Diumenge 8 de Maig
Avui era el dia de la Mare als EE.UU. Ja sé que a Catalunya va ser la setmana passada, però aquests americans van tard. Com que als EE.UU. la meva mare és la Christy doncs se suposava que li havia de regalar alguna cosa. Jo la veritat és que no tenia pensat comprar res. En la meva opinió, el dia de la mare és per demostrar l’amor que sents per la teva mare, i això és algo no material. Així que jo, com tots els altres, he fet una postal per a ella. La Jun la havia dibuixat a ella en una cartolina i li ha escrit un text. Jo volia fer algo semblant, així que ahir al migdia mi vaig posar. Vaig pensar que fer alguna cosa amb el photoshop quedaria bé. No és que se’m doni malament dibuixar, de fet sóc força bo (amb humilitat), però últimament he perdut la pràctica. Com que aquests últims dies he estat força interessat amb el tema de photoshop doncs em va semblar una gran idea. Em vaig ficar al youtube (tots els drets reservat i el copyright també) i vaig buscar “postal dia de la madre photoshop”. Casualment n’acabaven de penjar un pel dia de la mare. La composició era un fondo rosa amb un cor brillant, unes fulles a sota i cors petitons al fons (busqueu-lo al meu facebook al àlbum “photoshop” si el voleu veure). Després li he afegit jo una pinzellada de la meva part per fer-lo més personal. He agafat una foto d’ella, extreta del seu facebook, i la he afegit dins del cor. Al final la cosa ha quedat força maca. La meva intenció era imprimir-la, però no teníem tinta, així que he hagut d’enviar-la al seu e-mail. Aquest matí el Ray havia comprat unes postals pels nens (tots menys jo i la Jun) perquè escrivissin algo per a la seva mare i li donessin. La Jun li ha donat la seva, i jo li he dit que li havia enviat per e-mail (però em sembla que no s’ha enterat gaire). El Ray ha preparat un super esmorzar en honor al dia de la mare (em pregunto perquè no hi haurà dia del fill). Unes tortites de xocolata amb trossets de xocolata blanca per dins amb maduixes per sobre i sucre en pols. També a fet un tipus de “pastis” amb maduixes i bananes a sobre per a la Christy. De fet dir-li pastís és un error, més aviat hauria de dir “crep gruixuda del tamany d’un plat”. Al final ella ha acabat compartint amb tots.
Cap al migdia jo m’he posat a mirar els Lakers. Estava d’un mal humor que hagués trencat algo si no arriba a ser pel que ha passat a continuació. A la mitja mart, quan perdien ja de 23, la Christy ha dit que anàvem al CENTRE COMERCIAL. Jo no m’ho he pensat i he marxat. La veritat és que ha sigut la decisió correcta. Em fa una mica de pena perquè ja no veure cap més partit del Lakers aquest any als EE.UU. Avui han quedat eliminats. De fet els han humiliat, han perdut el partit per 36 punts i les series per 4-0. Jo que ja me la coneixo una mica a la Christy m’he adonat de que no ens hi portava per lo molt que ens estima. Veient que no ha comprat casi res, era evident que ens hi portava perquè volia que li compréssim algo pel dia de la mare. He compartit el que pensava amb la Jun. Ella també sospitava el mateix , i després m’ha dit que l’ha sentit remugar dient que avui era el “seu” dia. La Jun s’ha enfadat força i ha deixat anar un “What the f...!”. Els dos estàvem en una botiga mirant roba i ella no parava d’entrar i sortir com per mirar que fèiem. Suposo que devia comprovar si li havíem comprat ja el regal per poder marxar. Quina dona, no havia vist jo mai algo així. Jo m’he comprat una samarreta de football del Colts, amb el numero 18 de Payton Manning. Ja feia molt de temps que la volia i, després de consultar amb la meva mare, me l’ha he comprat. També he intentat trobar la samarreta dels Knicks per la meva germana, però no la tenien.
Després d’això hem decidit que, molt a pesar nostre, pel nostre bé havíem d’anar a comprar-li algo. Ella li ha comprat unes ungles postisses i jo cosetes de xocolata. Hem decidit amagar-ho així semblava que encara no havíem comprat res i ens podíem quedar més estona. El pla ha funcionat a mitges. Hem marxat al cap d’un rato i ella semblava estar una mica molesta. Però llavors hem anat al centre comercial del costat. Suposo que tenia l’esperança de que li compréssim algo. De totes maneres no ens ha deixat gaire estona, i no m’he pogut comprar res. Només he comprat un regal pel meu amic Dani Gamez. No és gaire cosa, només perquè sàpiga que me’n recordo d’ell. Espero trobar algo millor, perquè la veritat és que fa una mica de pena. Es una pena que no pugui portat regals per a tots, però és que no m’hi caven a la maleta.
Quan hem arribat a casa, la Jun i jo hem decidit anar a donar-li el regal. Per la cara que ha posat s’ha vist que estava mosquejada perquè és pensava que no li havíem comprat res i s’ha emportat una agradable sorpresa al veure que sí. Potser es mereixi que no li haguéssim comprat res, però val més la pena evitar conflictes tontos. I més tenint en compte que encara no ha pagat la factura de l’internet d’aquest més i no el podem utilitzar encara. Això em mosqueja, perquè avui no he pogut veure la carrera de F1. Quan li he donat li he repetit lo de la postal al e-mail. Quan ho ha assentit ha allargat el somriure que mostrava la seva cara. Això m’ha fet entendre que no s’havia enterat el primer cop i devia estar algo molesta.
Més a la tarda, mentre jo feia un esforç per estudiar química i tenia un mal de cap amb les reaccions redox, ha vingut cap a mi una mica apresurada, m’ha donat una abraçada i m’ha dit gràcies. A mi m’ha extranyat, així que li he preguntat perquè. M’ha dit que per la postal. Llavors la he mirat a la cara i he vist que se l’hi queien unes petites llàgrimes. Evidentment aquestes llàgrimes no eren per que li semblés que el meu treball de photoshop fos extraordinari, sinó pel text que li he escrit en el e-mail. Si és que soc un crack de la literatura (amb humilitat també, eh!), i això que sóc de números. Deixant-nos de conyes, a mi també em suaven els ulls mentre ho escrivia. A sigut molt bonic, no puc oblidar la cara que feia. En aquest moment m’he posat molt content.
