Ja tinc 18 anys

Avui ha sigut el meu aniversari. El dia que havia esperat desde feia la tira d'anys. No només perquè fós el meu aniversari, sinó perquè era el 18è. 6 de març de 2011, el dia a partir del qual ja puc votar, beure, fumar, conduir i tot això que ja podia fer abans pero ara legalment. Quan vaig decidir venir aqui al EE.UU. ja sabia que hauria de passar aquest dia tant especial sense les persones que més estimo. No només els meus pares, la meva germana, els meus avis, sino també els meus tiets, familiars, i amics, i totes les persones que conec i que al cap i a la fi aprecio molt. Temia una mica per aquest dia ja que pensava que podia ser que no estigues a la altura de les espectatives. Al cap i a a fi ha sigut un dia una mica normal, pero almenys no ha sigut un mal dia. Estic content de que hagi arribat i de que la gent m'hagi felicitat encara que estigui a milers de quilometres de distància.
De bon matí, m'he llevat i he esmorzat i tot el rotllo. De fet no m'he llevat, m'ha llevat la meva tieta, la Marta i prou, per felicitar-me. N'estic segur de que esta ben contenta d'haver-me despertat, però m'ho tinc merescut perquè jo pel seu aniversari la vaig despertar amb un SMS a les 5 del mati. Més tard m'ha trucat la meva tieta Lola. Després he trucat als meus pares. A casa meva estaven els meus pares i els meus cuatre avis. La meva mare m'havia fet un pastís d'aniversari. No era cap sorpresa perquè m'havia preguntat ja ahir de que el volia. Però realment em va fer il·lusió que decidís fer-me un pastís. Tenia la forma que jo volia, es a dir, un 18. M'han cantat un "Cumpleaños Feliz" mig en català mig en castellà i força desentonat i he bufat l'espelma. Sí, només una, era simbòlica suposo. Maravellosament l'espelma s'ha apagat, em pregunto qui haurà tingut l'honor de bufar la meva espelma del 18è. aniversari. Després ha vingut la Christy i m'ha tirat tot de confetis per sobre. Que despres jo he hagut de recollir. He estat parlant un rato més amb els meus pares i després ja he penjat. Últimament sento més la necessitat de parlar amb ells. Al principi els torbava molt a faltar, ara ja no tant, no obstant m'allargo molt més parlant amb ells. També sento la necessitat de parlar amb els meus amics, no és el mateix parlar amb ells pel facebook o el msn.
Per la tarda tenia programada una festa. No ha sigut una gran festa i, de fet, només ha pogut venir el meu amic Luis. També habia de venir el meu amic Miguel, pero a última hora m'ha enviat un SMS dient-me que estava castigat. No m'ha importat això, no tinc la necessitat de tenir una gran festa amb grans regals per ser feliç. De fet el que més feliç em fa és poder saber que hi ha persones que m'estimen en un dia tan especial. Hem estat jugant a la PS3 amb el Luis tota la tarda. La Christy havia fet tacos ha petició meva i m'havia comprat un pastís i uns globos. M'han portat el pastís mentre em cantaven un "Happy Birthday" i jo he bufat les espelmes. Aquest cop dues, una amb forma d'1 i una altra amb forma de 8. Més tard m'ha donat el regal. Era una caixa de bombons i una mini canasta de bàsquet. M'ha fet entendre que no era gaire i que ho sentia. Jo li he dit que no necessitava que fós gran cosa per ser feliç i li he donat una abrazada.
A part d'aquest regal, en tinc alguns més, però de moment estic ben lluny de rebre'ls. Els meus amic m'han comprat una entrada pel concert de Bon Jovi. M'ha agradat molt, tot i així fins al Juliol no l'ha puc disfrutar. Això sí, prometo passar-m'ho en gran al concert. Les meves iaies i avis, encara que les iaies han assolit el protagonisme, m'ha promés diners per que quan torni em pugui treure el carnet de conduir i amb una mica comprar-me un cotxe. Em faria ilusió poder comprar-me un cotxe vell i de segona mà d'aquells que no et fa pena donar-li un cop i pots conduir tranquilament. I els meus pares també m'han comprat algo. Però no m'han dit que és, que ja m'ho trobaré quan vingui. M'han deixat una mica amb la intriga, pero bueno, jo ho veure. Espero no impacientar-me gaire. Realment espero amb il·lusió el dia de tornada. No sé si realment vull que arribi ja o poguer disfrutar una mica més aqui als EE.UU. La pena és que la meva tornada quedarà una mica ofuscada per la selectivitat.
Vull donar moltes gracies a tots el que m'han felicitat i dir-vos que us estimo molt a tots.