Ahir va ser el dia de Pascua als EE.UU. Aquí li diuen "Easter" en comptes de Pascua. La celebren el diumenge en comptes de dilluns com a Catalunya.
Es tradició americana pintar ous i amagar-los. Després els nens els han de trobar i se'ls mengen. Jo no en vaig poder pintar cap perquè el dissabte mentre els pintaven jo estava parlant amb els meus pares i no me'n van deixar cap per pintar. Ja es una de les moltes coses que m'haurien de fer enfadar però que ja passo d'elles. Ultimament tinc una sensació de que no li importo res a la Christy.
El dia va començar com cada dia de festa: vaig sepertat per crits dels descelebrats que es lleven a les 8 del matí d'un diumenge. Normalment la causa de que em desperti es o que els nens s'emocionen massa jugan al Pokémon i em desperta el seu soroll, o que la Christy s'ha enfadat per alguna tonteria que, convinat amb la seva bipolaritat, fa que s'enfadi d'allò més.
Nosaltres teniem 12 ous per amagar. Pot semblar un bon nombre per a alguns, encara que tenint en compte com són els americans, es algo clarament limitat pel presupost familiar. Avui he parlat amb la meva amiga Crystal, de l'institut on anava abans, i m'ha dit que ella en tenia 105! I això que jo tenia entès que era "pobre" i que els seus pares no tenien treball (de fet, això em va dir ella). La Christy els ha "amagat" i els hi ha dit al Cyle, la Misty i la Jun que anéssin a buscar-los. El meu nom ni l'ha pronunciat, cosa que ha fet que em sentés malament. Tot i així jo he anat a buscar-ne. Com que ja sóc gran no he anat amb la ansia del Cyle sinó que he anat a poc a poc i mirant bé. Com que la Christy no s'ha esforçat gaire a amagar-los ràpidament els hem trobat. Així que els hem reamagat. Aquest cop ha sigut el Cody, que no ha volgut jugar. Els ha amagat al pati de davant de la casa de davant on no hi viu ningú. Aquí, jo he sortit amb una mica de ventatge i he pogut trobar els "fàcils" rapidament. El primer cop n'havia trobat 3, i aquest cop 5. La Jun ha trepitjat un dels ous que estava entre les herbes i ens em quedat amb once. A sobre, no n'hem pogut trobar un. El Cody, fent mostra del seu intelecte, no recordava on l'havia amagat. Tot s'ha de dir, la habilitat d'aquesta familia per amagar les coses es tan dolenta que el joc perd tota la gràcia. El següent, i últim torn, d'amagar les coses ha estat per mi i per la Jun. Mostrant que no erem part biològica de la familia, hem trobat amagatalls bastant més ingeniosos. La pena es que no hem pogut jugar en aquella ronda que era la més divertida.
Abans de que acabessin de trobar tots els ous han aparegut els Rojas. Venien a rebre el seu regal de Pascua. La Christy els hi havia comprat un conillet de xocolata i una cistella d'ous amb caramels a dintre. A mi també m'havia comprat un conillet de xocolata. M'ha fet molta il·lusió perquè no era un conillet normal: era un conillet amb una pilota de bàsquet. Un detall força personal d'una persona que no es preocupa massa per la opinió individual de cada un dels seus fills.
Després de gorronejar una mica els Rojas han marxat. Llavors ha tingut lloc un esdeveniment unic: "Earliest Dinner Guiness World Record" (o sigui, el record Guiness al sopar més d'hora). Hem sopat a les 2.50 del migdia! Evidentment després al vespre tots hem gorronejat una mica perque teniem gana. El sopar era "pernil". Alerta, cal recordar que el pernil americà i el de veritat són tan semblants com el futbol americà i el de veritat. No es que fós dolent, però té el gust de la carn fumada que compra la meva mare per un dia de cada dia. I això era per una ocasió especial. La Misty portava esperant Pascua com si fós Nadal.
Ha passat una desgràcia per a la familia en aquest dia tant especial. S'ha trencat la nevera! La Christy "plorava". Ho poso entre cometes perquè eren els plors que fa quan hi ha un problema amb els diners. Això és el que passa quan no es tenen uns pocs diners guardats per emergències. Ha sobre la Misty té "carieses" (carieses es el plural del plural de caries, figura retòrica que utilitzo per expresar la cantitat). Tot problemes que se li ajunten. El problema de la nevera l'hem solucionat. La Christy ha trucat al banc o qui sigui el propietari de la casa on viviem abans i ha demanat si podia anar ha agafar la nevera del garatge que vam deixar. Doncs aquest matí han anat. Jo no he anat perquè quan m'he despertat marxaven i quan m'he llevat ja eren a la casa vella. Mentre jo estava en el procés de despertar-me la Christy ha dit que buidessim la nevera, però jo no l'he sentit. Llavors mentra jo em feia l'esmorzar la Misty ho ha començat a fer. Jo li he preguntat que feia, no entenia i l'he parat perque m'ho expliqués. Llavors m'ha dit que ho havia dit la Christy. Quan l'ha Christy ha tornat amb el Cody i el Cory, la Misty li ha explicat que ella ho havia fet tota sola i que ningí l'havia ajudat i que jo li havia posat les mans a sobre (cosa que no es veritat). Per una cosa que fa i va i li chivata a la Chrity per posar-e en problemes. Això sí, quan ella mai no fa res i jo li vaig a dir a la Christy s'enfada que no vegis. Això ha provocat que la Christy es posés a cridar i confiant en l'opinió d'una nena petita "niñata" digués que no ordinadors avui. Després jo li he explicat el què, no onbstant a seguit en peu la llei de no ordinadors avui. Més tard li he demanat i m'ha deixat estar-hi una hora. Al final hem acabat tots treballant mentre la Christy anava dient que TOTS haviem de colaborar per acabar-ho ràpid i que no es descongeléssin les coses. Per ser que haviem d'anar tant ràpid ella no ha mogut ni un dit, alussinant. Algunes coses s'han descongelat, però ella ho ha negat. Em sembla molt fort que fagi aquestes coses, en fi, pels diners aquesta dona fa el que sigui. Avui li ha demanat $60 a la Jun. Sort que no me'ls ha demanat a mi perquè li hauria hagut que dir que no.
Tornant al dia d'ahir, més a la tarda, i després d'empassarme els ultims 45 minuts de la película Wall-E sense haver vist el pricnipi, jugaven els Lakers. Ja han començat els play-offs, era el 4t. partit de la primera ronda contra els Hornets. Anaven 2-1 liderant les series, però amb la derrota d'ahir van 2-2 ara. Una pena que perdéssin perquè vaig disfrutar d'allo més veient el partit. Cridant, revolcant-me pel terra dels nervis, quin espectacle. No hi ha comparació amb la temporada regular, aquí tot té molta més emoció.
