Primer contacte

Avui he pogut parlar per primera vegada amb un membre de la famila. He parlat amb la filla gran, la Elyse. Ella no esta a California, està a Milan, pero m'ha pogut explicar una pila de coses sobre la famila. Ha sigut molt agradable poder parlar, per fi, amb algu de la famila. Li he pogut preguntar tots els meus dubtes sobre la familia i la zona. Ara hem sento molt millor, ja estic més tranquil.
Tinc ganes de marxar, encara que sé que trobaré a faltar moltes coses de Catalunya.

Comiats

Un cop se ON i QUAN me'n vaig ha arribat l'hora dels comiats. Hem vull acomiadar de tots, veure'ls encara una vegada més abans d'anar-me'n, pero això es molt dificil perquè conec massa gent.
S'em fa dificil a ver de dir adeu durant un any a tantes persones que estimo, els trobaré a faltar. És un moment complicar quan m'haig d'acomiadar, tinc una sensació molt extranya per dins. Una sencació de tristor i a la vegada de felicitat, perqué noto que realment em trobaran a faltar, igual que jo a ells.
Ja queda menys perque marxi i encara m'haig d'acomiadar de molta gent, preparar totes les coses i el més important, m'haig de mentalitzar de com serà la meva vida durant el proper any.

Ja tinc destí

Avui he sapigut on anava, després de molts mesos de nervis i incertesa ja se on vaig, a California.

Surto el dia 4 de Septembre aixi que em queda una setmana a Catalunya, comença el compte enrere.

Ara estic nerviós, tinc dubtes de com serà la meva nova familia i com m'adaptaré, encara que aquests nervis són molt més agradables que els d'abans.

La familia es provisional, encara que pot ser que mi quedi tot el curs, es la cordinadora de l'agencia de la zona.

La casa esta molt allunyada de la civilització, l'institu està a 45min i Fresno, la ciutat més propera, esta a uns 50min. No tot són inconvenients, la casa es molt gran i tenen 3 cavalls.

Ara ja m'haig de posar a fer la maleta, preparar totes les coses i despedir-me de tothom, així que vaig a posarm-hi que se m'acaba el temps.