Un cop se ON i QUAN me'n vaig ha arribat l'hora dels comiats. Hem vull acomiadar de tots, veure'ls encara una vegada més abans d'anar-me'n, pero això es molt dificil perquè conec massa gent.
S'em fa dificil a ver de dir adeu durant un any a tantes persones que estimo, els trobaré a faltar. És un moment complicar quan m'haig d'acomiadar, tinc una sensació molt extranya per dins. Una sencació de tristor i a la vegada de felicitat, perqué noto que realment em trobaran a faltar, igual que jo a ells.
Ja queda menys perque marxi i encara m'haig d'acomiadar de molta gent, preparar totes les coses i el més important, m'haig de mentalitzar de com serà la meva vida durant el proper any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada