segur que hi ha alguna cosa que no he apuntat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)